Apego i afectivitat en l'educació: Anàlisi del documental de Toshiro Kanamori

Apego i afectivitat en l'educació

Anàlisi del documental de Toshiro Kanamori

En el documental del mestre Toshiro Kanamori, es fa una forta referència a l'apego i l'afectivitat entre els alumnes. Aquest es veu clarament en diversos moments del documental. Abans de començar, faré una petita introducció sobre les ideologies del mestre.

Toshiro Kanamori és un mestre d'educació primària de cinquanta-set anys. L'objectiu de la seva educació és fer arribar als nens que han de viure feliços i aprendre a pensar amb els altres de debò. Diu que l'empatia és molt important i fa referència a una frase que sempre li ha agradat molt: "deixa que la gent visqui el teu cor".

Toshiro Kanamori té una manera d'educar diferent a la d'altres professionals, ja que es centra molt en la bona relació dels nens entre ells i la felicitat de l'infant. Per això, manté una tradició creada per ell, que es basa en una llibreta a la classe on cada nen escriu una carta del que vol explicar, i cada dia tres nens llegeixen la seva carta.

Per exemple, es mostra el cas d'un nen que falta durant sis dies seguits per la mort de la seva àvia. En tornar a classe, llegeix la carta sobre l'enterrament de la seva àvia, on explica com es va sentir durant aquell dia. Un cop llegeix la carta, tots els nens el miren amb cara de dolor, com si realment allò els hi estigués passant a ells. Arran d'això, una nena que durant anys havia ocultat la pèrdua de la seva mare quan tenia tres anys, explica la seva història amb molt dolor.

Exemples d'apego i afectivitat

En un moment del documental, es veu un fort apego i afectivitat entre els companys quan, en acabar el curs, Toshiro Kanamori castiga un infant per mal comportament. El càstig és quedar-se sense provar el projecte (una mena de vaixell) que han estat fent durant tot el curs sense l'ajuda del mestre. La classe no reacciona gaire bé: un amic intervé dient que el càstig és injust i que, tot i que el comportament no ha estat bo, ara pot rectificar. També intervé una alumna que ha fet el treball amb ell i el defensa dient que sí que ha treballat i que és injust. És increïble que nens de sis anys tinguin aquesta estima cap als companys i aquesta capacitat de raonar, com diu Toshiro Kanamori, un adult igual no hagués actuat tan bé.

Finalment, un altre moment on es veu l'afectivitat i l'apego és quan un alumne perd el seu pare. Quan Toshiro Kanamori ho comunica a classe, els nens decideixen preparar-li cartes per animar-lo i, fins i tot, alguns li compren llaminadures i les hi porten a casa seva. En aquest documental es reflecteix molt bé el que és l'apego i l'afectivitat, i es veu una classe on predomina molt, ja que hi ha una gran estima entre ells.

Teoria de Piaget i l'apego

Etapes del desenvolupament cognitiu de Piaget

Aquestes etapes destaquen el procés gradual de desenvolupament cognitiu, mostrant com els nens evolucionen en la seva comprensió del món a mesura que creixen.

1. Etapa Sensoriomotora (0-2 anys): Els nadons aprenen a través de la interacció amb el seu entorn mitjançant els sentits i les accions. No tenen pensament simbòlic i no poden anticipar esdeveniments. Concepte clau: Permanència de l'objecte. Entenen que els objectes continuen existint encara que no els puguin veure. Exemple: Si un nadó perd una joguina sota una manta, començarà a buscar-la un cop entén que segueix allà.
2. Etapa Preoperacional (2-7 anys): Desenvolupen el pensament simbòlic i l'ús del llenguatge, però el seu pensament és egocèntric i els costa entendre les perspectives d'altres. Concepte clau: No comprenen la conservació, és a dir, que les quantitats no canvien malgrat els canvis d'aparença. Exemple: Un nen de 4 anys pot pensar que un got alt conté més aigua que un de baix, perquè es fixa en l'alçada i no en la quantitat real.
3. Etapa d'Operacions Concretes (7-11 anys): Comencen a pensar de manera més lògica i estructurada, però només sobre situacions concretes. Poden realitzar operacions mentals. Concepte clau: Comprenen la conservació. Ara saben que es pot tornar a la situació original després d'un canvi. Exemple: Si un nen veu que l'aigua d'un got ample es transfereix a un got estret, entén que la quantitat d'aigua segueix sent la mateixa.
4. Etapa d'Operacions Formals (12 anys en endavant): Els adolescents poden pensar de manera abstracta i raonar sobre idees hipotètiques. Poden considerar múltiples possibilitats i usar el pensament científic. Concepte clau: Raonament abstracte i capacitat per formular hipòtesis i deduccions. Exemple: Un adolescent pot dissenyar un experiment per provar una hipòtesi científica, com ara investigar com afecta la llum el creixement de les plantes.

Mary Ainsworth i la Situació Estranya

Mary Ainsworth (1913-1999) va ser una psicòloga nord-americana reconeguda per les seves contribucions a la teoria de l'apego. Va ser deixeble de John Bowlby, el creador de la teoria de l'apego, i va desenvolupar la seva pròpia recerca empírica per explorar les relacions afectives entre infants i els seus cuidadors.

L'experiment de la Situació Estranya permet classificar els tipus d'apego en infants segons com responen a la separació i el retrobament amb la figura d'apego. A través d'aquesta investigació, Ainsworth va identificar els principals tipus d'apego.

El treball d'Ainsworth va ser fonamental per comprendre com els vincles primerencs entre infants i cuidadors influeixen en el desenvolupament emocional i social, tant en la infància com en l'edat adulta.

La Situació Estranya: un experiment clau

La Situació Estranya és un experiment dissenyat per Mary Ainsworth per observar el tipus d'apego que un infant té amb la seva figura de referència, normalment la mare. S'avalua com l'infant reacciona a la separació i el retrobament amb la figura d'apego, així com a la presència d'una persona estranya.

Tres agents principals:

• Infant: L'objecte principal d'estudi, les seves reaccions d'exploració, ansietat o seguretat davant de les diferents situacions.
• Figura d'aferrament: Normalment la mare, qui proporciona seguretat i confort a l'infant, i la seva absència/retorn és clau per observar el vincle d'aferrament.
• Persona estranya: Un adult desconegut per l'infant, que actua per veure com reacciona l'infant davant d'un estrany, tant en presència com en absència de la figura d'aferrament.

Fases de la Situació Estranya

1. L'infant entra amb la seva figura d'aferrament a una habitació desconeguda però acollidora, plena de joguines.
2. L'infant és lliure d'explorar l'habitació mentre la figura d'aferrament està present, però no interfereix activament.
3. Una persona estranya entra a l'habitació i comença a parlar amb la figura d'aferrament. Després, intenta interactuar amb l'infant.
4. La figura d'aferrament surt de l'habitació, deixant l'infant sol amb la persona estranya.
5. La figura d'aferrament torna a l'habitació i consola l'infant si és necessari. La persona estranya surt de l'habitació.
6. Tant la figura d'aferrament com la persona estranya deixen l'infant sol a l'habitació.
7. La persona estranya torna a l'habitació i intenta consolar o interactuar amb l'infant.
8. La figura d'aferrament torna a entrar a l'habitació, i la persona estranya marxa.

Categories d'aferrament

• Aferrament Segur: L'infant vol que vingui la mare, i al final ella arriba, proporcionant seguretat i confort.
• Aferrament Evasiu: L'infant vol que vingui la mare, però arriba l'àvia, fent que se senti rebutjat o ignorat.
• Aferrament d'Oposició: Vénen els dos pares; l'infant vol que l'agafi la mare, però finalment l'agafa el pare, generant confusió i frustració.
• Aferrament Desorganitzat: L'infant no sap a qui dirigir-se quan marxa de l'escola o de casa, perquè no té una figura d'aferrament clara.