Àpats Romans: Costums i Gastronomia

Els Àpats i els Aliments dels Romans

Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar (ientaculum), que normalment consistia en pa i formatge; el dinar (prandium), que solia ser un àpat ràpid amb menjar fresc (la major part de vegades les restes del dia anterior), sense ni asseure's, i el sopar (cena), que era l'àpat principal.

El Triclinium: La Sala dels Àpats

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan es va introduir el costum grec de sopar recolzats, els romans van dedicar una cambra especial a fer els àpats, el triclinium.

Dins aquest menjador hi havia tres llits, anomenats també triclinis, cada un amb lloc per a tres persones. La disposició dels triclinis era la següent: els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra, lectus summus, lectus medius i lectus imus, i els tres emplaçaments de cada llit rebien el nom, de dreta a esquerra, de locus summus, locus medius i locus imus. Estaven coberts d'uns petits matalassos i diverses robes, i els convidats recolzaven el colze esquerre en un coixí.

Enmig dels tres llits hi havia una taula, generalment rodona, on es col·locaven el menjar i el vi; els comensals se servien segons la seva voluntat. Els plats amb el menjar es col·locaven en un moble especial, anomenat repositorium. Els romans van començar a utilitzar les estovalles sobre la taula a partir del segle I dC. El tovalló l'oferia l'amfitrió, però sovint alguns convidats se l'emportaven de casa, per posar-hi les restes de menjar, un costum tolerat per la societat romana.

Agafaven el plat amb la mà esquerra i menjaven amb els dits, ja que no es coneixia la forquilla; era un senyal d'elegància menjar amb la punta dels dits, sense embrutar-se les mans ni la cara. Tampoc no usaven el ganivet, ja que un esclau tallava en petits trossets. La cullera, en canvi, era molt utilitzada i podia tenir diverses formes. El menjar i el vi eren servits per molts esclaus. Els cuiners també eren esclaus. Al principi estaven molt poc valorats, però a mesura que progressaren els refinaments culinaris, el cuiner passà a ser un personatge important. Finalment, els cuiners van ser molt ben considerats i molt ben pagats, però si fracassaven també podien ser castigats.

L'Àpat Principal: La Cena

Tot aquest parament que hem detallat només tenia lloc a la cena, la qual, com hem dit, era l'àpat més important. Aquesta solia tenir tres fases:

• Gustus o gustatio. Eren entremesos lleugers per estimular la gana, normalment a base de plats freds, com ara ous, amanides, verdures, olives, ostres, cloïsses...
• Cena. Era la part principal de l'àpat, composta de diversos plats, tant de carn com de peix. Es tractava generalment de plats molt elaborats, preparats amb molta cura, i fins i tot, artísticament, ja que el cuiner intentava que un menjar s'ocultés sota l'aparença d'un altre menjar diferent.
• Secundae mensae. Eren les postres. Normalment es menjaven fruites seques, formatges i llaminadures.

En els grans banquets hi havia una altra fase, la comissatio (el sobretaula), en què els comensals menjaven coses picants per agafar set i poder beure. Es dedicaven a fer tertúlies, recitar poemes, escoltar música, ballar, etc. Aquest banquet durava moltes hores, ja que començava cap a les tres o les quatre de la tarda i podia durar fins a la nit. Per als romans, era una manera de reunir-se, parlar amb els amics i passar l'estona, com avui dia la passem al cafè, al cinema, al teatre, etc. És evident que no es passaven totes les hores menjant i bevent, sinó que a més de parlar i discutir sobre qualsevol tema, s'entretenien amb la recitació de poemes, audicions musicals, danses, jocs d'atzar i altres espectacles.

Els Ingredients a la Cuina Romana

Els productes romans no eren gaire diferents dels que utilitzem ara, ja que també eren mediterranis. La gran diferència es troba en la manera de cuinar-los, de barrejar-los i, sobretot, d'amanir-los. Els agradava barrejar sabors forts amb sabors dolços, i per això en un mateix plat podien incloure vinagre, menta, mel i fruites.

Però la principal característica de la manera de cuinar que tenien els romans era l'ús d'algunes salses de peix, preparades amb molta cura, la més important de les quals era el garum. Aquest condimentava molts plats. S'obtenia de la barreja d'entranyes de peix amb trossets de peix i altres peixos menuts, mesclats amb sal. Això es deixava macerar al sol remenant-ho sovint. Lentament, es filtrava el líquid obtingut de la maceració, i això era el garum. El bon gust d'alguns plats depenia, en gran part, de l'habilitat del cuiner en dosificar el garum.

El Vi a la Taula Romana

Durant els àpats els agradava beure vi. Les dones romanes, però, no en podien beure, tot i que de vegades bevien vi de panses. Hi havia diversos tipus de vins: negres, blancs, rancis, perfumats (com ara el vi de roses), especiats, etc. Solien barrejar el vi amb aigua, calenta o freda, i també el barrejaven amb mel, que era una especialitat romana anomenada mulsum.