Aparell Reproductor: Òrgans i Funcionament

Aparell Reproductor Masculí

Testicles

Són dos òrgans que produeixen els gàmetes i sintetitzen hormones. Estan situats a la bossa escrotal.

• Testosterona: Actua en la maduració de les cèl·lules germinals testiculars.
• Hormona luteïnitzant: Estimula la secreció de la testosterona.
• Hormona foliculoestimulant: Estimula les cèl·lules de Sertoli.

Epidídim

És un conducte d'uns 6 cm en forma de coma, que està a la part posterosuperior del testicle.

Conducte Deferent

És un tub únic que permet als espermatozoides sortir de l'epidídim i transportar-los al conducte ejaculador.

Conducte Ejaculador

A la cavitat abdominal, creua l'urètre corresponent i passa per sobre de la cara inferior de la bufeta, on s'uneix al conducte que procedeix de la vesícula seminal.

Uretra

Conducte d'uns 20 cm que és comú als aparells genital i urinari.

Glàndules Accessòries

Secreguen una sèrie de substàncies que ajuden als espermatozoides a formar el semen.

• Vesícula seminal: Dues glàndules que se situen a la part posterior de la bufeta urinària.
• Pròstata: Glàndula situada sota de la bufeta.

Penis

Té doble funció com a òrgan genitourinari. És l'òrgan copulador de l'home.

Aparell Reproductor Femení

Ovaris

Dos òrgans parells que estan al costat de l'úter, a la cavitat pèlvica, en una depressió poc profunda del peritoneu. Formen òvuls i produeixen hormones femenines.

• Formació d'òvuls: El procés es denomina oogènesi i consisteix en la formació dels gàmetes femenins.
• Estrògens: Són els encarregats del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris, com el creixement de les mames, la vagina i l'úter.
• Progesterona: Intervé en el cicle menstrual, en la preparació de l'úter per a la gestació.

Trompes de Fal·lopi

Dos conductes que surten de cada ovari i desemboquen a l'úter. Allà es fecunda l'òvul. Les trompes permeten la comunicació de l'úter amb els ovaris.

Úter

És un òrgan que se situa al centre de la cavitat pelviana. Té forma de pera i mesura uns 7 cm.

• Cos uterí: S'uneixen en la seva porció superior les trompes de Fal·lopi.
• Coll o cèrvix: Conducte cilíndric que posa en comunicació la cavitat uterina amb la vagina.
• Serosa o externa: Correspon al peritoneu parietal.
• Miometri: Capa mitjana i gruixuda formada per teixit muscular llis.
• Endometri: Capa mucosa més interna que està formada per dos estrats ben diferenciats: la capa funcional i la basal.

Vagina

És un múscul llis i està revestida per mucosa.

• És el receptacle del penis durant l'acte sexual.
• És l'òrgan que expulsa el fetus durant el part.

Cicle Menstrual

És el temps que passa des del primer dia de la menstruació fins al primer dia de la següent menstruació. Està sotmesa a control hormonal i dura aproximadament 28 dies. Serveix per afavorir la fecundació i preparar el cos femení per a una possible gestació.

Menarquia: La producció d'òvuls a l'ovari es realitza abans del naixement. La producció d'òvuls s'atura durant 12-13 anys.

Fases del Cicle Menstrual

Fases Ovàriques

• Fol·licles primaris
• Maduració del fol·licle
• Fol·licle de De Graaf
• Ovulació
• Cos groc
• Cos blanc

Fases Uterines

• Fase menstrual
• Fase proliferativa
• Fase secretora

Fase Folicular

A partir del primer dia del cicle, aproximadament 10-12 fol·licles comencen a madurar en resposta a la FSH. Cap al quart dia, un fol·licle va més ràpid que els altres en la seva maduració (Fol·licle de De Graaf). La resta de fol·licles s'atrofien. Els fol·licles en maduració fabriquen estrògens.

Ovulació

A partir del dia 14è, el fol·licle de De Graaf rebenta i surt l'òvul. Quan l'òvul surt de l'ovari, hi deixa una ferida a la seva superfície. L'òvul és capturat per les fímbries, que el condueixen cap a la trompa de Fal·lopi.

Fase Luteínica

Del 14è al 28è dia del cicle, la ferida de la superfície ovàrica rep l'estímul de l'hormona LH.

Què passa si hi ha fecundació?

L'òvul fecundat s'implanta a l'endometri (paret interna de l'úter). El cos luti es manté durant els primers tres mesos de la gestació, fins que la placenta està correctament desenvolupada. El cos luti es manté gràcies a l'hormona HCG que produeix el zigot.

Què passa si no hi ha fecundació?

Baixa la producció de LH. El cos luti no rep suficient estímul (perquè no hi ha HCG) i degenera com una cicatriu a cos blanc. El cos blanc no produeix estrògens ni progesterona. La hipòfisi torna a fabricar FSH per a produir un nou cicle.

Fase Menstrual

Si no s'ha produït la gestació, l'endometri proliferat no té cap funció. L'endometri rep poc aport sanguini i es necrosa. L'endometri necrosat es desprèn de la paret i s'expulsa a l'exterior. Aquest procés dura aproximadament 5 dies.

Fase Proliferativa

L'endometri, que ha quedat molt prim després de la menstruació, comença a regenerar-se. Els estrògens que fabrica el fol·licle a l'ovari fan que l'endometri es vagi multiplicant, formant capes. Aquesta fase dura fins a l'ovulació (dia 14è del cicle). L'endometri assoleix gruixos entre 2-3 mm en aquesta fase.

Fase Secretora

La progesterona que fabrica el cos groc fa que les cèl·lules de l'endometri augmentin de mida. Es formen glàndules que fabriquen substàncies riques en nutrients. Aquesta fase dura fins que l'endometri es desprèn en baixar la producció de progesterona (transformació del cos groc en cos blanc). L'endometri assoleix gruixos entre 4-6 mm en aquesta fase.