Antropologia: Estudi de l'ésser humà i la seva evolució

Antropologia: Estudi de l'ésser humà en totes les seves facetes.

Antropologia filosòfica: Defineix els trets essencials de l'ésser humà. Reflexiona a partir de les dades facilitades per les ciències socials i de les idees generades pel propi pensament filosòfic.

Antropologia científica: Formula teories a partir de dades observades. Antropologia física: Estudia l'ésser humà com a producte de l'evolució biològica. Descriu les diferències físiques observables entre l'ésser humà i la resta d'homínids. Distingeix entre les varietats físiques observables entre els diferents grups ètnics humans actuals. Antropologia cultural: Estudia l'ésser humà en tota la seva dimensió social.

PROCÉS D'HOMINITZACIÓ: Objecte d'estudi de l'antropologia física per explicar la naturalesa humana a partir del seu origen.

Explicacions preevolucionistes: Creacionisme fixista: creença que les espècies no han variat al llarg del temps. Les teories fixistes de Linné i Cuvier van servir de base per a les posteriors explicacions evolucionistes. Explicacions evolucionistes: Teories de Darwin sobre l'origen de les espècies: totes les espècies provenen per transformacions continuades; la selecció natural és el principi explicatiu de l'evolució o l'ésser humà descendeix d'antics primats.

L'evolució de l'ésser humà: La ciència ha explicat com s'arriba a l'ésser humà a partir dels primers organismes multicel·lulars, permetent enumerar les espècies d'homínids que formen part de l'evolució fins a la nostra espècie, des del més antic, l'Ardipithecus ramidus, que va habitar la Terra fa 4.4 milions d'anys. Tanmateix, encara existeix discussió entre els científics sobre on i quan va aparèixer la nostra espècie. Hi ha dues teories: La teoria del canelobre: que afirma un origen multiregional de l'ésser humà. La teoria de l'arca de Noè: situa l'origen de l'ésser humà al continent africà.

El procés d'hominització: Característiques del gènere Homo: Posició ereta del cos: com a conseqüència, comporta diversos canvis anatòmics. Alliberament de les extremitats superiors: Permet utilitzar les mans per fer servir instruments i inventar-ne de nous. Desenvolupament cerebral: implica el desenvolupament de capacitats tècniques i simbòliques.

L'aparició del llenguatge articulat: El llenguatge articulat és fruit de la capacitat de l'home per crear, comprendre i utilitzar símbols. Suposa una diferència qualitativa respecte dels signes amb els quals es comuniquen els animals, ja que permet expressar realitats complexes.

Hipòtesis sobre l'origen del llenguatge:

• 1) Un procés llarg de mutacions genètiques que hauria produït canvis en l'organització del cervell, el conducte vocal i el sistema auditiu.
• 2) L'augment progressiu de la intel·ligència general hauria afavorit l'aparició i el creixement de la capacitat simbòlica i lingüística.
• 3) La generalització de senyals gestuals d'alarma i avís s'hauria anat combinant amb senyals vocals fins a donar lloc al llenguatge explosivament vocal.

LA CULTURA I EL PROCÈS D'HOMINITZACIÓ

La cultura com a factor humanitzador: La dimensió cultural inclou tot allò adquirit socialment. Encara que els animals tinguin comportaments socials, només l'home els adquireix a través del llenguatge. La cultura humana és el conjunt d'informacions adquirides socialment i transmeses mitjançant el llenguatge.

Continguts fonamentals de la cultura: 3 tipus d'informació:

• Descriptiva: Explica i representa la realitat. Permet comprendre el funcionament i les característiques del nostre entorn. Segons el grau de certesa i objectivitat, una explicació descriptiva pot considerar-se ciència, creença popular, mite, llegenda...
• Pràctica: Proporciona pautes per a l'acció. Ensenya a realitzar tasques de manera eficaç. Capacita per al desenvolupament de tècniques de modificació de l'entorn.
• Valorativa: Origina sentiments d'atracció o de rebuig cap allò que ens envolta. Permet valorar el que ens envolta com a béns desitjables o indesitjables. Possibilita la possessió de normes, prejudicis i valoracions ètiques i polítiques.

Diversitat cultural:

• Etnocentrisme: Es jutja totes les cultures des de la creença que la pròpia és la correcta.
• Racisme: Creença que considera que existeixen graus de superioritat racial.
• Xenofòbia: Manera de rebuig i discriminació similar al racisme però que es dirigeix cap als estrangers independentment de la seva raça.
• Relativisme cultural: Considera que cada cultura només es pot comprendre plenament des d'ella mateixa, des de tot allò que la conforma, i per tant, no pot ser rigorosament comparada amb les altres.
• Universalisme: Busca universalitzar trets culturals com la democràcia, els drets fonamentals, la igualtat d'oportunitats i valors com la solidaritat i la llibertat, a través del diàleg i evitant l'etnocentrisme.
• Interculturalisme i diàleg: Busca la convivència pacífica i aposta per la tolerància i el diàleg intercultural.

Innatisme contra ambientalisme:

L'innatisme defensa que naixem amb tot allò que ens defineix com a persones imprès a la nostra genètica; per tant, la influència de la societat i de factors ambientals no pot afegir ni eliminar trets determinats, encara que pot contribuir al desenvolupament d'algun tret o reprimir-lo. L'ambientalisme considera que naixem amb les capacitats més instintives i que la resta, allò que ens definirà com a persones, ho aprenem.

És necessària una posició intermèdia entre innatisme i ambientalisme per mantenir els valors i la responsabilitat, ja que totes dues posicions poden justificar qualsevol immoralitat apel·lant a la genètica o a determinacions ambientals.

Tensió entre naturalesa i cultura:

“L'home és un llop per a l'home” és una afirmació de Tito Maccio Plaute que trobem també a les obres de Thomas Hobbes i Sigmund Freud, les quals comparteixen el plantejament d'una violència natural al caràcter humà que és reprimida per la cultura.

Rousseau, en canvi, planteja una bondat natural de l'ésser humà que es veu truncada per la cultura.

Agressivitat, genètica i altruisme:

Konrad Lorenz adverteix d'un instint agressiu present a tots els animals. Aquest instint no es dóna exclusivament de manera reactiva sinó que comporta mostres de força i compleix una funció social.

La sociologia defensa que l'altruisme ocorre per determinació genètica.