L'antropologia: definició, branques i perspectives filosòfiques

Definició d'Antropologia

Etimològicament, "antropologia" prové dels mots grecs "antropos" (ésser humà) i "logos" (ciència o tractat). Per tant, és la disciplina que té com a objecte l'estudi de l'ésser humà en la seva realitat complexa.

Branques de l'Antropologia

Antropologia Filosòfica

Estudia les teories que els humans han elaborat sobre si mateixos i és expressió de la recerca d'un sentit humà per a la vida.

Antropologia Evolutiva

Estudia el procés d'hominització, intentant establir l'origen de la realitat humana i la seva diferència específica respecte a altres formes de vida.

Antropologia Cultural

Estudia l'home com a ésser que produeix "cultura" o, en un sentit ampli, que és capaç de transformar el seu entorn. La capacitat de produir eines (homo faber – Marx), la capacitat per a fer grups i societats (zoon politikon – Aristòtil) i la capacitat per a produir formes de representació simbòliques (art, creences, coneixement, etc.) per tal d'interpretar l'entorn (homo symbolicus – Cassirer).

L'Animal Racional

Raó com a facultat de raonar. Com a mètode, racionalitat, procediment adequat. Com a causa o motiu. Raó com a prova. Raó com a tenir raó, encert. Raó com a certesa, com a seguretat interna.

Característiques de la Racionalitat

Universalitat, eficàcia, sistematicitat i ordre, coherència i claredat.

Filosofia Grega

Plató: Raó - ànima (forma organitzadora del cos).

Filosofia Medieval

Cristiana: Raó - facultat divina.

Filosofia Moderna

Raó - senyal d'identitat de la humanitat.

Filosofia de la Il·lustració

L'educació (a través de la raó) fa l'home.

Llenguatge Animal vs. Llenguatge Humà

Llenguatge animal: compost per codis de senyals innats, limitats, invariables, que es limiten a expressar necessitats i emocions.

Llenguatge humà: sistema de símbols obert, doblement articulat, flexible, capaç d'expressar-ho tot, inclòs el pensament abstracte.

L'Animal Simbòlic

Cassirer opinava que no tot és racional, les arts són simbòliques.

Els Mestres de la Sospita

Contraposats a la valoració de la raó de les èpoques passades. Es desconfiava del fet que l'ésser humà pogués assolir la "majoria d'edat" que havien proclamat les idees il·lustrades i racionalistes.

Karl Marx

Materialista. Home que fabrica la seva naturalesa i societat. Que es mou pels seus interessos. Homo faber.

Friedrich Nietzsche

Vitalisme irracionalista. Per entendre l'home s'ha de mirar la seva vida. Aquesta es regeix per la voluntat del poder (impuls vital).

Sigmund Freud

Desmitificació de la racionalitat humana. Afirma que l'ésser humà no es mou únicament per principis racionals, hi ha una part irracional, inconscient, que juga un paper rellevant en la configuració de la seva personalitat.

La Psique Humana segons Freud

Conscient

És una qualitat no essencial del psiquisme. Inclou tots els continguts dels quals ens n'adonem.

Preconscient

És inconscient en un sentit descriptiu. Inclou continguts oblidats que fàcilment poden tornar a la consciència (els podem recordar).

Inconscient

És inconscient en sentit dinàmic. Inclou els continguts (imatges, desitjos,...) reprimits que no poden retornar a la consciència. És la part del psiquisme que permet explicar científicament els processos patològics.

L'Allò

És el nucli primitiu de la personalitat. És totalment inconscient. És el lloc dels instints, on hi ha totes les energies psíquiques de la persona. Oposat a les lleis lògiques del pensament (no hi regeix: principi de no-contradicció, negació, espai, temps) i als imperatius morals. Es regeix pel principi del plaer: evitar el dolor i cercar el màxim plaer. S'hi accedeix mitjançant els somnis i la interpretació dels símptomes neuròtics.

El Jo

És el nucli conscient de la personalitat. Part organitzada de l'allò que es forma per la influència del món extern. Posseeix elements conscients (percepció i processos intel·lectuals), preconscients (records no reprimits i aprenentatges) i inconscients (mecanismes de defensa). Fa de mitjancer entre l'allò i el món extern. Regit pel principi de realitat, ha de contenir i ajornar el desig de plaer de l'allò. Objectiu: mitjançant la racionalitat ha de controlar el desig de plaer de l'allò.

El Superjo

És la instància de la personalitat que apareix en darrer lloc. Es contraposa a l'Allò. És com el censor del Jo i de l'Allò. Equival a la consciència moral. Es crea a partir de la interiorització de l'autoritat externa (pares, mestres, models socials). Té 2 funcions: reprimir el que considera moralment reprovable i assegurar-se de la preeminència / triomf dels valors morals bons.

La Intel·ligència Emocional

Raó i Emocions alhora

Damasio i Goleman mantenen que l'emoció és un dels components essencials de la intel·ligència humana. Damasio creu que l'oblit de l'emoció en l'estudi de la intel·ligència és atribuïble al pensament filosòfic. Ja des de Platò, la metafísica va separar la racionalitat del sentiment. Però seria Descartes el vertader artífex de l'escissió, al desvincular la consciència del cos, és a dir, dels seus mecanismes fisiològics. I quan aprenem, podem perdre les emocions. Sense l'emoció, la intel·ligència racional no funciona correctament.

Absència de Condició

Ortega y Gasset ho va expressar de forma clara i contundent: l'home no té naturalesa, sinó història. No estem determinats a ser d'una manera o d'una altra en virtut d'una essència prèvia. La nostra vida és responsabilitat nostra i serà allò que lliurement decidim, no d'una manera absoluta, sinó en funció d'una circumstància vital. Sartre ens presenta la versió més detallada d'aquesta posició. En l'home, l'existència precedeix l'essència. Així doncs, l'home és allò que ell farà amb si mateix. Estem condemnats a ser lliures.