Antropologia Cultural: Societat, Individu i Naturalesa

La pregunta per la utopia

Utopia: alguna cosa desitjable però inassolible. Té una connotació negativa. La utopia es basa en la insatisfacció o el desacord amb la realitat social existent. El recurs a la utopia és un fet antropològic bàsic.

Característiques bàsiques:

• Origen: rebuig de les condicions socials existents i recerca de solucions.
• Fonamentació: determinades concepcions de la naturalesa humana.
• Funció: crítica.
• Objectiu: societat perfecta.
• Metodologia: no per conèixer la realitat, sinó per ampliar-la.

L'home, animal simbòlic

Només els humans podem expressar-nos mitjançant un llenguatge. Les paraules són signes (representen alguna cosa), però el receptor ha de tenir el coneixement necessari per entendre-ho. Podem distingir entre significat i significant. Els objectes produïts per l'art també són signes, ja que ens transmeten emocions. A part dels signes, també hi ha els símbols, els quals, a part de significar un objecte, signifiquen una altra realitat. Per exemple: un colom és un ocell, però també és el símbol de la pau.

Les coses, els fenòmens i els esdeveniments se'ns converteixen en elements carregats d'informació. El món és un univers simbòlic format pel llenguatge i les manifestacions artístiques. El llenguatge i l'art són els instruments per poder controlar la realitat perquè li donen sentit.

Anomenem a l'ésser humà animal racional (Aristòtil), però en realitat l'ésser humà és un animal fantàstic perquè ha aconseguit imaginar i innovar moltíssimes coses. Per tant, abans de ser racional és fantàstic, i la raó és simple fantasia. Els humans no reaccionem als estímuls com els altres animals, sinó que ho raonem, ho imaginem com a un símbol el qual interpretem. Vivim en un univers simbòlic on la raó necessita la fantasia per funcionar bé. Sinó ens veuríem tancats dins els nostres límits i seríem com qualsevol altre animal.

Aportacions de l'antropologia cultural

L'antropologia cultural estudia la manera de viure dels humans i l'evolució que han experimentat tenint en compte aspectes materials per analitzar la cultura, que és simbòlica, perquè ens mostra la manera com l'ésser humà interpreta i expressa la realitat. Per això, el comportament social ha d'entendre's com a resultat de les condicions materials que influeixen en l'ésser humà i com a respostes simbòliques a situacions conflictives de caràcter cultural. Els mites, ritus, etc. expressen el que els humans valoren, pensen o senten. L'antropologia interpreta aquestes expressions culturals i intenta comprendre'n el significat i reproduir l'evolució que aquest ésser cultural va experimentant en la seva forma de viure la realitat i de conviure amb els altres. Pretén ajudar-nos a comprendre com l'espècie humana s'ha anat configurant socialment i ha desenvolupat diferents models de societat. Com a individus també ens hem anat configurant socialment per mitjà de la socialització.

Primeres societats

Eren societats igualitàries que basaven la seva supervivència en la caça i la recol·lecció. Hi predomina l'economia d'intercanvi i la reciprocitat, els aliments es consumeixen equitativament. En aquests clans, el cap és un home amb experiència que fa de mediador. Viuen en cabanes, coves o abrics on hi deixen manifestacions artístiques.

Societats agrícoles

L'esgotament de la caça i l'augment demogràfic els empenyen a buscar recursos en el conreu i la domesticació. Aquest tipus d'agrupació sedentària dóna lloc a l'acumulació (la producció agrícola s'intensifica i és possible acumular excedents) i la redistribució controlada (es presenta com una necessitat per a tothom a manera de tribut). El cap de la tribu té el poder suficient per recollir i emmagatzemar aliments i béns que puguin satisfer les necessitats de la població en un moment d'escassetat. Si es tracta d'un líder guerrer capaç de portar la guerra més enllà dels llogarets propers, apareixen grups socials especialitzats: militars, religiosos, etc.

Estats naixents

Per passar a l'Estat van haver de donar-se condicions noves: forta centralització del poder, estratificació social més gran, divisió de funcions, desigualtat en la distribució de la riquesa, desenvolupament urbanístic i creixement cultural. La producció augmenta gràcies al desenvolupament de tècniques noves, les condicions de vida milloren, la vida social s'enriqueix, s'elaboren lleis, apareix l'escriptura, les primeres indagacions científiques i l'expressió del sentiment religiós en documents i monuments. Aquesta nova forma d'organització social sorgeix a l'Orient Mitjà a causa de les condicions òptimes que presentava la regió perquè es desenvolupessin l'agricultura i la cria de bestiar.

La socialització

La socialització és el procés pel qual un individu interioritza la cultura de la societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es construeix com a persona. Naixem pertanyent a grups socials determinats i adquirim una identitat social (valors compartits amb altres persones) alhora que adquirim una identitat personal (permet mantenir-nos com a persones úniques i singulars).

Dues etapes

Socialització primària

És la part més important. Introdueix el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa. Aquest procés no és únicament intel·lectual, sinó que té una gran càrrega emocional.

Socialització secundària

Procés pel qual s'interioritzen mons institucionals que contrasten amb el món adquirit en la socialització primària. La interacció social és important perquè el nen pot escollir en comptes d'aprendre l'imposat, com a la primària.

Naturalesa humana i individu

L'home és un animal cultural, empra el llenguatge, inventa i anticipa. Individualisme possessiu: cada ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles. Com més propietari, més lliure. Societat: conjunt d'individus propietaris que es relacionen entre ells mitjançant l'intercanvi de béns i serveis. Cadascú cerca el benefici particular.

L'especialitat de l'ésser humà

Les diferències anatòmiques de l'ésser humà respecte dels antropoides són:

• La reducció de la mida de les dents i les mandíbules.
• La forma de la mà i la seva habilitat (complexa i precisa).
• La posició bípeda i dreta: alliberament de les mans que podien emprar-se per a altres funcions.
• El desenvolupament del cervell: la mida es va triplicar i va esdevenir més complex, possibilitant la cultura.