Antropologia: Conceptes Clau i Diversitat Cultural

L’ANTROPOLOGIA

És l’estudi dels éssers humans al llarg del temps i de l’espai, considerant el present, el passat i el futur durant totes les etapes de la història. És una de les disciplines que conformen les ciències socials i estudia la totalitat de la condició humana.

L'antropologia es subdivideix en 4 àrees principals:

• Antropologia Física / Biològica: Estudia el cos dels éssers humans, com estaven disposats els ossos, etc.
• Arqueologia: Branca de l'antropologia que reconstrueix el passat amb la informació que troba, com ara les joies dels humans.
• Lingüística: Estudia la història de la llengua des del punt de vista cultural dels seus usos, com s'insultava, etc.
• Antropologia Social i Cultural: Analitza totes les pràctiques culturals de l'ésser humà i les explica des del punt de vista cultural.

ADAPTACIÓ

Consisteix a adoptar tradicions culturals de grups socials més allunyats. En l’adaptació hi ha el component del temps, perquè les mateixes tradicions van canviant amb el temps. Exemple: El Pare Noel, que es fa a Finlàndia i nosaltres ho hem adoptat; Halloween; Sant Valentí; Black Friday.

REINVENCIÓ

Canvis des del seu interior. És un procés pel qual es qüestiona de forma massiva alguna cosa i s’adopten unes altres normes. Exemple: la jornada de 8 hores, comparat amb fa 50 anys, quan es treballaven moltes més hores. Aquí entren les qüestions del rol de gènere, el moviment feminista, el dret a l’avortament, etc.

CANVIS BÈL·LICS O VIOLENTS

Conquestes, colonitzacions, dictadures, genocidis, guerres, etc. Aquests canvis es donen en qualsevol canvi cultural.

LA QÜESTIÓ DE RAÇA O RACES

• No existeix la diversitat d’espècies en humans. Som Homo Sapiens Sapiens. Principi biològic d’interfecunditat.
• És una categoria cultural, no una realitat biològica.

Diferències biològiques:

• Biològiques (genotípiques): Interiors.
• Morfològiques (fenotípiques): Exteriors. A partir del fenotip es construeix la cultura.

RACIALITZACIÓ/ETNIFICACIÓ

Quan s'explica un fet o patró social com quelcom consubstancial o natural del propi grup. Assignar trets socials de manera natural pel simple fet de pertànyer a un grup social. Exemple: Els gitanos venen droga, roben, són una família problemàtica. Una dona asiàtica que entra a la sala de part i diuen que no fa soroll durant el part.

FONAMENTALISME CULTURAL

Pensar que formar part d’un grup ètnic implica comportar-se d’una manera diferent, és a dir, esgrimir les pròpies diferències culturals com a essencials i incompatibles amb altres, sota una concepció de la cultura com una essència fixa i unitària. També conegut com a “nou racisme, racisme diferencialista o culturalisme”. Exemple: Quan es va saber que el coronavirus s’havia començat a estendre a la Xina, van sorgir crítiques dient que ells eren el virus. Quan va haver-hi l’atemptat a Barcelona i es va saber que els autors eren d'origen magrebí, es va generalitzar dient que tots els magrebins eren terroristes.

XENOFÒBIA

Odi o rebuig a l’estranger.

ALTEROFÒBIA

Odi o rebuig a l’altre en el sentit ampli. Els altres poden ser immigrants, dones, etc. Generalment, odi cap a la gent pobra.

ANTROPOLOGIA SIMBÒLICA

S’encarrega d’analitzar tota la vinculació de símbols i significats. Exemple: En un documental analitzen per què s'utilitza un determinat tipus de música.

MARC DE REFERÈNCIA CULTURAL

És un esquema desenvolupat per l’antropòloga Teresa San Román, que el feia servir a les seves classes per explicar el marc de referència cultural. El marc de referència cultural és la motxilla cultural que ens posen quan naixem i on, a poc a poc, ens van incloent el llenguatge, la cultura, etc. La cultura dota els fets de significat, els dona un sentit seleccionat que nosaltres aprendrem, que ens ajuda a desxifrar-los en codi cultural quan els veiem. Aquest procés és el d'enculturació o socialització. Per a nosaltres, la cultura inclou les relacions socials. La cultura ens dona la possibilitat de crear categories, és a dir, creem etiquetes, cadascuna amb el seu marc cultural, les agrupem i, gairebé sempre, hi ha jerarquies i ens classifiquem.

TÈCNIQUES ETNOGRÀFIQUES

• Observació participant: Consisteix que l'investigador o investigadora interactuï amb els informants (subjectes investigats) dins del seu propi context, compartint-ne l’experiència quotidiana, alhora que es recopilen dades de manera sistemàtica i no intrusiva. Durant el procés de recerca, la investigadora passa a formar part del grup estudiat, havent de ser acceptada per aquest i havent de negociar socialment la seva posició i participació. Es fa socialitzant.
• Observació directa.
• Converses formals (amb persones amb un nivell de poder important) i informals.
• Entrevistes en profunditat (estructurades o semiestructurades).
• Mètode genealògic: Com les persones estan emparentades en aquell grup concret.
• Històries de vida (biogrames): En persones significatives de la pròpia recerca.
• Autoetnografia: Quan l’experiència personal de l'investigador es veu vinculada amb l’estudi.
• Qüestionaris, enquestes, etc.

FASES DE LA INVESTIGACIÓ ETNOGRÀFICA

(4 fases + 1 opcional)

• FASE I: IMMERSIÓ

  L’etnògraf fa una immersió d’un any en la realitat estudiada. Etapa de registre sistemàtic. Treball de camp (1).
  • Observació participant. Converses informals/formals. Genealogies. Històries de vida. Registre audiovisual. Diari de camp. Notes de camp.

• FASE II: OPERACIONALITZACIÓ I HIPÒTESIS

  Fora del camp (separació 1). Dura mig any. L’etnògraf organitza, endreça, classifica i cataloga les dades etnogràfiques recopilades.
  • Operacionalització i codificació del diari de camp.
  • Notes de camp. Primers informes descriptius.
  • Formulació d’hipòtesis.

DIVERSITAT CULTURAL

• Grup ètnic o ètnia: Grup d’individus que comparteixen una cultura o origen, els membres del qual se senten units mitjançant una consciència de singularitat històricament generada.
• Identitat ètnica: Consciència del nosaltres enfront dels altres. Sistema cultural de referència d’una comunitat humana, a partir del qual es defineix la seva identitat individual o personalitat grupal.
• Identitat de grup: Consciència social que es reconeix com a diferent, i que és reconeguda pels altres com a tal. Pertinença a grups molt diversos: una tribu, una nació, una agrupació amb una activitat, símbols, valors, etc. Exemple: gòtics, motards, culers (Barça), punkis, hippies, otakus.
• Etnicitat: Fa referència al conjunt de cultura i identitat com a comunitat (poble).

RACISME

Jerarquització dels éssers humans en funció de criteris biològics i d’herència. Atribuir suposades incapacitats de l’altre a diferències biològiques (innates o immutables). Implica la naturalització d’allò que és social.

TIPUS DE PARENTS

• Consanguinis: Individus que defineixen la seva posició a partir de la descendència biològica. Exemple: pare, mare, germans, cosins.
• Afins: Es converteixen en família a través del matrimoni. Parents que s’instauren a partir del matrimoni. Consanguinis dels cònjuges dels nostres consanguinis. Exemple: sogres, cunyats, nebots, padrastres.
• Ficticis: Persones que es reconeixen com a parents però no tenen cap relació consanguínia (biològica) ni d’afinitat amb nosaltres. Exemple: com si fos de la família, mascotes.

MONOGÀMIA

És la unió de només dues persones, siguin del mateix sexe o no. És un tipus d’unió que es troba, per exemple, a bona part de les societats occidentals i en els grups de caçadors-recol·lectors.

LAT (Living Apart Together): Tipus de parella reconeguda socialment com a tal i amb tots els drets i deures d’una unió formal, però que voluntàriament resideixen en unitats domèstiques separades, normalment unipersonals.

TIPOLOGIES FAMILIARS

• Unitat domèstica: Són les persones que comparteixen una mateixa casa, formant una unitat de cooperació econòmica i que té com a principal funció la criança i l’educació dels infants que neixen dels seus membres. Important: No és necessari que es relacionin per consanguinitat o per afinitat. Exemple: majordoms, companys de pis compartit, residències, pisos tutelats, presons, centres d’acollida, orfenats, pisos on conviuen diverses famílies migrades, etc.
• Família nuclear: Coneguda també com a família monògama independent o família elemental. Constituïda per una parella heterosexual o homosexual i la seva descendència dependent. En una mateixa unitat domèstica hi viuen dues generacions, pares i fills. Aquest és el tipus de família més estès actualment a les societats occidentals.

POLIGÀMIA

És la unió de més de dues persones. Hi ha dos tipus de matrimonis poligàmics:

• Poligínia:

  • És el matrimoni d’un home amb més d’una dona.
  • És la forma més estesa de la poligàmia. Tendeix a ser un signe de riquesa i d’estatus alt d’un home.
  • Segons Melvin Ember, la poligínia està estretament correlacionada amb l’excés de dones o amb el casament en edat avançada.
  • Societats on els fills es conceptualitzen com a riquesa i representen una bona mà d’obra per a l’economia domèstica.
  • Molt comuna a l’Àfrica i al sud-oest asiàtic.
  • Implica un elevat nombre de naixements perquè un sol home pot tenir totes les dones embarassades (estudis apunten a una estratègia de pal·liació de la mortalitat infantil) = elevat nombre de mà d’obra.

ALTRES FORMES DE POLIGÀMIA

• Levirat: Norma social segons la qual l’home ha de casar-se amb l’esposa del seu germà mort, és a dir, casar-se amb la seva cunyada. Exemple etnogràfic: els nuer, que consideren impropi casar-se amb una desconeguda si hi ha una altra dona vídua d’un germà seu.
• Sororat: Obligació de l’home de casar-se amb la germana de la seva esposa difunta. Exemple etnogràfic: A Castella i Andalusia era costum que, per no deixar un home sense atendre domèsticament i sexualment, es busqués una germana que substituís l’anterior morta.
• Matrimoni de grup: Tipus de matrimoni en el qual dues o més germanes es casen amb dos o més germans.

EL COS COM A CONSTRUCCIÓ SOCIAL

• El cos sociopolític: Les formes de regulació, vigilància i control de cossos en termes de reproducció, sexualitat, treball, oci i malaltia. Desigualtats, ordenaments i disciplines. Processos d’estructuració.
• El cos sociocultural: El cos com a símbol a través del qual es pensa la cultura, la societat i la natura, i viceversa. Símbols, significats i representacions → cultura. Processos de significació.
• El cos individual: L’experiència viscuda en el cos mateix (embodiment, encarnació), dimensió vivencial individual en la qual l’experimentem. Processos d’individuació.

El cos actual (en el present)

• Com a projecte i projecció del jo (individualisme, consum, reflexivitat, etc.).
• Com a element llegible per la ciència.
• Com a camp de batalla (activisme).

CONCEPTE DE SALUT EN LA MEDICINA CIENTÍFICA MODERNA

• Criteris objectius:

  Criteri morfològic, criteri funcional o fisiològic, criteri etiològic, criteri utilitari i criteri conductual o del comportament.

• Criteris subjectius:

  El sentiment o la vivència d’estar o saber-se sa. Pròpia validesa o capacitat dins dels límits, benestar psicoorgànic, seguretat que continuarà vivint, llibertat respecte al cos, llibertat de regular la sol·licitud i la companyia i moment de determinar la seva biografia.

• Criteris socioculturals:

  La societat o cultura en un moment donat pot decidir que algú està sa, malgrat que objectivament, per a la medicina científica moderna, tingui lesions, disfuncions o causes de malaltia al cos. Exemple: Criteri socioeconòmic, criteri cultural i criteri històric (obesitat).

REPERCUSSIONS SOCIALS DE LES MALALTIES

1. Repercussions demogràfiques directes. Exemple: les epidèmies greus redueixen parcialment o dràsticament la població.
2. Repercussions determinants de l’estructura de la població. Exemple: poblacions envellides o no.
3. Repercussions politicosocials: tancament de les fronteres, aïllament d’un país.
4. Repercussions culturals. El pensament, les creences, els valors i el reflex que tenen en l’art, la literatura, l’arquitectura, les lleis, els costums, etc.
5. Influència de la malaltia en el canvi de valors, actituds i pautes de comportament d’una societat és una qüestió plenament vigent.
6. Repercussions científiques. La medicina i les seves bases són un exemple de les repercussions socials i culturals de la malaltia, ja que són producte de la lluita contra aquesta.

ITINERARIS TERAPÈUTICS

Tècnica de recerca, pròpia del treball de camp etnogràfic, dirigida a recollir i sistematitzar totes les pràctiques terapèutiques que activa una persona en relació amb un procés o problema de salut.

• Pràctica terapèutica: Totes i cadascuna de les accions que tenen l’objectiu de tractar malalties, dolències i malestars. Exemple: Anar a fer un cafè amb els amics, perquè jo considero que em pot anar bé per millorar el meu estat anímic; anar al fisioterapeuta; fer ioga; fer esport si estic pensant que millorarà el meu estat de salut.

DEFINICIÓ DE CULTURA

És tot aquell complex que inclou el coneixement, les creences, l’art, la moral, el dret, els costums i qualsevol altre hàbit i capacitats adquirides per l’home com a membre de la societat.

1914: Primera definició durant el treball de camp a les illes Trobriand.

1922: Segona definició millorada.

El 1922 va sorgir la teoria de les necessitats (B. Malinowski): La cultura com a tot allò que els grups humans creen, produeixen per a satisfer les seves necessitats bàsiques (universals).

ENCULTURACIÓ

Procés pel qual els éssers humans ens apropiem de la nostra pròpia cultura gràcies a les persones que ens reben en el marc cultural. Aquest procés s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig conscients de noves formes culturals. Exemple: Anar a missa tots els diumenges amb els teus pares i, quan et fas gran, deixar d’anar-hi perquè no ets creient.

ACULTURACIÓ

Intercanvi de trets culturals com a resultat que els grups estiguin en contacte directe de forma continuada. Patrons culturals alterats per influència mútua (són permeables). Exemple: els francesos mengen formatge de postres i no d’entrant.

• FASE III: POSADA A PROVA

  L’etnògraf posa a prova les hipòtesis (entre 3 i 6 mesos). Falsació (totes les aportacions que fan caure la hipòtesi) o validació. Treball de camp (2).
  • Tria de mostratge.
  • Entrevistes en profunditat.
  • Històries de la vida + tècniques més extensives per a comprovar l’abast de les hipòtesis: enquestes, qüestionaris, etc.

• FASE IV: RESOLUCIÓ/CONCLUSIONS

  Fora del camp (separació 2). L’etnògraf efectua l’anàlisi final de les dades (entre 3 i 6 mesos).
  • Conclusions + interpretacions → Etnologia.
  • Escriure una etnografia.
  • Elaboració d’informes.
  • Redacció d’articles acadèmics.

• FASE V (opcional)

  ETNOGRAFIA APLICADA: s’aplica tot allò esmentat anteriorment.
  • Intervenció social.
  • Mediació intercultural (o no) en salut.

QUÈ ÉS LA FAMÍLIA

És la forma bàsica d’organització i ordenació social més important en totes les societats. El significat i la seva estructura varien considerablement d’una societat a una altra. És una institució, és a dir, un grup de persones que s’autoidentifiquen com a parents entre ells.

Funcions:

• Funció de regulació de la sexualitat: Totes les cultures del món regulen la sexualitat dels seus membres. Prohibició de l’incest (no es poden tenir relacions amb els teus germans).
• Funcions reproductives: La descendència es dona en un context de la família.
• Funcions econòmiques: Les famílies, moltes vegades, a nivell econòmic fan aliances. Exemple: posar en comú els nostres salaris per anar a viure junts.
• Funcions enculturatives: Transmissió formal i informal de la cultura als fills/infants. Dins de la família és on es dona la principal enculturació dels infants.

• Família extensa:

  • A) Quan hi ha residència en comú:

    (Conviuen dues o més generacions) Són aquelles famílies que formen part de la mateixa unitat domèstica i en ella hi viuen dues o més generacions relacionades per filiació, les seves esposes i/o esposos o els fills solters de tots ells. Exemple: Família tradicional catalana (viure amb els avis en una masia).

  • B) Quan no hi ha residència en comú:

    En societats on el més comú és la família nuclear, es parla de família extensa per referir-se a aquells parents relacionats per filiació, les parelles i els fills comuns: àvies/avis, tiets/tietes, cosines/cosins.

• Família monoparental:

  Tipus de família formada per un home o una dona amb la seva descendència. Exemple: Una mare que viu amb els seus dos fills adoptats o una persona vídua que viu amb els seus fills.

• Família unipersonal:

  Tipus de família formada per només una persona. Pot ser el cas de persones adultes sense descendència o persones grans que ja no tenen família. Cada cop són més freqüents a les societats occidentals. Exemple: persones que no estan casades, que no tenen família.

• Un cop el pare i les mares siguin grans, podran ser cuidats pels fills comuns; s’asseguren també el culte als avantpassats i el pas a l’altra vida.
• Les dones de la família poligínica tenen assegurada la protecció durant el part i, especialment, durant el postpart de les altres esposes (vol dir que durant el part i el postpart no hauran de fer tasques domèstiques, perquè se n’encarregaran les altres dones).
• Marit: mateixos drets i obligacions envers les seves esposes i pare legítim de totes les criatures nascudes amb les seves dones.
• Poliàndria: (sense més informació al text original)

LA NOCIÓ DE PERSONA

Manera en què nosaltres conceptualitzem què és una persona.

• Procreació: Fecundació d’un òvul i un espermatozoide (reproducció). En alguns contextos culturals no serà producte del coit; potser pensen que en un moment estricte es dona el fill. En altres cultures no és reproducció.
• Noció de la vida: Quan comencem a ser persona.
• Noció de mort: Quan arriba la mort.
• Components constitutius de la persona: Parts de les persones; som una suma de cos i ànima (ment).
• El cos com a constructe sociocultural.

DEBATS CONTEMPORANIS

Embrió, fetus, nadó, persona?

• Debat sobre l’avortament.
• La pèrdua gestacional: Avortament espontani.
• Processos i tractaments de reproducció assistida.

• Debat sobre la recerca amb cèl·lules mare:

  Què diuen les religions sobre les cèl·lules mare.

PRESENTACIONS SOCIOCULTURALS DE LA SALUT I LA MALALTIA

• La salut i la malaltia en la medicina científica i moderna:

  • Ambdós són fenòmens biològics, però també eminentment socials. Sense el significat sociocultural no es pot comprendre la malaltia en un context sociocultural concret.
  • El seu estudi inclou les investigacions socials.
  • La lluita eficaç contra les malalties requereix, així mateix, mesures socials.

Segons l’OMS, la salut és un estat de complet benestar físic, psíquic i social, i no sols l’absència de la malaltia o dolença. Aquesta és una bona definició de com nosaltres veiem la salut. En altres marcs socioculturals es veu d’una altra manera.

CONCEPTE DE MALALTIA EN LA MEDICINA CIENTÍFICA MODERNA

• És un procés actiu i no un patiment, en el qual la reacció de l’organisme pot arribar a ser la causa de la mort.
• És un procés generalitzat de tot l’organisme, i no un procés local, encara que les manifestacions siguin locals.
• És un procés psicosomàtic, que afecta tota la persona i no tan sols el cos.
• Un procés social, no només individual. No solament per la repercussió de la malaltia en la vida social de l’individu malalt, sinó sobretot per les repercussions socials de les malalties per al conjunt de la societat.

CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES MÈDICS

• Gran nombre de sistemes mèdics al món.
• Tantes classificacions com autors/investigadors.
• No existeix un consens quant a la tipificació dels sistemes mèdics.

Classificació OMS:

• Medicines tradicionals.
• Medicina científica moderna.
• Medicines complementàries.

L'OMS parla de la medicina científica moderna com la biomedicina hegemònica. I després parla de la medicina complementària o alternativa. Exemple: acupuntura, reiki, flors de Bach, homeopatia.

MARC

És imprescindible que aquestes categories es creïn perquè, d’alguna manera, només existeix allò que anomenem. Per tant, la realitat va vinculada al llenguatge i el llenguatge a allò que existeix. Creem etiquetes per poder-nos ordenar. La cultura dona ordre social, endreça el caos que seria la societat. És important que en cada marc cultural existeixi un tipus d’ordre social o un altre, perquè no totes les maneres de classificar i ordenar són iguals al món. De vegades, l’ordre social el tenim tan integrat que no el veiem. Sense aquesta classificació de categories seria impossible que hi hagués ordre social. El codi simbòlic forma part de tots els marcs culturals. Amb el codi simbòlic ens permet anomenar els símbols. L’ordre social l’aprenem i el reproduïm. Exemple: vas a la biblioteca i estàs en silenci, els avis al casal d’avis i els nens a la guarderia.