Antoni Tàpies: Creu i R

Creu i R

Aquesta obra pictòrica s’anomena Creu i R, i és del pintor Antoni Tàpies. Cronològicament la situem l’any 1975 per la qual cosa és d’estil Informalista. Està feta a partir de tècnica mixta: sorra, tela, pedres i llapis grafit; el suport és de fusta de contraplacat. Actualment es troba al museu MACBA de Barcelona.

Arran de la Segona Guerra Mundial i el llançament de la bomba atòmica, molts artistes europeus i americans es van sensibilitzar per aquests fets. Antoni Tàpies expressa ben aviat un interès per la terra que plasmà formalment en l’ús de materials nous i en l’experimentació de noves tècniques. Les pintures matèriques formen una part substancial de l’obra de Tàpies. Aquest creu que la noció de matèria s’ha d’entendre també des de la perspectiva del misticisme medieval i la màgia. El desig de l’artista és que les seves obres tinguin el poder de transformar el nostre interior.

Durant els anys cinquanta i seixanta Antoni Tàpies anirà elaborant un seguit d’imatges, generalment extretes del seu entorn immediat, que apareixeran en les diferents etapes de la seva evolució. El seu missatge se centra en la revaloració del que es considera baix, repulsiu, material. Així mateix, l’obra d’Antoni Tàpies ha estat sempre permeable als esdeveniments polítics i socials del moment. Les obres dels darrers anys constitueixen, sobretot, una reflexió sobre el dolor - tant físic com espiritual - entès com a part integrant de la vida. Influït pel pensament budista, Tàpies considera que un major coneixement del dolor permet fer més dolços els seus efectes i, per tant, millorar la qualitat de vida. El pas del temps, que sempre ha estat una constant en l’obra de Tàpies, adquireix ara nous matisos en viure’s com una experiència personal que comporta un millor autoconeixement i una comprensió més clara del món que l’envolta.

L'Informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França i a la resta d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte d’EE.UU. Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstracció lírica, la pintura matèrica, el taquisme, etc.

Tàpies disposa de una sèrie de signes i lletres sobre un fons matèric, una barreja de pintura i terra. El centre de la composició l’ocupa una creu blanca sobre la qual hi ha una gran “H”, també blanca, i una “R” de color negre coronada per pinzellades ràpides i pastoses de color vermell intens que delimita una franja superior llisa. A l’esquerra d’aquesta “R” Tàpies hi col·loca una “T” inclinada, sota la qual es pot llegir la paraula GAT. Finalment la part dreta del quadre està ocupada per una altra “R” de color blanc també, acompanyada per una petita creu també de color blanc. Per tal de crear algunes d’aquestes lletres i signes, l’autor ha emprat la tècnica de grattatge, amb la qual utilitzant el gruix de la base matèrica del quadre, aconsegueix l’efecte tridimensional en relleu. En la resta, aplica pinzellades amples i gruixudes amb les quals assoleix el mateix efecte volumètric. La gamma cromàtica és força reduïda, utilitza ocre, vermell, blanc i negre. És habitual en les obres d’aquest pintor català ja que connecta les tonalitats ocres i poc vistoses amb l’austeritat franciscana, la reflexió filosòfica i el món interior de la persona. D’altra banda, i segons el propi pintor, l’ús d’aquests cromatismes esdevé una reacció enfront del colorisme brillant que caracteritza l’art de les Primeres Avantguardes.

Les lletres, els signes i les paraules que Tàpies introdueix en els seus quadres formen un llenguatge ocult de difícil comprensió, si bé algunes com la “A” o la “T”, han estat desxifrades pel propi artista com les inicials del seu nom i el de la seva dona (Antoni i Teresa), i alhora del seu nom i cognom. Igualment la creu també ha estat àmpliament explicada per Tàpies. Segons ell, la creu simbolitza la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt que, des d’una perspectiva formal, el pintor ho utilitza per mostrar ordre i un sentit constructiu en la composició. En quant a la “R”, que apareix en altres de les seves obres, alguns crítics assenyalen que al·ludeix a Ramon Llull. Seguint una reflexió de Ramon Llull, Tàpies defensa que pintar és reflexionar, i que un home buit d’imatge no crea res sense imaginació i sense la sensibilitat necessària perquè en el seu interior es desencadenin associacions diverses d’idees i sentiments. D’alguna manera, doncs, les obres de Tàpies permeten lectures diverses i obliguen a l’espectador a la reflexió i la participació.

Tàpies va rebre la influència del moviment surrealista durant la seva etapa de joventut, això va comportar que utilitzés la tècnica automatista, present en l’ús no conscient i la manca de significat clar de molts signes. Més tard, quan va viatjar a París, es va trobar en un panorama artístic dominat per les pintures matemàtiques de Fautrier, Dubuffet i Wols, considerats els creadors del moviment informalista que també el va influenciar. Tàpies és sense dubte una de les personalitats artístiques més originals i importants de l’art català contemporani i un gran defensor de l’art innovador i experimental, ideologia artística de la qual s’ha mantingut vinculat al llarg de tota la seva trajectòria.