L'Antiguitat: Aportacions Culturals de l'Occident

→ L'Antiguitat: suma de aportacions desenvolupat culturalment occident.

→ Grècia: s.V a.c., polis d'Atenes, es defineix l'ideologia de mentalitat europea. Democràcia: poder poble. Construeix obra pública: places, anfiteatres, Partenó. Mentalitat: home centre i mesura de tot: Sòfocles. Desenvolupen: formes teatre (tragèdia i comèdia, diàleg filosòfic, tractat poesia). Aparició classicisme: model estètic basat en l'harmonia, expressió perfecta de bellesa.

→ Roma: el cèsar té poder únic de l'Imperi. Conquesta militar: i conquesta cultural i lingüística (gran part de l'Imperi). Llatí: durant segles serà l'idioma comú (a l'edat mitjana, llengua de l'universitat i avui dia vocabulari científic és grec i llatí). Evolució del llatí: llengües romàniques.

Literatura grega.

→ Gèneres teatrals Tragèdia: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Gènere: de més èxit. Personatges: herois que viuen grans passions humanes que dialoguen cantant amb el cor (= veu de la consciència). Públic: experimenta catarsi amb patiment. Comèdia: Aristòfanes i Menandre. Vicis: humans, crítica social. Efecte còmic: ús de màscares, jocs paraules referències sexuals, llenguatge col·loquial...

→ Edificis Tragèdia: danat un temple. Comèdia: entre cases antigues. Teatres: Auditori (graderia semicircular), Orquestra (en mig, zona circular), Prosceni (plataforma elevada on actuaven els personatges), Escena (decorat, sortida actors).

Representació teatral: (cor + actors).

Cor: 12 coristes, l'orquesta. Actuen, canten, ballen. Portaveu, el corifeu recitava i dialogava amb actors. Actors: 2 o 3 homes representaven tots els papers, diversos vestits i màscares. Robes llargues i costumes (calçat semblar + alts). Màscares de colors clars (femenins) i colors foscos (masculins). Parts teatre: es divideix en tres parts (Koilon, Orchestra, Skene).

→ Estructura obra teatral Pròleg: un o més personatges donen informació i el cor entra cantant. Escenes: es desenvolupa l'acció i intervé el cor. Èxode: finalitza, els actors abandonen i el cor reflexiona.

→ Estructura teatral comèdia Pròleg, escenes i èxode: igual que abans. Paràbasi: escena meitat d'obra, sense actors, cor es treu la màscara i s'adreça al públic en nom de l'autor per tractar problemes de ciutat o criticar altres autors.

Poesia lírica grega

Introducció: Poetes èpics: Aedes i rapsodes (canten gestes dels herois del passat). Poetes lírics: exposen els seus sentiments i amors, alegries i tristeses. Característiques: Poesia subjectiva: vida íntima del poeta o del poble. Canten: fets del present. Composicions: breus. Temes: religiosos, amorosos, existencials... Diverses: formes mètriques. Diferents: dialectes. Execució: personal i coral. Modalitats líriques (subgèneres poètics): Elegia (mort, pas del temps, bellesa o mal): tó seriós i de queixa. Ús paràmetres i hexàmetres. Lambes: cançó popular lligada al naixement i mort: burlescos. Epigrama: (expressen únicament pensament festiu enginyosament) breu i incisiu, encarregat als poetes (per una làpida, ofrena, felicitat algú...).

Època arcaica i hel·lenista

Època arcaica: Monòdica o personal: un sol poeta, sentiments personals, Safo o Acleu. Coral: grup joves, en una festa; idees o sentiments col·lectius; Pindar de Tabes. Època hel·lenística: Poesia bucòlica: Teòcrit de Siracussa; vida del camp i pastors.

Safo

Poetessa de l'amor: passió eròtica, gelosia, desenganys, abandonament... Trets: poesia senzilla i delicada; amor sàfic: unió passió amorosa i sentiment femení. Fa ús: fórmules dels aedes i metàfores, plasma turments, ansietats o desitjos dels amants (Himne Afrodita: prega a la deessa que l'ajudi en la guerra de la passió eròtica).

→ Viatge Ítaca: meta volem aconseguir. Poema i adaptació musical, Lluís Llach.

Gèneres literaris

Èpica: Ilíada i Odissea. Lírica: coral (Píndar) / monòdica (Safo). Tragèdia: Èsquil, Sòfocles, Eurípides. Comèdia: Aristòfanes, Menandre. Prosa: Història (Plutarc) / Filosofia (Plató) / Didàctica (Isop).

Homer

Home d'edat avançada i cec, pobre i recitava gestes d'herois. Obres: Ilíada i Odissea, poemes èpics al voltant de la guerra de Troia. Ilíada: últims dies guerra Troia i centrada en guerres. Odissea: després guerra Troia, epopeia viatges (Ítaca) d'un dels supervivents (Ulisses).