Antígona: una tragèdia grega amb reflexos de la guerra civil

Èdip rei

Èdip va néixer amb una tragèdia dins seu. Es casaria amb la seva mare i mataria al seu pare. El pare vel va abandonar a les muntants de Citero. Un pastor el troba i se l'emporta a la seva ciutat. Quan Èdip va saber que era adoptat, li van dir el seu destí. Per això marxa i es troba al seu pare, i sense saber-ho, el mata. Després de derrotar a una esfinx, es converteix en rei i es casa amb la seva mare, tenen 4 fills: Eteòcles, Polinices, Antígona i Ismene.

Objectiu

El que pretén Espriu és acostar un tema clàssic i universal a una realitat propera, la realitat de la guerra civil i la postguerra que ell va viure en primera ma. Compara la guerra entre germans amb la lluita fratricida de les dues espanyes, fets que no porten mai res bo, sinó fam, destrucció, dolor i odi. Per l’anterior, el missatge que vol donar és que no hi ha un perdedor ni un guanyador, tots dos bàndols perden.

Argument

1r acte: (palau) La guerra entre germans (Eteocles i Polinices) està a punt de desencadenar-se i les dones de Tebes es lamenten. Antígona intenta parar els seus germans però és inútil i la batalla clou amb la mort dels dos presenciada per Ismene. Eumolp dona la notícia que Creont (conseller d’Eteocles) és el nou rei, i decideix enterrar només el cos d’Eteocles. Les dones de Tebes pateixen pels  seus marits i fills (mite-realitat).

2n acte: (afores del palau- on jau Polinices) Hi ha tempesta i Eumolp demana a l’endeví Tirèsies que vagi on està el príncep mort per intentar convèncer-lo perquè dissuadeixi a Antígona dels seus propòsits d’enterrar el cadàver del seu germà, però ella no fa cas. Eumolp, tot i així, la recolza. Ismene, Euriganeia i Tirèsies van al palau perquè Creont revoqui la seva llei injusta, però Antígona es descoberta pels guàrdies i renuncia a fugir i Eumolp es queda amb ella fins al final.

3r acte: (interior del palau de Tebes) Creont es veu en una solitud de poder. Tirèsies pronostica que la ciutat s’arruinarà si no ordena enterrar el cos de Polinices (tradició). El poble està a favor d’Antígona però la condemnen a la pena màxima, la mort. Al final es produeix el llarg parlament, un monòleg final del lúcid conseller, que són les reflexions finals d’Espriu, diu que per més que els personatges diguin la veritat, això no estalvia el patiment d’Antígona.

Personatges

Antígona: És la protagonista, té una elevada moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà a la llei civil de Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. Els estima tots dos però sent debilitat per Polinices perquè ha estat i és el més desfavorit dels dos. El seu acte de rebel.lió o d'heroïsme serviria per equilibrar les forces i restablir la pau i passar pàgina. Enterrant el seu germà, Antígona segueix els dictats de la llei natural i creu que sacrificant-se això seria possible.

Ismene: Germana petita d'Antígona. En un principi es manté al marge del conflicte entre els dos germans però quan veu que Antígona es preocupa tant, s'hi implica al màxim. Decideix fer costat a la germana i desafiar la llei de Creont però en l'ultim moment defalleix. Simbolitza la indecisió i l'oblit.  La seva personalitat equival a la gent contrària a Franco que no gosava a rebel·lar-se per por a les conseqüències.

Euriganeia: És una de les mainaderes dels germans. Simbolitza la fatalitat i el pessimisme. Els seus fills van morir a la guerra i arrel d'aquest fet només veu desgràcies pertot. Simbolitza la part pessimista de la societat de l'època, afligida pel dolor.

Astimedusa: És una dida dels germans. Simbolitza l'optimisme i la incredulitat.

Eurídice: Muller de Creont. Representa l'equilibri entre les dues mainaderes. A partir de la segona part es perfila com un personatge nici, preocupat per la possibilitat d'emparentar una altra vegada amb la família d'Èdip mitjançant el matrimoni entre el seu fill i Antígona.

Tirèsies: És un endeví cec, té una visió interior que els permet predir el futur. Aquest personatge no té aquí la mateixa relevància que en la tragèdia de Sòfocles perquè s'entreveu el caràcter agnòstic de l'escriptor.

Creont: Oncle d'Antígona. Simbolitza el tirà, l'hipòcrita (Franco). S'amaga esperant el moment oportú per aconseguir el poder. Es converteix en rei i es comporta com un tirà que només pensa en dividir el poble entre vencedors i vençuts. No perdona i castiga els perdedors amb crueltat. Aquesta crueltat es maxifica amb el seu nebot Polinicies a qui castiga sense enterrament.

Eumolp: Esclau que ocupa un dels nivells més baixos de la societat. No és respectat per ningú, excepte per Antígona. Decideix ajudar Antígona perquè és la única que sempre l'ha tractat bé i també perquè no vol acceptar les decisions tiràniques de Creont i prefereix la mort a l'esclavatge.

Eteòcles i Polinices: Són els dos germans d'Antígona que enfrontats per aconseguir governar en solitari a Tebes, lluiten fins matar-se mútuament. Representen els dos bàndols de la guerra civil. A la mort d'Edip decideixen governar Tebes a torns, però Etèocles es desdiu de l'acord i fa fora el seu germà que marxa a un poble veí on forma un exèrcit per recuperar Tebes.

Lúcid conseller: Representa el punt de vista d'Espriu 25 anys després de finalitzada la guerra, reflexiona i posa en dubte el valor del sacrifici d'Antígona i ho fa a través d'aquest personatge.

Biografia

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10/7/1913 - Barcelona, 22/2/1985) va ser un narrador, dramaturg i poeta català.
A la seva infància, la seva família es va traslladar a Barcelona per la feina del pare (notari), passaven els estius a la casa d’Arenys Mar. Al 1924 mor la seva germana i dos anys després el seu germà. La seva vida transcorre entre Arenys de Mar i Barcelona.
En quant als seus estudis, va estudiar Dret i Història Antiga a Barcelona.  
La seva obra, representa amb força l'època històrica que viu l' autor, el qual es dóna a conèixer amb títols com Doctor Rip (1931), Laia (1932) o Ariadna al laberint grotesc (1935).
La Guerra Civil accentua més les tendències satíriques de l'autor, enriquides amb la seva reflexió, alguns exemples d’aquestes obres dramàtiques són: Antígona (escrita el 1939 i publicada el 1955) i Primera història d'Esther (1948).
Salvador Espriu va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors a Llengua Catalana l’any 1977.
La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, anglès, castellà, èuscar, francès, gallec, grec, italià, holandès, portuguès i romanès.