Antígona: El Rol de les Dones a la Tragèdia

Anàlisi del Primer Acte d'Antígona

El Dolor de les Dones de Tebes

Aquest fragment, objecte d'anàlisi, se situa al principi del primer acte, el més llarg, que transcorre dins del palau. Es troba després del pròleg, gràcies al qual situem i recordem millor la tragèdia. En aquest acte es presenten els fets i els motius de cadascun dels personatges. El rei de Tebes, Etèocles, l'ànim del qual ha estat escalfat per Creont, lluita amb el seu germà Polinices. Aquest fragment se situa després de la mort dels dos germans, presenciada per la germana d'Antígona, Ismene, que du la nova a les dones de Tebes que esperen. Un cop finalitzada la lluita, les dones es lamenten i pateixen pels seus fills i marits. Ismene no sap si ha vist morir els seus germans i Antígona ho anuncia: "Has vist com morien els nostres germans". La guerra està a punt de desencadenar-se, les dones de Tebes es lamenten i el seu dolor esdevé el dolor de tot el poble. Per tant, és molt important en aquest acte la figura de les dones de Tebes. Totes lamenten i volen evitar la guerra per la seguretat dels seus. Ismene està trista perquè ha vist morir els seus germans, igual que Antígona; Euriganeia recorda la mort dels seus fills, encara que dubta per un moment del seu record: "N'he tingut? En vaig perdent el record...". I, per últim, Astimedusa també lamenta la mort de Polinices i d'Etèocles. Després d'aquesta lamentació conjunta de les dones i de la por que els produeix, entra Eumolp. Aquest anuncia el que les dones ja saben i, a més, informa que Creont és el nou rei i, en conseqüència, Eurídice reina: "Et saludo, Eurídice, reina". En principi, ella s'estranya, però Eumolp ho assegura. Per tant, Creont ja ha aconseguit el que volia, esdevenir rei de Tebes. Aquesta darrera afirmació d'Eumolp fa desemmascarar les obscures motivacions del nou rei.

Els Personatges i el seu Rol

La majoria de personatges d'aquest fragment són dones. Cal destacar que aquestes es mantenen passives i esperen que els homes actuïn. Encara que Antígona és la dona més valenta, i això li costarà la mort. La seva única ambició serà la redempció de tot un llinatge, oposant-se, així, als qui només anhelen el poder de la ciutat. Al final, transgredeix la llei, es rebel·la i esdevé morta. Les altres dones són més secundàries. Ismene, germana d'Antígona, és una dona submisa, que no és valenta i és bastant ignorant, fins i tot no s'assabenta de la veritat fins que Antígona ha vist morir els seus dos germans. D'altra banda, Astimedusa i Euriganeia són oposades, ja que la primera representa la fatalitat i el pessimisme perquè, com ha perdut els seus dos fills, és dominada pel dolor. Per últim, l'home d'aquest fragment és Eumolp. Aquest és el que acompanya Antígona a la mort. Amb aquest personatge, Espriu introdueix l'element grotesc a la tragèdia, encara que molt mínim. Finalment, es rebel·la i comparteix amb Antígona una mateixa noblesa d'esperit.

El Contrast i la Passivitat Femenina

En una tragèdia és molt important el joc de contrastos, on tots els personatges tenen el seu contrari. En conclusió, la importància d'aquest fragment és el fet de ressaltar el paper de les dones que són passives i, per tant, portadores del dolor; esperen que els homes facin i actuïn, no tenen ni veu ni vot. L'única que finalment es rebel·la pel que ella creu que és just és Antígona, a la qual maten.