Antiga Grècia: Evolució, Societat i Llegat

Civilització Minoica (1600 aC)

Comença a Creta, habitada per pobles d'Àsia Menor. Al 2600 aC arriben tribus d'Àsia i es troba una barreja de descendents. Minoica ve del rei Mines. El rei Minos construeix palaus i temples, els més importants de Creta. Economia basada en l'agricultura. No se sap el tipus de política. La civilització acaba per un possible terratrèmol que va destruir la ciutat, o per l'arribada d'un poble d'Àsia Menor que va ocupar Creta.

Civilització Micènica (1600-1200 aC)

Centre polític a Micenes. Arriben i imposen la seva llengua: el grec arcaic. Comencen a emmurallar la ciutat. El rei Aqueu és la màxima autoritat i hi ha funcionaris que administren el regne (posaven molts impostos). Economia agrícola i comerç marítim. Màxim esplendor entre el 1400 i el 1200 aC. Finalitza per greus conflictes entre les autoritats i la població, i per l'arribada d'un nou poble (els doris) que van destruir la cultura micènica.

Grècia Clàssica (800-323 aC)

S'inicia la formació de polis (ciutats-estat independents). Era una ciutat, un poblet i els camps que treballaven. Dividida en dues parts:

1. Part baixa: edificis i cases al voltant d'una plaça.
2. Part alta: part noble (acròpolis), edificis religiosos i llocs sagrats.

Organització política: governada per un grup petit d'aristòcrates que tenien el control de les terres. Es va formar un consell d'aristòcrates que prenien les decisions polítiques més importants de la polis, administraven justícia i l'exèrcit (hoplites). Evolució: sorgeixen tres tipus de govern:

• Tirania: una persona té el poder.
• Oligarquia: govern d'uns pocs.
• Democràcia: poder del poble.

Esparta

Dos reis, ja que quan es va formar hi havia dues famílies importants (diarquia). Dirigien l'exèrcit.

• Gerúsia: institució formada per 30 membres de més de 60 anys que decidien assumptes importants de la polis.
• Èfors: 5 escollits per any per a assumptes d'educació i economia.
• Apel·la: ciutadans de més de 30 anys escollits per proclamació.

Gent fora de la política: dones, esclaus i periecs.

Atenes

• Boulé: formada per 500 membres escollits per un any. Preparaven les lleis, aconsellaven l'Ekklesia.
• Magistrats: 10 membres escollits per sorteig per un any. Dirigien l'exèrcit, coses religioses i l'economia.
• Jutges: impartien justícia i eren escollits cada any.

Per sota hi havia l'Ekklesia, l'assemblea d'habitants que votava i aprovava les lleis. Declarava la pau i la guerra.

Colonització Grega del Mediterrani

Motius:

• Pobresa de la terra.
• Guerra.
• Injusta distribució agrària.
• Recerca de noves terres.
• Necessitat de trobar matèries primeres.

Van anar al sud d'Itàlia, Sicília, Tàrent i Neàpolis, i després al sud de França. Característiques de les expedicions: fundaven colònies on creien convenient. En arribar, repartien terres als que els havien ajudat. Característiques de les colònies:

• Havia de tenir accés al mar.
• Havien de ser fàcils de defensar.
• Havien de tenir recursos fluvials.
• Construïdes segons el model de la polis.
• Politeistes.
• No podien desvincular-se de la polis.

Guerres Mèdiques

Enfrontament entre les polis gregues i els perses. Motiu: intenció expansionista dels perses per tenir sortida al Mediterrani.

Tercera guerra (471-448 aC): batalla del riu Eurimedont, guanyada pels grecs. Al 448 aC, pau definitiva entre perses i polis gregues. S'obliga als perses a no conquerir el mar Egeu, se'ls prohibeix navegar per aquest mar i se'ls permet comercialitzar amb les polis i colònies gregues.

Atenes surt molt reforçada i crea una aliança, la Lliga de Delos. Atenes tenia una flota molt poderosa i l'ofereix a les colònies del mar Egeu per evitar invasions.

Grècia Hel·lenística

Amb la mort d'Alexandre el Gran, aquest macroimperi comença a tenir dificultats d'unió. Al principi, els generals d'Alexandre van intentar mantenir la unitat, però van sorgir enemistats entre ells i es va començar a trencar l'imperi. L'any 275 aC es fa una selecció natural on queden els més forts:

• Antígon: es queda Macedònia i les polis gregues.
• Seleuc: Pèrsia.
• Ptolemeu: Síria, Palestina i Egipte.

A partir d'aquest moment, l'aparició d'una nova força al Mediterrani, Roma, acaba amb aquests regnes hel·lenístics. El primer que desapareix és Antígon (146 aC). Després cau Ptolemeu (30 aC) i, finalment, Seleuc.

Cultura Grega

Religió

L'explicació dels fets s'havia de buscar en un origen diví, relació entre déus i forces de la natura. Divinitats antropomorfes (tenen figura humana) amb caràcters humans. Els déus eren protagonistes de narracions. Honoraven els déus amb exercici físic. La religiositat no és igual a la moralitat.

Pensament Racional

Presocràtics, Sòcrates, Plató, Aristòtil i ciència hel·lenística (matemàtiques, astronomia, física i medicina).

Literatura Grega

Han perdurat fins a la nostra època:

• Homer: autor de l'Odissea i la Ilíada.
• Poesia lírica grega (segles VI-V aC): representa una dona destinada a ser cantada acompanyada d'instruments. La més important és Safo.
• Tragèdia grega (segle V aC): el teatre grec procedia de la transformació d'unes representacions teatrals religioses (Dionís). A poc a poc es va anar transformant en figures més humanitzades, com Sòfocles i Eurípides. Les tragèdies escenificaven fragments de vells mites i llegendes, i servien perquè l'autor dirigís una reflexió cap al públic sobre els problemes.

Escultura Grega

Representada per la figura humana i la seva evolució. Tres etapes:

1. Època arcaica (segle VII aC): figures femenines i masculines caracteritzades per la falta de domini de la tècnica escultòrica, frontalitat i absència de proporcions.
2. Època clàssica (segle V aC): les formes humanes comencen a ser més naturals i més digitalitzades.
3. Època hel·lenística (segles IV-III aC): apareixen retrats i més expressió i gestos.

Arquitectura

El temple grec era un edifici de forma simple amb tres cambres, que s'adornava amb columnes i buscava la perfecció. Amb el pas dels anys, sorgeixen tres ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti. Aquests tres ordres es distingeixen per dos aspectes:

• Forma de la columna i la llinda.
• Les proporcions que hi ha en les parts del temple.

Aquests tres ordres es van utilitzar a Roma i en el Renaixement.

Cànon

Llei de frontalitat: cada element del cos humà s'ha de representar des del punt de vista més representatiu. Ulls frontals, cara de perfil, pit frontal, cames de perfil canviant. L'espectador no està forçat i té panxa.