Antic Règim i Revolucions Liberals: Causes i Conseqüències

1. La crisi de l'Antic Règim

• Context històric: A finals del segle XVIII, l’Antic Règim entrava en crisi per les transformacions econòmiques, socials i ideològiques. Malgrat això, els estaments privilegiats (noblesa i clergat) resistien el canvi.

• Característiques de la societat:

  • Societat estamental: Dividida en privilegiats (noblesa i clergat) i el Tercer Estat (95% de la població, incloent-hi pagesos, burgesia i treballadors urbans).

  • Els pagesos suportaven càrregues fiscals pesades (impostos al senyor, a l’Església i a l’Estat) en una economia agrària poc productiva.

• Transformacions a finals del segle XVIII:

  • La burgesia urbana creixia com a motor econòmic, però topava amb els privilegis feudals.

  • L’agricultura millorava gràcies a noves tècniques, i les ciutats creixien, destacant la burgesia com a grup emergent.

• Absolutisme: El poder estava concentrat en el monarca, però limitat pels privilegis tradicionals de noblesa i clergat. Exemple paradigmàtic: Lluís XIV (Rei Sol).

2. La Il·lustració

• Moviment intel·lectual basat en la raó, la llibertat i els drets naturals. Va criticar l’absolutisme i va influir en les revolucions.

• Pensadors destacats:

  • Montesquieu: Divisió de poders.

  • Rousseau: Sobirania nacional i contracte social.

  • Voltaire: Llibertat religiosa i de consciència.

  • Enciclopèdia: Obra clau per difondre el coneixement racional.

3. Despotisme il·lustrat

• Alguns monarques van aplicar reformes inspirades en la Il·lustració (administració, educació, economia) sense trencar amb l’estructura feudal. Exemples: Frederic II, Maria Teresa I i Carles III.

4. Els inicis del parlamentarisme

• Anglaterra:

  • Limitacions monàrquiques des de l’Edat Mitjana amb el Parlament (Cambres dels Lords i dels Comuns).

  • Bill of Rights (1689): Garantia la sobirania parlamentària i els drets fonamentals.

  • Habeas Corpus (1679): Assegurava la protecció contra detencions arbitràries.

• Guerra d'Independència americana (1775-1783):

  • Les colònies van rebutjar els impostos britànics sense representació al Parlament.

  • Declaració d’Independència (1776): Inspirada en la Il·lustració, proclamava els drets humans fonamentals.

  • Constitució dels EUA (1787): Primera constitució escrita que establia separació de poders i un sistema federal.

5. La Revolució Francesa

• Causes:

  • Crisi econòmica i financera, fam i atur.

  • Insatisfacció del Tercer Estat i difusió de les idees il·lustrades.

• Primers esdeveniments:

  • Convocatòria dels Estats Generals (1789): El Tercer Estat reclama vot per cap.

  • Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789): Inici simbòlic de la Revolució.

• Etapes principals:

  • Monarquia constitucional (1790-1792):

    • Abolició del feudalisme, Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, Constitució de 1791.

    • Sufragi censatari i tensions amb el rei, que intenta fugir (Varennes, 1791).

  • República (1792-1799):

    • Girondina (1792-1793): Execució de Lluís XVI i conflictes interns i externs.

    • Jacobina (1793-1794): Robespierre imposa el Terror amb reformes socials radicals.

    • República conservadora (1794-1799): Moderació amb el Directori i ascens de Napoleó.

• Impactes socials:

  • Es reforça la igualtat legal, però les dones queden excloses de la vida política.

6. Napoleó Bonaparte (1799-1814)

• Consolat i Imperi:

  • Consolat (1799-1804): Centralitza el poder, promou reformes administratives i educatives.

  • Imperi (1804-1814): Es proclama emperador i expandeix l’Imperi Napoleònic.

• Reformes:

  • Codi Civil (1804): Igualtat davant la llei i consolidació del dret de propietat.

  • Educació pública i una nova noblesa basada en mèrits.

• Derrotes i caiguda:

  • Derrota a Rússia (1812) i a Leipzig (1813).

  • Exili a Elba, retorn breu (Cent Dies) i derrota final a Waterloo (1815). Mort a Santa Helena.

La Revolució Industrial: Causes i Conseqüències

1. Revolució Agrícola

• La Revolució Agrícola va transformar la producció d'aliments, augmentant la productivitat i afavorint el creixement demogràfic. Les Enclosure Acts van tancar les terres comunes, expulsant els camperols i permetent als grans propietaris agraris augmentar la productivitat.

• Innovacions com la rotació de cultius (quadriennal) i la sembra mecànica (Jethro Tull) van millorar la fertilitat i els rendiments.

• La incorporació de nous cultius (com la patata i el blat de moro) va diversificar l'alimentació i va reduir les fams.

2. Creixement Demogràfic

• La millora de l'alimentació, els avenços en salut (vacunes i higiene) i la reducció de les fams van reduir la mortalitat i van augmentar la natalitat. L'esperança de vida va créixer, especialment als països industrialitzats.

• La Revolució Demogràfica a països com la Gran Bretanya, que va triplicar la seva població entre 1800 i 1900, va estar relacionada amb la Revolució Agrícola.

3. Contribució de la Revolució Agrícola a la Industrialització

• La major producció d'aliments va recolzar una població creixent, mentre que el desplaçament dels camperols per la tancadura de terres va generar mà d'obra per a les ciutats industrials.

• Els agricultors, en millorar el seu benestar, es van convertir en consumidors de productes industrials, fet que va impulsar el creixement de noves indústries.

4. Innovació Tecnològica i Fonts d'Energia

• La màquina de vapor, inventada per James Watt el 1769, va transformar la indústria i el transport, substituint l'energia hidràulica per vapor generat per la crema de carbó.

• La mecanització va augmentar la productivitat i va permetre la creació d'un sistema fabril basat en la producció en sèrie.

• Avui, el món afronta reptes d'energies netes (solar, eòlica, hidràulica) per reduir el canvi climàtic i la dependència de combustibles fòssils.

5. Revolució del Transport

• Millores en canals i camins van precedir la invenció del ferrocarril (1829), impulsat per la locomotora de Stephenson, que va permetre un transport més ràpid i barat.

• La màquina de vapor aplicada als vaixells va reduir els temps de viatge transoceànic, fomentant el comerç internacional i la mobilitat de la població.

6. Noves Indústries

• La indústria tèxtil va ser la primera en mecanitzar-se, amb invents com la Spinning Jenny (1764) i el teler mecànic (1786), fet que va augmentar la producció de cotó.

• La indústria siderúrgica es va desenvolupar per satisfer la demanda de ferro i acer per a la maquinària i l'armament, impulsada per mètodes com el convertidor Bessemer (1856) i la pudelació (1783).

• La mineria de carbó i ferro va ser clau per subministrar a les indústries, fomentant l'expansió de la mineria a països com Gran Bretanya i Espanya.

7. Liberalisme Econòmic i Capitalisme

• El liberalisme econòmic, desenvolupat per pensadors com Adam Smith, defensava la no intervenció estatal en l'economia i la promoció de la lliure competència. Els seus principis fonamentals van ser:

  • L'interès individual com a motor del desenvolupament econòmic.

  • La llei d'oferta i demanda, que s'ajusta mitjançant la "mà invisible".

  • Lliure comerç, sense barreres aranzelàries.

  • Competència entre empreses per reduir preus i innovar.

• El capitalisme es basa en la propietat privada dels mitjans de producció i la lliure iniciativa empresarial. Els treballadors (proletariat) són assalariats, mentre que els empresaris (burgesia) busquen maximitzar beneficis.

• El sistema és propens a crisis econòmiques per sobreproducció, el que porta a tancaments d'indústries i atur.

8. Instruments Financers en el Capitalisme

• El capital necessari per a la industrialització va ser proporcionat per bancs i societats per accions, que reunien inversors per finançar grans projectes industrials.

• Les societats per accions van permetre la inversió col·lectiva en sectors com la mineria, ferrocarrils i indústria tèxtil, amb les accions que generaven dividends.

La Nova Societat Industrial i el Creixement de les Ciutats

1. La Nova Societat Industrial

• Transformació de la societat: La industrialització i el capitalisme van trencar les estructures de la societat estamental (on la posició social depenia de l'herència) i van introduir la mobilitat social, on la riquesa i la propietat determinaven la classe social.

• Classes socials principals:

  • Burgesia: Classe propietària de fàbriques, indústries i negocis, amb gran influència econòmica i política.

  • Proletariat: Obrers que treballaven a les fàbriques a canvi de salari, i eren la majoria de la població.

• Canvis en els grups socials:

  • A les ciutats, l'artesania va desaparèixer per la producció fabril, i molts artesans es van convertir en obrers industrials.

  • L'aristocràcia terratinent va perdre poder enfront de la burgesia, que va guanyar influència econòmica i social gràcies al capitalisme.

• Nova classe mitjana: Professionals liberals (metges, advocats, professors) i altres treballadors especialitzats com tècnics i enginyers. Aquesta classe mitjana no tenia grans capitals, però es va consolidar com a intermediària entre l'elit i els treballadors.

• Valors de la burgesia: Els burgesos van promoure valors com la propietat privada, el treball, l'estalvi i l'individualisme. També van destacar la família com a nucli social i la luxosa vida familiar com a símbol de l'èxit social.

2. Creixement de les Ciutats

• Urbanització: La industrialització va provocar un gran èxode rural, amb molts treballadors desplaçant-se a les ciutats per treballar a les fàbriques. Això va fer que les ciutats creixessin ràpidament, amb noves infraestructures com ferrocarrils, metro, tramvies i serveis públics (escoles, hospitals, etc.).

• Dades del creixement urbà: A Gran Bretanya, el 1851 hi havia 29 ciutats amb més de 50.000 habitants (en comparació amb només 2 el 1750). Això també va passar a altres països europeus, amb un augment notable de la població urbana cap al segle XX.

• Segregació social a les ciutats: El creixement va portar a una forta segregació social:

  • La burgesia va abandonar els centres històrics per establir-se en nous barris residencials amb serveis moderns.

  • Els obrers vivien en barris més perifèrics, sovint mal planejats, amb habitatges petits i sense infraestructures bàsiques.

• Exemple de Londres:

  • City: Barri antic, amb carrers estrets i mal alineats.

  • West End: On vivia l'alta aristocràcia, amb carrers i cases ben construïts.

  • Barris obrers: Situats a zones més barates, on es concentraven treballadors i persones en situació de pobresa.

El Moviment Obrer: Idees i Accions

1. La dona en la societat burgesa

• Amb la Revolució Industrial, es va establir la inferioritat legal de les dones, relegant-les a l'esfera domèstica mentre els homes ocupaven la pública (política, economia, etc.).

2. Els socialistes utòpics

• Charles Fourier proposava agrupacions comunitàries anomenades falansteris amb igualtat de sexes i tasques compartides.

• Étienne Cabet va dissenyar Icària, un país ideal de plena igualtat.

• Robert Owen va crear cooperatives per combatre l'explotació laboral i millorar l'educació infantil.

3. Reptes de futur: Maquinisme, deslocalització i atur obrer

• La robotització i la deslocalització de les indústries han creat atur i reduït llocs de treball. Entre 2003 i 2007, Espanya va perdre 60.000 llocs d'obra per la fugida d'empreses.

4. Luddisme

• Moviment d'oposició al maquinisme per part d'obrers que destruïen màquines, culpant-les de l'atur i els baixos salaris. El Capità Ludd va ser un personatge fictici utilitzat per inspirar la revolta.

5. El sindicalisme

• Des de 1820, els obrers van crear organitzacions per millorar condicions laborals. Les societats de Socors Mutus i els Trade Unions van ser pioners en la defensa dels drets laborals.

6. Cartisme

• Moviment obrer britànic que va lluitar pel sufragi universal masculí i la reducció de la jornada laboral. Tot i el fracàs inicial, va aconseguir la primera reducció de la jornada laboral a 10 hores (1847).

7. El pensament marxista

• Karl Marx i Friedrich Engels van proposar que el proletariat hauria de derrocar el sistema capitalista mitjançant una revolució per establir una societat comunista sense propietat privada ni classes socials.

• Marx va advocar per la dictadura del proletariat com a fase transicional cap al comunisme.

8. Marx vs. Bakunin

• Karl Marx defensava la creació de partits per conquerir el poder polític, mentre que Mikhail Bakunin (anarquista) rebutjava l'Estat i apostava per l'acció espontània i insurreccional.

9. Corrents anarquistes

• L'anarquisme, encapçalat per Pierre Joseph Proudhon i Mikhail Bakunin, critiquava l'Estat i la propietat privada, proposant una societat basada en el mutualisme, la col·lectivització i l'absència d'autoritat.

10. La Primera Internacional

• Fundada el 1864, va ser una organització de treballadors a nivell internacional dirigida per Marx, amb l'objectiu de coordinar la lluita obrera. Va promoure mobilitzacions i drets laborals com la jornada laboral més curta i la supressió del treball infantil.

11. Sindicats i partits socialistes

• A partir de la segona meitat del segle XIX, els sindicats van créixer en força i influència, exigint drets laborals i la intervenció de l'Estat per protegir els treballadors.

• Partits Socialistes com el Partit Socialdemòcrata Alemany i el PSOE a Espanya es van fundar per millorar les condicions laborals i defensar la transformació social a través de reformes polítiques.

Temps, Mode i Aspecte en la Gramàtica Espanyola

1. Temps

El temps verbal es refereix a la localització temporal de l'acció o l'esdeveniment expressat pel verb. Indica quan passa l'acció.

• Passat: L'acció va passar abans del moment de parlar.

  Exemple: Ahir vaig menjar pizza.

• Present: L'acció passa en el moment de parlar.

  Exemple: Ara llegeixo un llibre.

• Futur: L'acció passarà després del moment de parlar.

  Exemple: Demà viatjaré a la platja.

2. Mode

El mode verbal expressa l'actitud del parlant cap a l'acció del verb, com el seu grau de certesa, obligació o possibilitat.

• Indicatiu: Per expressar fets o accions reals o considerades certes.

  Exemple: La Maria estudia per a l'examen.

• Subjuntiu: Per expressar dubte, desig, possibilitat o situacions irreals.

  Exemple: Espero que arribis a temps.

• Imperatiu: Per donar ordres, instruccions o súpliques.

  Exemple: Tanca la porta!

3. Aspecte

L'aspecte verbal indica com es desenvolupa l'acció en el temps, és a dir, la seva estructura interna. En espanyol, es diferencia principalment entre:

• Aspecte perfectiu: L'acció es veu com a completa o acabada.

  Exemple: Vaig comprar un cotxe.

• Aspecte imperfectiu: L'acció es veu com en procés, repetitiva o sense un final definit.

  Exemple: Comprava cotxes els diumenges.

Relació entre Temps, Mode i Aspecte en Espanyol

En espanyol, temps, mode i aspecte es combinen en els temps verbals compostos. Per exemple:

• Pretèrit perfet (he menjat) → Temps: passat, Mode: indicatiu, Aspecte: perfectiu.

• Imperfecte (menjava) → Temps: passat, Mode: indicatiu, Aspecte: imperfectiu.

• Futur simple (menjaré) → Temps: futur, Mode: indicatiu, Aspecte: perfectiu.

Tipus de Paraules en Català

1. Paraules Simples

Són aquelles que consten d'una sola arrel o lexema (la part bàsica de la paraula que aporta el significat principal) i, en ocasions, poden incloure morfemes gramaticals (com gènere, nombre o conjugació).

• Exemples:

  • Sol (arrel simple)

  • Casa (arrel simple)

  • Nens (arrel + morfema de plural)

2. Paraules Derivades

Es formen a partir d'una paraula simple, afegint prefixos i/o sufixos (morfemes derivatius) que modifiquen el seu significat.

• Exemples:

  • Felicitat → Feliç + sufix -itat

  • Injust → prefix in- + just

  • Panader → Pa + sufix -ader

3. Paraules Compostes

Es formen mitjançant la unió de dues o més paraules simples o arrels. Aquestes paraules combinen els seus significats per formar-ne un de nou.

• Exemples:

  • Obrellaunes → Obrir + llaunes

  • Llevataps → Llevar + taps

  • Paraigua → Para + aigua

4. Paraules Parasintètiques

Es formen per la combinació simultània de composició i derivació o mitjançant l'addició d'un prefix i un sufix al mateix temps. No poden descompondre's en parts sense perdre el seu significat.

• Exemples:

  • Embogir → prefix em- + arrel bog + sufix -ir

  • Automobilista → Auto + mòbil + sufix -ista

  • Engrandir → prefix en- + arrel grand + sufix -ir

Figures Retòriques

• Al·literació: Repetició de sons similars. (Tres tristos tigres mengen blat en un trist prat.)

• Anadiplosi: Repetició de l'última paraula a l'inici del següent vers o frase. (Oye, escucha. Escucha, piensa.)

• Anàfora: Repetició de paraules a l'inici de versos o frases. (Que el riu sona, que el vent canta.)

• Antítesi: Contraposició d'idees oposades. (És fort com el ferro i fràgil com el vidre.)

• Apòstrofe: Invocació o crida directa a algú o alguna cosa. (Oh, mar insondable!)

• Asíndeton: Eliminació de conjuncions. (Vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer.)

• Encavalcament: Continuació d'una idea en el següent vers sense pausa.

• Epanadiplosi: Repetició de la mateixa paraula a l'inici i al final d'una frase. (Verd que et vull verd.)

• Epítet: Adjectiu que ressalta una qualitat òbvia. (Blanca neu.)

• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre normal de les paraules. (Del mont a la falda puja el fum.)

• Hipèrbole: Exageració desmesurada. (T'ho he dit mil vegades.)

• Metàfora: Identificació d'un terme amb un altre. (Els teus ulls, dos estels.)

• Personificació: Atribuir qualitats humanes a objectes o animals. (El vent xiuxiueja.)

• Polisíndeton: Ús repetit de conjuncions. (I riu i plora i canta i calla.)

• Símil o Comparació: Relació explícita entre dos termes amb com o una altra paraula comparativa. (Les seves mans suaus com la seda.)

• Sinestèsia: Unió de sensacions de diferents sentits. (Escric el color de la teva veu.)