Animació Sociocultural i Educació: Conceptes i Relacions

1. Defineix animació sociocultural i relaciona-ho amb l’autor que hagis fet al mural.

És una metodologia que es tradueix en una intervenció sociocultural en un territori concret, que es desenvolupa durant el temps lliure de les persones, amb el fi d’estimular iniciatives i la participació de grups i comunitats per al propi desenvolupament i per a la transformació de la societat on estan immersos.

Carl Rogers defensava l’educació no formal, per tant, està totalment relacionat, ja que defensava que els seus usuaris resolguessin els seus problemes per ells mateixos. Ell simplement utilitzava l’escolta activa i guiava les sessions per tal que els seus usuaris augmentessin la seva autonomia. També deia que un animador ha d’acceptar-se a ell i als altres tal com són, actuar amb empatia i crear mètodes de relació interpersonal per expressar obertura i espontaneïtat.

2. Posa 3 exemples d’educació informal i no formal. Posa 5 avantatges de l’educació no formal i relaciona-ho amb l’animació sociocultural.

Informal: La premsa, televisió i internet. Forma no intencionada i sense cap planificació.

No formal: Esplai, extraescolar, colònies. Fetes fora de l’escola. Objectiu definit.

Els avantatges que té l’educació no formal són els següents: pretén desenvolupar l’esperit crític i constructiu, estimula la creativitat per descobrir nous mètodes d’anàlisi, solucions pràctiques, estimula la participació de tots els membres i prevenció de problemes.

Les característiques metodològiques i procedimentals de l’animació sociocultural s’ajusten perfectament en aquest tipus d’educació.

3. Cita i explica cinc de les funcions de l’animació sociocultural.

1. És un element, un factor transformador de l’individu i la societat.

2. Serveix de via per la participació, disposa d’un potencial dinamitzador capaç de mobilitzar la ciutadania tant a nivell personal com grupal.

3. És un factor de motivació i estímul social, crea noves possibilitats socials, culturals i educatives.

4. Redueix els conflictes socials i grupals.

5. Estimula, a través de la vida associativa, la relació de cohabitació social.

4. Explica el concepte d’apoderament i relaciona-ho amb l’estat de benestar.

És la capacitat personal o comunitària d'escollir i incrementar el control sobre els recursos i les decisions que afecten a les pròpies condicions de vida.

5. Relaciona els conceptes d’educació permanent i aprendre a aprendre.

Tant en l’educació permanent com en el concepte d’aprendre a aprendre, les persones van adquirint coneixements, habilitats i actituds al llarg de la seva vida.

6. Relaciona el concepte de democràcia cultural amb l’animació sociocultural i els seus principis.

La democràcia cultural fa que la persona participi activament i sigui la creadora de la seva pròpia cultura i té la finalitat de satisfer les seves necessitats i interessos tal com manen els principis de l’animació sociocultural.

7. Explica la diferència entre intervenció sociocultural i animació sociocultural.

La intervenció sociocultural és una acció programada i justificada sobre un col·lectiu o individu amb la finalitat de millorar la seva situació generant al mateix temps un canvi social.

L’animació sociocultural són una sèrie de metodologies per estimular la iniciativa i la participació de la comunitat.

La intervenció té una finalitat social, en canvi, l’animació pretén estimular la participació de la comunitat.

8. Defineix el concepte de Pedagogies directives i Mètodes actius i dinàmics. Relaciona-ho amb l’educació formal i no formal. Cita els autors que defensen aquestes idees.

La pedagogia directiva pretén desenvolupar en grups i individus la iniciativa, la responsabilització de les seves accions, l’automotivació, l’esperit crític, la capacitat d’acceptació de la crítica dels altres, la cooperació i l’autoavaluació.

Els mètodes actius i dinàmics estan basats en l’acció, la interacció, la reflexió, l’autonomia, la creativitat i la flexibilitat per realitzar projectes comuns. Ajuden a desenvolupar competències que permeten a grups i individus desenvolupar-se positivament en la societat mitjançant un exercici actiu de la seva ciutadania.

9. Explica el model d’inclusió social i relaciona’l amb l’actitud crítica de l’animació.

El model d’inclusió social tracta de promocionar els recursos necessaris per vincular a les persones excloses o no a les diferents xarxes de relacions que configuren la vida social.

Tot animador ha de potenciar l’esperit crític i ensenyar valors i ideals per canviar la societat. En tots dos casos són exemples d’ajuda mútua que proporcionen recursos pel dia a dia de les persones.

10. Digues quines necessitats de la piràmide de Maslow es poden treballar mitjançant l’animació?

Necessitats fisiològiques: fam, set, descans…

Necessitats de seguretat: hogar, protecció…

Necessitats d’acceptació social: parella, relació amb la societat…

Necessitats d’autoestima: estimar-se a un mateix.

Necessitats d’autorrealització: desenvolupament propi.

Sí, ja que l’animació farà prioritari satisfer les nostres necessitats i mantenir un bon estat de vida, salut i benestar. Això vol dir que quan les necessitats fisiològiques i de seguretat ja estan cobertes, podem gaudir del nostre temps d’oci.