Anima Hume

1. Expliqueu breument – al voltant de 50 paraules - les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (3 punts).
Segons John Locke l’origen de les nostres idees prové de dos tipus d’experiència. Una experiència “externa” que la percibim mitjançant els sentits (així tenim una idea de com són les coses), i una experiència “interna”, que ho fem mitjançant la reflexió (d’on provenen el pensar, dubatr, raonar, creure, etc).

2. Al fragment apareixen els termes: “percepció”, “sensació”, “reflexió”, “idea”. Considerant només el que diu el fragment, expliqui la relació que tenen aquests termes entre ells. (3 punts).
Tots aquests conceptes estàn relacionats entre ells perquè són el fruit de les operacions interiors de la nostra pròpia ment. La sensació i la reflexió són les dues formes d’experiència d’on provenen les nostres ideas. La primera fa referència a la percepció de món exterior i la segona a la del nostre interior. Per la seva banda, la percepció i la idea, són totalment correlatives, sense percepció no hi ha idea. Percebem una realitat interior o exterior i formem una idea en la nostra ment. Per tant, tots aquest termes són necessaris per arribar a tenir idees sobre les coses

3. Referit a les fonts del coneixement, quines diferències hi ha entre el que considera

Locke i el que considera
Hume (4 punts). 
Locke considera que la font del nostre coneixement té el seu origen en la nostra experiència, tant externa (a través dels sentits), com interna ( a través de la reflexió). Per ell, quan neixem la nostra ment és com un full en blanc (tabula rasa)
, i a mesura que creixem, observem i experimentem anirem adquirint coneixement.
Locke afirma que si existissin idees o principis innats tothom tindríem els mateixos coneixements. La idea de Déu (es pot considerar innata), tampoc existiria i per tant no tindríem una certesa de la veritat en les altres idees. Segons Locke, de Déu no tenim una idea innata però la seva existència es pot demostrar mitjançant la casualitat, ja que és el creador del món i de nosaltres (certesa demostrativa). En canvi, Hume representa un Empirisme més radical. Ell no accepta el concepte de Locke i Descartes, ja que afirma que la font del nostre coneixement es basa en les impressions, obtingudes a través dels sentits (idees, còpies o representacions de les impressions). El criteri de certesa de les idees per a Hume és simple, una idea serà veritable quan provingui d’una impressió, quan puguem assenyalar la impressió de la qual prové. Segons aquest criteri, podrem tenir certesa de les idees actuals que es corresponguin a una impressió, o aquelles idees coincidents amb impressions passades. Per tant, segons Hume, no tenim doncs una certesa d’idees futures ja que no tenim impressions. Aquestes són les diferències entre Hume i Locke segons les fonts de coneixement. Tots dos filòsofs són empiriste, no obstant, Locke creu en l’existència d’idees i Hume ho nega.