Com Analitzar una Obra d'Art: Guia Completa

Esquema per al Comentari d'una Obra d'Art

Arquitectura

1r pas: Catalogació

• Títol
• Autor i biografia
• Cronologia
• Contextualització
• Materials utilitzats
• Sistema constructiu
• Dimensions
• Lloc

2n pas: Anàlisi Formal

• Elements de suport
• Elements suportats
• Espai exterior
• Espai interior
• Estil

3r pas: Interpretació

• Caràcter
• Símbols
• Encàrrec i recepció
• Funció
• Explicacions

Escultura

1r pas: Catalogació

• Títol
• Autor i biografia
• Cronologia
• Contextualització
• Material
• Tècnica
• Cromatisme
• Formes
• Tipologia
• Dimensions
• Lloc
• Primera aproximació

2n pas: Anàlisi Formal

• Composició
• Ritme
• Temps
• Estil

3r pas: Interpretació

• Tema
• Font
• Gènere
• Interpretació
• Encàrrec i recepció
• Funció
• Explicacions

Pintura

1r pas: Catalogació

• Títol
• Autor i biografia
• Cronologia
• Contextualització
• Material i tècnica
• Suport
• Dimensions
• Lloc
• Primera aproximació

2n pas: Anàlisi Formal

• Elements plàstics (línia o dibuix / colors)
• Elements plàstics (els colors)
• Elements plàstics (la llum)
• Composició
• Temps
• Ritme
• Estil

3r pas: Interpretació

• Tema
• Font
• Gènere
• Interpretació
• Encàrrec i recepció
• Funció
• Explicacions

San Carlo alle Quattro Fontane (Barroc)

L'església (tipologia) de San Carlo alle Quattro Fontane va ser construïda a Roma durant el període barroc, entre els anys 1634 i 1667 (moviment de la contrareforma que reacciona al moviment de la reforma protestant, el poder dels papes juntament amb l'aristocràcia i la burgesia). Aquesta obra és de Francesco Borromini, fill d'un picapedrer i reconegut arquitecte italià. Va ser construïda majoritàriament amb pedra i estuc (maó inclòs), on reflecteix la tècnica i la creativitat del seu autor, així com la influència de l'estil barroc (reflecteix corba i moviment constant) en el seu disseny. Les seves dimensions aproximades són 15 metres d'ample per 22 metres de llarg. Avui dia està situada a la ciutat de Roma, específicament a prop de la cantonada entre la Via del Quirinale (actualment Via XX Settembre) i la Via delle Quattro Fontane. Està ubicada al lloc d'un monestir dels trinitaris, un punt estratègic de l'urbanisme.

L'església San Carlo alle Quattro Fontane es destaca per una sèrie d'elements de suport estèticament impressionants. Entre ells s'inclouen les columnes salomòniques, els arcbotants, les cornises decorades que afegeixen grandesa i elegància a l'edifici, i les voltes de canó que proporcionen un gran suport i contribueixen a l'estètica de l'església. Com a elements suportats tenim les voltes, l'altar major i l'orgue. Les voltes creen un ambient espiritual, l'altar major serveix com a centre d'adoració religiosa i l'orgue proporciona música sacra. San Carlo alle Quattro Fontane, situada en una cantonada del carrer, posseeix espais exteriors limitats, però compta amb una petita plaça davant de la seva façana principal, utilitzada com a punt de trobada per a fidels i visitants. A l'interior, la seva planta el·líptica i la distribució en diverses capelles creen un ambient complex. L'estil barroc de l'església es reflecteix en la seva ornamentació exuberant i en l'innovador ús de l'espai, que ofereix als visitants una experiència arquitectònica i espiritual única.

Espais exteriors: La façana està separada en dos pisos per un entaulament que reprodueix les formes ondulades i còncaves. Verticalment, també queda separada per tres carrers: la central, on hi ha el gran medalló i la figura de Sant Carles, i les dues laterals, on hi ha les quatre fonts. Les columnes (d'ordre gegant) serveixen de marc per a les obertures i estan combinades amb columnes menors.

Al carrer central, a la part inferior, sota la portalada, hi ha la fornícula amb la figura de Sant Carles i, a sobre seu, dues ales d'àngel. A la part superior trobem el gran medalló sostingut per dos àngels.

Espais interiors: Es trenca amb l'estructura de planta cruciforme i tenim una planta ovalada o pseudoel·líptica, i un espai central octogonal. En aquest espai s'afegeixen dues formes semicirculars que són l'altar major i el vestíbul.

La planta es divideix en tres zones: la base, la cúpula i la zona de transició. Al voltant de l'església hi ha un total de 16 columnes que sostenen un entaulament. Aquest entaulament, alhora, sosté quatre voltes de quart d'esfera on, entre aquestes, hi ha petxines que suporten la gran cúpula. La cúpula té una gran llum blanca que pot simbolitzar una aproximació a Déu, la presència de l'Esperit Sant. El seu disseny està marcat en uns cassetons (com al Panteó), que es fan més petits a mesura que s'aproximen a la llanterna, seguint les lleis de la perspectiva.

L'església de San Carlo alle Quattro Fontane presenta un caràcter dinàmic i dramàtic propi de l'estil barroc. Va ser encarregada per l'Ordre dels Trinitaris (ordre que volia contribuir a aquest moviment contrareformista, per tal que la gent quedés impressionada davant d'aquesta obra), i reflecteix l'espiritualitat i devoció de l'ordre, amb elements arquitectònics com les columnes salomòniques que poden tenir significats simbòlics cristians. La recepció és per part de la comunitat religiosa, on l'església es va convertir en un símbol important de la fe catòlica a Roma. La seva funció religiosa principal és servir com a lloc de culte per a la comunitat trinitària i els fidels catòlics, a més de ser una destacada destinació turística a causa del seu disseny innovador i bellesa arquitectònica.

Una de les influències que utilitza Borromini és el Panteó (amb la cúpula), però per a la façana va treure la influència de la façana d'un temple romà que està a la ciutat de Petra, Jordània, que és el temple del Deir. Miquel Àngel també va ser una de les influències, i com a influència posterior seria de Sicília i de Nàpols.

La Mort de la Verge Maria (Barroc)

El quadre és conegut com "La Mort de la Mare de Déu", però avui dia es coneix com "La Dormició de la Verge Maria". El relat bíblic ens parla que la Mare de Déu ascendeix al cel mentre està adormida. Al voltant de la Verge Maria hi ha els apòstols, i el personatge assegut a la cadira és Maria Magdalena. També ens crida l'atenció l'ús del color vermell; els cortinatges que emmarquen l'obra són de color vermell també. Quan parlem de Caravaggio, parlem de tenebrisme i clarobscur. El tenebrisme és quan l'autor instaura la foscor en el fons del quadre, i aquí observem com apareix aquest tenebrisme que fa que la llum tingui un paper fonamental en la il·luminació dels personatges.

L'únic element que utilitza Caravaggio per dotar de sacralitat a aquest moment és l'aurèola sobre el cap de la Verge; tota la resta de l'obra està dotada de sacralització.

Primer pas - Catalogació. Títol: "La Mort de la Mare de Déu" o "La Mort de la Verge". Autor: Caravaggio. Va tenir una vida agitada pel seu caràcter baralladís que el va obligar a deixar Roma. Cronologia: 1605-1606. Cal destacar que durant aquests anys a Europa hi havia un context de crisi i inestabilitat general, causada principalment pels conflictes i oposicions entre catòlics i protestants. Així doncs, al segle XVI, la reforma protestant de Luter crea el cisma d'Anglaterra. Aproximant-se a la cronologia de l'obra, l'any 1541 es produeix el Concili de Trento i s'inicia la Contrareforma. Material i tècnica: Oli sobre tela. Suport: Tela. Dimensions: 2,45 x 3,65 m. Quadre de grans dimensions. Lloc original i actual: Original: Roma. Actual: Museu del Louvre (París). Primera aproximació: S'observa un ambient pobre. D'una banda, trobem els apòstols amb vestidures humils, descalços, i de l'altra, el focus d'atenció, la Verge Maria, que jeu en un banc de fusta, gairebé surant, amb el ventre inflat, els peus inflats i plens de blaus i la pell verdosa. Aquesta forma naturalista de representar la Verge va provocar el rebuig dels monjos de Santa Maria della Scala.

Segon pas - Anàlisi formal. Elements plàstics (línia, contorns...): Predomina l'ús de la línia diagonal en la disposició del llit. Contorns delimitats i precisos amb pinzellada ben escampada. Elements plàstics (colors): Predomini dels tons vermells en el quadre: la Verge, cortines que contrasten amb els colors foscos menys en el de Maria Magdalena. El color vermell està associat a la humilitat i el verd a Sant Joan, a la reflexió davant la mort.

Elements plàstics (llum): Un aspecte ressenyable de l'obra és l'intens joc entre llum i ombra creant el clarobscur. Per aconseguir aquest efecte, l'artista il·lumina allò que vol destacar amb un focus de llum que entra per l'esquerra i del qual es desconeix la procedència perquè no apareix en el quadre. A més, el raig de llum simbolitza la presència del seu fill. Composició: A més, Caravaggio presenta una escena estructurada en tres franges horitzontals. A la superior disposa una cortina vermella molt elegant, que proporciona al quadre un cert aire de teatralitat; les figures dels apòstols i el cos de Maria ocupen la franja central, com a focus principal de la composició, i la figura de Magdalena a la inferior. Temps: Voluntat d'eternitat. Ritme: L'obra es troba en repòs. El ritme del quadre ve marcat pels caps que centren la seva mirada en el cos inert de Maria. Estil: Barroc. La seva obra es caracteritza pel naturalisme i el tenebrisme. Naturalisme perquè en les escenes apareixen personatges del carrer, quotidians, que són situats en escenaris, indumentària i objectes de l'època (tavernes i fondes). Tenebrisme derivat del joc de llum: zona il·luminada i zones en completa penombra, sobretot els fons.

Tercer pas - Interpretació. Tema: La pintura de la Mare de Déu (Verge). Font: Bíblica. Gènere: Religiós. Interpretació: El quadre presenta l'escena apòcrifa (no explicada als Evangelis canònics) de la dormició de la Verge. La mort es tracta de manera realista. Maria ocupa el primer terme de la composició, acompanyada d'una Maria Magdalena desconsolada. Darrere el cos de la Verge hi ha els onze apòstols descalços, entristits, amagant-se les cares i mirant la Verge (uns en primer terme i altres al fons). L'home gran de l'esquerra és Sant Pere i al capçal del llit, Joan Evangelista. Dos objectes marquen els límits espacials: una cassola de coure per netejar el cos i una cortina al fons. Encàrrec i recepció: Encarregada per Laerzio Cherubini, un advocat papal, per a la seva capella a l'església carmelita de Santa Maria della Scala. Funció: Decorativa i religiosa. Explicacions: Altres innovacions introduïdes per l'artista són la seva voluntat per representar la realitat de la manera més directa possible, presentant els personatges com a gent corrent i no com a éssers idealitzats. També cal destacar que, com s'ha dit anteriorment, la forma naturalista de representar la Verge va provocar el rebuig dels monjos, ja que malgrat l'intent de Caravaggio d'aproximar allò sagrat al poble mitjançant personatges extrets de la realitat, els monjos no van saber comprendre ni entendre les noves vies i camins que estava obrint l'autor. Encara que després l'Església sí que ho acceptaria com a mitjà per atreure els fidels.

Las Meninas (Barroc)

PRIMER PAS - CATALOGACIÓ. Aquesta obra s’anomena ‘’Les Menines’’, encara que el seu primer titol va ser ‘’ La familia de Felipe lV’’, va ser creada per el pintor barroc Diego Velázquez. Diego Velázquez va ser un pintor barroc espanyol nascut a Sevilla en 1599. És un dels màxims exponents de la pintura espanyola i es va destacar com a pintor de la cort de Felip IV. Va desenvolupar un estil únic amb tècniques magistrals de llum i ombra. Les seves obres més famoses inclouen "Les Meninas" i "La Rendició de Breda". . Aquesta obra es va realitzar l’any 1656 any pertanyent al regnat de Felip IV, penúltim monarca de la dinastia dels Àustries. L'any en què Velázquez va pintar Les Meninas, va ser quan Anglaterra i França van pactar el repartiment de les possessions espanyoles a Flandes. Després de l'execució d'aquest quadre, en 1660, es va imposar el matrimoni entre el rei de França Lluís XIV i la infanta María Teresa, filla de Felip IV.. D’altra banda, aquest quadre pertanyent a l’estil Barroc, utilitza la tècnica de l’oli sobre tela i te unes dimensions de 3,18m x 2,76m. El quadre, originalment va estar al despatx privat del palau reial del rei Felip IV, després al Palau Reial de Madrid o palau d’Orient i actualment al Museu del Prado (Madrid). Com a interpretació tenim que en l'obra es representa el moment en el qual la infanta Margarita d'Àustria, acompanyada de les seves dames de companyia o meninas, observen al pintor, qui retrata a les seves majestats. La vista de l'escena sembla ser contemplada des dels ulls dels reis, reflectits en el mirall situat al fons de l'estada. 

SEGON PAS - ANÁLISIS FORMAL. En aquesta obra predomina el color sobre el dibuix, la paleta utilitzada té una gran riqueza cromàtica, on predominen els neutres i els ocres però també utilitza colors forts com el vermell en petits detalls de manera que trenca amb la monotonía comàtica i capta la nostra atenció. Velázquez utilitza una pinzellada llarga i fluida amb una altra de curta i precisa. Es capaç de transmetre amb gran realisme, textures tant diferents com la duresa de la fusta o la suavitat del pelatge del gos. Pel que fa a la perspectiva, l’autor demostra un gran domini de la perspectiva aèria. D’altra banda, el temps de l’obra és anecdòtic i el ritme estàtic, encara que hi ha zones que presenten un cert moviment. Per últim, hi ha un acurat estudi de la llum. A l’obra hi ha dos focus de llum: un que entra per la finestra de la dreta que il·lumina directament sobre les figures del primer pla i un altre que entra a l’habitació per la porta oberta del fons, mentre que la resta de composició queda en penombra.

Aquest contrast, contribueix a crear profunditat en l’escena. . L’escena s’estructura dins d’un espai cúbic que s’omplirà amb els personatges. Aquest espai ens mostra dues parets, la del fons, amb dos grans cuadres i dues portes, amb un mirall al mig, la porta de la dreta és oberta i deixa entar la llum. La paret de la dreta té una sèrie de finestres i la primera i l’última són obertes, deixant també entrar la llum. A l’esquerra hi ha una gran tela, de la qual només veiem una part. El sostre és pla i té dues làmpades.. Ens trobem davant d'un retrat grupal Hi apareixen 11 figures, gairebé totes situades a la meitat inferior del quadre, creant un gran camp visual corresponent a l'estança. La infanta Margarida, es constitueix al punt convergent de les diferents diagonals compositives que dibuixen els altres personatges, i que es projecten des de la infanta fins al mirall i la porta del fons. Als costats de la infanta, hi ha dues damisel·les d'honor, conegudes com a "menines" que atenten a la infanta, en primer lloc, Maria Agustina Sarmiento, la que li ofereix aigua, i Isabel de Velasco. A la dreta, es troba a Maria Bárbola i al costat dret d’ella, Nicolás Pertusato, col·locant el peu damunt d'un gos. Just darrere de les menines, hi trobem el pintor, Diego Velázquez, amb pinceles i paleta, davant d'un enorme llenç del qual només veiem la part posterior. En un pla posterior, distingim dos personatges adults que semblen dialogar, una d’elles anomenada Marcela de Ulloa, una guarda menor de damas i un altre guardadamas sense identificar. Al final de l'estança, emmarcat per la porta, apareix José Nieto, aposentador de Palau. I per últim a la paret del fons, d'un mirall ens ofereix el reflex de dos personatges que identifiquem com els reis Felip IV i la reina Mariana d'Àustria, això dóna una gran profunditat visual. 

TERCER PAS - INTERPRETACIÓ. El quadre Les Meninas representa l'ambient familiar, casolà i íntim de la reialesa, el centre de la qual és el retrat de la Infanta Margarita envoltada de la seva petita cort a l'estudi del pintor a l'Alcázar reial de Madrid. La funció d’aquesta obra és sobretot decorativa, i històrica ja que ens mostra la família de Felip lV, i va ser financiada per ell mateix.. La temàtica de l’obra ha rebut nombroses interpretacions. La més acceptada és la que considera que la tela mostra la irrupció de la infanta Margarida (de 5 anys) i el seu seguici a l’estudi del pintor, que està ocupat en l'elaboració d’un retrat de la família reial, la qual es reflecteix al mirall. Segons la reconstrucció de les perspectives, el mirall també podria reflectir la tela que està pintant Velázquez, i en aquest cas ens hauriem de preguntar què miren el pintor i els altres personatges. .

El quadre va ser penjat al despatx d’estiu de Felip IV, un lloc al qual només tenia accés el rei, fet que indica el caràcter privat i familiar que aquesta obra va tenir per al monarca. . Velázquez va agafar de referent l’art pictòric del passat, sobretot la pintura veneciana del segle XVI de Ticià i el naturalisme de Caravaggio, i va aprendre de grans mestres contemporanis com Rubens, per acabar creant una tècnica i un estil molt personal. . Pel que fa al quadre de les Meninas, ha estat comparat amb la cèlebre obra de Van Eyck, “El matrimonio de Arnolfini”, tant per la posició en primer pla del gos com per el recurs del mirall del fons reflectint allò que no és dins l’espai pictòric.. Com la majoria de pintors espanyols de l'època, Velázquez gairebé no era reconegut fora del seu país. Però a partir del segle XIX arran de les guerres napoleòniques, la seva pintura es va convertir en font d’inspiració pels artistes més progressistes, que van valorar l’enorme modernitat de la seva tècnica. La fascinació de la tècnica que utilitza l’autor del quadre dins del quadre, és un tema que exploren en la fotografia, per exemple, Thomas Struth, fotografia museus buscant aquesta relació de la imatge dins la imatge, on el públic complementa l’obra d’art. Velázquez Amb aquesta obra volia aconseguir alguna cosa que creia que li pertanyia. Desitjava ser nomenat cavaller, per aquesta raó s'autoretrata amb les seves millors robes, la seva espasa i la clau aposentador del rei. Així fa visible la distinció del monarca i la seva confiança en l'artista. Però no compleix les normes per una suposada falta de “neteja de sang” (es deia que era descendent de jueus per part de mare). D'altra banda, per a ser nomenat cavaller era necessari no realitzar activitats amb les mans, i això li desqualificava socialment. Amb aquesta obra volia arribar a ser cavaller i passar per sobre dels prejudicis i la tradició. Sabia que el rei Felip IV era l'únic que podia fer-ho. I ho va aconseguir. Gràcies a les Meninas va ser nomenat cavaller de l'orde de Calatrava. Tres anys més tard, el pintor plasmaria aquest reconeixement col·locant en el quadre una gran creu vermella sobre la seva vestidura. La perspectiva el que fa es buscar profunditat en un quadre per tant, Velázquez busca la profunditat en aquest. El coneixem com perspectiva aerea. Els contorns dels cossos estan difuminats, la part fosca que esta en les parets i el sostre. Aquest contrast dels difuminats dels cossos amb les parts iluminade screen la perspectiva a l’obra. . Menina significa originariamente es una paraula portuguesa i significa Dama D’Honor, aqui la infanta Margarita apareix acompanyada amb les seves dames d’honor, per tant en aquesta obra per un costat identifiquem a la esquerra a agustina sarmiento amb una posició de servir-la, i a la part dreta a l’altre dama d’honor que es isabel de Velasco. Els nans també apareixen

LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE (romanticisme)

PRIMER PAS - CATALOGACIÓ. Títol: La llibertat guiant al poble  . Autor: Eugène Delacroix. Cronología: 1830. Contextualització: La pintura va ser creada com a resposta de la Revolució de 1830 a França, un període de canvi polític. La Revolució de Juliol va ser un període que va durar aproximadament tres dies , i va finalitzar amb l'abdicació del rei Carles X i l'ascens al tron de Lluís Felip I, iniciant el període conegut com a Monarquia de Juliol. Tanmateix, l'obra reflecteix l'esperit revolucionari i nacionalista de l'època, amb la figura de la Llibertat liderant al poble cap a la lluita i la llibertat. Al 27, 28, 29 de Juliol del 1830. Son les jornades de Paris, que van provocar la caiguda de l'últim rei borbó Francés. . Material i tècnica: Oli sobre tela. Suport: tela. Dimensions: 260 cm × 325 cm. Lloc original i actual: Originalment estava en el saló de paris, més tard es va exposar en el museu de Luxemburg i actualment esta en el Museu del Louvre.. 1a aproximació: Aquesta obra representa una escena de barricades on les torres de Notre Dame del fons de l’obra ens indiquen que els enfrontaments es donen a Paris.

SEGON PAS - ANÀLISI FORMAL . Elements plàstics (línia, contorns..): Les linies no son nitides sinó el contrari, ja que, els contorns de les figures estan difuminats barrejant-se amb el fum i els edificis del fons del quadre i no estan marcats per línies. Predominen les línies horitzontals, perquè la línia que marca l’horitzont del quadre, el qual es mostre inestable degut a la tècnica difuminada, aquesta línia és la més important i a més també veiem els cossos al terra com a altres línies horitzontals.. Elements plàstics (colors): Hi ha una barreja de colors marrons i grocs en les vestimentes dels personatges com en la figura principal. Però els colors que predominen en aquest quadre son el blau, el blanc i el vermell, que son els 3 colors de la bandera francesa i apareixen distribuits per el quadre, el fons es veu de color blau barrejat amb el color blanc i a més hi ha una referencia estrategica en la vestimenta de l’home que esta a punt de morir aixecat el cap cap a la dona que simboliza la llibertat, ja que, la seva roba es dels tres colors.. Elements plàstics (llum): El focus de llum es centra en el primer pla, el qual està il·luminat per una font de llum desconeguda, destacant la figura femenina central que representa la llibertat a la vegada que als cadàvers..

Composició: Delacroix utilitza la tècnica de la composició piramidal per donar estructura i equilibri a la composició. En el quadre, la figura central de la Llibertat es troba a la part superior i ocupa el punt més alt de la piràmide visual, simbolitza la idea de llibertat amb la seva bandera en alt. Sota d'ella, es troben els diversos personatges que representen al poble francès en la seva lluita per la llibertat.. Temps: Històric. Ritme: Dinàmic. Estil: romanticisme

TERCER PAS - INTERPRETACIÓ. Tema: El tema principal de "La llibertat guiant al poble" és la lluita per la llibertat i la justícia social. A través de la representació de la figura central de la Llibertat liderant al poble, l'obra transmet un missatge de resistència i revolta contra l'opressió política i social.. Font: Històrica, ja que aquesta obra relata una época rellevant a la Història de França important com son les revolucions de lluita per una llibertat i justícia social. . Gènere: "La llibertat guiant al poble" és una obra d'art del gènere històric, que retrata un esdeveniment real i significatiu en la història de França. També pot ser considerada una obra d'art romàntica, ja que transmet emocions fortes i ideals romàntics com la passió, el patriotisme i la llibertat.. Encàrrec i recepció: Aquesta obra no va ser encarregada per cap persona o institució en específic. Es diu que l’obra va ser una creació per voluntat del propi Delacroix degut a la seva inspiració sobre el sentiment revolucionari que havia a l'època. La recepció del quadre va ser per part del poble Francés, no tenia un grup específic de persones que rebien el quadre.  Funció: Narrativa, degut a que aquesta té la funció de transmetre un missatge polític i social, inspirant al poble francès a continuar lluitant per la seva llibertat i els seus drets. Propagandística també, per traslladar la idea de que ningú podia ser indiferent al que estava passant. Actualment té una funció commemorativa dels fets històrics francesos. . Explicacions: Delacroix va ser testimoni directe d'aquests esdeveniments i va capturar la seva intensitat i emoció en aquesta pintura. Aquesta és una pintura que representa una escena simbòlica de la Revolució de Juliol de 1830 a França, on es va derrocar al rei Carles X. Aquesta obra simbolitza la llibertat, la lluita i la victòria del poble francès.

EL JURAMENT DELS HORACIS (neoclacisisme)

PRIMER PAS - CATALOGACIÓ. Títol: Jurament dels Horacis. Autor: Jacques-Louis David, va ser un influent pintor francès nascut el 30 d'agost de 1748 i mort el 29 de desembre de 1825. És considerat un dels principals representants del neoclassicisme a la pintura. David va tenir un paper destacat durant la Revolució Francesa i el període napoleònic, tant en el seu art com en la seva implicació política. L'autor era conegut per la seva habilitat per representar escenes històriques i mitològiques amb un estil que emfatitzava la claredat, la precisió i la grandiositat. Les seves obres transmeten un fort sentit d'heroisme i patriotisme i reflecteixen els ideals de la Revolució Francesa. . Cronologia: 1784, últim terç del s. XVIII.. Contextualització: aquesta pintura va ser creada en 1784, poc abans de la Revolució Francesa (1789), mostrant com França estava en un període d'agitació social i política. Seguidament, la societat francesa estava marcada per una insatisfacció creixent amb el règim monàrquic absolutista, així com pel sorgiment d'idees il·lustrades, prenent com a base l'ús de la raó i que promovien la llibertat, la igualtat i la fraternitat. En definitiva, generant una visió del món totalment diferent de l'existent fins aquell moment. Tot seguit, la burgesia, aquest nou grup, agafa les rendes de la societat. Mitjançant, revolucions polítiques liberals i la revolució industrial posarà fi a l'organització econòmica, política, social i cultural de l'Antic Règim.. Material i suport: oli sobre tela. Dimensions: 3,30 × 4,25 m, grans dimensions. . Localització: inicialment aquesta obra pictòrica es trobava a la col·lecció privada del rei Lluís XVI de França. Actualment, es troba exposada al Museu del Louvre a París.. Primera aproximació: la pintura està dividit en 3 parts marcades. A la primera part hi ha 3 personatges masculins que són germans romans, els Horacis, a la segona hi ha el pare i a la tercera hi ha 3 dones. Tots els personatges van amb la vestimenta típica romana. Aquesta escena dramàtica captura la tensió i el sentit del deure cap a la pàtria. Pare ocupa la part central, mostra lleialtat germans horacis a l’estat. Les dones mostren el patiment, deixant veure que les dones saben que no acabarà bé l’història.

SEGON PAS - ANÀLISI FORMAL. Elements plàstics (línia o dibuix/colors): davant les línies predominen rectes i angulars, emfatitzant l'estructura i geometria del quadre.

Així mateix, s’observa com cada personatge del quadre té una formació lineal i geomètrica darrere. Juntament, amb la línia horitzontal principal del quadre, i com a partir d'ella, surten encara més línies direccionals. Així mateix, la figura geomètrica que predomina és el triangle. Seguidament, podem veure com el contorn es difumina amb el fons, i com el dibuix predomina. El número 3 és molt important, 3 germans, 3 arcs de fons i 3 espases i 3 grups. S’observen clares formes geomètriques que defineixen la composició.

→ Els personatges masculins formarien un quadrat i estan compostos per línies verticals, estan alçats, músculs tibants i cames que formen triangles, simbolitzant estabilitat i fortalesa

→ Els personatges femenins estan realitzats amb línies corbes i es podrien encuadrar en una estructura piramidal mostrant abatiment i desesperació.

Elements plàstics (els colors): s'utilitzen principalment colors càlids i brillants (ocre, vermell...) per sobre dels freds, encara que no són molt cridaners. Dintre de la gamma destaca el vermell, ja que predomina a les 3 parts del quadre i equilibra cromàticament l'escena. Hi ha un cert contrast entre els colors obscurs i clars que aporta més profunditat i dramatisme a l'escena. Vermell color de la passió, simbolisme de la passió i defensa de la patria fins i tot arribant a la sang.. Elements plàstics (la llum): la llum s'utilitza de manera dramàtica per a ressaltar les figures més importants de l'obra i també crear un sentit de tensió dins de l'escena. La llum prové principalment de l'esquerra, el que fa ressaltar encara més les figures dels Horacis i crea ombres marcades en el fons, contribuint a la intensitat emocional de l'obra. No és una llum natural, sinó que fa de focus (llum teatral). És una llum suau, però la part del darrere és molt fosca. Té molta inspiració de Caravaggio, en els jocs de llum. La llum es projecta cap al germans i cap el pare. La perspectiva, hi han un element que permeten fer una perspectiva lineal.. Composició: la composició s'organitza de manera simètrica i equilibrada, amb els tres germans Horaci en el centre, creant un punt focal fort. La disposició de figures i elements arquitectònics dirigeix la mirada de l'espectador cap al centre de l'escena.. Temps: moment anecdòtic. Ritme: es troba en un moment pausat d'una acció, però, tot i això, es crea una sensació de moviment i fluïdesa dins del quadre.. Estil: es va convertir en una obra emblemàtica del neoclassicisme i un símbol de la virtut cívica i el patriotisme.

El seu estil i contingut han estat objecte d'anàlisi i admiració des de la seva creació, i continua sent una obra destacada a la història de l'art occidental. La pintura reflecteix els principis neoclàssics de claredat, ordre i simplicitat, així com la cerca de la bellesa idealitzada i la noblesa moral. Art en contra de la frivolitat de l’art del rococó.

TERCER PAS - INTERPRETACIÓ. Tema: el tema principal és el conflicte entre el deure individual cap a la família i el deure cívic cap a l'Estat, destacant la virtut del sacrifici personal en nom del bé comú.. Font: històrica. Gènere: retrat col·lectiu. Interpretació: representa la història dels Horacis, tres germans trigèmins que van prestar jurament al seu pare per a lluitar per Roma contra altres tres trigèmins, els Curiacis, que eren d'Alba Longa. Acceptant el repte que els Curiacis havien fet als Horacis de barallar entre ells, i el vencedor guanyava la guerra. En el fons es veuen tres dones, la dona de blanc és Camila Horaci, germana dels Horacis, i promesa d'un dels Curiacis, la dona de marró és Sabina Curació germana dels Curiacis, i casada amb un dels Horacis, i la dona de negre és la serventa de Sabina i els seus dos fills. El pare els Horacis es veu al mig de la pintura prestant jurament als Horacis. En aquesta lluita sobreviu un dels Horacis. Camila estara plorant pq havia perdut a la seva parella, al veure això, el germà Horacia que havia sobreviscut la matèria després, per que el que més importava era la patria. Aquesta lluita ens la explica Tit Livi, en Ab urbe condita.. Encàrrec i recepció: va ser encarregat pel rei Lluís XVI de França en 1784 per decorar el palau reial, el Palau de les Tullerías, com a part d'una sèrie de pintures destinades a glorificar la història i valors de França. Amb aquest encàrrec buscaven fer servir l'art com a mitjà per promoure valors de lleialtat, patriotisme i sacrifici per l'Estat.. Funció: la funció principal era propagandística i simbòlica, mostrant lleialtat, honor i compromís amb la pàtria, encara que també té certa funció decorativa i estètica, ja que exalta els ideals estètics de l'època del neoclassicisme.. Explicacions: David participa de la Il·lustració, intervé en la Revolució participant en l'assalt de la Bastilla i es converteix en partidari de Napoleó. David s'interessa per mostrar o traslladar història a la societat francesa i a tot el que estava a punt de passar, la revolució francesa. Obra que culmina neoclassicisme pictòric.

(Neoclassicisme) EROS I PSIQUE

PRIMER PAS - CATALOGACIÓ. Aquesta obra s’anomena “Psique reanimada pel petó de l’amor”, de la qual l’autor és Antonio Canova, que va ser un escultor i pintor italià del neoclassicisme. El seu estil va estar inspirat en gran manera en l’art grega i les seves obres van estar comparades pel seus contemporanis amb la millor producció de l'antiguitat, tot i això va ser considerat el millor escultor europeu des de Bernini. . Aquesta obra està situada entre el 1787-1793, i el seu context històric va ser durant un moment d’agitació política i social a Europa. Va utilitzar el marbre com a material, i la talla com a tècnica, la qual implica la remoció de material d’una peça de pedra, fusta o qualsevol altre material dur per crear una forma tridimensional, és un procés d’escultura en el que l’escultor utilitza eines com cincells o martells per tallar i esculpir l’obra d’art a partir d’un bloc inicial de material.. Així mateix, no està policromada, pel fet que els artistes tant del Renaixement com del Neoclàssic van pensar que les obres del món clàssic no tenien policromia. A més, és una obra de relleu, on podem veure com es remarquen els músculs dels braços o la panxa d’ella, i té una tipologia de retrat i jacent, pel fet que veiem a Psique tombada en els braços d’Eros. A més a més, té unes dimensions d’1,55 m x 1,68 m, i originalment estava situada a la Galeria Borghese, a Roma, però actualment la trobem al Museu del Louvre. . Una primera aproximació seria dir que veiem a dos personatges, Eros i Psique, on hi ha un moment íntim i emotiu entre aquests dos personatges mitològics, Eros que representa el déu de l'amor, i Psique, una mortal que es converteix en la seva esposa. Es presenta la part final del mite de Psique, on Canova ens presenta l'instant en el qual Eros i Psique estan a punt de fer-se un petó. Psique està recolzada sobre el costat dret tornant cap enrere el cap i el Déu Eros s'aproxima per fer-li un petó envoltant el cos amb una mà deixant l'altre sobre un pit.. El mite d'Eros i Psique consisteix en el fet que Eros s'enamora de Psique, filla d'un rei d'Àsia, que era coneguda per la seva bellesa i pel seu caràcter capritxos. Eros per conquistar-la li va construir un palau. En aquell palau, Psique va anar a l'oracle de Venus que li va posar tres feines per recuperar el seu amor cap a ella mateixa, l'última feina era recollir Prosèrpina, en un gerró que contenia el secret de la bellesa per entregar-li a Venus. Però la curiositat li va guanyar, i va obrir el gerró i com a càstig va quedar sumida en un profund somni, del que no es va despertar fins que Eros la va besar.

SEGON PAS - ANÀLISI FORMAL. La composició d'aquesta obra es basa en l'escultura d'eros, està formada per les ales i les cames de tots dos creant una estructura oberta. Al centre dels dos hi ha el punt de tensió que és la proximitat dels rostres i llavis. En contrast amb l'estructura, és oberta, pel fet que s'observa com a element de composició un cercle format pels braços de Psique que enmarca el cap d'ambdós formant un cercle entre ambdós el qual centra la vista en el bessó que està a punt de produir-se.. Les línies predominants són les corbes, ja que ens inciten a envoltar l'obra per contemplar tots els seus punts de vista i la perfecció de les seves formes. D'altra banda, la llum forta sobre aquesta superfície crea efectes de brillantor i de gairebé difuminat molt suau. Aquesta obra no estava pensada per estar a l'exterior sinó a l'interior, ja que sempre s'ha situat en galeries o museus i mai exposada a l'aire lliure. El ritme d'aquesta obra és de moviment i el temps és de voluntat d'eternitat. L'estil correspon al d'aquella època, és a dir, el neoclassicisme, però el que es destaca és la inspiració per part de l'autor qui s'inspira en les composicions gregues i romanes, les seves tècniques i la seva temàtica mitològica. En el retorn de la perfecció de formes, el gust pel nu i la recuperació de la delicadesa en cadascuna de les formes. El precedent és barroc i rococó i el conseqüent és el romanticisme.

TERCER PAS - INTERPRETACIÓ. El tema d'aquesta obra representa el moment en el qual Eros desperta a Psique amb un petó, mentre ella està adormida. És de font mitològica i de gènere religiós. A més, s'interpreta metafòricament un recorregut de l'ànima que, inspirada per l'amor, recorre totes les regions divines fins a arribar a l'Olimp i vincular-se al Déu en un llaç indiscutible i etern, on Eros representa un jove alat, que s'inclina sobre Psique per fer-li un petó el qual transmet delicadesa i cuidat.. Va estar encarregada a Canova per Lord Cawdor, i anava dirigida per decorar la casa d'aquest Lord, que després va passar al general Murat, i d'aquest va passar a Napoleó. Així mateix, té una funció decorativa. Un aspecte anecdòtic seria dir que Antonio Canova, després de tenir encàrrecs importants del Papa Climent XIV, va obrir el seu propi taller executant obres pels personatges més importants del moment com Napoleó o Catalina la Gran.. INFO→ La lliguem amb l'escultura clàssica grecoromana.