Anàlisi de la Revolució Francesa: Causes i Efectes

Les Causes de la Revolució
El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social.
Des de 1760, tenien males collites, provocant l'alça en els aliments.
La burgesia s’havia enriquit molt durant la il·lustració i volia càrrecs en el món polític.
Finalment, la monarquia estava en crisi financera, tant per les seves pròpies despeses com pel cost que li va suposar l’ajut a la independència dels Estats Units. No podia demanar el pagament dels impostos a la noblesa per no perdre el seu suport principal.
El Començament de la Revolució: 1789
Es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia perquè no volia pagar impostos. Van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, representat per la noblesa i el clero en una minoria i el tercer estat, per aprovar una reforma fiscal. Però el tercer estat va exigir el vot per persona. D’aquí va sortir la idea de sobirania nacional, que el conjunt de diputats representaven la voluntat de la nació. El tercer estat, en Assemblea Nacional, es va comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la nació.
La Fi de l’Antic Règim:
El poble de París va donar suport als representants del tercer estat i el 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla per defensar la causa revolucionària amb armes. Alhora, en el camp va haver una revolta antisenyorial.
Així doncs, l’Assemblea Nacional Constituent va decretar l’abolició dels privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà: llibertat individual i col·lectiva i igualtat davant la llei i els impostos.
Les Fases de la Revolució 1:
A partir de l’Assemblea Nacional Constituent, França va iniciar el procés d’un sistema liberal. No va ser fàcil, ja que el rei i els privilegiats s’oposaven. Va travessar per vàries etapes:
La Monarquia Constitucional (1789-1792)
L’Assemblea Nacional va iniciar el procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. La Constitució es basava en: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans. El rei es reservava el dret de veto, es va establir el sufragi indirecte i censatari, que va dividir els ciutadans en actius (amb riquesa i dret a votar) i passius (sense fortuna ni drets polítics). Es va formar una Assemblea Legislativa on es redactaven noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. I es va crear un nou exèrcit: la Guàrdia Nacional.
Per solucionar la crisi financera, es van expropiar els béns que tenia l’Església i venuts a particulars. En contrapartida, l’Estat va assegurar el manteniment del culte, i una Constitució Civil del Clero va separar l’Església i l’Estat.
Les Diferents Opinions Polítiques
Les primeres reformes satisfèien només els grups burgesos i comptaven amb molts opositors: el clero, al veure que li treien les terres; la noblesa, que perdia privilegis; i el sector popular més pobre, ja que no gaudia dels béns i la vida era més cara.
Van sorgir moviments revolucionaris: els girondins, els jacobins i els cordeliers, amb el suport dels sans-culottes (milícies populars).
El Fracàs de la Monarquia Constitucional:
La família reial estava en contra de la Revolució i va unir-se a l'exèrcit austríac per envair França i restablir l’absolutisme. L’Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Finalment, els sans-culottes van empresonar el monarca i van proclamar la República.
Les Fases de la Revolució
La República Democràtica (1792-1794)
La Convenció Girondina: La República va quedar en mans dels girondins. La Convenció va jutjar a Lluís XVI i la seva esposa, Maria Antonieta, per traïció i els van executar a la guillotina. La resta de la monarquia europea es va aliar per formar una coalició contra la França revolucionària. Van esclatar unes revoltes contrarevolucionàries i, juntament amb exèrcits aliats d’Europa, van envair França.
La Convenció Jacobina: Al cap de dos o tres mesos, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents girondins. Defenien la democràcia social i van formar el Comité de Salvació Pública, on tot el poder el tenia Robespierre. Es va crear un exèrcit en contra dels contrarevolucionaris. També es van aprovar una sèrie de lleis socials: control dels preus i dels salaris, distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, venda de les terres del clero en petits lots i van tancar les esglésies.
La Caiguda dels Jacobins:
Al passar un any, semblava tot més tranquil, però el terror i la dictadura imperant van provocar l’oposició de gran part de la població, tornant a haver un cop d’Estat on Robespierre i altres dirigents jacobins van ser executats.
La República Burguesa (1794-1799): Els burgesos conservadors van tornar a agafar el control. Van redactar una nova Constitució i crear, per al poder legislatiu, el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.
Van perseguir els jacobins, fer retornar els exiliats que van abandonar França a causa del terror. Els seus opositors eren els aristòcrates i les classes populars per la pujada constant dels preus. L’exèrcit era la única institució capaç d’imposar l’ordre i va guanyar prestigi. Així, el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va fer un altre cop d’Estat i va inaugurar el Consulat.
Les Dones i la Revolució Francesa
Les dones van participar en la Revolució i reivindicaven els mateixos drets civils i polítics que els homes. La Declaració de Drets i la Constitució les va convertir en ciutadanes passives. Es van beneficiar d’algunes reformes socials: matrimoni civil, divorci, igualtat enfront de l’herència, etc. Però no van obtenir cap dret davant la vida política.
L’Imperi Napoleònic
Napoleó: De Cònsol a Emperador
Napoleó va ser nomenat cònsol. Amb la seva política va aconseguir consolidar tot allò que la revolució burgesa va lluitar: evitar l’absolutisme, el retorn dels exiliats i firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa. Va reformar l’administració, complir les ordres a les províncies, promulgar un codi civil, reformar la hisenda i el sistema d’ensenyament. Ell mateix es va proclamar emperador i ningú va protestar; aquest home havia aconseguit molts triomfs militars i demostrat una capacitat per governar amb mà de ferro.
Les Conquestes Napoleòniques
Les seves tropes van conquerir gran part d’Europa: des d’Alemanya a Espanya, menys Gran Bretanya. A tot arreu va imposar les idees revolucionàries: supressió dels privilegis nobiliaris, dels delmes i els drets senyorials. Va proclamar la llibertat econòmica, el dret a la propietat i la llibertat religiosa.
La Caiguda de Napoleó
Els exèrcits de Napoleó van sotmetre les nacions ocupades afavorint els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris (cobrar impostos, apropiar-se de riqueses...). Aquesta actitud va provocar el sentiment nacional dels territoris ocupats. Així, els països conquerits es van oposar a la presència francesa, enfrontant-se a l’ocupació i vencent. Napoleó va ser derrotat a Waterloo (Bélgica).
Restauració, Liberalismes i Nacionalisme: L’Europa de la Restauració
Al 1814, els monarques que van vèncer a Napoleó es van reunir en el Congrés de Viena per restaurar l’absolutisme. Van crear el tractat de la Santa Aliança (1815) per ajudar-se mútuament en cas de revolució liberal amb dret d’intervenció militar. Però les idees de la Revolució Francesa van influenciar la població i, a partir d’aquell moment, els liberals i els nacionalistes es van convertir en dues forces oposades.
El Liberalismes
És un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’Estat, per tant, ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de totes les persones. L’individu lliure és un ciutadà, i el conjunt de ciutadans constitueix la nació, que té la sobirania. Propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d’una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis. També defensa la necessitat d’una constitució que asseguri la divisió de poders perquè no siguin mai absoluts (tirania). El dret de propietat és formulat com una llibertat fonamental i l’economia es basa en el mercat, i l’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.
El Nacionalisme
És una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Es pot definir nació com un conjunt d’individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis (religió, tradicions, llengua, passat...) i que volen viure en comunitat. Es va expandir al segle XIX en defensa d’una Europa de nacions lliures enfront de l’Europa de la Santa Aliança i dels imperis absolutistes. Els nacionalistes van mostrar la seva voluntat de fer coincidir Estat i nació, és a dir, de reagrupar a l’interior d’unes mateixes fronteres els membres d’una comunitat nacional.
Les Revolucions Liberals i Nacional
Van anar enfonsant la restauració de l’absolutisme monàrquic configurat en el Congrés de Viena.
Les Revolucions del 1820
Van haver vàries insurreccions armades, però els exèrcits de la Santa Aliança van ser vençuts. Només a Grècia van guanyar contra l’Imperi Turc. També van sortir victorioses les colònies espanyoles de l’Amèrica Continental i van imposar règims liberals a les noves repúbliques.
Les Revolucions del 1830
La segona onada es va produir a Europa Central i Occidental (França, Bèlgica, Polònia, Gran Bretanya i Espanya), amb un gran suport popular. Van substituir l’absolutisme per sistemes polítics constitucionals on la burgesia detenia el poder. Encara que el sufragi era censatari i es limitaven les llibertats públiques.
La Primavera dels Pobles (1848)
A l’Europa occidental, la revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social i l’aparició dels treballadors com a força política. Es va proclamar la república social.