Anàlisi de 'La ratlla verda' de Matisse: Fauvisme i Expressió del Color

Anàlisi de La ratlla verda (Matisse)

1. Dades tècniques

• Títol: La ratlla verda
• Cronologia: 1905
• Escola/País: França
• Estil: Fauvisme

2. Anàlisi formal i tècnica

2.1. Suport i procediment

Oli sobre tela, 40,5 cm x 32,5 cm. Tècnica de pigments de color amb oli de llinosa.

2.2. Anàlisi formal

Composició simètrica amb eix a la ratlla verda. Recorda les composicions triangulars, però no hi és fidel. L'objecte no és tractat de forma il·lusionista. Formes principals: oval de la cara, arcs de les celles, corbes del cabell i angle del coll. L'ombra és artificial, traduïda a colors: freds per a l'ombra, càlids per a la llum. S'eliminen les ombres per potenciar la lluminositat dels colors, resolent la composició amb contrastos cromàtics. L'absència de modelatge i la ratlla verda creen una cara que sembla una màscara plana però amb vida. Els contrastos cromàtics creen profunditat i ritme. Colors intensos en àrees planes o pinzellades soltes. Pinzellada gruixuda o unida, creant contorns o superfícies planes. Els elements plàstics s'articulen independentment del model real.

La ratlla verda separa dues meitats de colors alternats: cara verda i fons vermell, cara vermella i fons verd. Aporta lluminositat i relleu al rostre. El vermell predomina, combinat amb el verd per ressaltar el nas. Els contrastos donen vida al quadre.

3. Antecedents i influències

El fauvisme és una síntesi del postimpressionisme: colors plans i influència salvatge de Gauguin, color intens i dibuix contundent de Van Gogh, i importància de la forma de Cézanne. Van Gogh i Gauguin van influir en l'abandonament de les subtileses per formes i esquemes cromàtics directes. Matisse usava els colors lliurement per expressar sentiments i harmonia. Influenciat per l'impressionisme i després pel fauvisme. Va transformar el que veia en un esquema decoratiu, influenciat per la descomposició del motiu de Van Gogh i Cézanne. Creia en el color i les formes com a expressió més enllà del model natural. La mirada hieràtica recorda els retrats egipcis.

4. Relacions amb altres obres

Altres obres de Matisse: La joie de vivre, Luxe, calma i voluptuositat, La dansa, El taller vermell, Banyistes a la vora del riu.

5. Diferències amb altres solucions coetànies

Els fauvistes buscaven l'autonomia de la composició, en contra de l'art oficialitzat.

6. Funció

El fauvisme és un moviment renovador amb individualitats. La premissa de Matisse: "senzillesa, claredat i tranquil·litat". Buscava l'emoció amb "bells blaus, bells vermells i bells grocs". El 1905, líder dels fauvistes després de l'escàndol de "La gàbia de les feres salvatges".

7. Interpretació

7.a. Aspectes iconogràfics

No buscava reflectir el rostre, sinó plasmar la seva pròpia vivència.

7.b. Significat

Els fauvistes veien l'art com un impuls vital, amb problemes pictòrics com l'estructuració amb el color. No temien l'escàndol. Matisse va jugar amb colors i formes per expressar plaer. Va estudiar tapissos orientals i art africà per recuperar un classicisme universal.

8. Context històric i artístic

Principis del segle XX, Primera Guerra Mundial. Rebuig de la cultura occidental, influències de cultures "salvatges". Sorgeixen les avantguardes: experimentació i novetat. El fauvisme és una avantguarda anterior a la guerra (1905). Matisse, figura clau juntament amb Picasso.