Anàlisi de 'El Profeta' de Gargallo i 'Creu i R' de Tàpies: Escultura Cubista i Pintura Informalista

El Profeta

Pau Gargallo, 1933

Escultura exempta, cubista, bronze

Localització: Centre d'Art Reina Sofia (Madrid), Museu Gargallo (Saragossa).

Context històric (1933):

• A Europa, Hitler esdevé canceller.
• A Espanya, la CEDA guanya les eleccions i inicia el bienni conservador.

Biografia de l'artista:

Gargallo, pintor i escultor aragonès, va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner al Palau de la Música Catalana i a l'Hospital de Sant Pau. Va iniciar-se amb escultures modernistes, però el seu viatge a París el va apropar al cubisme i a l'expressionisme, integrant-se al cercle de Picasso. Es va instal·lar a París, desenvolupant un estil personal i perfeccionista amb obres com Ballarina espanyola i El Profeta.

Característiques:

Temàtica: Un profeta amb capacitat de predir el futur o que parla per inspiració divina.

Composició: Figura humana feta amb planxes de metall retallades, estructurades al voltant d'un eix central (cap, columna, cama esquerra). L'ús del buit, contrastant amb el ple, dona força i expressivitat a la composició, juntament amb la verticalitat que imposa. Les planxes dentades (cabells, robes) aporten tensió. L'artista juga amb la mal·leabilitat del bronze, creant tensions entre formes convexes i còncaves.

Iconografia: L'obra sintetitza les aportacions de Gargallo: ús del buit, equilibri entre verticalitat i línies corbes, estudi de la llum i concepció de la figura. Representa la força de la paraula i la veritat, amb un gest que mostra el camí. Combina elements cubistes i expressionistes.

Creu i R

Antoni Tàpies, 1975

Informalisme, tècnica mixta

Localització: Col·lecció MACBA (Barcelona)

Context històric (1975):

Mort de Franco i inici de la Transició democràtica a Espanya. L'obra s'inscriu entre aquestes dues etapes.

Biografia de l'artista:

Nascut el 1923 a Barcelona, en una família burgesa i culta. Tàpies busca una nova línia en la pintura, utilitzant nous materials i tècniques (influenciat per Picasso), amb un missatge no estàtic. A diferència de Miró i Dalí (surrealisme) o Picasso (cubisme), Tàpies introdueix noves maneres i influències segons el període. Als anys 40, mostra sensibilitat per la postguerra i la bomba atòmica, amb interès per la matèria. Als 50-60, s'acosta al pop art. Als 60-70, recupera objectes quotidians (dadaisme). Als 70-80, crea cartells i quadres polítics antifranquistes. Als 80, s'allunya de Picasso i s'apropa a un estil més espiritual (Chillida). Als 90, reflexiona sobre el pas del temps.

Creu i R correspon a l'informalisme i a la "pintura matèrica", amb tècnica mixta i materials heterogenis (rebuig, reciclatge) combinats amb tradicionals.

Característiques:

Composició: Línies contundents, composicions complexes. Llenguatge matèric amb textura de sorra, pedres, tela. Dibuix i línia amb la creu, les lletres R, H i signes (+). Color: Colors terrosos (ocre, marró, negre, vermell), gammes austeres i fredes. Importància de la superfície amb relleu (textura de sorra, pedres, tela formant una H), creant ombres i expressivitat.

Tècnica: Tècnica mixta amb pigments tradicionals i materials com sorra, roba, palla. Predomini del collage i l'assemblage, textura de baix relleu. Tàpies pinta sobre tela en posició horitzontal, aplicant una capa monocromàtica i després una "mixtura" (pols de marbre, aglutinant, pigment, oli) amb espàtula o mans. Fa un grattage amb tela d'arpillera, creant relleu i zones foradades. Després, un altre grattage amb estris (punxó, ganivet, pinzell) i afegeix signes que recorden el grafiti.

Iconografia: Existencialisme (condició material i mortal de l'home, angoixa, existència: soledat, malaltia, pobresa). Reivindica la llibertat i la capacitat d'acció. Utilitza icones intel·lectuals com la creu. S'interessa per la nova fe i l'espiritualitat budista (partícules simbòliques).