Anàlisi de la Presa de Decisions en Política Exterior

Instruments de Política Exterior

Els instruments de política exterior es poden classificar en dues categories principals:

• Socialització: Implica el canvi, manteniment o transferència d'idees, creences i valors. Un exemple és la diplomàcia pública.
• Coacció: Busca influenciar el comportament d'un estat modificant la manera com utilitza la força o la pressió, sense interferir en el seu espai domèstic. Dins la coacció, trobem:
  • Sancions positives: Estratègia basada en recompenses.
  • Sancions negatives: Estratègia basada en càstigs.
  • Amenaça de sancions: Advertiment sobre la imposició de sancions si es realitza una acció determinada.
  • Imposició de sancions: Aplicació directa de sancions sense amenaça prèvia.
  • Dissuasió: Manteniment de l'statu quo, prevenint accions no desitjades mitjançant la presentació de conseqüències negatives.
  • Compel·lència: Canvi de l'statu quo.
  • Sancions dirigides: Sancions específiques, com la negativa dels EUA a donar suport a una sol·licitud de finançament de l'FMI del Regne Unit.
  • Sancions d'abast general: Restriccions legals àmplies.
  • Sancions dirigides a l'elit: Prohibicions contra empreses russes, per exemple.
  • Sancions dirigides a tota la població: Com la reducció de l'exportació de petroli dels països àrabs.
  • Diplomàcia coercitiva: Mesures intermèdies entre les tradicionals i la intervenció militar a gran escala. Exemple: la diplomàcia coercitiva de Turquia cap a Síria i el nord de l'Iraq durant els anys 1990 i 2000.
• Intervenció: Intervenir en els afers domèstics d'un estat per provocar un canvi estructural, ja sigui polític o militar.

Procés de Presa de Decisions

El procés de presa de decisions en política exterior inclou les següents fases: emmarcament, establiment d'agenda, opcions, decisió, implementació i avaluació.

Influència del Líder

Els factors cognitius que influeixen en el líder són: coherència cognitiva, desitjos, dispositius heurístics (empatia), analogies (comparacions), fal·làcies, i factors emocionals, biològics i psicològics.

Característiques de la Presa de Decisions

• Anàlisi més enllà del concepte d'estat-nació.
• Explicacions multicausals.
• Teories de les relacions internacionals.
• Importància del procés de presa de decisions.
• Teoria específica dels autors per analitzar el seu comportament.

Decision Making

El "decision making" es compon de: persones que prenen les decisions, processos i condicions, i resultats.

Explanandum i Explanans

Explanandum: Decisions humanes preses pels responsables de la presa de decisions, les conseqüències de les quals són conegudes per entitats externes al seu estat nació. Es refereix a l'esdeveniment o la decisió en política exterior que es vol analitzar. Per exemple, per què un país ha decidit intervenir militarment en un conflicte.

Explanans: Són les raons o factors que expliquen aquesta decisió. Podrien incloure consideracions com la seguretat nacional, els interessos econòmics, les aliances estratègiques, la pressió interna o externa, o els valors i ideologies que motiven la política del país.

Interès Nacional

L'interès nacional és un concepte ambigu que distingeix entre necessitats (interessos vitals per a la supervivència) i desitjos (que no impacten directament en la seguretat). És una eina poderosa per als polítics, ja que permet mobilitzar suport i justificar decisions.

Reptes en l'Avaluació de Polítiques Exteriors

Avaluar l'eficàcia de les polítiques exteriors presenta diversos reptes: restriccions metodològiques, influència d'altres variables, variabilitat del percentatge d'èxit (estudis indiquen que només al voltant del 5% de les sancions tenen èxit), context internacional i context nacional.