Anàlisi de poemes: Riba, Torres, Rosselló-Pòrcel i Bartra

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria - Carles Riba: forma part del llibre Elegies de Bierville, en el qual aconsegueix representar l'experiència personal i col·lectiva dels qui es van haver d'exiliar per sempre com ell o dels qui van viure un exili interior. S'ha convertit en un dels referents més importants de la literatura catalana moderna per l'elevat grau d'elaboració formal i simbòlica del llibre, pel seu abast civil i polític, per l'evocació emotiva i simbòlica tant de tradició grega com de literatura moderna europea, a la línia de Goethe o Rilke. El poema representa la importància de la tradició grega literària i cultural. La primera part descriu el temple a partir del record real, i la segona capgira la posició dels interlocutors i es personifica el temple.

La ciutat llunyana - Màrius Torres: dona que es diu Mahaleta, a qui li dedica vàries cançons. Aquest sonet té com a font un sonet de Dante "Deh peregrini che pensosi andate". Símbol d'una humanitat condemnada a l'exili en el poema de Dante. Dante pensa que el dolor de la ciutat és a causa de la mort de Beatriu. En el cas de Torres, la ciutat s'enfonsa perquè també ha perdut la seva redemptora, la ciutat dels ideals. Sonet de versos alexandrins, 6+6, quartets de rimes encadenades i creuades en els tercets.

A Mallorca, durant la guerra civil - Bartomeu Rosselló-Pòrcel: va publicar Nou poemes i Quadern de sonets, llibre que la crítica del seu temps va vincular a l'escola mallorquina pel paisatgisme i per la tradició formalista. La crítica ha vist en la seva obra reflex de múltiples models com Góngora. Expressa tot l'enyorament que el jove poeta sent lluny de la seva terra, separat dels seus pares, que no tornaria a veure. Versos lliures però amb deliberada irregularitat perquè els 7 darrers són decasíl·labs.

Oda a Catalunya des dels tròpics - Agustí Bartra: la crítica sempre ha relacionat l'obra amb la de Walt Whitman. Bartra s'oposava al nihilisme i va defensar una actitud moral fonamentada en el culte a la vida. La seva obra s'ha desenvolupat a l'entorn de dos grans nuclis: l'home com a exponent màxim i la mitologia, que abasta cultures molt diferents que ell ha estudiat com a humanista. Versos lliures.

Invoquen: demanen precs.

Em resta: em queda.

Em torben: m'emocionen.

Concertat: harmonitzat.

Turons: elevació petita del terreny.

Entintades: acolorides.

Bastir: construir.

Colgats: coberts amb terra i runes.

Temps presoner: personificació.

Batecs: cops que es donen dues peces que es bategen entre elles.

Zènit: punt culminant d'una cosa.

Endolades: omples de dol.

Palúdic: lacustre.

Sirga: corda per lligar embarcació des de terra.