Anàlisi de 'El Pensador' de Rodin, 'Els Primers Freds' i 'El Jurament dels Horacis'

El Pensador d'Auguste Rodin

Fitxa Tècnica

• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: Finals del segle XIX (1880-1900)
• Estil: Impressionista
• Tècnica: Fosa
• Materials: Bronze
• Formes: Exempta
• Tipologia: Sedent
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 71,5 cm x 40 cm
• Localització: Museu Rodin (París)

Context Històric

Ens situem a França durant l'últim terç del segle XIX. La Segona Revolució Industrial triomfa, amb la societat en ple desenvolupament econòmic i cultural, amb epicentre a París (remodelació urbanística, exposicions universals...). En l'àmbit polític, França es trobava en el període de la III República, i socialment, la burgesia es consolida com a grup dominant, amb gran capacitat econòmica i principal client d'obres d'art. L'art girava a l'entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies. Nous corrents artístics van aparèixer a causa dels grans canvis culturals i científics, que influenciaren els artistes. París, a finals del XIX, fou una ciutat plena d'activitat intel·lectual i artística.

Anàlisi Formal

Figura d'un home adult assegut amb les cames lleugerament obertes i el tors inclinat cap endavant. El cap descansa sobre la mà dreta, i els dos braços estan recolzats a la cama esquerra. Tot i la desproporció d'alguns membres (mans i peus), el tractament anatòmic és representat amb gran realisme. El personatge presenta una actitud clarament reflexiva. La composició és centrípeta, tancada sobre si mateixa, a causa de la posició de l'home (cames flexionades, braços doblegats, arc dibuixat pel tronc...). El Pensador presenta majoritàriament formes anguloses que contrasten amb la presència de diagonals en ziga-zaga, que dominen la composició. Això, juntament amb la tensió dels músculs de l'home, fa que l'escultura tingui una gran vitalitat. Les superfícies varien des del poliment del cos a l'aspror de la pedra. També fan acte de presència les empremtes del modelat que l'autor realitza amb les mans. L'ús de diferents acabats i textures fa que la llum reaccioni de manera desigual a la superfície metàl·lica, incrementant l'expressivitat i vitalitat de l'obra. En conjunt, l'obra es presenta com si estigués inacabada ("non finito"). El ritme és dinàmic pels diferents jocs de llum i textures, pel modelat en tensió, i pel ziga-zaga. El Pensador és una escultura que presenta tot el contrari del que s'espera trobar en una figura sedent i en posició reflexiva. Pel que fa al temps de l'obra, clarament vol exercir una voluntat d'eternitat: es mostra una representació de l'ésser humà que està pensant per primera vegada, cosa que l'eleva per sobre de la condició animal. És una metàfora de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal i inevitable.

Estil

L'escultura impressionista apareix primer en l'obra d'alguns pintors que creen petites escultures amb total llibertat. El gran renovador de l'escultura, que va obrir les portes a les experimentacions del segle XX, és Auguste Rodin. Rodin va elaborar un nou llenguatge artístic oposat a l'academicisme, amb característiques com: el tractament de la textura del bronze, donant la sensació d'obra inacabada ("non finito"); la utilització de contorns no nítids, imprecisió; la introducció del modelatge amb els dits i les mans per donar més rugositat a les superfícies, que juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, permet a l'escultor incorporar jocs lumínics (impressionisme a l'escultura). També busca l'expressió per sobre del naturalisme, les escultures han de transmetre el sentiment a través d'actituds, gestos, jocs de llum i ombra...

Interpretació

• Temàtica: Al principi, El Pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre la porta de l'infern. La no realització del projecte conferí a l'escultura una entitat pròpia. En paraules de l'autor, l'obra és "una representació d'un home en l'acte de pensar, l'acte (...) que li permet elevar-se per sobre de la seva condició animal".
• Significat: Símbol, icona universal de l'ésser humà com a ens racional, capaç de pensar i prendre consciència de la seva existència. La idea es reforça pel tractament de la figura, un home que pel seu aspecte no sembla acostumat a l'activitat intel·lectual i que per això ha de fer un sobreesforç per pensar.
• Funció: Decorativa.

Models i Influències

L'obra de Rodin està influenciada per les escultures de Miquel Àngel: intensitat en el tractament de la musculatura, volums sobredimensionats i el "non finito". Per a El Pensador també es consideren influències l'escultura de Lorenzo de Medici, la figura de Jeremies de la Capella Sixtina, o l'obra Ugolino i els seus fills de Carpeaux. Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània, el seu tractament de la matèria o el gust per les formes arrodonides van tenir gran ressò en l'escultura modernista i en els primers nou-cents.

Els Primers Freds de Miquel Blay

Fitxa Tècnica

• Autor: Miquel Blay
• Cronologia: Finals del segle XIX (1892)
• Estil: Realista / Simbolista
• Tècnica: Talla
• Materials: Marbre
• Formes: Exempta
• Tipologia: Grup i sedent
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 1,36 m x 0,96 m
• Localització: MNAC (Barcelona)

Context Històric

La Catalunya de finals del segle XIX és un període de fort desenvolupament del catalanisme: s'aproven les bases de Manresa, es crea la Mancomunitat... Aquest projecte polític guanya força quan el 1898 Espanya perd les últimes colònies i la desconfiança envers el sistema revela el catalanisme com a alternativa. La burgesia s'adona dels avantatges d'un hipotètic poder autònom a Catalunya, beneficiant els seus interessos.

La producció artística catalana està en un moment important, aconseguint deixar de ser un pur reflex del que s'estava fent a Europa, esdevenint un art creador. Noms com Gaudí, Picasso o el mateix Blay ressonaven amb força.

Anàlisi Formal

Escultura exempta que presenta dues figures sedents completament nues: un vell i una nena. Asseguts en un banc, l'ancià té les mans entrecreuades i la mirada absent, perduda; mentre que la nena reclina el cap al seu pit, amb els ulls tancats i un cert aire somiador. La vellesa del cos de l'ancià contrasta amb la joventut del de la nena. Destaca el naturalisme en el tractament de les formes i la minuciositat amb què són treballades, especialment visible en la figura de l'ancià, d'alt grau de realisme (textura de la pell, morbidesa, plecs...). La nena, per remarcar la tendresa del personatge, està tractada amb la tècnica del sfumato. El naturalisme es fa present en la sensació de fred que transmet el rostre del vell, esculpit amb detall. La composició de l'obra és tancada (el grup sembla tancar-se en si mateix). Les línies rectes dominen en l'ancià (cal destacar el seu grau elevat de simetria), i les línies corbes dominen en la composició de la nena, que li dóna, juntament amb la diagonal que forma el seu cos amb les cames, una actitud de moviment cap al personatge central, estàtic amb els dos peus clavats a terra. Hi ha dues textures que contrasten: la de les figures (ben polit), i la del banc (rugosa). La llum incideix en les figures de manera diferent, sobretot als rostres: a l'ancià li reforça la duresa (arrugues), a la nena li remarca la tendresa (sfumato). Això crea uns jocs lumínics que contribueixen a donar major expressivitat, dinamisme i vitalitat a l'escultura. Tot i que l'obra presenta un cert estatismepel fet que les figures es troben en repòs i assegudes, i perquè l'ancià té els peus clavats a terra, el gest de la nena que s'acosta cap a l'avi trenca aquesta sensació. Aquest àpex de dinamisme ve donat per l'ús de línies corbes i per les diagonals que formen el seu cos. Els Primers Freds té una voluntat d'eternitat, va més enllà del moment anecdòtic i es converteix en universal. La tendresa commovedora es converteix en una representació idealitzada del sofriment humà.

Estil

Els Primers Freds es mou entre el realisme, pel tractament de la figura de l'ancià; el modernisme, per l'ús de formes ondulades i arrodonides de la nena; i el simbolisme, ja que posa de manifest les actituds i estats d'ànim dels personatges. Hi trobem una clara influència de Rodin.

Interpretació

• Temàtica: Tema anecdòtic i costumista, presenta un vell i una nena arraulits de fred i de misèria. La blancor extrema del marbre accentua la sensació de fred.
• Significat: L'escultura supera la simple consideració d'escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà en les seves dues etapes crucials: la infantesa i la vellesa. Blay convida a reflexionar sobre el pas del temps, les dificultats i la cruesa de la vida, i per donar major credibilitat a aquest missatge simbolista, presenta els personatges completament nus, és a dir, encara més indefensos. L'obra suposa una representació idealitzada del sofriment humà.
• Funció: Decorativa, devia estar destinada a guarnir alguna casa de l'alta burgesia. L'escultura no va ser encarregada per ningú, sinó que va ser realitzada per iniciativa pròpia de l'autor.

Models i Influències

Edip a Colonna, de D.J. Hugues, va haver de ser una influència per a Els Primers Freds. També hi tenim Rodin, evident en el tractament del marbre, on es marca la musculatura amb exactitud. La influència de Rodin també es fa present en la tècnica del "non finito". El contrast entre estils que presenta Els Primers Freds va significar per l'escultura catalana la transició de l'academicisme a la modernitat. L'escultura moderna ja la trobem plenament desenvolupada en Josep Llimona o Enric Clarasó, entre altres.

El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David

Fitxa Tècnica

• Autor: Jacques-Louis David
• Cronologia: Últim terç del segle XVIII (1784)
• Estil: Neoclàssic
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Dimensions: 3,30 m x 4,25 m
• Localització: Museu del Louvre (París)

Context Històric

Finals del XVIII i principis del XIX van estar marcats per la Revolució Francesa i la Revolució Industrial, processos clau per a canvis en política, economia, tecnologia, societat... L'enderrocament de l'Antic Règim va situar la burgesia al capdamunt, acabant amb la monarquia i creant una nova consciència nacional. Impulsats pel nacionalisme, nous estats es confeccionaren arreu d'Europa i les colònies iniciaren processos d'independència. Els avenços tecnològics van propiciar el transport i les noves formes d'energia, concentrant la població a les zones urbanes.

Anàlisi Formal

El Jurament dels Horacis és un quadre d'un moment instantani, com una fotografia, en el qual veiem tres soldats en fila amb el braç alçat cap a un quart home que sosté les espases. A la dreta, un grup de dones entristides i un parell de nens. L'escena es situa en un espai arquitectònic. Predomina el dibuix sobre el color. L'autor modela les figures amb formes clares i rotundes que recorden les escultures clàssiques. En els homes, la línia del dibuix tendeix a ser recta (energia, decisió i fortalesa), mentre que les dones són dibuixades amb línies més arrodonides (falta d'ànim i forces), recreació del modelat clàssic i escultòric dels cossos, visible en les robes, pintades amb la tècnica dels draps mullats. Quant al color, l'autor utilitza una gamma limitada de colors brillants però freds, on dominen el vermell (equilibra cromàticament la composició), el gris i l'ocre. La llum es projecta des de l'esquerra i dona una sensació de proximitat dels personatges a l'espectador, mentre que el fons arquitectònic queda en la llunyania per la poca il·luminació. Això reforça la sensació d'espai. La composició és racional, simètrica, equilibrada i tancada. L'esquema compositiu és senzill i ordenat: les tres arcades del fons arquitectònic coincideixen amb els tres grups de personatges (germans, pare, dones). Hi ha una perfecta integració de les figures en l'espai arquitectònic. L'ordre i equilibri es veu reforçat per les formes geomètriques (triangulars i rectangulars). La composició és tancada, les línies de l'espai es dirigeixen, en una perfecta aplicació de la perspectiva lineal, a les espases que sosté el pare. La profunditat ve donada pel tractament de la llum. El ritme presenta un dinamisme contingut, pel contrast de les actituds dels personatges: els cossos masculins estan tensos i el moviment de les seves vestidures contrasta amb el desmai de les figures femenines, que expressen dolor. El resultat és un dramatisme tens. Encara que el moment sigui un instant (el jurament dels germans Horacis), la seva voluntat és d'eternitat: mostra l'obligació dels ciutadans a sacrificar-se per la pàtria.

Estil

El Jurament dels Horacis és una pintura neoclàssica, un estil que sorgí com a reacció dels excessos del Barroc i el Rococó, responent als gustos de la burgesia revolucionària. Es caracteritzava per l'evocació de la racionalitat, l'equilibri i l'harmonia grecoromans, rebutjant l'ornamentació supèrflua, cercant versions simplificades de l'època grega. Aquesta obra resumeix els trets de la pintura neoclàssica: Composicions ordenades i equilibrades, personatges en un únic pla, predomini del dibuix sobre el color (tons freds), inexistència de decoració supèrflua, aplicació de la perspectiva lineal i representació d'escenes i accions de caràcter heroic o moralitzant.

Interpretació

• Tema: El tema és de caràcter històric i llegendari: mostra l'instant en què els germans Horacis, enfrontats amb els germans Curiacis pel domini de la Itàlia Central, juren al seu pare defensar la pàtria.
• Significat: L'elecció de l'autor transmet un missatge moralitzant: l'exaltació de l'honor, l'autosacrifici, la lleialtat, etc., per ressaltar el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. David no prescindeix de la tragèdia humana, per això apareix la mare dels germans Horacis tenint cura dels fills de Sabina, una germana dels Curacis (els enemics) casada amb un Horaci. El dramatisme de l'escena és major que en l'obra de teatre en la qual està basada. Es resumeix al conflicte entre el deure i sentiment, i entre l'heroïcitat masculina contra la sensibilitat femenina.
• Funció: Propagandística, difon i exalta un valor moral. Per alguns autors, aquest missatge ha estat vist com un manifest de les simpaties revolucionàries de David i com un atac contra l'autoritat de l'Estat monàrquic.

Models i Influències

Com totes les obres neoclàssiques, el major punt de referència de David és la cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma, tant formal com temàtic. També percebem una influència de Caravaggio en el tractament de la llum i d'altres autors com Rafael i Poussin en la perfecció de la línia i l'ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques. David va influenciar posteriorment a molts altres pintors neoclàssics, especialment en la distinció emocional entre homes (plens d'energia) i dones (sensibles i adolorides).