Anàlisi d'El Pensador (Rodin) i Els Primers Freds (Blay)

El Pensador d'Auguste Rodin

• Cronologia: 1880-1900
• Estil: Impressionista
• Tècnica: Fosa en bronze
• Tipologia: Escultura de volum rodó, sedent
• Color: Monocroma (color bronze)
• Alçada: 1,98 metres

Anàlisi formal

El tema és l'home que pensa; un home pensant és la representació més humana que es pot fer. És un home nu. Tot en ell és exagerat: mans i peus enormes per a més expressivitat. Aquesta actitud reflexiva i posició sedent, amb els músculs tensos, és on rau el moviment de l'obra, perquè té tensió. L'acabat deixa les empremtes dels dits, del modelatge, per donar-li més força. L'acabat rugós crea llums i ombres, característic de l'impressionisme.

Estil

Rodin era un gran apassionat de Miquel Àngel, i el seu estil n'és la continuació. Introdueix el modelatge amb els dits i les mans, per tant, en la superfície veiem la rugositat, la qual cosa dona més expressivitat a l'obra. També adopta l'inacabat de les formes (propi de Miquel Àngel), el contrast de zones més polides i treballades amb altres que no ho són tant, i els jocs de llum entre zones més rugoses i menys rugoses. És un escultor molt impressionista, ja que juga constantment amb les llums i les ombres.

Interpretació

És un home pensant. Aquest personatge havia de coronar un museu que finalment no es va construir. Havia de formar part de La Porta de l'Infern, obra basada en La Divina Comèdia de Dante.

Els Primers Freds de Miquel Blay

• Estil: Realisme, simbolisme i modernisme
• Tipologia: Grup escultòric (dues persones), escultura exempta de volum rodó
• Color: Monocroma
• Mida: Menys de 3 metres d'alçada
• Ubicació: MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
• Tema: Joventut i vellesa

Anàlisi formal

Veiem un home vell i una noia molt joveneta, tots dos nus i asseguts en un banc. A l'home se'l veu vell i abatut, desencantat de la vida; tot i això, s'aprecia que és un home que havia estat fort i musculós. La noia és molt jove i busca la protecció de l'ancià, recolzant-se amb tendresa al seu pit. L'home encara té una espurna de força i està disposat a protegir la nena, i ella, amb els seus gestos, li demana protecció.

Estil

L'estil és modernista-simbolista pel que fa al rostre, els ulls, la pell i els cabells de la noia. Això contrasta amb la pell del vell, que està molt més treballada i remarcada. El tractament simbolista de la noia contrasta amb el tractament més realista de l'home. Es juga amb la combinació del modernisme-simbolisme i el realisme. El nu és un símbol de la protecció i del pas del temps.

Interpretació

L'obra transmet la idea que el gran ajuda i protegeix el feble. L'experiència i les poques forces que li queden a l'ancià serviran per protegir la joveneta, tot i que ell sigui una persona de capa caiguda. És una obra tendre i emotiva, que ens pot commoure. Blay porta la modernitat escultòrica a Catalunya.