Anàlisi d'Obres Mestres de l'Art: De Canova a Delacroix

Eros i Psique

1. Documentació General

Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
Cronologia: 1787-1793
Context històric i cultural: Època prèvia a la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim. Independència dels Estats Units i inici del regnat de Carles IV a Espanya.
Estil: Neoclassicisme
Lloc: Museu del Louvre
Materials: Marbre
Tècnica: Talla
Forma: Exempta
Cromatisme: Monocrom
Breu aproximació: 1824

2. Anàlisi Formal

Composició: Centrípeta, crea contrast entre el buit i el material, i la llum i l'ombra. Forma d'espiral.
Ritme: Figures que s'abracen, caps emmarcats entre braços. Cames i ales formen una X. Cos de Psique en diagonal.
Temps: Equilibri entre moviment i repòs.
Estil: Rostres hieràtics. Estil neoclàssic.

3. Interpretació

Contingut i significat: Representa el moment en què Eros desperta Psique amb un bes. Psique, enamorada d'Eros, l'havia cremat accidentalment amb cera d'espelma. Després de complir els manaments de Venus, s'adorm obrint un càntir prohibit. Eros la besa i s'enamoren.
Encàrrec i recepció: Encarregada per Lord Cawdor per decorar la seva vil·la.
Funció: Decorativa.

4. Conclusió

L'obra concilia el respecte per l'antiguitat amb una imaginació personal. Converteix un mite en una imatge universal d'amor i desig carnal.

El Jurament dels Horacis

1. Documentació General

Nom de l'obra: El Jurament dels Horacis
Autor: Jacques-Louis David
Cronologia: 1784-1785
Context històric i cultural: França prèvia a la Revolució, fi de l'Antic Règim a Europa, Independència dels Estats Units i regnat de Carles III a Espanya.
Estil: Neoclassicisme
Tècnica: Oli sobre tela
Suport: Tela
Lloc: Museu del Louvre
Primera aproximació: Escena romana amb tres joves agafats, mirant al centre amb les mans alçades. L'home del centre porta tres espases. Tres dones assegudes al fons.

2. Anàlisi Formal

Línia: Predomini de la línia vertical i recta en les figures masculines. L'enrajolat dona perspectiva.
Color: Colors brillants, tonalitats vermelles, grises i ocres sense matisos.
Llum: Clarobscur. Llum des de l'esquerra projecta ombres.
Composició: Tres parts corresponents als arcs del fons. Centre compositiu: pare i mans dels germans.
Ritme: Contrast entre l'actitud marcial dels germans i l'abatiment de les dones, creant dramatisme.

3. Interpretació

Contingut i significat: Assumpte dramàtic. Història d'Alba Longa i Roma al segle VII aC.
Encàrrec i recepció: Lluis XVI, 1785.
Funció: Decorativa i propagandística.

4. Conclusió

Manifest del neoclassicisme pictòric pel seu modelatge, predomini del dibuix i missatge.

Els Afusellaments del 3 de Maig

1. Documentació General

Nom de l'obra: Els Afusellaments del 3 de Maig
Autor: Francisco de Goya
Cronologia: 1814
Context històric i cultural: Neoclassicisme, Imperi Napoleònic, regnat de Ferran VII i Trienni Liberal a Espanya.
Estil: Goya és inclassificable.
Tècnica: Oli sobre tela
Suport: Tela
Lloc: Museu del Prado
Primera aproximació: Cossos morts als peus d'uns homes a punt de ser afusellats. Destaca un home amb camisa blanca.

2. Anàlisi Formal

Línia: Predomini de la línia corba, pinzellada llarga i àmplia.
Color: Predomini de colors foscos. Contrast amb la camisa blanca i el groc del fanal.
Llum: Contrast lumínic per aconseguir dramatisme. La llum del fanal il·lumina l'obra.
Composició: Dues diagonals que conflueixen al fanal. Perspectiva aconseguida per l'edifici del fons. Tres grups: morts, els que esperen i els que seran afusellats. Composició centrípeta.
Ritme: Equilibri entre la quietud dels morts i la tensió dels vius.
Temps: Representació d'un fet històric.

3. Interpretació

Contingut i significat: Pintura històrica que representa l'aixecament del 2 de maig a Madrid contra l'ocupació francesa. Mostra l'inici de la Guerra del Francès.
Funció: Recordar la Guerra del Francès.
Explicacions: Exaltació del color pròpia del romanticisme i crítica social del realisme.

4. Conclusió

Exemple de pintura inclassificable i precursora de la pintura moderna.

La Llibertat guiant al poble

1. Documentació General

Nom de l'obra: La Llibertat guiant al poble
Autor: Eugène Delacroix
Cronologia: Primer terç del segle XIX
Context històric i cultural: Fi de la monarquia absoluta i instauració de la monarquia constitucional a França. Moviments liberals i nacionalistes a Europa. Darrera etapa del regnat de Ferran VII i independència de les colònies llatinoamericanes.
Estil: Romanticisme
Tècnica: Oli sobre tela
Suport: Tela
Lloc: Museu del Louvre
Primera aproximació: Multitud que s'apropa a l'espectador. Al centre, una dona amb una bandera i un fusell. Darrere seu, un home burgès i un noi amb pistoles.

2. Anàlisi Formal

Línia: Pinzellades ondulades, predomini de la corba.
Color: Tonalitats fosques i ocres. Destaquen els colors de la bandera francesa.
Llum: Il·luminació irreal per potenciar el moviment.
Composició: Piramidal ascensorial. La dona és l'eix central. Composició centrípeta.
Ritme: Gran mobilitat.
Temps: Voluntat d'eternitat.

3. Interpretació

Contingut i significat: La dona personifica la llibertat i la nova França. L'acompanyen diferents classes socials: un burgès, la classe neutral i un jove que simbolitza el futur.
Tema: Històric, fa referència a la Revolució de 1830 a França.
Funció: Propagandística i commemorativa.
Explicacions: Comprada pel rei Felip I el 1831.

4. Conclusió

Després de Goya, la primera pintura moderna amb caràcter polític.