Anàlisi de les Obres de Kandinsky, Dalí i Picasso

Composició IV (1911) - Wassily Kandinsky

Context

Aquesta obra s'emmarca en les primeres avantguardes, un període de tensió entre països a causa de la imminent Primera Guerra Mundial. L'anomenada «Pau Armada» reflectia la preparació dels països per al conflicte. Kandinsky, pintor rus que estudiava a Alemanya, va tornar al seu país a causa de la guerra. No obstant això, en no compartir les idees de la Revolució Russa, va retornar a Alemanya i, posteriorment, amb l'ascens del nazisme, es va exiliar a París.

Anàlisi d'estil

L'estil de Kandinsky és abstracte, sorgit al voltant de 1910. Aquest estil es caracteritza per la manca de representació figurativa, substituïda per un llenguatge visual basat en el fauvisme (color), l'expressionisme (abstracció lírica) i el cubisme (estructuració). Kandinsky és considerat el fundador de l'art abstracte.

Descripció

A l'esquerra, dos genets semblen lluitar sobre un arc de Sant Martí. A la dreta, un poble amb muntanyes, un castell al centre i arbres. L'obra presenta una lluita de línies negres, corbes i rectes, i una varietat de colors.

Composició

La pintura, totalment abstracta, no té relació amb la realitat exterior. Es divideix en tres parts: a la dreta, línies esmolades i colors que creen un moviment violent; al centre, dues línies verticals que travessen el quadre; i a l'esquerra, formes que transmeten tranquil·litat. La música va tenir una gran influència en l'obra de Kandinsky.

Elements plàstics

Predominen les línies i la pinzellada diluïda. Colors brillants i plans, taques de colors purs i freds, i el color negre destaquen. L'absència de clarobscur és notable, i la llum és suggerida pels colors càlids.

Funció

La funció de l'obra és estètica i comercial. Kandinsky, pare de l'art abstracte, buscava una funció simbòlica, sense necessitat de representar la realitat.

Significat i iconografia

El quadre desconnecta de la realitat, inspirant-se en contes infantils, però permetent interpretacions lliures. La manca de títol convida l'espectador a trobar el seu propi significat. Música i pintura es fusionen en l'obra.

Model i influències

Kandinsky va ser influenciat per la música i, al seu torn, va influir en artistes posteriors.

La persistència de la memòria (1931) - Salvador Dalí

Context

L'obra s'emmarca a l'Espanya de 1931, durant la Segona República. El context polític estava marcat pel Bienni Reformista i la posterior pujada del Bienni Conservador. La crisi econòmica del 1929 va posar fi als «feliços anys 20». Malgrat això, va ser un període de progrés cultural, amb artistes espanyols com Picasso assolint el reconeixement internacional. Aquest període s'emmarca dins de l'entreguerres (1919-1935), previ a la Guerra Civil Espanyola.

Estil

L'estil de Dalí és el surrealisme, moviment que va aparèixer el 1924 amb el manifest d'André Breton. Influenciat per les teories psicoanalítiques de Freud, el surrealisme explora l'inconscient i propugna un esteticisme involuntari basat en l'automatisme. La representació del fet psíquic elemental i pur trenca amb les convencions socials. Formes allargades, espais buits, transformació d'objectes quotidians i descontextualització són característiques d'aquest estil. El surrealisme busca la ruptura amb la consciència i la representació del món oníric, amb elements incongruents, irracionalistes i evocació del caos.

Descripció

Un paisatge oníric presenta una associació estranya: la roca dels penya-segats, permanent i dura, contrasta amb la tovor dels rellotges. L'espai de la platja es juxtaposa al temps dels rellotges. L'escena s'ubica en una platja de la Costa Brava. El cel i el mar es confonen. Sobre una taula en diagonal, un rellotge de butxaca rígid, ple de formigues (símbol de putrefacció), contrasta amb un rellotge tou que marca les 7h, sobre el qual rellisca una mosca. Més endins, un rellotge tou penja d'una branca seca, marcant les 6h. Al centre, una figura tova amb un gran nas, una llengua enorme i un ull tancat, recorda l'autoretrat de Dalí, *El Gran Masturbador*. Sobre aquesta figura, un quart rellotge tou es desfà. Al fons, una cala il·luminada amb penya-segats i una pedra que projecta una llarga ombra. El mar i el cel semblen unir-se.

Composició

La composició és tancada i asimètrica. La línia de l'horitzó divideix el quadre en dues meitats desiguals, separació accentuada per la llum i els colors. La part superior, més lluminosa, predomina el blau, mentre que la inferior, més fosca, predomina els ocres. La diagonal de la pedra dirigeix la mirada cap a la branca, que apunta a les roques. Les línies rectes de l'horitzó, la plataforma i la pedra (elements estables) contrasten amb les corbes dels rellotges (elements inestables). Hi ha més concentració d'objectes a l'esquerra.

Elements plàstics

La llum tenebrista en primer terme prové de dos focus: un a la part superior dreta, que projecta ombres allargades, i un altre que il·lumina les roques amb una llum blanca i intensa, irreal. La perspectiva lineal amb un punt de fuga central crea profunditat. El paisatge en segon terme, els colors càlids que apropen i els freds que allunyen, i la línia alta de l'horitzó, que dóna importància al primer pla, contribueixen a l'atmosfera onírica. L'obra, amb poca expressivitat, mostra l'univers irreal de Dalí. El moviment lent dels rellotges tous, que semblen desfer-se, contrasta amb l'estatisme del paisatge i els objectes durs.

Funció

La funció és estètica, reflexiva sobre el pas del temps i expressiva dels somnis i obsessions de Dalí. L'obra també experimenta amb el surrealisme, moviment en què Dalí s'iniciava, i reflecteix la seva relació amb Gala, qui el va introduir en aquest corrent.

Significat i iconografia

Dalí representa el pas del temps i la persistència de la memòria: allò que perdura és dur, mentre que el temps esborra la resta. Els rellotges tous simbolitzen la relativitat del temps. Els elements durs (paisatge) representen l'estabilitat, mentre que els tous (rellotges) simbolitzen la vida efímera. Els insectes, símbol de descomposició, reflecteixen l'angoixa de Dalí pel pas del temps i la por de perdre Gala. La forma antropomorfa podria ser un autoretrat. La influència del formatge Camembert en la forma dels rellotges és una anècdota coneguda. L'obra *La desintegració de la persistència de la memòria* és una versió posterior d'aquesta temàtica.

Model i influències

Dalí va ser influenciat per autors surrealistes com André Breton, Freud i Miró, així com per la pintura holandesa, especialment el detallisme del Bosco. El seu món personal va contribuir a la creació d'una obra única.

Guernica (1937) - Pablo Picasso

Context

Guernica, de Pablo Picasso, es troba al Museu d'Art Reina Sofía de Madrid. Creada el 1937, combina cubisme, surrealisme i expressionisme, demostrant la versatilitat de l'artista. L'obra s'emmarca en les primeres avantguardes del segle XX, un període d'entreguerres i tensions. A Espanya, la Guerra Civil enfrontava franquistes i republicans. El bombardeig de Guernica per la Legió Còndor va ser el primer atac aeri sobre població civil. Picasso, després d'una etapa realista i influències impressionistes i postimpressionistes, va experimentar amb el cubisme, estil que va marcar gran part de la seva obra.

Estil

Guernica combina cubisme i expressionisme. Les formes geomètriques i els colors contrastants transmeten el patiment de la guerra. Les figures retorçades i les expressions angoixades reflecteixen l'horror i la desesperació del bombardeig de Guernica.

Descripció

Nou figures, sis humanes i tres animals, componen l'escena. A la dreta, una dona aixeca els braços, una altra treu el cap per la finestra i una tercera fuig. Un cavall, amb un soldat caigut als seus peus, ocupa el centre. A l'esquerra, un ocell, un toro i una mare amb el seu fill en braços completen la composició.

Composició

Malgrat l'aparent caos, Guernica té una estructura clara. Una paret blanca divideix l'obra en dues meitats, actuant com a eix de simetria. La majoria dels personatges s'emmarquen en una piràmide invertida, mentre que els extrems presenten eixos verticals. Línies diagonals i rectes, combinades amb corbes, donen moviment i dinamisme.

Elements plàstics

Línies angulars, blanc, negre i grisos, textura rugosa i composició estructurada creen una representació impactant del caos i la tragèdia.

Significat i iconografia

Guernica representa el bombardeig de Guernica. Encarregada pel govern republicà, l'obra transcendeix la mera representació de l'horror. La dona amb els braços alçats simbolitza el patiment, i el soldat caigut, les víctimes de la guerra. Picasso va voler mostrar el patiment de la població civil.

Funció

La funció és simbòlica, denunciant el bombardeig i la guerra en general.

Model i influències

L'estructura de Guernica recorda el frontó del temple de Zeus a Olímpia.