Anàlisi d'obres cubistes, abstractes i neoplàstiques

Paisatge a L'Estaque

Georges Braque (1908)

Estil: Cubista
Tècnica: Oli sobre tela
Tema: Paisatge
Lloc: Kunstmuseum (Berna)

Georges Braque va ser, juntament amb Picasso, l'artista cubista més destacat. Després d'uns inicis propers al Fauvisme, al 1907 la seva obra va derivar cap a la geometrització, a causa de la impressió que li causà l'exposició de Cézanne a París i de la relació amb Picasso. Junts van experimentar amb la tècnica del collage amb obres molt semblants des d'un punt de vista temàtic i formal. Després de la Primera Guerra Mundial es va allunyar de Picasso i va mostrar un estil més personal caracteritzat per l'ús de colors brillants i de la línia corba per sobre de la recta.

Anàlisi Formal:

El verd d'unes petites plantes introdueix l'espectador en una naturalesa estranya en la qual es mesclen de manera esglaonada diferents cases i arbres. El pintor ha optat per la simplificació de la figura a través de la reducció geomètrica dels diferents plans a simples formes polièdriques com quadrats, rectangles, trapezis o triangles. L'artista rebutja les normes de la perspectiva renaixentista, i es presenta un espai dominat per la multiplicitat de punts de vista i de focus lumínics. L'artista recorre a l'ombrejat per poder donar la sensació de volum, de manera que els objectes representats tinguin una aparença plana i tridimensional a la vegada. Des d'un punt de vista cromàtic, Braque mescla colors càlids (castanys, beixos i ocres) i tonalitats fredes com les blavenques i les grises. L'obra és l'adopció de la idea defensada per Cézanne.

Anàlisi Significatiu:

A l'obra, Braque mostra una vista particular del poble, en la qual fa un exercici compositiu a partir de les formes geomètriques, és per això que les cases no són més que un garbuix de cubs encaixats en el frondós espai natural ple d'arbres i plantes. Té influències de Cézanne.

Composició IV

Wassily Kandinsky (1911)

Estil: Abstracte
Tècnica: Oli sobre tela
Tema: Lluita entre cavallers

Kandinsky està considerat el pioner en la creació de l'art abstracte. Després d'abandonar una carrera d'advocat, a l'edat dels 30 anys va començar una trajectòria artística d'èxit. L'any 1911 va arribar a l'abstracció amb la creació de la primera aquarel·la abstracta.

Anàlisi Formal:

És una de les pintures no objectives més representatives de Kandinsky a la dècada del 1910. La tela manté encara elements que remeten, però les seves formes, a objectes de la natura. Al costat esquerre, dos genets semblen estar lluitant damunt l'arc de Sant Martí, mentre al centre allò que sembla ser un castell corona una muntanya blava, davant la qual tres cavallers subjecten dues llances molt llargues. L'escena central divideix en dues meitats el quadre. A l'esquerra hi dominen els plans irregulars i les línies inacabades superposades, mentre que al costat dret les figures representades mostren un acabat més definit. Blau, groc, vermell i verd dominen una explosió cromàtica de gran vistositat, a la qual contribueix l'aplicació combinada d'una pinzellada nerviosa i vital i una de més assossegada. Kandinsky va crear un joc rítmic ple de contrastos emocionals, damunt el qual l'ull de l'espectador no aconsegueix de detenir-se ni tan sols un instant.

Anàlisi Significatiu:

La intencionada eliminació de l'element figuratiu fa que sigui incoherent la cerca de qualsevol significat iconogràfic. Kandinsky vol que l'espectador es limiti a la contemplació de les dues línies i dels colors disposats damunt de la tela, amb l'objectiu d'incidir directament en la seva sensibilitat.

Tableau II

Piet Mondrian (1921-1925)

Estil: Neoplasticista
Tècnica: Oli sobre tela
Tema: Abstracte

Piet Mondrian va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de l'art abstracte. Partint d'un estil essencialment naturalista i simbolista, Mondrian es va interessar pel valor estructural i la síntesi formal de les composicions cubistes descobertes durant el seu viatge a París l'any 1911. A partir d'aquí la seva pintura va desenvolupar un camí evident cap a l'abstracció.

Anàlisi Formal:

Mondrian presenta una composició summament esquemàtica, en la que elimina tot el que considera superflu. Així, el pintor holandès es val només d'allò elemental, i depura les formes fins a arribar als seus components bàsics: la línia i el pla. Els colors són primaris (blau, groc i vermell) i el blanc i el negre. Mondrian sap manejar les solucions plàstiques que li ofereixen. Un exemple és la presència de les línies negres que separen els diferents quadres pintats, la funció compositiva de les quals és la d'impedir la barreja visual dels colors, que trencaria la puresa a què aspira el conjunt. El pintor juga amb les característiques dels colors (el groc puja, el blau expandeix i el vermell atura). Mondrian hi afegeix una hàbil diversitat geomètrica basada en el quadrat i el rectangle que l'ajuda a crear una estructura dinàmica que impedeix una gran mobilitat al conjunt.

Anàlisi Significatiu:

És un dels quadres més representatius del neoplasticisme. Aquestes composicions serveixen de les lleis plàstiques de la mateixa pintura per expressar una idea. El pintor holandès, amb la seva proposta geomètrica radical allunyada de tota figuració, tanca el camí iniciat per Cézanne. Les seves composicions resumeixen la seva ideologia artística centrada en el valor de les formes geomètriques per si mateixes, no supeditades a la formació de figures concretes i recognoscibles. Mondrian va considerar la seva pintura com una expressió metafòrica de l'harmonia universal encaminada a aconseguir ideals de bellesa perfecta.