Anàlisi d'Obres d'Art: Pop-Art, Informalisme i Més
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 10,19 KB
Sopa Campbell - Andy Warhol
Documentació General
Autor: Andy Warhol
Cronologia: 1965
Context històric i cultural: Part de l'època de la Guerra Freda i el desenvolupament i domini del comunisme. A Espanya té lloc la segona etapa del Franquisme.
Estil: Pop-Art
Tècnica: Obra acrílica
Suport: Tinta serigràfica sobre tela
Lloc: National Gallery of Art de Washington
Primera aproximació: Una llauna de sopa pintada amb colors molt cridaners.
Anàlisi Formal
Elements plàstics (línia): Al principi, imatge plana, creada per línies corbes, dotada de cert volum marcat per la forma de la tapa. Una mica de profunditat per la forma de la tapa i no hi ha perspectiva.
Elements plàstics (colors): Obra pintada amb colors que contrasten els uns amb els altres, aplicats sense barreja, purs i plans.
Elements plàstics (llum): No hi ha llum, és un moviment anecdòtic.
Composició: Diverses llaunes de sopa de tomàquet en diferents colors.
Estil: Warhol, iniciador de l'estil Pop-Art, volia aproximar l'expressió artística a la classe popular, va provocar un escàndol. La seva idea de reproduir una imatge seriada va fer que es trenqués el concepte d'obra d'art única i irrepetible.
Interpretació
Contingut i significat: La principal motivació per fer aquest quadre era perquè sempre menjava la sopa d'aquesta marca.
Funció: Decorativa
Explicacions: És la reacció estètica contra l'estil anterior, l'expressionisme abstracte, i contra un estil de vida marcat.
Conclusió
Andy Warhol és la figura més influent del moviment pop. La sopa Campbell és una de les imatges més reconegudes. Es tracta d'una obra i un estil que representa l'esperit del nostre temps.
Creu i R - Antoni Tàpies
Documentació General
Autor: Antoni Tàpies
Cronologia: 1975
Context històric: Any de la mort de Franco, fi de la dictadura franquista i inici de la transició democràtica. Època de la Guerra Freda i fi de la Guerra del Vietnam.
Estil: Informalisme
Tècnica: Mixta (sorra, tela, pedres, pintura i llapis)
Suport: Fusta de contraplacat
Lloc: Col·lecció MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona)
Primera aproximació: Taula de fusta de colors marronosos que ens mostra al mig una creu, una R i una H.
Anàlisi Formal
Elements plàstics (línia): Predomina la línia recta. No hi ha profunditat ni perspectiva.
Elements plàstics (colors): Colors terrosos, propis de la matèria: ocre, marró, negre i vermell.
Elements plàstics (llum): No hi ha.
Composició: Obra de Tàpies basada en línies que formen composicions complexes. Dos nivells: el llenguatge matèric (sorra, pedres i tela) i el dibuix i la línia (creu i lletres R, H). Hi ha una H feta de tela.
Ritme: No hi ha cap moviment, repòs absolut.
Temps: Té voluntat d'eternitat.
Estil: L'Informalisme comprèn totes les tendències abstractes i gestuals. Tàpies se situa dins de l'Informalisme amb la variant de "pintura matèrica", que es caracteritza per la tècnica mixta i l'ús de materials heterogenis. Tàpies i les seves obres adquireixen la consistència d'un mur.
Interpretació
Contingut i significat: El motiu principal és la +, símbol al llarg de tota l'obra de Tàpies. Primer és entesa com un cementiri per la Guerra Civil espanyola, després serà entesa per ell com a símbol de coordenades. També estarà connectada amb la religió, el cristianisme. També record de Ramon Llull.
Encàrrec i recepció: Tàpies ho va pintar mesos abans de la mort de Franco, influenciada per la situació política d'Espanya.
Funció: És una obra decorativa i comunicativa. Reflecteix una gran preocupació pels problemes de l'ésser humà.
Conclusió
Es nodreix de la filosofia existencialista. Vol que l'espectador reflexioni.
El Marxisme Guarirà els Malalts - Frida Kahlo
Documentació General
Autor: Frida Kahlo
Cronologia: 1954
Context històric: És l'època de la Guerra Freda, i de la instauració del comunisme en estats europeus i asiàtics, així com l'aparició de molts partits comunistes arreu del món. A Espanya es desenvolupava la dictadura de Franco i es posava fi a l'etapa econòmica de l'autarquia i el bloqueig internacional.
Estil: Realisme social
Tècnica: Oli sobre tela (76 x 61 cm)
Localització: Museu Frida Kahlo, a Ciutat de Mèxic.
Primera aproximació: Una dona dempeus, amb una cotilla i una faldilla que li arriba fins als peus al centre del quadre, té al seus costats dues muletes. A la mà dreta porta un llibre. A sobre seu i a la dreta sobrevola un colom, i a l'esquerra el cap de Marx del qual surt una mà que estreny el coll d'un home. La dona sembla aguantar-se per dues grans mans.
Anàlisi Formal
La línia és corba. Crida l'atenció la poca línia recta que hi ha, aquesta és la diagonal de les crosses i de la faldilla. La perspectiva no està aconseguida, però sí que hi ha certa profunditat per la mida que tenen els objectes que es troben als costats de la protagonista.
La gamma cromàtica que predomina és fosca, el verd de la faldilla i del fons, els colors ocres dels costats, del cos de la dona, i de les grans mans i el blau d'un globus terraqüi, contrasten amb els tons blancs del colom, i del cabell del cap de Marx. L'obra no té cap mena de focus de llum. La composició s'estructura a partir de l'autoretrat en un primer pla de l'artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dues muletes.
A l'obra es poden observar tres eixos: el primer, el de la malaltia, que es mostra a l'obra per mitjà de la cotilla ortopèdica i les crosses; el segon és l'indigenisme que es plasma en la faldilla de l'artista, i el tercer, i que dona nom a l'obra, és el comunisme que es troba reflectit en les grans mans que acullen a Frida, el cap de Marx com a salvador del capitalisme.
Contingut i Significat
Aquests dos darrers aspectes es troben supeditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, es situen a la dreta de la tela relacionades amb l'imperialisme. Per altra banda, el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se positivament a la causa del marxisme. L'obra de Frida Kahlo és extremadament personal, reflectint a la major part de la seva obra, les sensacions de la seva traumàtica experiència vital.
Conclusió
El propòsit d'incloure continguts polítics en les seves obres no es va manifestar fins a la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l'any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art; el seu testament polític i personal.
U - Jackson Pollock
Documentació General
Autor: Jackson Pollock
Títol: U
Cronologia: 1950
Context històric: Aquesta és l'època de la Guerra Freda, i de la instauració del comunisme en estats europeus i asiàtics, així com l'aparició de molts partits comunistes arreu del món. A Espanya es desenvolupava la dictadura de Franco i es posava fi a l'etapa econòmica de l'autarquia amb l'ajuda dels Estats Units i el bloqueig internacional.
Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela
Estil: Expressionisme abstracte
Localització: Galeria Nacional de Washington
Primera aproximació: L'obra ens permet veure línies de diferents colors que la cobreixen tota.
Anàlisi Formal
En aquesta obra no hi ha ni perspectiva i sí certa profunditat, creada per la superposició de capes de pintura de diferent tipus i color. La línia pot entendre's com a corba, no hi ha cap centre d'atenció en tota l'obra.
Els colors són tal com surten del tub i molt austers, blanc i negre i pintura d'alumini amb els quals forma línies sinuoses unes sobre les altres. No hi ha cap llum.
L'obra té un dinamisme embolcallant creat per la superposició de les corbes creades per les línies de la pintura. Per la seva creació, Pollock concebia el quadre com un ritual: posava la tela a terra sense cavallet, i feia regalimar la pintura utilitzant un pot foradat o amb grans bastons, paletes o ganivets.
A la tela es reprodueixen els entramats lineals fruit dels ritmes dinàmics emprats per l'artista en la seva creació. Aquest tipus de títol reforça el caràcter abstracte i fa que l'espectador s'enfronti a l'obra sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada o limitar l'amplitud del significat emocional.
Interpretació, Contingut i Significat
Com que l'autor no podia predir quin seria el resultat de la seva obra, s'esperava fins al final per poder observar el resultat, però tot i així va decidir donar a cada obra un número. Aquesta és la primera de la sèrie. Pollock plasma per mitjà d'aquest estil i la seva tècnica del dripping l'angoixa que sentia per la industrialització i la vida de les grans ciutats, i ho feu amb una pulsió destructiva.
La pintura té la funció de ser vehicle d'expressió dels sentiments, en aquest cas els de Pollock, i no s'havia de desxifrar res en ella, a més a més té la funció decorativa.
Conclusió
L'obra de Pollock ha estat considerada el paradigma del nou art nord-americà i el seu estil peculiar com un precedent del Body Art.