Anàlisi d'Obres d'Art: Maman, Casa Milà, Casa de la Cascada i Pavelló de Barcelona

Maman (Louise Bourgeois)

Autor: Louise Bourgeois, Cronologia: 1999, Tècnica: Fosa i assemblatge, Mides: 10 m d’altura x 10 m de diàmetre, Estil: Expressionisme, Tipologia: Escultura exempta, Tema: Aranya, Localització: Guggenheim de Bilbao

Context Històric i Cultural

a) Històric: Després de la gran crisi econòmica dels anys 80, la dècada dels 90 va suposar un període d’expansió, millora econòmica i, fet important, començament de la bombolla immobiliària. Maman es troba dins d’aquest context de recuperació i creixement.

b) Cultural: Els 90, també van suposar, a nivell internacional, la caiguda del mur de Berlín, els inicis d’Internet i de l’era de la globalització, el gran boom dels avenços informàtics.

Anàlisi Formal

Maman és una enorme aranya de 10 metres d’alçada, equilibrada en les seves cames primes i arquejades, que al mateix temps serveixen de gàbia i cau protector d’una bossa plena d’ous. A primer cop d’ull, és com un monstre enorme i aterrador: fred, amenaçador, perillós... Però després veiem que en realitat només està protegint els seus ous, donant-nos aquesta sensació de protecció materna. L’escultura, tot i estar construïda amb materials pesats (com l’acer, el bronze o inclús el marbre), presenta una sensació de lleugeresa i moviment molt notòria, efecte donat també per la forma llarga i estirada de les potes. La seva composició és clarament tancada, i està feta per ser vista de tots costats o inclús des de sota. El predomini de les línies corbes, tot i que força anguloses, de les potes és clar. I hi ha un contrast entre la postura amenaçant de l’aranya que comentava ara fa un moment amb la fragilitat de les potes, escanyolides. Això provoca un efecte que fa que sembli que l’escultura estigui en un equilibri difícil. Degut a la seva superfície irregular, formada per moltes plaques superposades, la llum crea clarobscurs per tota la superfície, i les ombres que projecta la fan semblar força real.

Tema i Significat

a) Tema: Una aranya gegant.

b) Significat: Maman és un homenatge a la seva mare, la qual va protegir-la sempre del seu pare. És qui organitza les coses a casa, protegeix la família i dóna seguretat. A més a més la mare de Bourgeois era teixidora, així que la relació amb l’aranya és encara més estreta. Amb paraules de la pròpia artista: “L’aranya és una oda a la meva mare. Era la meva millor amiga. Era teixidora. La família tenia un negoci de tapisseria, i la meva mare s’encarregava de l’obrador. Com les aranyes, era molt llesta”. “Les aranyes són presències amistoses que s’alimenten de mosquits. Sabem que els mosquits propaguen malalties i per tant no els desitgem. Així, les aranyes són útils i de gran protecció, igual que la meva mare”.

Funció

c) Funció: Decorativa i estètica. Situada a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao.

Models i Influències

5) Models i influències: Quan comença es diu que té contactes artístics amb el surrealisme (ja que expressa els seus traumes infantils, vivències i emocions profundes), l’expressionisme i inclús amb l’art primitiu, ja que el seu marit era historiador. També se l’ha relacionat amb Frida Kahlo. Maman és només una de totes les spiders que té Bourgeois arreu del món.

Casa Milà (La Pedrera)

Nom: Casa Milà (la Pedrera)., Autor: Antoni Gaudí i Cornet (1852–1926). Cronologia: 1906-1910. Estil: modernisme, Tipologia: civil, Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro. Sistema constructiu: amb tècniques i materials nous. Localització: Barcelona.

Autor

Autor: Antoni Gaudí és el màxim exponent del Modernisme català. Quan es va graduar en Arquitectura ja va mostrar el seu gust per les formes imaginatives i agosarades. Eusebi Güell es va fixar en el seu treball. L’any 1883 es va fer càrrec de la construcció del temple expiatori de la Sagrada Família.

Context Històric i Cultural

Context històric i cultural: A la Catalunya del XIX apareix, com a la resta de països avançats d’Europa, una nova societat: industrial, burgesa i liberal, gràcies als canvis propiciats per la Primera i Segona Revolució Industrial. A finals de dit segle, aquesta burgesia catalana comença a mobilitzar-se en contra dels interessos del Govern central d’Espanya. Intenten crear una Catalunya nova que reunís els requisits: autònoma, liberal, culta i cosmopolita. Aquests moviments es bategen com “la Renaixença”, ja que són de després del llarg període a mal borràs que havia passat Catalunya. Aquest ressorgir català va sembrar un nacionalisme que acabà estenent-se en tots els àmbits (polítics, econòmics, artístics...) Durant la construcció de la casa Milà a Barcelona hi va haver una crisi (1909) que afectà a la situació política general i a la societat catalana.

Anàlisi Formal

ANÀLISIS FORMAL: Els materials que s’utilitzen son la pedra, maó, ceràmica i ferro. L’edifici s’aguanta sobre pilars de pedra, ferro i maó que sostenen jàsseres.

L’edifici s’aguanta amb una estructura de ferro combinada amb la utilització de pedra natural i maons. La façana no actua com a mur de càrrega. Les plantes, lliures de murs de càrrega, recolzen en pilars i jàsseres corbes, mentre que arcs parabòlics i columnes inclinades desafien l’equilibri i compensen els esforços verticals i horitzontals. La decoració interior segueix una línia modernista, amb estucs als sostres, panys amb motius formal.

Vist des de l’exterior sembla una muntanya de pedra de formes capricioses. La línia recta i és absent. Les obertures de les finestres i les portes i balconades estan fetes de ferro forjat i modelat en forma de motius vegetals. L’edifici està format per una planta baixa, cinc pisos i un àtic dominat per arcs parabòlics i revestits totalment de tessel·les de ceràmica blanca. Al terrat, unes formes escultòriques acullen els dipòsits de l’aigua i les capses de les escales i dels ascensors. Des de la planta baixa s’arriba a un dels celoberts, que aporten llum natural a l’interior. Les plantes de l’edifici estan compartimentades de manera irregular i sense cap ordre.

Significat

Significat: És el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí. La manca de línies rectes fa que l’edifici prescindeix de les nocions d’uniformitat convencionals. La façana ondulada pot recordar a les ones del mar, a les dunes del desert. Per a molts, la Pedrera més que una arquitectura és una escultura gegant.

Funció

Funció: Casa per ser habitada. Actualment és un museu.

Models i Influències

Models i influències: Gaudí va rebre moltes influències al llarg de la seva vida: tenim la influència i l’amor per Catalunya, la religió, i agafa molts elements del món oriental i àrab, del clàssic, de l’edat mitjana i de la natura, sorgint-ne un estil molt típic.

Casa de la Cascada (Frank Lloyd Wright)

Autor: Frank Lloyd Wright, Estil: Racionalisme organicista, Cronologia: 1936-1939, Localització: Mill Run, Pensilvania (Estats Units), Materials: formigó, ferro pintat, pedra natural, vidre i alumini. Funció de l'edifici: arquitectura civil (domèstica).

Context Històric i Cultural

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: Els inicis del s. XX queden marcats per la crisi de la Primera Guerra Mundial, desastre anunciat ja des del final del s. XIX, i que va comportar grans canvis polítics, socials i econòmics. Aquest conflicte va portar a fer un replantejament de la societat europea. Un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial (1914-1918) que va enfrontar la Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) amb la Triple Entesa (França, el Regne Unit i Rússia), arriba als EUA els “Feliços anys vint”, acabats de manera sobtada i dramàtica amb el crac de la borsa de Nova York (1929). Aquesta crisi té com a resultat problemes socioeconòmics que abarca tots els camps i que té conseqüències molt dolentes als EUA i a Europa, com l’arribada del nazisme. El desenvolupament de l’arquitectura del s. XX segueix les grans línies marcades en la segona meitat del s. XIX. La industrialització ha accelerat els processos de concentració de la població i ha donat lloc a una disminució constant de la població rural en benefici de la població urbana.

Anàlisi Formal

ANÀLISIS FORMAL: La casa de la Cascada consta de tres plantes, i es construeix a partir d’una composició geomètrica de plans verticals de pedra (murs i xemeneia) que s’oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquests darrers s’equilibren damunt la superfície rocosa i aconsegueixen que el conjunt mostri una gran plasticitat estructural que, consegüentment, evoca la cascada que es troba justament a sota, potenciant l’asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat natural. Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són bàsicament tres: l’encreuament continu d’uns volums davant els altres, la manera de projectar l’edifici des de l’interior cap a l’exterior, i la integració de l’edifici en un entorn natural determinat. L’asimetria dels blocs, el desplaçament dels volums i dels pisos, responen a una voluntat figurativa, però reflecteixen també el “desordre” orgànic propi de la natura en la qual s’insereix. A l’interior, cada planta té una distribució totalment lliure, sense cap estructura reguladora d’espais, de manera que s’adapta a les necessitats concretes de cada zona.

Significat

Significat: El 1935, quan Frank Lloyd Wright va rebre l’encàrrec d’E. J. Kaufmann –director d’un complex comercial de Pittsburg– de fer una casa, es va mostrar entusiasmat, ja que la seva situació econòmica, després de la Depressió, havia quedat afectada. Com gairebé tots els transcendentalistes, Wright considerava la natura d’una forma quasi mítica. Pensava que el benestar espiritual i corporal de les persones és més gran com més s’acosten al medi físic. En aquest sentit, els seus edificis, integrats en el paisatge, pretenen que l’ésser humà experimenti el goig de la bellesa dels ambients naturals.

Funció

Funció: Servei d’habitatge de segona residència dels seus propietaris i Materialització d’un ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna, i conjugar així ecologia i progrés.

Models i Influències

Models i influències: La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa.

Ell va començar a utilitzar el terme ‘arquitectura orgànica’ per tal d’unir home, arquitectura i natura. Wright tenia present el confort, amb l’ús de totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-les. Alvar Aalto també va fusionar Funcionalisme i Organicisme: Vil·la Mairea.

Pavelló de Barcelona (Ludwig Mies van der Rohe)

Autor: Ludwig Mies van der Rohe (1886 – 1969), Cronologia: 1929 (1986 reconstruït), Estil: racionalisme, Materials: diferents tipus de marbre, ònix, acer i vidre, Sistema constructiu: amb noves tècniques i nous materials

Mesures: 18,48 m amplada x 56,63 m llargada x 3,10 m alçada, Localització: avinguda del Marquès de Comillas s/n, als jardins de Montjuïc, Barcelona.

Autor

Autor: A finals de 1920 era l’arquitecte més prestigiós d’Alemanya, Basava la seva forma d’entendre l’arquitectura en una simplicitat exquisita que es pot resumir en la seva famosa frase “menys és més”. El nomenament de Mies van der Rohe com a director de la Bauhaus el 1929 va coincidir amb l’encàrrec del projecte més significatiu de la seva etapa europea: el Pavelló de Barcelona. Als tallers de la Bauhaus es creava el que prèviament s’havia teoritzat. Aquest mètode la va convertir en l’escola de disseny més important del segle XX.

Context Històric i Cultural

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL: Des del 1917 fins al 1923, la lluita de classes enfrontà, a Catalunya, la burgesia i un proletariat que vivia en la misèria i que, fins el 1930, no va aconseguir la jornada laboral de vuit hores. Contínues vagues, com la protagonitzada contra La Canadenca, se sumaran al fenomen del pistolerisme. El setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d’estat, que fou acceptat pel rei i l’exèrcit. Primo de Rivera va posar fi a la guerra del Marroc, va suprimir les Corts i va restringir les llibertats. Durant aquesta etapa, a Rússia (URSS) es desenvolupà l’Estat comunista, a Itàlia s’instaurà la dictadura feixista, implantada per Benito Mussolini, i a Alemanya pujà al poder el partit nazi, encapçalat per Adolf Hitler. Als Estats Units es produí el crac del 29, que tingué com a conseqüència la Gran Depressió. Després de 1918, quan Alemanya havia perdut la Primera Guerra Mundial, la participació d’aquest país a l’Exposició Universal celebrada a Barcelona (1929) va ser la primera ocasió que va tenir per presentar-se al món com un país pacífic. Els països participants presentaven els seus productes als espais que els cedia l’organització o construïen els seus propis pavellons. França i Anglaterra van decidir participar-hi amb un pavelló de representació, propi, i Alemanya s’hi va afegir.

Anàlisi Formal

Anàlisi formal: L’edifici està construït sobre un basament de travertí, al qual s’accedeix a través d’una escala lateral de vuit graons. L’estructura consisteix en una ossada ortogonal de vuit pilars, de secció cruciforme i d’acer cromat, que se situen a l’interior de la construcció. Aquests pilars, prims, senzills i esquemàtics, sostenen una coberta plana. El vidre envolta l’estructura formant una mena de pell. Mies van der Rohe va anomenar aquesta fórmula construcció de pell i ossos. Els murs, alliberats de la funció de càrrega, actuen com a elements delimitadors de l’espai, però mai no creen espais tancats. D’aquesta manera, el conjunt s’expandeix cap a l’exterior cercant la integració en el medi. La coberta avança respecte de l’estructura de l’edifici, tot projectant una volada a la part del davant i deixant, a la part del darrere, un pati descobert.

Espai Interior

Espai interior: Un cop el visitant ha pujat els graons del basament, ha de girar 180° per trobar l’entrada al pavelló. Abans, ha quedat encarat a un estany rectangular, les aigües del ativisme de l’escultura i l’abstracció de les vetes d’ònix de les parets. A l’interior del pavelló es produeix una continuïtat horitzontal de l’espai i una fusió entre l’interior i l’exterior. En aquesta obra, l’arquitecte explora les capacitats dels materials. Prescindeix de qualsevol ornamentació; n’hi ha prou amb la bellesa, l’elegància i la qualitat plàstica dels materials emprats: travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd de Tinos (Grècia), ònix daurat de l’Atles, vidres de colors (verd, gris, blanc) i pedra cristal·lina negra.

Significat

Significat: El pavelló volia significar els valors de la Nova Alemanya: racionalitat, austeritat, transparència i perfecció, enfront de l’arquitectura grandiloqüent dels edificis de l’Exposició Universal de 1929, entre ells el Palau Nacional, avui seu del MNAC. Com també fer publicitat dels materials constructius produïts per la indústria alemanya.

Funció

Funció: edifici representatiu d’Alemanya a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Model: va seguir els principis de l’arquitectura funcionalista iniciada a l’escola de Chicago per Louis Sullivan a la darreria del S.XIX. Influència: Walter Gropius, LE CORBUSIER