Anàlisi de les Obres d'Art: Louise Bourgeois, Jackson Pollock i Andy Warhol

Època Contemporània

Maman - Louise Bourgeois

1. Fitxa tècnica:
a. Títol: Maman.
b. Autor: Louise Bourgeois.
c. Cronologia: 1999.
d. Mides: no especificades.
e. Localització: Guggenheim.
f. Escola/pais: França.
g. Estil: Expressionista.

2. Context històric i cultural: Louise Bourgeois és considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Nascuda en ple apogeu cubista, l'any 1932, Bourgeois ingressà a la Sorbona, on va estudiar geometria i matemàtiques, disciplines que l'ajudaren a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys. Posteriorment, l'artista francesa assistí a diverses escoles d'art de París i treballà, entre d'altres, a l'estudi del pintor suís Fernand Léger. L'any 1938 es traslladà a Nova York amb el seu marit, i allí abandonà paulatinament la pintura per dedicar-se a l'escultura, amb un estil molt personal i psicològic, que es caracteritza per una gran habilitat per treballar amb diferents materials. El reconeixement de la crítica artística no li arribà fins l'any 1982, quan el MoMA de Nova York li organitzà una exposició retrospectiva; fou així la primera dona a assolir aquesta fita. Des d'aleshores, la seva fama no va parar de créixer. Fou reconeguda internacionalment amb nombrosos premis i va exposar la seva obra als museus més importants del món.

3. Descripció:

a. Suport i procediment: bronze, acer inoxidable i marbre.

b. Anàlisi formal: Maman s'eleva desafiant sobre vuit gegantines potes de bronze a l'exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no són tan tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya. Alhora, també mostren una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques que les conformen a manera de trossos de tela. La rugositat de les potes produeix la sensació de moviment de l'aranya. Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que conté el que podria representar els ous de l'aranya, un conjunt de pedres blanques de marbre. Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, a manera de presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.

c. Antecedents i influències: Quan comença, es diu que té contactes artístics amb el surrealisme (ja que expressa els seus traumes infantils, vivències i emocions profundes), l’expressionisme i inclús amb l’art primitiu, ja que el seu marit era historiador. També influeix en gent que interpreta l’art com a manera de superar el dolor.

d. Relació amb altres obres del mateix autor: Maman és només una de totes les aranyes que té Bourgeois arreu del món. Dona ganivet, Donacasa (dolor).

e. Diferències amb altres solucions coetànies: Pertany a la mateixa generació que els expressionistes abstractes, però ella treballa amb figuració.

4. Interpretació:

a. Funció: Estètica i decorativa, li encarreguen per decorar l’espai exterior del Museu Guggenheim de Bilbao, però també simbòlica, expressiva i terapèutica, ja que li serveix a l'autora per reconstruir i alliberar-se dels seus records, emocions i traumes del passat. Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada Spider (Aranya). De fet, el motiu de l'aranya ha estat present d'una manera o altra en l'obra d'aquesta escultora des de l'any 1940.

b. Significat: Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, que tenia un negoci de tapisseria en el qual treballava com a artesana. Per a Bourgeois, la seva mare, a qui considerava la seva millor amiga, era, com les aranyes, deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, perquè connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del pare, que havia esperat tenir un fill mascle, i va haver de ser testimoni de la relació amorosa que el pare va mantenir amb la institutriu que l'educà quan era petita, una relació que la seva mare va voler ignorar. Per a Bourgeois, l'aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: utilitza la seda tant per fabricar el cau que protegeix els ous, com per filar la teranyina amb la qual caça les preses. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Una dicotomia que també es pot veure formalment en el contrast entre les dimensions monumentals de l'escultura i l'aparença amenaçadora de l'aràcnid que està protegint la vida dels seus fills, en contrast amb l'aparent fragilitat de les potes, llargues i primes. Així doncs, es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per l'artista en el passat, creades amb la voluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l'oblit.

U - Jackson Pollock

1. Fitxa tècnica:
a. Títol: U.
b. Autor: Pollock.
c. Cronologia: 1950.
d. Mides: no especificades.
e. Localització: National Gallery.
f. Escola/pais: EUA.
g. Estil: Expressionisme abstracte.

2. Context històric i cultural: Jackson Pollock és l'artista més destacat de l'Expressionisme abstracte. Va començar a estudiar pintura a l'Art Students League de Nova York, on va tenir com a professor el gran muralista Thomas H. Benton, un dels pintors regionalistes més famosos d'Amèrica. Entre els anys 1935 i 1942, Pollock va treballar per al Work Progress Administration, un projecte concebut pel govern per introduir l'art en els edificis públics. En aquestes primeres obres, Pollock pinta escenes realistes de la vida nord-americana. A partir del 1943, va rebre un gran nombre d'influències - els muralistes mexicans, el Surrealisme, Picasso i els indis navahos d'Amèrica del Nord que l'artista va aglutinar, l'any 1947, quan va realitzar el primer dripping, una nova tendència pictòrica consistent a fer regalims i taques cromàtiques damunt la tela per mitjà de moviments ràpids i nerviosos. El resultat de tot això són formes abstractes que poden ser considerades com l'empremta impulsiva de l'artista. Aquest primer dripping va esdevenir una obra cabdal de la nova pintura nord-americana, i Pollock no va abandonar aquest estil fins poc abans de morir. Al llarg de la seva vida, Pollock no va ser excessivament valorat, però amb el pas dels anys la seva obra ha anat guanyant consideració, fins a fer-se un lloc entre les més importants del segle XX.

3. Descripció:

a. Suport i procediment: La tècnica emprada consta de l'oli com a aglutinant, i l’utilització d’esmalt i pintura d’alumini sobre un suport de tela. D’altra banda, cal contemplar altres dues tècniques que Pollock porta a terme en la seva obra:
- Action painting: L’autor abandona els cavallets per viure l’experiència completa de la pintura, on en una tela de grans dimensions empra el cos i l’ànima en l’execució.
- Dripping: Pintar a través d’esquitxos i regalims, llençar la pintura a la tela estesa al terra.
- Allover: no té cap forma de mirar-lo, ni dret ni del revés.

b. Anàlisi formal: Aquest quadre resulta especialment innovador des del punt de vista compositiu, ja que l'artista ocupa deliberadament tota la superfície pictòrica, un estil que es coneix amb l'expressió all-over painting (superfície completament pintada). Per a la seva creació, Pollock concebia el quadre com la realització d'un ritual. Fixava la tela a terra, sense cavallet, i posteriorment hi feia regalima la pintura utilitzant bastons o ganivets, o bé directament del pot fent-hi prèviament algun forat. Els densos entramats lineals que es van formant pels regalims de diferents colors s'estenen per tota la superfície de la tela, tot reproduint pictòricament els ritmes dinàmics emprats per l'artista en la seva creació.

El resultat d'aquesta acció provoca l'abandonament de la idea tradicional de composició en termes de relacions entre parts, atès que no existeix cap centre d'atenció principal, del qual deriven tots els altres elements. Això fa que l'espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l'obra. Finalment, igual com passa amb la forma, tampoc el color segueix les lleis tradicionals. No existeix una lògica de contrast, sinó el desig de pintar en estat pur. D'altra banda, la profunditat suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó d'una simple superposició de les capes de pintura.

c. Antecedents i influències: Cal destacar la influència de Kandinsky i Monet.
Posteriors: Tàpies.

d. Relació amb obres del mateix autor/escola: Altres obres de l’artista són: Número 32, Mural, Número 5, Número 3,…

e. Diferències amb altres solucions coetànies: Pop art, torna a la figuració. Informalisme europeu: quadres més petits.

4. Interpretació:

a. Funció: Funció estètica, comunicativa i provocadora (provocar una experiència emocional).

b. Significat: U està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap mena de vestigi figuratiu. Igualment, donant a l'obra un número com a títol d’un fet que esdevindrà recurrent a la major part de la seva obra, reforça encara més el caràcter abstracte i fa que l'espectador s'enfronti a la pintura sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada o limitar l'amplitud del significat emocional que pugui transmetre el quadre. Datada del 1950, aquesta tela és un dels drippings de mides més grans i resumeix tot el llenguatge plàstic del pintor: gran format, llibertat expressiva i abstracció. L'obra, que posseeix un dinamisme embolcallant, ha estat comparada per alguns experts amb els ritmes primaris de la natura i per uns altres, amb la coreografia d'una dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor. Actualment, aquest procés creatiu es coneix gràcies a les fotografies i les pel·lícules fetes per Hans Namuth, les quals constitueixen un document gràfic singular dins la història de la pintura.

Sopa Campbell’s - Andy Warhol

1. Fitxa tècnica:
a. Títol: Sopa Campbell’s.
b. Autor: Andy Warhol.
c. Cronologia: 1965.
d. Mides: no especificades.
e. Localització: no especificada.
f. Escola o país: Estats Units.
g. Estil: Pop art.

2. Context històric i cultural: La dècada dels seixanta va ser una de les més convulses del segle XX. En primer lloc, i a conseqüència de l’incompliment dels acords de Ginebra (1954) i de l’estratègia de contenció del comunisme a Àsia, la Guerra del Vietnam es va convertir en un dramàtic conflicte que va trasbalsar el món al llarg dels anys seixanta i la primera meitat dels setanta. La ciutadania dels Estats Units s’hi va oposar, impactada per la brutal intervenció militar del seu país, que va veure trontollar la seva posició internacional de gran potència. En segon lloc, cal parlar de l’aparició d’un fenomen social sense precedents: el moviment hippy, que es va iniciar als Estats Units i que, posteriorment, s’estengué als països de l’Europa occidental. Els joves van qüestionar els principis en què se sustentava la societat dels seus progenitors i van anar a la recerca de noves experiències: recuperació del propi cos, revolució psicodèlica, no-violència, misticisme. Tot plegat obeïa al desig de construir un món desvinculat de l’alienació de la tecnologia, de la deshumanització del capitalisme, de la violència i de la injustícia. En tercer lloc, la Revolució Cultural impulsada per Mao representà el període més turbulent de la història de la República Popular de la Xina. També en aquest país es van mobilitzar els joves, amb l’objectiu de convertir el maoisme en la ideologia oficial. En quart lloc, Israel aprofità per estendre les seves fronteres mitjançant la Guerra dels Sis Dies. Mentrestant, als Estats Units era assassinat Martin Luther King, l’apòstol negre de la no-violència. A més de tots els fets anteriors, una onada d’agitació va commoure el món: la primavera de Praga, els incidents estudiantils als Estats Units i Mèxic... La revolta de maig del 1968 a París determinà, a mitjà termini, la caiguda del general De Gaulle, però les esperances de transformació social d’una generació d’inconformistes no es van arribar a complir.

3. Descripció:

a. Suport i procediment: Es tracta d’un acrílic i serigrafia sobre tela. La tècnica de l’acrílic consisteix a barrejar pigments de color amb un tipus de làtex i la de la serigrafia consisteix a estampar el color fent-lo passar a través d’una pantalla de seda.

b. Anàlisi formal: En aquesta obra, Warhol representa, en primer pla i centrada, una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. Aquesta disposició permet a l’artista que, per mitjà d’una prima línia negra, destaqui el contorn de la figura amb nitidesa i aconsegueixi així una certa profunditat espacial. L’objecte és representat en una lleugera perspectiva vista des d’un punt de vista elevat, que permet veure la part superior de l’envàs. Per damunt de tot, però, hi preval la visió frontal, on destaca el nom del producte. En aquesta representació, Warhol ha modificat a consciència els colors originals del producte – un tret comú a la seva pintura a partir de 1965 – tot utilitzant colors llampants com l’ataronjat, el verd, el groc pàl·lid i el morat. Tots aquests colors són aplicats a la tela sense cap mena de mescla – és a dir, purs – i totalment plans, sense clarobscurs. Amb l’excepció del cromatisme, l’autor es mostra extremadament fidel a la llauna original.

c. Antecedents i influències posteriors: L’obra de Warhol va ser molt influenciada pel seu treball com a il·lustrador publicitari. Això va afectar la seva iconografia, extreta majoritàriament de revistes i diaris; també es veu en el seu estil, descaradament fred i deshumanitzat, i en les tècniques utilitzades, com la fotografia o la serigrafia, que permeten reproduir en sèrie una imatge. També va ser important la influència del corrent neo-dadà que aparegué a EUA cap als anys cinquanta. Entre els seus autors hi ha el pintor nord-americà Robert Rauschenberg, que incloïa en els seus collages retalls d’imatges, així com Jasper Johns, l’obra del qual es va centrar en la reproducció d’objectes banals, com la bandera nord-americana, les lletres de l’alfabet i les dianes. Influeix en moda i interiorisme.

d. Relacions amb obres similars de l’autor o escola: L’art pop sorgeix a Gran Bretanya i Estats Units, i després s’estén per altres països. Als EUA hi ha altres autors com Roy Lichtenstein, el qual s’inspira fonamentalment en els còmics. Pel que fa a les obres de Warhol, els seus temes giren entorn la societat de consum i els mitjans de comunicació de masses: estrelles del cinema (Marilyn) i del rock (Elvis), productes de consum (Coca-Cola), icones de la política mundial (Mao), etc.

e. Diferències amb altres solucions coetànies: El pop art apareix com a reacció a l’Expressionisme abstracte americà i l’Informalisme europeu que s’iniciaren la dècada dels quaranta i en aquest moment tenien una gran influència. Mentre que aquests darrers moviments donen importància a la interioritat de l’artista i són de tendència existencialista, el pop art té una vocació més frívola.

4. Interpretació:

a. Funció: En les obres de Warhol s’hi barreja la funció d’analitzar i mostrar la societat en la qual sorgeixen, amb la d’assolir un art fàcil d’entendre i vistós que, a més, estigui bé de preu i pugui ser adquirit per un gran nombre de compradors: un negoci rodó.

b. Significat: En el quadre hi veiem una llauna de sopa de la marca Campbell’s amb els colors canviats. L’obra mostra una simple llauna de sopa Campbell’s, aliment de consum present en qualsevol supermercat nord-americà; però, gràcies a la intervenció artística de Warhol, ha esdevingut una de les icones principals de l’art del segle XX. La sopa Campbell’s va aparèixer al mercat l’any 1962. La motivació principal de l’artista per pintar aquesta obra fou el fet, com ell mateix va dir, que menjava sopa Campbell’s cada dia. Amb la reproducció d’aquesta llauna, Warhol va aproximar l’expressió artística a la classe popular, que reconeixia clarament el tema que estava contemplant, una cosa que no havia succeït durant l’època de l’Expressionisme abstracte. Alhora, va demostrar que un objecte qualsevol podia arribar a ser transformat en obra d’art, un concepte que va provocar escàndol en alguns i que va ser motiu de reflexió en uns altres. La idea de reproduir una mateixa imatge de manera seriada – que té les arrels en el dadaisme – va fer que es trenqués el concepte de l’obra d’art única i irrepetible present des del Romanticisme.

Casa Cascada - Wright

1. Fitxa tècnica:
a. Títol: Casa Kaufmann.
b. Autor: F.L. Wright.
c. Cronologia: 1935-1937.
d. Mides: no especificades.
e. Localització: Pennsilvània.
f. Escola o país: Estats Units.
g. Estil: Organicisme.

2. Context històric i cultural: La industrialització i la massificació de les ciutats s’han donat durant el segle XIX i progressivament l’artista s’ha independitzat creant una fractura entre ell i la societat. Durant el segle XX això s’accentua. A principis de segle (1914) hi ha la primera guerra mundial i la societat europea trontolla. El drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes encara senten més rebuig per la cultura occidental que identifiquen amb un món que ha portat a la guerra. Busquen influències en grups socials que habitualment estaven considerats salvatges. Valoren l’experimentació, l’afany de novetat. Els Estats Units treuen un bon partit econòmic de la guerra prestant diners i ajudes que després li seran tornats i, a més, no es veu destruït com succeeix a molts països europeus; això fa que es converteixi en la potència mundial durant el segle XX. Pel que fa a l’arquitectura, ja durant el segle XIX s’han començat a construir edificis moderns com els gratacels de Nova York o els de Chicago. De fet, l’escola de Chicago tindrà una gran influència sobre els arquitectes posteriors. Això provoca que moltes de les obres importants d’aquesta època es trobin a zones americanes com la Casa Kaufmann, que es troba a Pennsilvània. Wright és un dels principals arquitectes americans del moment.

3. Descripció:

a. Elements tècnics i estructurals:

i. Materials: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini. S’aprecia una combinació de materials moderns i tradicionals.
ii. Suport: sistema constructiu amb materials industrials. Es van aprofitar les grans roques per sostenir determinades parts de l’edifici.
iii. Coberta: la major part de les cobertes són alhora terrasses.

b. Anàlisi formal:

i. Espais interiors: Tots els espais s’articulen prenent com a referència l’enorme xemeneia de pedra rústica que sorgeix de la roca natural com si es tractés d’una torre. Els diferents nivells estan disposats de manera esglaonada per salvar els desnivells del terreny i adaptar-s’hi perfectament. L’espai interior correspon directament a la concepció centrífuga que Wright té de l’arquitectura: els espais es generen de dins cap a fora. La disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap estructura reguladora i s’adapta a les necessitats concretes de cada zona. Hi ha molts finestrals que proporcionen lluminositat i sensació d’espai a l’edifici, així com una fluïda relació entre l’interior i l’exterior.

ii. Espais exteriors: Exteriorment, la casa consta de tres plantes esglaonades. La primera es troba sobre la roca natural (base de la xemeneia i on se situa la sala d’estar). Aquest primer pis fa una gran terrassa per damunt la cascada, de manera que sembla que el torrent d’aigua surt directament de la casa. De la planta superior sobresurt una altra terrassa que supera la de sota per un costat, amb una disposició que li permet fer un sostre i protecció d’una part de la inferior i alhora deixar passar el sol permanentment per la banda restant. Els murs són de formigó armat, aplacats de pedra natural i arrebossats, i es combinen amb fusteria d’alumini i grans finestrals. La finalitat és integrar totalment l’espai exterior amb la natura i fer diferents plans comunicats per rampes, esglaons, ponts…

c. Antecedents i influències posteriors: Es pot observar una influència del racionalisme en el joc de volums ortogonals que conformen les obres. Per construir la Casa Kaufmann, Wright es va basar en alguns dels principis del seu programa: harmonització amb l’entorn, aixecament dels soterranis, manca d’ornamentació a les façanes, mobiliari senzill... També veu una clara influència de l’arquitectura japonesa tant pel que fa als exteriors com als interiors: senzills i funcionals i per l’ús de materials naturals com la fusta.

d. Relacions amb altres obres similars de l’autor o l’escola: Abans de construir la Casa Kaufmann, també coneguda com la Casa de la cascada, Wright va fer altres cases unifamiliars, moltes d’elles per a la burgesia que s’instal·larà als afores de Chicago, com per exemple, la Casa Robbie, la qual té característiques semblants a la Kaufmann però encara pertany a l’art decó. Una altra obra seva, força posterior a l’estudiada però amb una forma també orgànica d’espiral, és el Museu Guggenheim de Nova York.

e. Diferències amb altres solucions coetànies: L’arquitectura orgànica tendeix a la concepció centrífuga, és a dir, que l’arquitectura es va obrint de manera que la contraposició entre els plans verticals i horitzontals no es converteixen mai en una caixa com feia el racionalisme (Walter Gropius, Le Corbusier en la seva primera època), sinó que assegura la intercomunicació entre els espais interns i externs. No obstant, dins del racionalisme, també podem trobar solucions més obertes com el Pavelló alemany de Mies van der Rohe. En canvi, difereix molt dels gratacels de Mies (Seagram) concebuts com una caixa de vidre.

4. Interpretació:

a. Funció: Va ser encarregada pel director d’uns grans magatzems (E. Kaufmann) l’any 1936. Tenia un ús particular. Amb aquesta obra, l’autor explorà les possibilitats dels nous materials. L’arquitectura de Wright va rebre crítiques sobretot dels racionalistes europeus com Walter Gropius o Mies Van der Rohe, arquitectes que finalment van assumir alguns postulats de Wright que posteriorment aplicaren a les seves obres.

b. Significació i simbolisme: Aquesta obra és un símbol clar de l’organicisme: tant pel lloc i els materials amb què ha estat construïda com per l’expansió centrífuga dels espais interiors. La implicació directa amb la natura: arbres, aigua, roques... són un símbol d’una manera molt concreta d’entendre l’arquitectura.

El marxisme sanarà els malalts - Frida Kahlo

1. Fitxa tècnica:
a. Títol: El marxisme sanarà els malalts.
b. Autor: Frida Kahlo.
c. Cronologia: cap a 1954.
d. Mides: no especificades.
e. Localització: Museu Frida Kahlo.
f. Escola o país: Mèxic.
g. Estil: Surrealisme.

2. Context històric i cultural: A principis del segle XX, al 1914, hi ha la primera Guerra Mundial i la societat europea trontolla; el drama de la guerra arriba a tota la societat i l’art ho reflecteix d’una manera molt potent. Molts artistes rebutgen la cultura occidental i busquen influències en cultures i grups socials habitualment considerats salvatges. En aquest context, sorgeixen les avantguardes, grups més o menys cohesionats, generalment reduïts i incompresos que tenen una actitud o bé agressiva o bé defensiva cap a l’art i la societat occidentals: rebutgen el passat, valoren l’experimentació i l’afany de novetat i sovint defensen les seves idees a través de manifestos. André Breton inicia el surrealisme als anys 20; l’anomena sur-realisme perquè es tracta d’una super-realitat que inclou també somnis i al·lucinacions. En general, busca la llibertat a partir de dues doctrines: el marxisme i la psicoanàlisi de Freud.

Els pintors surrealistes tenien estils molt diversos. Frida deia que havia nascut en l’any de la revolució mexicana, quan realment ho havia fet tres anys abans. Així veiem el seu caràcter revolucionari. Als divuit anys va tenir un accident que marcà la seva obra posterior. Es casà amb el pintor Diego de Rivera i amb ell va ingressar al partit comunista. Va tenir molta relació amb els comunistes; fins i tot, Trotsky s’arribà a allotjar a casa seva. En El marxisme salvarà els malalts, aquesta relació amb el comunisme és evident. La pinta en el moment de l’anomenada guerra freda entre el bloc capitalista i el comunista.

3. Descripció:

a. Suport i procediment: Es tracta d’un oli sobre fusta de 76 cm x 61 cm (concretament sobre masonite).

b. Anàlisi formal: L’autoretrat de Frida Kahlo ocupa l’espai del centre de l’escena. Divideix el paisatge en dues meitats: la superior, corresponent al cel, i la inferior, a tot el relacionat amb la terra. Les figures estan incloses en un triangle compositiu delimitat per les crosses que cauen a banda i banda de la figura de l’artista. Trobem una certa simetria a banda i banda del retrat: a ambdós cantons hi apareixen una crossa i una enorme mà; l’explosió nuclear de formes esfèriques d’una banda està contraposada amb la figura de la Terra; al color blanc del colom li correspon a l’altra banda el mateix color de la barba de Marx i el mateix passa amb el vermell dels països comunistes del planeta i el del llibre de vermell, símbol de les ideologies marxistes. L’estil és figuratiu i els colors vius a la manera de l’art popular. Les mides dels objectes no responen a la realitat perquè es tracta d’un quadre simbòlic.

c. Antecedents i influències posteriors: L’obra d’aquesta artista s’ha englobat tradicionalment en el surrealisme. André Breton va afirmar que se l’havia de reconèixer com a surrealista per mèrits propis. Va participar a l’Exposició Internacional del Surrealisme a la Galeria d’Art Mexicà el 1940. Ella mateixa va declarar que, tot i que creien que ella era surrealista, no representava els seus somnis, sinó la seva pròpia realitat. La seva pintura guarda semblances amb la surrealista però es va mantenir impermeable respecte els models d’Europa, optant per la iconografia nadiva i els símbols d’aquesta. Es va influenciar pel seu marit, Diego de Rivera, un dels artistes mexicans més importants del segle XX, que l’animà a pintar seguint l’art popular mexicà; també es va fixar en Adolfo Best Maugard, que escrigué que l’art mexicà havia de tornar a les seves arrels indígenes.
Posteriors: Bourgeois: explica qui és. Reivindicat pel moviment feminista.

d. Relacions amb obres similars de l’autor o escola: La major part de les seves obres són autoretrats en els quals Frida Kahlo expressa el seu sofriment i la seva ideologia a favor dels indígenes mexicans i també dels més desafavorits de la Terra. Això ho veiem, per exemple, en Autoretrat amb colibrí o Autoretrat amb monet, en què apareixen animals i plantes del seu país, o bé, Les dues Frides, on apareix una vestida d’occidental i una de mexicana indígena, i Autoretrat com a cérvola ferida. En molts d’aquests autoretrats apareix, d’una manera o d’una altra, el dolor provocat per l’accident, mentre que en el quadre que estudiem, sembla que la revolució comunista alleugeri el sofriment.

e. Diferències amb altres solucions coetànies: En el mateix moment en què Frida Kahlo pinta aquest quadre, la segona postguerra, per Europa i Estats Units s’ha estès l’informalisme (Tàpies) i l’expressionisme abstracte (Pollock), mentre que Frida Kahlo es manté en la figuració.

4. Interpretació:

a. Funció: L’obra és un intent de Frida per refugiar-se en dues de les poques coses que li podien alleugerir el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució, i la pintura. El quadre és fruit de la seva voluntat per ser útil al comunisme; ella mateixa escriu: “Tinc molta inquietud en l’assumpte de la meva pintura (...) per fer-ne alguna cosa útil per al moviment revolucionari comunista (...). He de lluitar amb totes les meves forces per aconseguir que el poc de positiu que em permet fer la meva salut serveixi per ajudar la revolució. L’única raó real per viure”.

b. Interpretació:

Aspectes iconogràfics: En el quadre, hi apareix l’artista amb una cotilla de pell, davant d’un paisatge dividit en dues meitats: a la seva dreta, els rius blaus banyen la Terra i dels països vermells del planeta (URSS i Xina) s’enlaira el colom de la pau. A l’altra banda, una explosió nuclear amenaça la Terra, travessada per rius de sang, mentre l’àguila americana s’alça amb el cap de l’oncle Sam i una bomba per cos. Un braç que surt del rostre de Marx, l’agafa pel coll. Al mateix temps, dues mans gegantines – una d’elles dotada de l’ull de la saviesa – sostenen la pintora que per primera vegada en anys es pot desempallegar de les crosses, en una curació miraculosa.

b. Significat: La vida de l’artista va estar marcada pel sofriment: es va sotmetre a 32 operacions quirúrgiques, va dur 28 cotilles pels seus problemes de columna vertebral, des de 1944 prenia morfina i poc abans de la realització de l’obra que ens ocupa, li havien amputat una cama. En els darrers anys de la seva vida, quan el dolor era més intens, Frida Kahlo, ja d’idees comunistes, es va aferrar més al dogma marxista. La recent mort d’Stalin la deixà tocada políticament i emocionalment. La cotilla de pell amb què es representa simbolitza els seus dolors, així com la imatge del braç sortint del rostre de Marx i agafant pel coll l’oncle Sam vol simbolitzar que el marxisme alliberarà el món de l’imperialisme i portarà la pau. Les dues mans gegantines que curen la pintora simbolitzen el comunisme.

Creu i R - Antoni Tàpies

1. Fitxa tècnica:
a. Títol: Creu i R.
b. Autor: Antoni Tàpies.
c. Cronologia: 1975.
d. Mides: no especificades.
e. Localització: MACBA.
f. Escola/pais: Catalunya.
g. Estil: Informalisme.

2. Context històric i cultural: Antoni Tàpies està considerat el pintor català més significatiu de la segona meitat del segle XX. Artista autodidacte, l'any 1948 fou cofundador del grup Dau al Set, on va desenvolupar els seus primers treballs dins l'òrbita surrealista. Poc després viatjà per primer cop a París, i l'any 1953 començà a treballar amb diversos materials de rebuig com ara papers, draps o cordills, vinculant-se així al moviment informalista, de tendència matèrica. Durant la dècada del 1970, l'obra de Tàpies adquirí un caire reivindicatiu i compromès amb el nacionalisme català, alhora que començà a utilitzar materials més pesants i grossos, com ara fragments de mobiliari. Això el dugué a conrear l'escultura a partir de la dècada del 1980, amb obres a mig camí entre l'art conceptual i l'informalisme. Els darrers anys, Tàpies ha centrat el seu interès en la reflexió sobre el dolor, tant el físic com l'espiritual, i ha consolidat un llenguatge propi. Al marge de la pintura i l'escultura, l'activitat creadora d'Antoni Tàpies també s'ha desenvolupat en el terreny de l'obra gràfica, il·lustrant una gran quantitat de llibres de bibliòfil en col·laboració amb poetes i escriptors com Alberti, Brossa, Foix o Saramago, entre d'altres. La seva trajectòria artística ha estat reconeguda en nombroses ocasions amb importants premis com ara la Medalla Picasso atorgada per la UNESCO (1993) o el Premi Nacional de les Arts de la Generalitat de Catalunya (1995).

3. Descripció:

a. Suport i procediment: Textura de la sorra, pedres i tela. Tècnica grattage.

b. Descripció formal: Tàpies disposa una sèrie de signes i lletres sobre un fons matèric, una barreja de pintura i terra. El centre de la composició l'ocupa una creu blanca, sobre la qual hi ha una gran "H", també blanca, i una "R" de color negre coronada per pinzellades ràpides i pastoses de color vermell intens que delimita una franja superior llisa. A l'esquerra d'aquesta "R", Tàpies hi col·loca una "'" inclinada, sota la qual es pot llegir la paraula "Gat". Finalment, la part dreta inferior del quadre està ocupada per una altra "R" de color blanc acompanyada per una petita creu, també blanca.

c. Antecedents i influències: Va rebre la influència del moviment surrealista durant la seva etapa de joventut, quan formava part del grup Dau al Set. Jean Fautrier, Jean Dubuffet i Wols.

d. Relació amb obres del mateix autor/escola: Creu i X, i a obres de Miró.

e. Diferències amb altres solucions coetànies: Surrealistes com Dalí que pinten art figuratiu. Warhol.

4. Interpretació:

a. Funció: Plasmar els seus pensaments i fer reflexionar a l’espectador sobre els seus problemes.

b. Significat: Tàpies integra lletres, paraules, nombres... els quals formen un llenguatge propi i difícil d’interpretar, ja que no va deixar res escrit al respecte. Això incita a l’espectador a la reflexió i a la participació, cosa que també comporta per cada obra una gran diversitat d’interpretacions. A Creu i R, la creu s’ha identificat com un símbol que representa la lluita de dues forces oposades que es troben en un punt: la unió entre dos elements diferenciats: el cel i la terra, l’esperit i la matèria, etc. La creu és el motiu principal de l’obra. Pel que fa a la "R", alguns diuen que és una al·lusió a Ramón Llull, i per tant, el quadre podria ser interpretat com un homenatge a ell (la "H" seria d’homenatge). Es vincula també el quadre amb el món filosòfic (existencialisme).