Anàlisi d'Obres d'Art: Impressionisme i Realisme

El Pensador de Rodin

Anàlisi formal

El Pensador de Rodin, una escultura exempta de bronze, va ser concebut com la figura que havia de presidir La Porta de l'Infern. Representa un home nu, amb els peus i les mans exagerats, en actitud reflexiva, amb un gran naturalisme. Tot i el realisme de l'obra, Rodin no va voler fer un retrat, sinó simbolitzar l'expressió del pensament torturat en el destí de la humanitat. Per a Rodin, la sensació de vida només es transmet mitjançant el moviment. L'escultura està poc polida, provocant en la superfície fortes ombres que transmeten el patiment de l'observador. És una escultura tancada en si mateixa. En l'estil de Rodin hi ha un profund estudi de l'escultura clàssica.

Interpretació

La finalitat primera d'El Pensador era formar part de La Porta de l'Infern, un encàrrec de l'Estat. Tot i que va quedar inacabada, és considerada una obra mestra per si mateixa.

L'Enterrament a Ornans de Courbet

Anàlisi formal

L'Enterrament a Ornans és una pintura a l'oli sobre tela del realisme francès. Està estructurada com un fris, amb una composició estàtica que s'estructura en dos plans. En el primer, les figures, de mida natural, es disposen sense jerarquia formant un grup homogeni. En el segon pla es representa el paisatge, plasmant les muntanyes i el poble. La verticalitat dels personatges dóna una sensació de rigidesa que s'equilibra amb línies horitzontals. Les tonalitats fosques augmenten el dramatisme; els colors utilitzats són grisos, vermells i negres, donant expressió. Per al paisatge de fons, els tons són ocres i marronosos. Les expressions dels personatges reflecteixen indiferència, alguns ni miren l'escena de la cerimònia. En l'estil trobem tot el realisme: representar la realitat i els fets quotidians com un art científic i naturalista. L'estil és dominat per un dibuix poderós i un encertat estudi lumínic.

Interpretació i funció

Es pot dir que aquesta obra és un pamflet del nou estil artístic defensat per Courbet, considerat com un art científic, naturalista i social, l'única font del qual havia de ser l'observació directa del natural. L'objectiu era plasmar un esdeveniment social com l'enterrament.

Le Déjeuner sur l'herbe de Manet

Anàlisi

Le Déjeuner sur l'herbe és una pintura a l'oli sobre tela de l'impressionisme. El centre està ocupat per tres figures humanes: una dona nua i dos homes vestits de l'època. Hi ha un home amb el braç aixecat indicant que parla. Al fons, hi ha una dona en roba interior refrescant-se i una barca. A l'esquerra hi ha un cistell amb fruites que dóna nom a l'obra. L'obra s'emmarca en un bosc. El primer grup el trobem en un triangle com a element compositiu, mentre que la figura del segon pla forma un triangle més gran que engloba tot el conjunt. La profunditat del quadre la reforça la dona al fons, on s'allunya el paisatge. Els tons predominants són els verds, que envolten el negre i el blanc. Les figures estan representades sense clarobscur i dibuixades sense les línies dels contorns, amb colors gairebé plans. La llum es tracta amb l'oposició violenta de tons, eliminant els efectes de clarobscur.

Estil

Els impressionistes van considerar Manet com a guia i model. Trenca amb l'art tradicional i el seu estil era ple de força. Els colors plans i simples els va aprendre dels gravats japonesos.

Sol ixent de Monet

Anàlisi

Sol ixent és una pintura a l'oli sobre tela de l'impressionisme. Presenta taques soltes i espontànies de color intens amb la finalitat d'aconseguir subtils efectes de llum. Les figures estan esbossades de manera esquemàtica. El color negre dóna sensació de profunditat. És una composició oberta, una vista del port on veiem al fons els vaixells amb els seus pals.

Estil

Els impressionistes pintaven a l'aire lliure, amb pinzellades petites i pures. L'aparició de la fotografia va ser una tècnica capaç de captar la realitat amb més fidelitat. L'impressionisme està interessat en el color i va concloure amb la gamma cromàtica derivada d'uns tons purs que es barregen.

Significació

Amb aquest quadre, Monet no va voler captar una escena, sinó una atmosfera. Va fer aquesta obra amb la intenció de captar la llum i l'atmosfera en un lloc, més que no pas representar un lloc en si.

Valoració

Monet és el membre més representatiu de l'impressionisme. El tema no és el port, sinó la llum i el color.

Els jugadors de cartes de Cézanne

Cézanne, en Els jugadors de cartes, ens mostra una composició serena i equilibrada, amb un home a cada banda. Hi ha un predomini de colors càlids i contrastos cromàtics. Aquesta obra és un antecedent del cubisme. Representa un fet quotidià que simbolitza la lluita entre ell i el seu pare perquè aquest acceptés la seva pintura, o una al·lusió a un enfrontament amb si mateix. Cézanne és un dels màxims representants del postimpressionisme i va influir en cubistes i fauvistes.