Anàlisi d'Obres d'Art: Van Gogh, Manet, Gaudí, Rodin i Monet
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 17,19 KB
Nit estelada, Vincent van Gogh
Context històric i cultural: 1889. Estil postimpressionista. L’obra va ser realitzada en un moment en què a França s’estava portant a terme, per part d’una sèrie d’autors nous, una revisió de l’impressionisme. Aquests pintors experimentaran un nou concepte de la pintura i donaran lloc a diferents tendències que seran precursores de les avantguardes del segle XX. Van Gogh entra en contacte amb els cercles impressionistes, però trobarà el seu propi camí que el portarà a desenvolupar una obra fortament expressiva i plena de força i color.
Lectura formal i anàlisi estilística: Postimpressionisme. La Nit Estelada es basa en la vista que Van Gogh va veure des de la seva habitació en un hospital psiquiàtric prop de Saint-Rémy a Provença. Va afegir elements que li convenien: xiprers i un poble amb una església. Es tracta d'un paisatge nocturn que expressa l'interès de Van Gogh per representar els colors de la nit, però també la sensació que la nit és un moment de misteri, solitud i disgust. Anàlisi formal: La simbiosi del color i el dibuix. Trets compositius: Dividit en dues parts completament diferenciades. En la part inferior hi ha una zona amb una ciutat de la qual sobresurt la torre d'una església. Algunes finestres tenen llums. Hi ha un cel a dalt, amb la lluna i les estrelles brillant en un cercle. El firmament és molt dinàmic, amb corrents ondulats que es connecten entre si. La llum que envolta el casc podria ser la primera llum del matí. El xiprer de l'esquerra defineix la planta baixa, afegeix profunditat i connecta les dues meitats de la terra i el cel. L'artista va utilitzar una pinzellada única, fent que cada traç fos diferent, acolorint la pintura amb una sèrie de taques blaves i verds, donant-li un color groc brillant en contrast amb les fonts de llum, les cases i les estrelles. Aquesta línia embolica la tela com si estigués entreteixida amb esglaons que formen diversos objectes, envolta el cel estrellat, oneja en el cel, arrissa les plantes del fons i corre directament a través de les cases. Després serpenteja entre els xiprers i passa verticalment. Aquesta composició fa l'efecte general de vitalitat, determinació i primesa.
Les posicions dels xiprers, la ciutat i les estrelles (que no es corresponen amb les seves posicions al maig de 1889 quan els va pintar Van Gogh) sorgeixen no dels fets del paisatge, sinó de la voluntat creativa de l'artista. A més, aquesta església té un perfil holandès que recorda al Nord, i és molt diferent de l'església de Saint-Rémy.
Les posicions dels xiprers, la ciutat i les estrelles (que no es corresponen amb les seves posicions al maig de 1889 quan els va pintar Van Gogh) sorgeixen no dels fets del paisatge, sinó de la voluntat creativa de l'artista. A més, aquesta església té un perfil holandès que recorda al Nord, i és molt diferent de l'església de Saint-Rémy.
Significat
El paisatge de Provença es va convertir en l'element que Vincent van Gogh va utilitzar per a expressar la lluita íntima que va acabar amb el seu suïcidi al juliol de 1890. Va arribar a la zona al febrer de 1888 per a explorar noves vies per a la seva pintura. Al desembre de l'any següent va sofrir una greu crisi nerviosa i va ser ingressat a l'hospital psiquiàtric de Saint-Paul-de-Moussole, prop de Saint-Rémy, on va romandre durant un any. En el camí va tornar al nord de França i es va suïcidar dos mesos després. La naturalesa i l'agricultura serveixen no sols com a expressió de la seva percepció d'un món original i pur, diferent de la contaminada realitat moderna, sinó també com a expressió del seu drama religiós. L'artista busca consol deixant de costat l'ús tradicional de cites de la Bíblia. Els elements naturals de les oliveres, els xiprers, els camps i el cel són les limitades eines formals que utilitza Van Gogh per a donar substància al seu estat d'ànim. Alhora les estrelles, llunyanes, misterioses, dinàmiques, i el firmament, que no té límits i és el lloc de Déu, li serveixen per a expressar l'anhel religiós de manera innovadora, amb un element de la natura; el pintor, a una de les seves cartes, diu buscar una pintura que pugui donar consol, però sense tornar al romanticisme o a les idees religioses. Una altra interpretació ens parla d'un cel apocalíptic que contrasta amb la pau del poble. El cel representa els seus moments de desesperació i les seves crisis nervioses de les quals era conscient, i el poble els moments de pau entre crisi i crisi. Funció: En aquest quadre l'artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important, mitjançant una temàtica, els paisatges, aparentment seculars; Van Gogh, com a home del seu temps, cerca en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l'infinit, la vivència religiosa tradicional no pot donar.Déjeuner sur l'herbe, Edouard Manet
Cronologia: 1863.
Context històric i cultural: L'anomenat Segon Imperi (1851-1870), capitanejat per Lluís Napoleó, va reunir totes les forces d'ordre i va suposar el desencís de tota la massa social i també dels artistes i l'adveniment de la Tercera República l'any 1870. El Dinar campestre va ser desestimat pel jurat del Salon de 1863, però va ser exposat junt amb altres obres rebutjades al Salon des Réfusés, convocat per ordre del mateix emperador Napoleó III. El darrer terç de segle, l'increment dels moviments nacionals va suposar, a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d'Alemanya i d'Itàlia. Guerra de Successió nord-americana (1861-1865). Primera Internacional (1864). El Capital de Karl Marx (1867). Primer Concili Vaticà: dogma de la infal·libilitat del papa (1869). El positivisme filosòfic d'Auguste Comte (1798-1857), que considerava l'observació i l'experiència com les úniques fonts de coneixement, incidí en el pensament dels artistes realistes, que s'enfrontaven a tota especulació subjectiva. Importància de la crítica d'art. Auge de les exposicions universals.
Lectura formal i anàlisi estilística
Estil: Realisme.Les figures estan escassament modelades, resulten gairebé planes. L'acabat és detallat [formes tancades] en algunes zones, però en d'altres la pinzellada és completament solta i molt marcada. Composició estructurada en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una noia nua i dos homes vestits, i darrere d'aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol. Les figures s'insereixen en un triangle, de manera que es pot parlar de composició tancada i unitària. El punt de fuga es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. El quadre presenta algunes deficiències formals que en l'època varen ser molt criticades: la llum té una incidència poc natural, mentre que la profunditat està defectuosament resolta, i això fa que la dona que es banya aparenti surar a l'aire. Finalment, la postura del nu resulta poc coherent. Models plàstics: Concert campestre de Ticià/Giorgione. Judici de Paris de Rafael [gravat per Raimondi].
Interpretació conceptual
Tema: L’escena es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil (oest de París), als boscos a la vora del Sena. Els personatges que apareixen són individus reals del cercle d’amistats de l’autor (el seu germà Gustave, l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva esposa Susanne Manet –de soltera Leenhoff–, la model Victorine Meurent), que varen posar per a ell per a la realització del quadre. [No es demana el nom dels personatges representats en la composició]. L’obra va ser mal rebuda per la majoria d’entesos, tant per objeccions morals com artístiques. Moralment, es considerava de mal gust, no exactament el nu femení, atès que la pintura de l’època representava sovint nusos amb forta càrrega eròtica, però es reservaven per a uns temes que els feien admissibles (mitologia, al·legoria...). Un nu contextualitzat en la realitat quotidiana (una innocent excursió burgesa) es va veure com una mena d’apologia del llibertinatge. Artísticament, a les deficiències abans esmentades, intolerables en una època en què la perfecció tècnica es valorava molt, s’hi afegia el format del quadre, reservat per als temes “grans” i inapropiat per a temes “menors”. Significat i funció: El quadre ha estat interpretat com una mena de manifest en imatges d’allò que la pintura moderna havia de ser per a Manet. No ocultar la contemporaneïtat (personatges i vestits i costums actuals), llibertat de l’artista en el seu treball, per damunt de convencions representatives de tota mena, etc. Però Manet sabia que la seva obra provocaria escàndol, en aquest sentit l’autor pren una postura deliberadament provocadora, cosa que acabarà sent molt comuna en ell. Ruptura de la perspectiva renaixentista, creació de l’espai exclusivament a través de la llum i el color.Casa Milà (la Pedrera), Antoni Gaudí
Cronologia: 1906-1912 (s’admet finals segle XIX o inicis segle XX). Context històric i cultural: Consolidació dels Estats Units d’Amèrica. Segona revolució industrial. Auge de la burgesia a Europa. Catalanisme polític i Renaixença. Consolidació del moviment obrer a Catalunya. Setmana Tràgica. Naturalisme i simbolisme literaris. Generació del 98. Possibilitats artístiques del ferro. La fotografia i la seva incidència en la resta d’arts visuals. Inici de les avantguardes artístiques, caracteritzades per la voluntat de ruptura. Capitalitat artística a París. Pervivència de l’Art Nouveau en diversos països europeus, en la seva doble vessant innovadora i burgesa.
Lectura formal i anàlisi estilística
Estil: Modernista. Descripció formal i estructural: Edifici d’habitatges situat al xamfrà de Passeig de Gràcia amb Provença (Barcelona), format a partir de la suma de dos solars. Està subdividit en: planta baixa, cinc pisos i golfes (d’un sol nivell, tot i que hi ha dos rengles de finestres), les darreres enretirades del pla de façanes, exterior i interior. Hi ha un predomini evident de la corba, tant en planta com alçat. La façana exterior és asimètrica i sinuosa, revestida de pedra, amb àmplies i capritxoses obertures. La façana és una estructura autònoma a partir d’un complex sistema de bigues i tensors de ferro. Les baranes de ferro colat, amb la seva variació i forma, potencien la plasticitat de l’edifici. Els terrats mostren també formes capritxoses a les torres de ventilació, xemeneies o caixes d’ascensor, revestides del característic trencadís ceràmic. Cada pis és de planta lliure sobre pilars, fet que facilita la distribució lliure de l’espai. Els habitatges tenen coberta embigada però tapada amb ornamentacions de guix. Les golfes presenten en canvi una coberta amb arcs parabòlics de maó, que tenen diferents alçàries. Els dos patis, també asimètrics, faciliten la il·luminació i ventilació de tot el conjunt arquitectònic. La fusteria arquitectònica i el mobiliari són també disseny d’Antoni Gaudí. (donar la puntuació màxima amb vuit ítems) Models i influències: Evolució del propi llenguatge gaudinià, de gran originalitat. Inspiració en les formes de la naturalesa. Repercussió de l’obra de Gaudí en l’arquitectura expressionista alemanya (Erich Mendelsohn, Bruno Taüt) i els seus seguidors (Jujol...).
Funció: Edifici d’habitatges plurifamiliar. Comanda de la família Milà. Urbanització del Passeig de Gràcia. Simbolismes: Expressa la voluntat de l’arquitecte de crear una obra d’art total: integració de les arts, tècnica i estètica, tradició i modernitat, arquitectura, arts i artesania. Referències naturalistes: des de les onades del mar fins a una pedrera, d’on deriva la seva denominació popular nascuda de la crítica del moment. Existència d’elements religiosos a la façana: inscripció Ave-Gratia-M-plena Dominus tecum i una escultura de la Verge, eliminats per voluntat de la família Milà. Prototipus de l’habitatge de l’alta burgesia barcelonina.
El pensador, Rodin
Datació: 1880-1900. Context històric i cultural: Nova construcció nacional a Europa: Unificació italiana (1861), reorganització de l’imperi alemany (1871). França: caiguda del Segon Imperi i adveniment de la Tercera República. Progrés de l’activitat industrial, concentració demogràfica a les ciutats, projecció de plans urbanístics, desenvolupament del ferrocarril. Instauració de la cultura del lleure entre la burgesia: excursions, passeigs, balls, hipòdroms, cabarets... Capitalitat artística de París. Els salons i els seus refusés: oficials i alternatius. Evolució del Realisme a l’Impressionisme. Exposicions universals. Articulació del mercat de l’art: marxants i botigues. Impressionisme literari i musical.
Lectura formal i anàlisi estilística
Escultura exempta. Infinits punts de vista. Bronze amb la tècnica de la fosa. Una sola figura sedent. Home adult, nu i assegut en una roca. Extremitats exagerades. Expressivitat. Monumentalitat en la figura. Figura arraulida, tancada en si mateixa. Coneixement profund anatòmic, tant de la musculatura com de la vellesa. Descripció del gest: rostre recolzat sobre el puny dret. La superfície del bronze és irregular, buscant els reflexes de la llum que en potencien els volums. Textura rugosa. Tensió implícita en el cos. Acció sense moviment. Antecedents: les formes non finite del darrer Miquel Àngel (esclaus, p.e.). També de l’obra de Donatello. Conseqüència, entre d’altres, de l’estada de l’escultor francès a Itàlia, 1875). El gest de la melancolia. Models de Dürer, Cranach... Conseqüents: escultors modernistes, p.e. a Catalunya (Blay, Arnau... ). Estil: Impressionista / Simbolista.Interpretació conceptual
Tema: simbòlic / al·legòric / metafòric. Home pensant o reflexionant sobre la vida. Representa un poeta, i és possible la seva identificació amb Dante, autor de la Divina comèdia. Figura concebuda per a la Porta de l'Infern, en contraposició de les portes del Paradís de Ghiberti, per al Museu d’Arts Decoratives de París. Projecte inacabat. Les escultures realitzades funcionen de manera independent amb múltiples rèpliques. Representa el món del jo i de la subjectivitat propi d’aquest període finisecular.Sol ixent. Impressió, Claude Monet
Datació: 1872. Context històric i cultural: Nova construcció nacional a Europa: Unificació italiana (1861), reorganització de l’imperi alemany (1871). Guerra de Secessió als Estats Units d’Amèrica (1861-1865). França: caiguda del Segon Imperi i inici de la Tercera República. Progrés de l’activitat industrial a Europa: concentració demogràfica a les ciutats, projecció de plans urbanístics, desenvolupament del ferrocarril. Instauració de la cultura del lleure entre la burgesia: excursionisme, passeigs, balls, hipòdroms, cabarets... París com a centre de la creació artística. Evolució estilística del Realisme a l’Impressionisme. Positivisme filosòfic de Comte. Realisme literari: Balzac, Zola, Galdós, Oller...