Anàlisi d'Obres d'Art: Van Gogh, Fortuny, Goya, Manet i Monet

Ep: Predomina la formulació pictòrica. Van Gogh utilitza una pinzellada gruixuda, marcant clarament cada traç amb ritmes diferents. Els contorns de les cases i les muntanyes estan marcats per una línia gruixuda de color negre. Ell aplica el color directament a la tela i els traços tenen ritmes diferents. Utilitza traços rectes per les cases i ondulants pel cel. Predominen els colors freds amb una gamma de blaus i verds, ressaltats per traços negres i utilitzant el groc com a contrast per mostrar els focus de llum de les cases i del astre. La lluna està envoltada d'una aura groga que la fa confondre amb el sol.

C: El paisatge nocturn presenta dues parts ben diferenciades. A la part de baix hi ha la terra, amb el poble, del qual destaca l'església amb la seva torre en forma d'agulla. A dalt hi ha el cel, amb la lluna i les estrelles que irradien la seva llum amb formes circulars. El xiprer, a l'esquerra del quadre, serveix per unir les dues parts. En aquest quadre hi ha perspectiva, encara que no és la matemàtica; el xiprer estableix el primer pla i dona profunditat al quadre, en un segon pla hi ha el poble i al fons la cadena de muntanyes.

R: L'obra presenta ritmes diferents; hi ha el contrast entre la claredat i el moviment del cel i la quietud i foscor del poble. El dinamisme del cel es mostra amb els traços ondulants que es combinen entre si, mentre que per mostrar la quietud del poble utilitza traços rectes.

Tie: Es tracta d'un conjunt molt rigorós i vibrant a través dels seus traços ondulants i verticals. La representació del paisatge és fruit de la voluntat de l'artista, ja que no es tracta d'una representació fidel a la realitat; per exemple, la torre de l'església no és la de Saint-Rémy, sinó que correspon a les esglésies holandeses. Hi ha una estreta connexió entre les formes representades i l'estat d'ànim de l'artista. El color, doncs, no es correspon amb la realitat sinó amb les emocions de l'artista. Així doncs, l'artista ens mostra un paisatge on plasma les seves emocions i la seva subjectivitat.

E: Postimpressionista. L'estil de Van Gogh, absolutament personal, és pura força expressiva. Ell pintava amb colors vius, plasmant els traços de forma molt enèrgica i fins i tot violenta. La seva obra està influenciada per l'impressionisme, però va anar més enllà dels postulats impressionistes de la llum i el color. Per a la representació de l'espai, molt original, s'inspirava en l'art japonès, que feia uns enquadraments molt originals, i per la línia grega que contornejaven les figures. Els paisatges de Van Gogh expressen també una profunda espiritualitat. El tractament religiós del paisatge havia estat iniciat per Friedrich, pintor romàntic alemany, i après per altres artistes com Millet. La seva obra influirà als expressionistes, com Munch i els alemanys (Kirschner i Kokoschka...), que expressaren les seves emocions a través de la pintura. Van Gogh es convertirà en una icona de la modernitat cultural.

Cis: És un paisatge nocturn on es manifesta l'interès per l'expressió dels colors de la nit, a més del sentit d'aquesta com a temps de misteri, solitud i angoixa. L'artista holandès crea per damunt del realisme i va més enllà de mostrar els efectes de la natura. Aquest és el joc on es reprodueix la seva tensió interior, la llum i el color són el mitjà per expressar-la. Aquest paisatge nocturn va ser pintat l'any 1889 al sanatori de Saint-Rémy, on Van Gogh va ser ingressat pels seus atacs d'epilèpsia, un any abans que se suïcidés. A diferència d'altres de les seves obres, aquest paisatge no va ser pintat a l'aire lliure, sinó des de l'habitació del sanatori, des d'on podia veure el cel a través d'una petita finestra. En aquesta extrema situació, l'artista va extreure del seu interior aquesta escena, en la qual la natura expilada desplega la seva energia i exhibeix el seu esplendor. La natura li serveix per expressar la seva percepció d'un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada i el seu drama religiós. Els elements de la natura: olivera, xiprer, camí, són les eines formals que utilitza per donar cos al seu estat d'ànim. El xiprer, element vertical, simbolitza la fe en la vida després de la mort i la mateixa idea de la mort. L'agulla de l'església és un ressò del xiprer. El poble, amb les llums de les cases que mostren la calor humana, està lluny del pintor que es troba sol. Alhora, les estrelles, llunyanes, misterioses i dinàmiques, i el mateix cel, li serveixen per expressar el seu anhel religiós. Van Gogh busca en la immensitat de la nit la resposta de Déu.

F: Van Gogh trobava en la pintura una via d'escapament a la seva angoixa i, encara que el seu treball no era reconegut, ell sempre va mantenir la seva habilitat innata per mantenir emocions. L'artista pinta buscant el consol a través de la representació de la natura. En aquest quadre l'artista ha aconseguit donar forma a la seva crisi íntima, que té un component religiós important. Mitjançant la temàtica dels paisatges, aparentment seculars, Van Gogh buscava en la natura les respostes a les seves qüestions sobre l'infinit, que la religió tradicional no li aconseguia donar.

Aex: Al segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos que són discutits pels avenços científics; molts busquen a la naturalesa i el cosmos una resposta a l'anhel humà infinit. El pintor, fill d'un pastor protestant, havia crescut en la fe, i ell mateix havia estudiat teologia, que després va deixar per la pintura. Ell mateix va comentar en una de les seves cartes que cercava una pintura que pogués donar consol, però sense tornar a les idees religioses tradicionals. Saint-Rémy era una plana de secà d'agricultura tradicional mediterrània. Hi havia oliveres i alineacions de xiprers i al sud estaven les muntanyes d'Alpilles. Van Gogh va arribar-hi buscant nous camins per a la seva pintura. Allà va ser ingressat després d'una crisi nerviosa, on va passar un any; a la sortida va tornar al nord de França, on es va suïcidar 2 mesos després.

Co: L'obra de Van Gogh va ser molt innovadora i es va convertir en un precursor de l'expressionisme. La seva pintura, a través de la qualitat emocional del color i de la força de la seva pinzellada, expressa les emocions i tensions humanes.

BD: L'acció transcorre en una vicaria del s.XVIII. En l'escena es representa una firma de matrimoni inspirada en la sagristia de San Sebastián de Madrid, on Fortuny es va casar.

Ep: Predomina el color sobre la línia, tot i que està molt ben definit amb unes figures ben acabades. Els colors s'apliquen amb una pinzellada fina i precisa. Predominen colors càlids sobre freds (tot i que són molt representats). Hi ha una gran intensitat lumínica, que surt de l'esquerra, on se suposa que hi ha un finestral.

C: Composició equilibrada (gràcies al braser i a la làmpada). La llum afecta a l'obra des de l'esquerra i fa que els colors siguin nítids a la zona de la dreta, on hi ha més ombra. L'obra està estructurada a partir del punt de fuga, situat en els papers. Hi ha dos eixos horitzontals; en els papers i en la reixa. I dos eixos diagonals que surten també dels papers. Finalment també destaquen dos eixos verticals entre els papers i la columna daurada del reixat. També destaquen el grup del mig, firmant els papers del matrimoni, i el grup de l'esquerra amb la maja i el torero.

R: Obra estable gràcies a elements com el braser i la làmpada.

TiE: Moment anecdòtic, no és transcendental; és una escena quotidiana.

E: Realista-Fortunyista. Fortuny és considerat el segon millor pintor del s. XIX després de Goya. Creant un estil propi, que dins del realisme es divideix en el fortunyisme.

CiS: En el quadre trobem tres grups; el Vicari a l'esquerra, el grup principal situat al mig, on hi ha els nuvis firmant els papers i l'ajudant del vicari, també podem observar el penitent demanant almoina que enllaça amb el tercer grup, on hi trobem persones totalment relaxades al contrari de l'acció principal.

F: Decorativa. El quadre és una escena costumista o de gènere.

BD: En l'obra es representen els afusellaments del 3 de maig a Madrid.

Ep: Predomina la formulació pictòrica, amb pinzellades llargues i obertes de gran força expressiva. La gamma cromàtica és reduïda (ocre, negre, blanc, groc, vermell). La llum incideix sobre el color i crea matisos i forts contrastos.

C: La composició s'articula en tres grups i al fons un paisatge de cases. A l'esquerra es veu un conjunt de persones, unes mortes i les altres moments abans de l'afusellament. A la dreta hi ha un escamot de soldats posicionats en diagonal. La composició s'ordena gràcies a la figura que s'encara als soldats. La llum serveix per il·luminar els personatges de l'esquerra mentre que l'ombra envolta als soldats de la dreta. La llum i el color creen profunditat. La línia de l'horitzó dona realisme i inclou a l'espectador en l'obra.

R: Gran dinamisme en l'escena a través de les diagonals.

TiE: Gran expressivitat en les actituds dels personatges (horror, resignació, heroisme). Per contra, els soldats es representen com figures deshumanitzades.

E: Tot i ser una obra compresa en el període neoclàssic, presenta característiques de la pintura romàntica. Goya s'inspira en la tradició barroca tant en els recursos pictòrics com en les expressions. També incorpora el tenebrisme donat al s. XVII. Goya es convertirà en un innovador de la plàstica i inspirarà a autors posteriors com Manet.

Cis: En el quadre es mostren els afusellaments de les tropes franceses realitzades sobre el poble de Madrid, un dia després de l'aixecament espontani. La figura de l'home amb els braços oberts es relaciona iconogràficament amb la crucifixió de Jesús, i la llum com la presència de Déu. Goya representa el poble com els autèntics herois des d'una sensibilitat allunyada de l'heroisme en els quadres neoclàssics. Gràcies a la idea de lluita apassionada del poble es mostra la clara sensibilitat romàntica.

F: No hi ha una finalitat concreta. Tot i que el tema del quadre es converteix en un testimoni dels fets ocorreguts a Madrid.

Aex: La insurrecció popular contra de les tropes de Napoleó va conduir a una llarga guerra. Goya, clar defensor de les idees de la Il·lustració, representa l'horror, la barbàrie i l'heroïcitat del poble tot i que decebut per la situació política, es va exiliar a Bordeus, on va morir. L'autor va destacar com a pintor i gravador. Va ser introduït als cercles aristocràtics fins que va ser anomenat pintor de cambra per Carles IV.

C: Manet col·loca les figures al centre del quadre, formant una composició triangular i tancada. Dues de les figures miren de forma directa i còmplice a l'espectador. L'altra figura masculina conversa amb les altres. Manet va desafiar les lleis clàssiques de la perspectiva ja que la figura femenina del fons es troba al mateix pla que les altres.

R: Les figures estan en equilibri, presentades de forma natural. L'escena és relaxada i quotidiana en la qual destaquen les expressions dels personatges mirant de forma directa a l'espectador.

E: Impressionisme. Manet inicia l'impressionisme que posteriorment es desenvoluparà. L'autor va desenvolupar temes com els del realisme: quotidians, escenes a l'aire lliure, paisatges. També presenta una sèrie d'innovacions estilístiques com la utilització de colors purs. Per aquest motiu és considerat el pare de l'impressionisme.

CiS: L'obra està inspirada en un quadre de Tizià, d'argument mitològic, on es desenvolupa una escena similar. A la vegada el quadre també ha inspirat a molts altres artistes posteriors com Picasso. L'obra exposada l'any 1863, va ser considerada vulgar i se'l va condemnar moralment, també es va criticar l'estil de poc refinat i treballat, per no dibuixar els contorns ni els detalls del fons.

F: La funció d'aquesta obra era fonamentalment estètica, i la va realitzar amb la intenció de poder-la exposar al Saló per a ser coneguda pels clients directament.

Co: Manet, considerat el pare de l'expressionisme, tot i que ell conrearà un estil realista basat en la representació d'escenes quotidianes, retrats i paisatges a l'aire lliure. La seva obra obrirà camí cap a l'impressionisme on es desenvoluparà un nou concepte històric.

BD: Podem veure el sol ixent al mar on es veuen unes barques, màstils. El dibuix pràcticament ha desaparegut i la pinzellada està fragmentada, feta a base de tocs, en la qual el color és llum.

Ep: Monet investiga l'efecte del sol i es preocupa pels assumptes estètics del color.

C: Es confonen els plans, per tant hi ha una certa profunditat amb les barques com a primer pla, els màstils com a segon i després el sol, encara que no li interessa mostrar profunditat i sí el tractament atmosfèric, que es capta amb la seva mobilitat i l'espai es forma a través de la vibració d'aquesta llum i atmosfera. L'espai es capta, és a dir, per l'aire, els reflexos...

R: L'impressionisme mostra la idea de la fluïdesa del temps.

Temps i expressivitat: Potencia al màxim les possibilitats de la sensació, és a dir, la llum sobre l'aigua i l'atmosfera. A través dels colors expressa un sentiment líric de la naturalesa i no li interessa mostrar la realitat visual ordinària.

E: L'impressionisme, que parteix del realisme, però aquest realitza una revolució pictòrica (tercera del segle). Amb l'impressionisme la forma queda definida per la vibració del color i això només existeix a través del fenomen de la llum. Monet va investigar els efectes òptics de la llum i va ser el pintor que més va contribuir a aquest moviment, que marca l'inici de l'art modern, amb l'inici de l'abstracció.

Interpretació: Aquesta obra va ser feta per Monet a l'Havre des de la seva finestra, el tema és la pròpia naturalesa, però sobretot és la plasmació del fenomen lumínic. Quan ell parla d'impressió també es refereix al que suscita a l'artista, per tant, ell veu el que vol. En definitiva és una conjunció entre visió i sentiment, amb ell la percepció del temps es fa més penetrant.

F: Decorativa. Té funció estètica. Vol investigar en la tècnica pictòrica i es crea una nova concepció de la pintura que es basa en l'atmosfera. Altres explicacions: aquesta obra va participar en la primera exposició del grup d'impressionistes que, juntament amb altres pintors (Renoir, Pissarro..) es van presentar a una exposició alternativa a la de belles arts, quan se li va demanar el títol, ell va dir que posessin “impressió” i el crític Louis Leroy va opinar que un paper pintat era més acabat que aquest quadre, i va dir: “si.. molt impressionista”. Davant d'això altres van estar a favor. Al final es va acceptar i ell va tenir èxit.

Co: Monet, amb la seva sèrie, en la qual analitzava la llum natural a diferents hores del dia, obre el camí de la investigació cap a l'art abstracte. A través d'ell, Kandinsky va entendre que forma i color no han de dependre de l'objecte i poden expressar emocions per si mateixos.