Anàlisi d'Obres d'Art: De Fortuny a Domènech i Montaner

Anàlisi d'Obres d'Art Clau

LA VICARIA. Marià Fortuny, 1830. Realisme, oli sobre tela 91x60. MNAC, Barcelona. ELS PRIMERS FREDS. Miquel Blay, 1892. Realisme, talla de marbre blanc. MNAC, escultura de grup i exempta. SOLIXENT. IMPRESSIÓ. Claude Monet, 1872. Impressionisme. Oli sobre tela. 63x48cm. Musée Marmottan Monet. EL PENSADOR. Rodin (1840-1917) 1880-90. Bronze. Fosa. Propi relacionat amb realisme impressionisme, escultura exempta i sedent. 71 cm. Rodin, París, França. (però hi ha un seguit de còpies de bronze) Simbolisme: reflexió, pensatiu. Representació simbòlica de Dante. NIT ESTRELLADA. Van Gogh (1853-1890) 1889 Post impressionisme, oli sobre tela. 73,7x92,1cm. MoMa. ELS JUGADORS DE CARTES. Paul Cézanne. 1895. Oli sobre tela. Post imp. 57x47. Musée d'Orsay.

Oli i tremp sobre cartró. 89x73'5. Galeria Nacional Oslo, Noruega. TOUR EIFFEL. Gustav Eiffel, 1887, 1889. 305,320. París. LA PEDRERA. Antoni Gaudí (1852-1926). Modernisme. 1910. Residencial i locals comercials arran de carrer. Formigó, ferro forjat, talla de pedra. Barcelona (P. de Gràcia + Provença). MAGATZEMS CARSON Louis Sullivan (1856-1924) 1899 Escola Chicago. Acer, ciment, ferro i vidre. Civil. Chicago EEUU. PALAU DE LA MÚSICA. Lluís Domènech i Montaner (1850-1923). 1908. Modernisme. Lúdica i cultural. Barcelona.

Solixent, Impressió de Claude Monet

Estil i Context de l'Impressionisme

Estil: La primera exposició del que coneixem com a Impressionisme es va fer el 1874 a l’estudi del fotògraf Nadar. Precisament, el nom d’impressionisme ve a partir del nom d’aquesta obra. Llavors es va començar a parlar del grup d’“Impressionistes”, tractats una mica de manera negativa. L'estil es forma a finals dels anys 60 i començament dels 70 amb una sèrie de pintors que compartien punts de vista sobre la manera de pintar. Aquestes premisses eren: orientació realista, aversió a l’art acadèmic dels salons oficials, treball a “plein air” (a l’aire lliure) i, per últim, el desinterès per la temàtica, encara que prefereixen els paisatges. Aquest moviment va estar integrat, a part de Monet, per: Degas, Pissarro, Renoir, Sisley, Berthe Morisot... L’estil impressionista es caracteritzarà per: una pinzellada solta, directament sobre la tela, sense dibuix previ, per aconseguir una traducció més fidel de les impressions de l’atmosfera. També la plasmació de la llum, el color és resultat de la llum. Els impressionistes coneixen les teories recents de la física òptica sobre els colors, que es divideixen entre primaris i complementaris, aquests últims es fan fusionant els primers. La fusió no es fa directament en la tela sinó en la retina. També trobem que les ombres ja no es fan mitjançant el clar-obscur i negre, sinó amb altres tonalitats complementàries (com violacis, etc.). I per últim, seria copsar la realitat canviant. Per aquest motiu van pintar moltes vegades el mateix tema, amb l’únic canvi dels matisos de la il·luminació cromàtica.

Context Històric de l'Impressionisme

Context històric: En l’últim quart del S.XIX es produeixen diversos descobriments, entre els que cal esmentar la fotografia. Si la fotografia ja s’encarrega de representar la realitat, els artistes comencen a plantejar-se altres maneres de plasmar el món en la pintura. Els estudis cromàtics de Chevrenil van servir de punt de partida per a noves realitzacions pictòriques que tindrien com a protagonista el color. París, a partir de l’impressionisme, es converteix en el centre d’experimentació artística, i fins la Segona Guerra Mundial es mantindrà. A França, aquesta època és la de la Industrialització i del poder de la burgesia; políticament són els anys de la Tercera República.

Claude Monet: L'Autor

Sobre l’autor: Monet representa l’impressionisme en el seu estat més pur. Ell va participar en totes les exposicions de grup i, encara que va morir el 1926, hem de considerar la seva obra sempre impressionista. Per la llarga durada de la seva vida, va poder gaudir de l’èxit tardà dels impressionistes. Monet descobreix la ciutat com a paisatge urbà i tota la seva obra es basa, principalment, en paisatges del camp. És admirador de W. Turner per la seva pintura atmosfèrica. Va fer dos viatges a Londres on també pintà el Tàmesis i el Parlament. Al final de la seva vida, quasi cec, va seguir pintant els nenúfars del seu jardí. També li agradava molt pintar escenes amb aigua i anar a pintar el riu Sena, a París, i això li permetia poder jugar amb aquesta pintura atmosfèrica. Monet prefereix pintar més paisatges, ja que les persones no li interessen gaire i les representa només com a una presència, semblant a un element (arbre, casa...) més del quadre. No detalla els rostres de les figures. Altres obres de Monet: Mujeres en el jardín (Musée d’Orsay), La iglesia Saint-Germain-l’Auxerois (a Berlín), La Grenouillère (a Nova York), Campo floreciendo en Argenteuil (Musée d’Orsay), Puente sobre el Sena en Argenteuil (Munich), Estación Saint-Lazare, Llegada de un tren (Universidad de Harvard)… Acostuma a pintar la mateixa representació a diferents hores del dia i això provocava llums diferents.

Anàlisi Formal de Solixent, Impressió

Anàlisi formal

Tema/Iconografia

Tema/Iconografia: Tres barques naveguen al costat del Port de Le Havre, al Nord de França. Al fons, a través de la boirina matinal, veiem la sortida del sol entre els fums de les fàbriques, la trama dels pals dels vaixells i els braços de les grues portuàries.

Composició

Composició: La composició és oberta. Les línies compositives són verticals i horitzontals. Les barques creen també una diagonal. Dels recursos tècnics mencionem que desapareix la línia que delimita els contorns i també desapareix el negre per les ombres (utilitzen colors complementaris com blavosos i violacis). La pinzellada és solta i aconsegueix la sensació de “pintar l’atmosfera”, tal i com pretenia el seu autor amb taques de colors blaves, violetes, grisos, taronges i un xic de verd. Perspectiva aèria.

Significat i Funció de l'Obra

Significat i funció

Significat

Significat: L’autor no volia captar una escena concreta, sinó un instant i una atmosfera. Aquesta pintura va donar nom a la corrent de l’impressionisme, ja que un crític batejà l’exposició de manera irònica com “exposició dels impressionistes”.

Funció

Funció: És estètica i de trencament amb l’art acadèmic, una nova manera d’entendre la pintura. Aquesta obra és la més representativa del moviment.

Transcendència de l'Impressionisme

La transcendència: L’impressionisme en general, encara que totalment rebutjat en els seus inicis, va suposar un trencament i l’inici de noves corrents del S.XX mitjançant el grup dels postimpressionistes (Van Gogh, H. de Tolousse-Lautrec, H. Rousseau...) que culminaria amb la dissolució de les formes figuratives.

El Pensador d'Auguste Rodin

Estil i Autor

Estil i autor: L'obra de Rodin és difícil de classificar, ja que té un estil original. Sovint se l’associa amb el moviment pictòric de l’impressionisme. Rodin va representar un trencament estètic similar amb l’escultura. D’altra banda, també la seva obra conté zones rugoses sense acabar de polir que donen sensació d'inacabat com també passa a l’impressionisme pictòric. És l’escultura més important de finals del S.XIX i principis del XX. Va tenir uns inicis professionals difícils dintre del realisme. Després de visitar Florència i conèixer l’obra de M. Angelo, llavors va adoptar el “Non finito” en la seva escultura. La seva obra té un trencament regular modelant la figura amb una finalitat expressiva. Altres obres interessants de Rodin van ser: “Els burgesos de Calais”, a França. Aquestes grup escultòric són molt expressives i inclús es podia parlar d’expressionisme. Va voler representar l’home en totes les seves aptituds, des de l’intel·lectualisme fins la seva vida amorosa i passió. Una altre obra molt coneguda és “El bes”. Que presenta 2 figures amb una comunicació d’amor i passió del sentiment amorós. Pot ser una representació del mateix escultor i la seva amant Camille Claudel, també escultora en l’època. El bloc de marbre està inacabat, això li dona una gran modernitat. Crea una comunicació rugosa de la pedra i marbre. Abans també va representar moltes altres escultures en actituds en relació amorosa, molt passionals, amb una comunicació directe. També dibuixava molt a partir de models naturals, prenia apunts. També va fer algun retrat per encàrrecs, i en un d’ells esculpí a Balzac, un escriptor realista. Una de les seves altres obres, “La catedral”, forma una mena d’arc ogival amb unes mans esculpides. És molt original i curiosa.

Tema/Iconografia

Tema/Iconografia: Aquesta escultura s'havia de integrar a la part central de “La porta de l’infern” encàrrec que va rebre pel Museu de les Arts Decoratives però que mai va arribar a acabar. L’obra havia d’incorporar 185 figures més. Aquest nom de la porta de l’infern, fa al·lusió a una obra del renaixement que M. Angelo va anomenar “Les portes del paradís”, de lo belles que eren. L’autor era Ghiberti i les podem trobar actualment a Florència. I amb això Rodin feia al·lusió a la divina comèdia de Dante, que explica diverses etapes entre elles el paradís i l’infern. Dante va ser un escriptor humanista i la figura del pensador representa al mateix Dante.

Composició

Composició: La composició és tancada. L’autor busca donar la sensació d’introspecció i de recolliment cap a un mateix. Les línies compositives són diagonals, entrecreuades en ziga-zaga. Dins els recursos tècnics mencionem que Rodin contrasta zones rugoses amb zones més polides que brillen, donant lloc a un clar-obscur molt expressiu.

Significat i Funció

Significat i funció

Funció

Funció: S’havia d’incorporar a la gran porta pel Museu de les Arts decoratives, i encara que no va estar en el projecte, mencionem que Rodin volia monuments moderns per a ciutats modernes, per aquesta raó l’escultura es situa a peu de l’espectador, sense cap pedestal o pòdium.

Significat

Significat: Un home nu en actitud de pensar totalment concentrat en la seva reflexió.

Transcendència

La transcendència: L’obra de Rodin en general va comportar la ruptura amb les concepcions clàssiques de l’escultura. Va obrir el camí a una escultura centrada en els nous valors plàstics. També en les textures com en els modelats. Al mateix temps potenciava el valor emocional. Mencionem que Rodin va influir en molts escultors de la seva època com la incompresa Camille Claudel i també en alguns escultors catalans com Blay i Llimona.

Nit Estrellada de Vincent van Gogh

Estil

Estil: El nom de “Post-impressionisme” és una convenció per situar una sèrie de pintors que són independents i amb un estil propi, però pels quals l'impressionisme va ser una revelació. Aquests autors són: Cézanne (19 de gener de 1839 – 22 d'octubre de 1906), Gauguin (París, 7 de juny de 1848 - Atuona, Illes Marqueses, 9 de maig de 1903), Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc, Albi, 24 de novembre de 1864 - Malromé, 9 de setembre de 1901)... A més de Vincent Van Gogh. I cadascun d’aquests autors obrirà camins diferents posteriorment. Cézanne portarà al cubisme, Gauguin al fauvisme, Lautrec i Van Gogh a l'expressionisme.

Sobre l'Autor

Sobre l’autor: Vincent Van Gogh va néixer el 1854 i el 1890 es va suïcidar, només tenia 37 anys. La seva vida és molt tràgica i difícil. Tot i que ara es subhasten quadres d’ell per molts diners, al llarg de la seva vida només va vendre un quadre, encara que el seu germà Theo dirigia una galeria d’art. En els seus últims 5 anys de vida va pintar unes 800 teles i més o menys el mateix nombre de dibuixos. Ell era d’Holanda i tenia molt interès en la pintura holandesa. Va rebre una sèrie de classes i també va tenir diversos treballs. Se’n va anar a Londres a treballar en una galeria d’art però el van despatxar pels comentaris que feia sobre les pintures de la galeria d’art. També s’enamorà d’una cosina seva, però mai va ser correspost. En els seus inicis pintava una pintura realista, sobretot escenes de paisatges. Una de les obres més importants d’abans de l'impressionisme és una escena d’uns pagesos d'una zona rural holandesa que mengen patates. S’anomena “Els qui mengen patates”. Van Gogh era una persona que patia molt pels temes socials, les diferències socials, la fam al poble, etcètera. Després viatjà a París i va conèixer l’impressionisme i l’obra de Millet, que li agradava molt. Al principi les obres de Van Gogh eren molt fosques, però quan va conèixer aquesta corrent de l’impressionisme les seves obres eren de colors més vius i també adoptà la pinzellada impressionista. Però ell mai va exposar amb el grup d'impressionistes. Van Gogh tenia aquesta idea romàntica de viatjar lluny, però per problemes econòmics, només viatjà fins al Sud de França. Allà fa un parell d’obres qualificades com a puntillisme, perquè en aquella època, el 1887, havia sorgit una corrent puntillista. Això ho va pintar a Arles.

Anàlisi Formal

Anàlisi formal

Tema/Iconografia

Tema/Iconografia: La nit estrellada pren com a base, la vista que Van Gogh veia des de l’habitació de l’asil psiquiàtric on estava ingressat a la Provença. Es veu el poble envoltat de camps, del poble destaca la torre de l’església. En primer terme un xiprer, en un paisatge nocturn, manifestant interès pels colors de la nit. El cel ocupa una gran part de l’espai, amb la lluna i els estels irradiant una llum en formes circulars, tot donant lloc a una escena com molt dinàmica. I l’arbre, el xiprer, també serveix per donar sensació de profunditat.

Composició

Composició: La composició és oberta. Hi ha línies verticals i algunes horitzontals, juntament amb les formes corbes i ondulants del cel. Com a recursos cromàtics fa servir la pinzellada característica de Van Gogh, marcant cada traç. Els colors són diverses games de verds i blaus. I el groc dels astres i algunes pinzellades de les finestres il·luminades de les cases. Els ritmes són diferents, hi ha formes com més ondulants i les altres més de tirabuixó. La part del cel de la nit es veu molt més il·luminat que la resta de la composició.

Significat i Funció

Significat i funció

Funció

Funció: Funció estètica. Van Gogh només va vendre una obra en tota la seva vida. Per a ell era suficient amb expressar el seu estat d’ànim. Funció també de trencament amb l’art del passat.

Significat

Significat: Van Gogh va fer molts paisatges i en ells - concretament en aquesta obra - la natura serveix per expressar la seva percepció del món. Els arbres: els xiprers i oliveres són arbres molt mediterranis. I els xiprers i la torre de l’església podia ser una metàfora de Déu. D’altra banda, en les seves obres, transmet el seu estat d’ànim.

Transcendència

La transcendència: L’obra de Van Gogh influirà en els expressionistes i es convertirà en una icona imprescindible de la modernitat. Ell a la seva vegada hauria tingut influència del pintor francès Millet.

Els Jugadors de Cartes de Paul Cézanne

Autor

Autor: Cézanne és dels pocs post-impressionistes que va participar en dues exposicions de grup dels impressionistes. Ell havia estudiat pintura amb l’oposició del seu pare, que era banquer. I al tractar i conèixer als impressionistes va canviar la seva pintura - que abans havia estat com fosca - i fa paisatges. Però ell no estava convençut de les característiques de la pintura impressionista. Volia fer “Una pintura més sòlida com la que es veu en els museus”. Trobava que la pintura impressionista era massa atmosfèrica. Va fugir de París i se’n va viure a la Provença, Sud de França, concretament a Aix-en-Provençe. Allà va experimentar un camí propi en la pintura, que es basava en els components geomètrics tant en els paisatges com altres escenes d’interiors amb figures humanes, com aquesta. Ell creia que tota la pintura es podia reduir a les principals formes geomètriques: l’esfera, el cub, el cilindre i el con. La seva obra va despertar un cert interès, però no va tenir gaire èxit. Quasi mai va fer exposicions però la seva obra va tenir una influència directe en el cubisme.

Anàlisi Formal

Anàlisi formal

Tema/Iconografia

Tema/Iconografia: Dos homes de poble juguen a cartes en una taverna.

Composició

Composició: La composició és tancada i gairebé simètrica. Les línies compositives: domini de verticals, exceptuant les petites línies diagonals formades pels braços. Als recursos tècnics diem que la línia emmarca les figures i els objectes. La pinzellada és àmplia. Cromatisme: colors càlids, games de marrons i verds. I el volum dels cossos es fa amb el modelat dels colors. Hi ha una mena de contrast cromàtic. L’escena queda lleugerament desplaçada. I l’ampolla fa com d'eix central, lleugerament desplaçat també.

Significat i Funció

Significat i funció

Cézanne va pintar cinc quadres amb la mateixa temàtica, i prèviament havia fet molt esbossos dels personatges per separat. Aquesta obra és fruit d’una recerca pictòrica i per tant, podem dir, que la funció va ser més aviat d’investigació plàstica que no pas decorativa. La seva obra no va ser gaire coneguda al llarg de la seva vida. Però poc després de la seva mort, el 1906, París li va dedicar una exposició retrospectiva, que tindria una influència directa sobre Picasso i Braque, els iniciadors del cubisme.

El Crit d'Edvard Munch

Autor

Autor: És un pintor i gravador noruec, amb una vida marcada per la tragèdia. De petit va veure morir la seva germana i la seva mare de tuberculosi. La seva vida va estar marcada per obsessions: la malaltia, la mort, la gelosia, la incomprensió i la solitud. Aquest món particular ens transmet a través d'una obra que per les seves característiques inicia el camí de l’expressionisme. Més obres: “El vampir”; “El dia de després” (obres angoixades), “Autoretrat fumant”, “La nena malalta” (molt dramàtica), “La mort i l’amor” (Eros i Zanathos), “Madonna” (figures femenines amb ulls enfonsats i cabells llargs, com si fossin serps), “La dansa de la vida” (no representa els rostres dels de darrere, molt simbolista, 1893), “Pubertat” (la nena sembla molt espantada, desproporcionada, ombra fantasmagòrica), “El crit” (gravat, litografia). Paisatges amb solitud, sense persones. “La taverna”, “Autoretrat en el bar”, “Malancolia” (gravat), “La mort de Marat”.

Estil

Estil: L’estil, l’expressionisme, serà sobretot un moviment que apareix a començaments del segle XX. És el moment en el que el nom d’expressionisme serveix per qualificar pintures que ens transmeten sensacions dramàtiques o d’angoixa. Quan Munch pinta aquesta obra encara no existeix el nom d’expressionisme, ja que surt per primera vegada el 1906 per denominar un estil alemany anomenat “Die Brücke”. Però tot i així hem de citar l’expressionisme per tota la obra de Munch, per les emocions que ens transmet. En el Crit intenta explicar una angoixa pròpia, tant per la figura en primer terme com per les línies i els colors.

Context Històric

Context històric: El pensament filosòfic de finals del S.XX inicia un camí vers al nihilisme i un plantejament radial de la societat. Escriptors i filòsofs que sens dubte, van influir sobre Munch, com Nietzsche, Kierkegaard, Ibsen, Stringberg... Donant un sentit de la vida com pessimista.

Anàlisi Formal

Anàlisi formal

Tema/Iconografia

Tema/Iconografia: Una figura poc definida, en primer terme, es posa les mans al cap i crida amb gran violència. Mentre que darrere dues persones continuen indiferents el seu camí. El pont i el fiord al costat, ens situen a Noruega. Segons alguns historiadors, la figura, es podria haver inspirat en una mòmia peruana que hi havia a París, al Museu de l’Home.

Composició

Composició: La composició és tancada, perquè les línies ondulants del mar van cap al centre de la figura. Envolten el tema. Les línies compositives ondulant de l’aigua i del cel i una diagonal: el pont i la barana, que traspassa la composició. Les línies en conjunt creen una inestabilitat visual. En quan al cromatisme: els colors són contrastats i vius. Pinzellada gruixuda i perspectiva lineal i forçada. En va fer unes 50 versions, algunes en gravats.

Significat i Funció

Significat i funció

Significat

Significat: Munch en aquest quadre va representar una sensació d’angoixa vital i profunda solitud que ens comunica. Una por inconcreta perquè no veiem un perill imminent. Una experiència individual que fa extensiva a tota la societat. No ens transmet només un sentiment d’un moment, sinó que ens transmet la solitud, l’angoixa, que tots podem sentir.

Funció

Funció: Estètica i dramàticament comunicativa.

Transcendència

La transcendència: Aquesta obra ha esdevingut una icona de la societat d’avui. Munch crea el seu propi món que després influirà en l’expressionisme alemany. També mencionem que l’expressionisme tingui un període, un començament i un final, sinó que després en podem trobar amb l’expressionisme abstracte u obres d’ara mateix. El que fa que sigui expressionisme és el fet que ens transmeti un sentiment d’angoixa i dramatisme. Podem trobar un antecedent en Goya i les seves pintures negres, encara que no existia el nom d’expressionisme, ja que pel tema i la manera de tractar-lo ens transmet un sentiment d’angoixa i dramatisme.

La Torre Eiffel de Gustav Eiffel

Anàlisi Estilístic

Anàlisi estilístic

Autor

Autor: Gustav Eiffel era un enginyer famós en l’època i era propietari d’una fàbrica de construccions metàl·liques. S’havia fet famós per la construcció de ponts prefabricats, per el muntatge d’un ascensor de Lisboa, per participar a les comportes del canal de Panamà i per fer la estructura metàl·lica interna de ferro de l’estat de la llibertat de Nova York. Sobretot el coneixem per aquesta torre que porta el seu nom.

Estil i Context Històric

Estil i context històric: El que nomenem estructura de ferro consisteix en la utilització de ferro com a material constructiu, que és propi de l'arquitectura d’enginyers de la segona meitat del segle XIX. Aquesta arquitectura es caracteritza per la seva utilització com arquitectura funcional desproveïda, sense la utilització d’elements decoratius i superflus. Al segle XIX es caracteritza l’arquitectura perquè torna a estils anteriors com el neoclàssic i neogòtic i a mitjans de segle parlem de arquitectura eclèctica, com a una arquitectura que barregen elements diferents d’altres estils de manera indiscriminada (Ex. Òpera de París. El Sagrat Cor, Església a Montmartre (Cúpules bizantines, arquivoltes romàniques, entrada de barroc) Altar de la Pàtria. Banc d’Espanya de Madrid. Torre de grup escolar amb influències de l’islam). I així l’utilització del ferro en l’arquitectura va donar llocs a una arquitectura funcional, com per exemple les estacions de tren, els mercats de la ciutat,… El primer edifici de ferro va ser el Palau de Vidre, en ocasió de l’exposició universal de Londres el 1850.

Anàlisi Formal

Anàlisi formal

Composició. Planta-Espai

Composició. Planta-espai: La torre s’aixeca sobre quatre grans pilars de ferro que formen quatre arcs. És totalment simètrica, des de qualsevol cantó on la mirem. La planta és un quadrat. Mesuren 124 metres cada costat i amb una alçada de 305 metres. El sistema constructiu combina elements arquitravats i voltats. L’estructura de l’edifici és vertical, que s’aixeca com una agulla des del centre dotant l’edifici d’equilibri i estabilitat. Hem de parlar a la mateixa vegada d’espai interior i exterior, perquè està buida. Quan es va edificar era la construcció més alta del món. L’estructura mecànica es deixa a la vista i els espais buits del primer i segon pis, al ser buits, donen transparència i un efecte d’ingravidesa, que no pesa. Els 4 costats són idèntics per la qual cosa no hi ha façana ni un costat que tingui més importància o interès que l’altra.

Urbanisme

:La torre va ser ubicada a la zona on es va celebrar l’exposició universal de París de 1889 i es va situar en una zona que permet la visió de la torre des de múltiples indrets de la ciutat i de rodalies. Significat i funcióFunció:Tenia la funció de commemorar el centenari de la revolució francesa (1789) i ames es volia crear una obra emblemàtica amb motiu de l’exposició universal. A diferència d’altres edificis de l’època està desprovista d’elements decoratius. Significat:Les exposicions universals van ser concebudes com grans aparadors on els diferents estats presentaven els seus avenços. París va organitzar l’exposició aquest any per commemorar la revolució francesa. I la torre es va convertit en un símbol de la potència i de l’avenç de la tècnica constructiva a França. La transcendènciaAquesta construcció va donar lloc a molta polèmica. Molta gent volia que s’enderroqués, malgrat la oposició la torre es va quedar en peu. I es va convertir en un símbol de la modernitat i les noves tècniques. I al mateix temps s’ha convertit en el monument més emblemàtic de París.

LA PEDRERAEstil:Modernisme o Art Noveau (nom internacional) es desenvolupa a les ciutats d’Europa on hi ha una burgesia potent entre 1890 i 1910. Va ser un estil que volia unificar totes les arts: arquitectura, escultura pintura, arts decoratives com joieria disseny de mobles... Sobre una mateixa estètica. Aquest estil va ser totalment original i innovador tal com es mostren els seus noms. La creativitat del modernisme va ser especialment important en arquitectura i arts decoratives. El modernisme es decoratiu i es caracteritza per les formes ondulants, de ritmes asimètrics, i amb motius estilitzats inspirats en la natura. Aquests motius són principalment vegetals o d’insectes. I també la noia de llarga cabellera ondulant, estilitzada i esquàlida com una nimfa.El modernisme fa servir nous materials com el vidre i el ferro accessibles per la producció industrial.Autor:Arquitecte català de Reus. Estudià arquitectura a Barcelona i allí es va impregnar de la corrent neomedievalisme o historicista en l’arquitectura. Les seves primeres obres no les considerem modernistes, les va fer fora de Catalunya, com: “El Palau Episcopal” a Estorga (León), “La casa de los Botines” (León). Són majoritàriament edificis eclèctics.Al tornar a Barcelona les seves obres s’inscriurien dins la innovació del modernisme, amb un llenguatge propi molt innovador. Gràcies a això Gaudí serà internacionalment conegut. Senyalem com a obres més famoses, a més de la Pedrera: “El Palau Güell”, “El Parc Güell”, “Casa Batlló” , “La Sagrada Família” i “La Cripta de la Colònia Güell”. Güell va ser de mecenes  de Gaudí. Va morir atropellat per un tramvia.Context històric:En aquesta època Barcelona té una important burgesia emprenedora que ser la que va fer els encàrrecs als arquitectes. Una burgesia que esta en contacte també amb les novetats internacionals. També és una època conflictiva, trobem  la Setmana Tràgica. Confrontacions entre Partits liberals i conservadors.Gaudí era bastant religiós i tenia imatges religioses que les va tenir a la Pedrera, però les van fer treure.Anàlisi formalPlanta:Edifici en planta rectangular que fa xamfrà. Les parets són ondulants i la planta està dividida ens dos blocs de vivenda i dos celoberts. Es dels primers edificis que té ascensor a Barcelona. Materials Constructius:Són pedra, maó, ferro forjat, ceràmica. Primers edificis que fa servir el formigóElements de suport:Pilars de pedra, la qual cosa permet una planta sense parets mestres. També donen la possibilitat de grans finestres a l’exterior amb una il·luminació interior en totes les plantes.  I l’aportació de tendes.L’espai exterior i façana:La façana no es simètrica però té un gran equilibri a partir dels balcons que s’adapten a les formes ondulants de l’edifici.A l’exterior amb aquestes formes ondulants que van ser tallades directament a la pedrera, la qual cosa va donar nom a l’edifici. D’altra banda en les decoracions dels balcons veiem elements vegetals fetes amb ferro forjat, tots els dissenys són diferents entre si. I amb les característiques innovadores del modernisme.Destaquem el terrat on trobem les xemeneies i igualment els dipòsits d’ aigua de l’edifici, que tenen forma com de soldats. I la sortida al terrat, que eren comunitaris per a tots els veïns. Estan fetes amb formes orgàniques. Parcialment els dipòsits d’aigua estan recobertes de trencadís de ceràmica. I les xemeneies tenen forma peculiar com si fossin guerrers amb cascs o mascares, i estan recobertes de trossos d’ ampolla trencat. (s’anticipa a l’arte póveda)Destaquem que l’interior dels pisos que havia dissenyat Gaudí tenien parets irregulars i formes ondulants la qual cosa va fer que Gaudí també dissenyés els mobles, però malauradament després es va reformar i es va imposar les línies rectes. Elements decoratiusDestaquem les ondulacions dels balcons, concebudes com elements escultòrics. Són dinàmiques i provoquen un joc de clarobscur molt decoratiu.Les pedres dels balcons ban ser tallades “in situ” a la pedrera i per aquest motius es va donar el nom de l’edifici de “La Pedrera”.Mencionem que les baranes dels balcons de ferro forjat simulen motius vegetals, i a la part superior, havia d’haver-hi una escultura monumental de la Mare de Déu del Roser, però que degut a l’esclat de la Setmana Tràgica al 1909, no es va dur a terme.Significat i funcióFuncióÉs un edifici residencial com era típic a l’època. A la principal hi tenia que viure la família Milà i la resta eren pisos de lloguer.SignificatLes formes sinuoses són característiques del modernisme català. L’edifici combina elements funcionals i tècnics amb altres artesanes com són els balcons de ferro forjat i el trencadís de ceràmica.TranscendènciaLa Pedrera per la seva originalitat, va tenir influència sobre obres d¡arquitectura expressionistes i també dintre de les arts plàstiques: l’edifici fou admirat pels surrealistes. Especialment per Dalí. Fins i tot quan el Modernisme passà de moda, la Pedrera va continuar sent admirat. La Pedrera és un dels edificis emblemàtics de Barcelona, juntament amb la Sagrada Família.

MAGATZEMS CARSON.Autor:Sullivan és l’arquitecte més important de l’anomenada escola de Chicago. Estudià arquitectura primer a EE.UU i després a París, on rep la influència decorativa modernista.Va tenir alguns encàrrecs importants abans d’aquest, a Chicago i després va investigar les possibilitats que ofereixen les estructures mecàniques i l’aplicació d’aquestes. Va construir edificis comercials que alhora van ser els primers gratacels de Chicago i del món.Estil i context històric:L’Escola de Chicago és l’estil funcional que trobem en aquesta ciutat a finals del S.XX.Al 1871 hi va haver un gran incendi al centre de la ciutat. Els edificis eren de poca alçada i tenien tots bigues de fusta i això va provocar que l’incendi s’estengués ràpidament.  Els solars que van quedar al centre eren molt valuosos econòmicament i els arquitectes que van començar a construir edificis van intentar aprofitar al màxim edificant els edificis a més alçada. Això va ser possible d’una banda, col·locant una estructura metàl·lica d’acer i també gràcies a l’invent de l’ascensor. A part de Sullivan també hi ha altres arquitectes associats en equips, idea innovadora. Per tal de construir ràpid eliminaran els elements ornamentals. Així doncs podem parlar d’aquesta arquitectura com la primera arquitectura funcional. D’altra banda també és el primer estil amb personalitat que trobem als Estats Units, fins llavors tots els artistes anaven a estudiar a Europa. Anàlisi formalÉs un edifici comercial: uns magatzems. El fet de ser uns magatzems era una idea moderna avançada. Van ser els primers d’Amèrica.L’edifici ocupa la cantonada d¡una cruïlla de carrers, en comtes de ser un angle recte. Però veiem que adopta una forma circular i arrodonida.Exterior:També a la façana veiem com 3 parts de l’edifici:El que és la base: l’entresol i la primera planta. On hi ha els aparadors, hi ha una estructura de ferro que té una decoració naturalista. És l’únic element decoratiu que ens recorda al modernisme. Després venen una sèrie de plantes homogènies amb amplis finestrals que a la part superior de l’edifici són de menys alçada. I el sostre es tanca amb una coberta plana. Precisament aquestes finestres tan amples i horitzontals, formades per un vidre... donen lloc a una tipologia arquitectònica que es coneix amb el nom de “Finestres Chicago”. Al mateix temps aquestes finestres tan amples fan que l’edifici no sembli tan alt i permet una major adaptació visual amb el seu entorn.Per últim trobem les grans finestres dels aparadors, que permeten una interrelació amb l’exterior amb l’interior, de manera que hi ha una continuació entre el carrer i el vestíbul del magatzem. La porta esta situada a la cantonada, amb una porta giratòria. Significat i funcióFunció:Finalitat útil i funcional, pràctica. Va funcionar com a magatzems fins al 2007, al 1998 es va declarar un edifici històric.Era un magatzem especialitat a la venda de roba, calçats mobles de la llar, joieria, productes de bellesa...Significat:Aquest magatzems estan considerats com una de les construccions més rellevants de Chicago i també significatius de l’Escola de Chicago. Precisament el disseny funcional anticipa l’arquitectura funcionalista i racional, una teoria que resumeix amb la frase atribuïda a ell mateix: “La forma segueix a la funció”. La transcendència Fa servir els nos materials com l’estructura d’acer u obrint grans finestres a l’exterior. Això era una novetat a l’època.És una arquitectura sense decoració. Després es faran molts gratacels a Nova York amb motius decoratius (?).Els plantejaments de Sullivan constitueixen l’origen de l’arquitectura racionalista europea, figures com Le Corbusier, després de la Primer Guerra Mundial, als anys 1920. També destaquem a Mies Van Der Rohe i el moviment de la Bauhaus.

PALAU MUSICA.Autor:Domènech i Montaner és un dels arquitectes modernistes més destacats juntament amb Gaudí. Va projectar inicialment alguns edificis per la exposició universal de Barcelona, quje encara eren eclèctics o neo-medievals. Però ja feia servir com a materials nous la ceràmica, vidre i el ferro forjat. Definitivament les seves obres modernistes van ser el Palau de la Música i l’hospital de Sant Pau. La seva decoració es caracteritza per ser molt carregada i suntuosa.A més d’ arquitectura va ser historiador de l’Art i un polític catalanista molt actiu.Context històric:En aquesta època Barcelona té una important burgesia emprenedora que ser la que va fer els encàrrecs als arquitectes. Una burgesia que esta en contacte també amb les novetats internacionals. D’altra banda Barcelona, a partir de la Revolució Industrial, necessitarà expandir-se pel creixement demogràfic i va ser llavors quan es projectar el pla Cerdà. Aquest pla, a més d’edificis, es preveien projectar infraestructures com hospitals, parcs, o el mateix Palau de la Música.Planta-espaiEl palau s’ubica en un espai irregular i lleugerament trapezoïdal. A la part més estreta trobem l’escenari. Mentre que a la resta trobem l’auditori  les dependències administratives. La sala de concerts es concebuda com a una gran caixa de vidre., gracies a la utilització de columnes de ferro i formigó que estalvien les parets mestres.Materials constructiusSón: ferro, maó, pedra artificial, vidre,  ceràmiques i mosaic. La il·luminació es important degut a una gran clarabolla del sostre i vitralls en els laterals.Espai exteriorL’edifici quedava entre  carrers estrets encara que actualment gràcies a algunes remodelacions es pot apreciar més l’estructura de l’edifici. L’entrada, a causa d’ estrets carrers estrets es situa en el xamfrà. Aquesta entrada esta decorada per un grup escultòric de Miquel Blay amb el tema de “La cançó popular”. És una al·legoria presidida per la mussa de la música i Sant Jordi. I a la part inferior un grup de figures representant dones nenes, pagesos i treballadors industrials.Elements decoratiusHi van participar els millors artistes i artesans del moment entre ells l’escultor Miquel Blay i Pau Gargallo. Gargallo va fer les escultures de l’interior.Gran claravolla central, hi ha representades nimfes i en el fons de l’escenari una representacions de figures femenines, representen les musses.Per últim com elements decoratius destaquem el mosaic i les columnes i la part altra també decorada amb mosaic.Significat i funcióFunció:Lúdica (es pot assistir als concerts) i destaquem la visibilitat de l’escenari amb un a perfecte acústica.Significat:L’edifici en la seva decoració representa Catalunya: la seva historia i la seva cultura, per aquest motiu els elements escultòrics recreen a la façana la cultura de la música popular catalana.Aquest edifici va constituït la culminació del catalanisme polític. I la construcció de l’obra va ser sufragada amb aportacions populars i l’Orfeó català. La transcendència Malgrat la importància de l’obra, el Palau no va tenir cap repercussió en l’arquitectura posterior, perquè aquesta mena de decorativisme passà de moda, fins a tal punt que va ser anomenat, de manera despectiva, “Palau de la Quincalleria Catalana”. Va estar apunt de ser enderrocat pel seva excessiva decoració.La revalorització del modernisme arreu de món ha reivindicat aquesta obra com un element importantíssim del patrimoni A l’any 1997 es va declara per la UNESCO patrimoni de la humanitat.També és un edifici emblemàtic de Barcelona.