Anàlisi d'obres d'art: Eros i Psique, El Jurament dels Horacis, Els afusellaments del 3 de maig i La Llibertat guiant al poble

Eros i Psique

1. Documentació general

Títol:

Eros i Psique

Autor:

Canova

Cronologia:

1787-1793

Context històric i cultural:

És l'època prèvia a la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim. També és el moment de la independència dels Estats Units i l'inici del regnat de Carles IV a Espanya.

Estil:

Neoclassicisme

Lloc:

Louvre

Materials:

Marbre

Tècnica:

Talla

Formes:

Exemptes

Tipologia:

Cromatisme:

Monocroma

Breu aproximació:

1824

2. Anàlisi formal

Composició:

L'obra és centrípeta, crea un gran contrast entre el buit i el material i la llum i l'ombra. La composició fa forma d'espiral.

Ritme:

Les figures tracten d'abraçar-se i els caps queden emmarcats entre els braços. Les cames i les ales fan una X. El cos de la jove fa una diagonal.

Temps:

Mostra equilibri entre moviment i repòs.

Estil:

Rostres hieràtics. Estil neoclàssic.

Eros i Psique

3. Interpretació

Contingut i significat:

L'obra representa una noia molt bella de la qual es trobava enamorat el déu Eros. Cada nit Eros s'ajeia en el llit de Psique i ella una nit quan el veu s'espanta i li llença cera d'espelma. Acorralada, va a l'oracle de Venus i aquesta li dóna tres mandats. Fent l'últim mandat s'adorm quan destapava el càntir que li havia de donar a Venus per encàrrec de Prosèrpina. La noia no es va despertar fins que Eros la va besar i llavors s'enamora d'ell. L'obra representa aquell moment.

Encàrrec i recepció:

Encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el saló de la seva vila.

Funció:

Decorativa

4. Conclusió

L'obra concilia el respecte per l'antiguitat i una imaginació molt personal. Converteix un petó en una imatge universal d'amor i desig carnal.

El Jurament dels Horacis

1. Documentació general o catalogació

Nom de l'obra:

El Jurament dels Horacis

Autor:

Jacques Louis David

Cronologia:

1784-1785

Context històric i cultural:

França prèvia a la Revolució, la fi de l'Antic Règim a tota Europa, la Independència dels Estats Units i de l'Espanya de Carles III.

Estil:

Neoclàssic

Tècnica:

Oli sobre tela

Suport:

Oli sobre tela

Lloc:

Louvre

Primera aproximació:

L'obra representa un escenari romà, amb tres joves agafats entre ells i mirant cap al centre de l'escena amb les mans alçades. L'home del centre porta tres espases. En segon pla es troben tres dones assegudes.

2. L'anàlisi formal

Elements plàstics: tipus de línia:

Predomina la línia vertical i recta, utilitzada a les figures masculines. L'enrajolat dóna perspectiva, crea sensació profunditat.

Elements plàstics: tipus de colors:

Colors brillants i destaquen tonalitats vermelles, i predominen les grises i ocres sense matisos.

Elements plàstics: llum:

Crea un efecte clarobscur i entra per l'esquerra de l'obra i projecta ombres.

Composició:

3 parts que corresponen a cadascun dels arcs del fons. El centre compositiu és el pare i les mans dels germans.

Ritme:

L'actitud marcial dels germans contrasta amb l'abatiment de les dones, així donant dramatisme a l'obra.

Temps:

Voluntat d'eternitat, patriotisme.

Estil:

Neoclàssic, intent de retornar a l'art grecollatí en rebuig del rococó. Tema clàssic, inspirat en l'antiga Roma.

El Jurament dels Horacis

3. La interpretació

Contingut i significat:

Tracta d'un assumpte dramàtic, història d'Alba Longa i Roma situat en el segle VII a.C.

Encàrrec i recepció:

Lluís XVI al Saló del 1785.

Funció:

Decorativa i propagandística.

4. Conclusió

Aquesta obra va obtenir un gran èxit i es va convertir amb el pas del temps en el manifest del neoclassicisme pictòric pel seu modelatge, pel predomini del dibuix i pel missatge que vol transmetre.

Els afusellaments del 3 de maig

1. Documentació general o catalogació

Nom de l'obra:

Els afusellaments del 3 de maig

Autor:

Goya

Cronologia:

1814

Context històric i cultural:

És l'època del neoclassicisme, la França de l'Imperi Napoleònic i a Espanya es desenvolupa el regnar de Ferran VII i el Trienni Liberal.

Estil:

Per època neoclassicisme, però Goya és inclassificable.

Tècnica:

Oli

Suport:

Tela o llenç

Lloc:

Prado

Primera aproximació:

A l'esquerra es veuen uns cossos morts als peus d'uns que estan a punt de ser afusellats. Entre ells destaca un home de camisa blanca.

2. L'anàlisi formal

Elements plàstics: tipus de línia:

Predomina la línia corba, pinzellada llarga i àmplia.

Elements plàstics: tipus de colors:

Predominen els colors foscos, contrasta la foscor amb la camisa blanca i el groc del fanal.

Elements plàstics: llum:

Contrast lumínic per aconseguir dramatisme, la llum del fanal il·lumina l'obra.

Composició:

Dominada per dues diagonals que conflueixen en el fanal. Perspectiva aconseguida per l'edifici del fons, 3 grups de víctimes, els morts, els que esperen i els que estan sent afusellats. Composició centrípeta.

Ritme:

Equilibri entre la quietud dels morts i la tensió dels que miren i els soldats.

Temps:

Representació d'un fet del que Goya va ser testimoni, per tant hi ha voluntat d'eternitat.

Estil:

Quarta etapa marcada per la Guerra del Francès. Goya és inclassificable.

Els afusellaments del 3 de maig

3. La interpretació

Contingut i significat:

És una pintura històrica que representa l'aixecament dels madrilenys contra l'ocupació francesa. Mostra l'inici de la guerra.

Funció:

Vol recordar el que va ser la Guerra del Francès i els fets històrics.

Explicacions:

Hi ha exaltació del color pròpia del Romanticisme, conté la crítica social del Realisme.

4. Conclusió

És un exemple de la pintura inclassificable i alhora indicadora de la que serà anomenada moderna.

La Llibertat guiant al poble

1. Documentació general o catalogació

Nom de l'obra:

La Llibertat guiant al poble

Autor:

Eugène Delacroix

Cronologia:

Primer terç del segle XIX

Context històric i cultural:

França viu la fi de la monarquia absoluta i la instauració de la monarquia constitucional, és el moment dels moviments liberals i nacionalistes a Europa. Coincideix amb la darrera etapa del regnat de Ferran VII i la independència de les colònies llatinoamericanes.

Estil:

Romanticisme

Tècnica:

Oli sobre tela

Suport:

Oli sobre tela

Lloc:

Louvre

Primera aproximació:

Una multitud que s'apropa a l'espectador. Encapçala el grup en el centre una dona que porta una bandera a la mà dreta i un fusell a l'altra. Al seu costat dret hi ha un home burgès i a l'esquerra un noi amb pistoles.

2. L'anàlisi formal

Elements plàstics: tipus de línia:

Les pinzellades mostren ondulació de la línia, predomina la corba.

Elements plàstics: tipus de colors:

Dominen les tonalitats fosques i ocres. Destaquen els colors de la bandera de França.

Elements plàstics: llum:

Està il·luminada de forma irreal, s'ha disposat de manera expressa les parts destacades per potenciar el moviment.

Composició:

Composició piramidal ascensorial, la dona és l'eix central, composició centrípeta.

Ritme:

Gran mobilitat, li dóna importància a la línia corba.

Temps:

Voluntat d'eternitat: patriòtica.

Estil:

Romanticisme.

La Llibertat guiant al poble

3. La interpretació

Contingut i significat:

La dona és la personificació de la llibertat, per tant, la de la França nova per la que es lluita. Al seu costat l'acompanyen diferents categories socials, un home burgès, la classe neutral i el jove que simbolitza el canvi futur.

Tema:

És de caire històric, ja que fa referència als fets revolucionaris de 1830 a França, es passa d'una monarquia absolutista a una constitucional.

Funció:

Al principi propagandística, però amb el temps va ser commemorativa.

Explicacions:

El rei Felip I la va comprar al Saló de París el 1831.

4. Conclusió

Aquesta obra és, després de Goya, la primera pintura moderna amb caràcter polític.