Anàlisi d'Obres d'Art: Delacroix i l'Arquitectura Neoclàssica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,33 KB
La Llibertat Guiant el Poble
Eugène Delacroix
1830
Oli sobre tela, 2,60 x 3,25m
Estil: Romàntic
Tema: Al·legòric i històric
Localització: Museu del Louvre
Biografia de l'Autor
Eugène Delacroix va ser el pintor francès més destacat del moviment romàntic. El descobriment de l'obra de Constable, la tècnica d'aquest pintor i la manera com emprava els colors per crear un ambient, el va fer viatjar a Anglaterra l'any 1825, on va quedar entusiasmat per la pintura anglesa de Gainsborough. Atret per l'exòtic, va viatjar al Marroc, on va descobrir la lluminositat i el color dels paisatges.
Descripció Formal
Delacroix estructura la composició a partir d'un triangle en què la bandera tricolor de França ocupa el vèrtex superior i els cossos morts la base. La figura femenina esdevé l'eix central en relació amb el qual es distribueixen els altres personatges. L'obra està dominada per tonalitats fosques i ocres. Delacroix trenca aquesta monotonia amb la inclusió, a zones determinades de la tela, dels colors de la bandera francesa: blanc, vermell i blau.
Temàtica
Aquest quadre mostra els fets revolucionaris que es van produir a París els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830, que van posar fi al regnat dels Borbó a França i van donar pas a una monarquia constitucional. La finalitat d'aquesta obra era remarcar l'esperit combatiu i de rebel·lia que va unir el poble francès.
Models i Influències
L'obra de Delacroix recull la influència de diferents creadors com: Rubens, Miquel Àngel, Caravaggio i sobretot Ticià.
L'Església de la Madeleine
Pierre Alexandre Vignon i Jean-Jacques Marie Huvé
1806-1842
Tipologia: Església
Material: Pedra
Estil: Neoclàssic Neobarroc
Localització: París
Biografia dels Autors
L'actual església de la Madeleine va ser construïda per Pierre Alexandre Vignon, un dels principals arquitectes neoclàssics de França. A la seva mort, l'any 1828, l'església va ser continuada per Jean-Jacques Marie Huvé, responsable de totes les obres interiors del temple, entre les quals destaquen les tres cúpules.
Funció i Significat
En el seu projecte original, la Madeleine era una església, però arran dels esdeveniments produïts durant la Revolució Francesa, l'edifici va ser transformat en temple de la Revolució per la seva proximitat a la Plaça de la Concorde, lloc on havien guillotinat a Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta.
Descripció Formal
L'església s'eleva, a la manera d'un temple clàssic, sobre un podi al qual s'accedeix per una àmplia escalinata. La seva tipologia es correspon amb la d'un temple perípter monòpter de planta rectangular. El pòrtic està presidit per columnes corínties de 20 metres d'alçada molt esveltes, damunt les quals hi ha un entaulament amb tres platabandes. L'interior de l'edifici s'estructura en una única nau amb absis semicircular al presbiteri.
Models i Influències
L'arquitectura neoclàssica va prendre com a referència directa la cultura de la Grècia i la Roma antigues. Especialment, la tipologia del temple clàssic, amb un gran pòrtic i frontó, esdevingué un model molt habitual. Vignon va prendre com a model el temple de la Maison Carrée.