Anàlisi d'Obres d'Art: Del Neoclassicisme al Realisme

Eros i Psique

1. Documentació general

Obra de Canova, realitzada entre 1787 i 1793, prèvia a la Revolució Industrial i al final de l'Antic Règim. Es tracta d'una escultura exempta, tallada en marbre monocrom. Amb una composició centrípeta, l'obra es troba actualment al Museu del Louvre de París i pertany al moviment neoclàssic.

2. Anàlisi formal

Les dues figures, Eros i Psique, es troben en un tendre abraç, amb els caps emmarcats entre els braços, creant una forta càrrega eròtica. La composició, dirigida cap al centre del grup, forma una X que genera un contrast entre el buit i el material. Canova construeix una piràmide visual, mostrant un equilibri entre moviment i repòs, amb una clara voluntat d'eternitat. El sentiment universal de l'amor esdevé el tema principal. Els rostres hieràtics i el joc de llum i ombra creen diverses sensacions en l'espectador. L'obra representa l'ideal de la figura humana, eliminant el moviment espontani i destacant el volum dels cossos, el drapejat de les robes i el treball del cabell. Es pot apreciar la imitació de l'art grecollatí, característica del neoclassicisme.

3. Contingut i significat

Funció principalment decorativa.

4. Conclusió

Canova aconsegueix conciliar el respecte per l'antiguitat clàssica amb una imaginació molt personal. El petó, imatge universal de l'amor, es presenta en una dimensió de tendresa i desig carnal.

El jurament dels Horacis

1. Documentació general

Obra de Jacques-Louis David, pintada a l'oli sobre tela entre 1784 i 1785. Pertanyent al neoclassicisme, el quadre es va realitzar en el context històric de la França prèvia a la Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim a Europa. Es troba al Museu del Louvre de París.

2. Anàlisi formal

La línia recta vertical domina la composició, reforçada per l'enrajolat del terra i les parets, creant una perspectiva lineal que convergeix en el punt de fuga: el jurament. La profunditat s'aconsegueix mitjançant l'enrajolat, els tres arcs de mig punt del fons i un focus de llum que il·lumina el fons. El dibuix és precís, amb colors brillants on destaquen els vermells, els grisos i els ocres, sense gaires matisos. La composició es divideix en tres parts, corresponents als arcs del fons. El centre compositiu és el pare, amb les espases, mentre que el primer arc presenta els tres germans, el segon el pare i el tercer les dones i els nens. L'actitud marcial dels joves contrasta amb l'abatiment de les dones, accentuant el dramatisme. L'estil neoclàssic busca retornar a les fonts clàssiques gregues i romanes, com a reacció al Rococó. Els personatges vesteixen a la manera romana i la decoració és sòbriament romana. L'obra recull esdeveniments contemporanis a l'autor i previs a la Revolució Francesa.

3. Interpretació

Basada en la història narrada per Titus Livi a Ab urbe condita, l'obra va ser un encàrrec de Lluís XVI per al Saló de 1785. Amb una clara funció decorativa i propagandística, el quadre transmet la importància de complir amb el deure envers la pàtria, per sobre dels sentiments personals.

Els afusellaments del 3 de maig

1. Documentació general

Obra de Francisco de Goya, pintada el 1814 durant el Neoclassicisme. El context històric és la França de l'Imperi Napoleònic i l'Espanya de Ferran VII. Realitzada a l'oli sobre tela, l'obra es troba al Museu del Prado de Madrid. Goya, inclassificable en aquesta obra, es mostra com a precursor del Romanticisme, amb un triomf dels sentiments, la llibertat i la imaginació.

2. Anàlisi formal

El dibuix gairebé desapareix, dominant la taca de color i la línia corba. Els cossos i els rostres es deformen amb una tècnica innovadora per a l'època, propera a l'expressionisme actual, transmetent sentiments intensos. Els colors foscos predominen, amb un fort contrast amb el blanc de la camisa, creant un efecte dramàtic. La composició està dominada per diagonals, com la de la muntanya del Príncipe Pío i la de l'escamot d'afusellament, que convergeixen en el fanal. Tres grups es defineixen: els qui esperen ser afusellats, els qui ho estan sent i els morts. Hi ha un cert equilibri entre la quietud dels morts i la tensió dels soldats i les víctimes.

3. Interpretació

L'obra recull un fet històric: els afusellaments del 3 de maig de 1808. Pertanyent al gènere de la pintura històrica, el tema principal és la Guerra del Francès. La funció és commemorativa, recordant les gestes heroiques del poble espanyol contra l'opressió francesa. Es pot apreciar l'exaltació del color pròpia del Romanticisme i la crítica social característica del Realisme.

4. Conclusió

Una pintura inclassificable que inicia el camí cap a la pintura moderna.

La Llibertat guiant al poble

1. Documentació general

Obra d'Eugène Delacroix, pintada el 1830 en el context de la fi de la monarquia absolutista i la instauració de la monarquia constitucional. Coincideix amb els moviments liberals i nacionalistes a Europa. Pintada a l'oli sobre tela, l'obra mostra una dona al centre, amb una bandera a la mà dreta i un fusell a l'esquerra, liderant un grup de persones.

2. Anàlisi formal

La línia corba predomina en la composició. La profunditat s'aconsegueix mitjançant la disposició dels elements: els cossos caiguts en primer pla, l'home agenollat, l'home del fusell, la dona amb la bandera i el noi de les pistoles en un segon pla, i la multitud difuminada al fons. L'obra transmet una gran mobilitat, amb el grup de persones dirigint-se a l'espectador. La voluntat d'eternitat es fa patent en la commemoració d'actes revolucionaris i la participació patriòtica. Es poden apreciar influències de diversos mestres. Com a exponent del Romanticisme, l'obra presenta una temàtica exòtica i històrica.

3. Interpretació

La dona representa la personificació de la Llibertat i la nova França que s'està forjant.

4. Conclusió

Una de les obres més representatives del Romanticisme pictòric francès.

L'enterrament d'Ornans

1. Documentació general

Obra de Gustave Courbet, pintada el 1849 durant la dissolució de la Confederació Alemanya i la Revolució de 1848. Mentre Isabel II regnava a Espanya, a Europa es desenvolupava el Realisme. L'obra, un oli sobre tela, mostra un grup d'homes vestits de negre, acompanyats de clergues i escolans, un dels quals porta una creu.

2. Anàlisi formal

La línia recta vertical domina la composició, amb tonalitats ocres i negres, on destaca el blanc de les robes dels escolans. La disposició horitzontal dels personatges recorda un fris grec, sense cap tipus de jerarquia. El format del quadre és apaïsat, amb una atmosfera fosca. El centre compositiu se situa entre els dos enterradors. Hi ha més repòs que moviment, amb un temps referencial.

3. Interpretació

Courbet pretenia representar la realitat tal com era. L'obra narra un funeral, un acte rutinari per a la majoria, però mostrant la indiferència dels assistents. No hi ha jerarquia en la disposició dels personatges. La funció és plasmar un esdeveniment social com un enterrament de forma objectiva.

4. Conclusió

Un dels millors exemples de pintura realista, representant un fet quotidià amb detalls que mostren l'essencial de la natura humana.

Le Déjeuner sur l'herbe

1. Documentació general

Obra d'Édouard Manet, pintada el 1863 durant la transició del Realisme a l'Impressionisme. El context històric és el d'una Europa en ple desenvolupament del model polític liberal, amb les unificacions d'Alemanya i Itàlia. Aquest oli sobre tela es troba al Museu d'Orsay de París.

2. Anàlisi formal

La línia corba predomina, amb una perspectiva creada per la dona i la barca al riu, i els arbres que generen profunditat. Els colors verds dominen, acompanyats de negres, blancs, blaus i ocres en els personatges. Les figures humanes són zones plenes de color, sense línies definides, creant un fort contrast. L'ús del negre va ser molt qüestionat per la seva ruptura amb l'academicisme.

3. Interpretació

La disposició dels personatges crea una piràmide, amb la dona del fons com a vèrtex i els altres com a base. La composició és centrípeta. La pintura a l'aire lliure, amb pinzellades soltes i el rebuig del clarobscur, caracteritzen l'obra. La captació de la llum i les variacions dels colors segons la seva incidència són elements clau. L'art de Manet va trencar amb l'academicisme de l'època, influenciat per mestres com Murillo, Goya, Velázquez, Giorgione, Frans Hals i Ticià. La funció de l'obra és principalment decorativa. Rebutjada pel Saló oficial de 1863, va ser exposada al Saló dels Rebutjats.

El Pensador

1. Documentació general

Escultura exempta de bronze realitzada per Auguste Rodin entre 1880 i 1900. Pertanyent a l'Impressionisme, l'obra es troba al Museu Rodin de París. El context històric és el de la Segona Revolució Industrial i el moviment obrer. L'escultura representa un home assegut, amb el cap recolzat en un dels seus braços.

2. Anàlisi formal

Un home nu, amb braços, mans i peus sobredimensionats, protagonitza l'obra. La composició és centrípeta. La musculatura en tensió i el volum realista caracteritzen l'escultura. L'acabat irregular genera ombres que contribueixen a transmetre el patiment i l'esforç del personatge. En complet repòs físic, l'obra té una voluntat d'eternitat, representant l'actitud reflexiva de l'home, diferenciant-lo dels animals.

3. Interpretació

L'home es troba en actitud reflexiva. Rodin va concebre l'escultura com una imatge de Dante. El 1880, Rodin va rebre l'encàrrec de realitzar unes portes per al Museu d'Arts Decoratives de París, La Porta de l'Infern. La imatge de Dante, que finalment esdevindria El Pensador, se situaria a la part superior central de la porta.

4. Conclusió

Rodin, un dels escultors més influents de la seva època, es caracteritza per la duresa deliberada i la textura inacabada de les seves obres.