Anàlisi d'Obres Arquitectòniques: Eiffel, Sullivan, Gaudí i Mies

Torre Eiffel: Símbol de la Modernitat a París

1. Classificació de l’obra

• Títol: Torre Eiffel
• Autor: Alexandre Gustave Eiffel
• Cronologia: 1887-1889
• Localització: Camps de Mart (París)
• Estil: Arquitectura del ferro i dels nous materials

2. Descripció de l’obra

a. Elements tècnics i estructurals

• Materials: Ferro forjat
• Estructura: Gran estructura metàl·lica formada per unes 18.000 peces de ferro forjat unides per 2,5 milions de reblons.
• Sistema constructiu: Utilització de materials industrials

b. Elements decoratius

No hi ha elements decoratius superflus.

c. Espais interiors

Els espais interiors i exteriors se solapen. Forma piramidal dividida en quatre parts amb tres plataformes. El primer bloc, amb una alçada de 57 metres, actua com a base. A sobre d'aquest, s'aixequen quatre pilars amb una lleugera inclinació cap endins, creant un efecte visual impressionant, amb una alçada de 115 metres, on hi ha la segona plataforma. Més amunt està el mirador situat a 274 metres d'alçada. Hi ha ascensors, botigues i un museu (a les primeres plataformes).

d. Espais exteriors

Quatre façanes idèntiques per garantir estabilitat i simetria.

e. Relació amb l’entorn

És el monument més alt de París, visible des de qualsevol lloc. Ubicació a París, prop del riu Sena i a l'ampli parc dels Camps de Mart, proporcionant una excel·lent integració urbanística.

3. Funció

Representar els avenços tecnològics de la societat industrial moderna i commemorar l'Exposició Universal de París i el primer centenari de la Revolució Francesa. Actualment funciona com a torre de comunicacions.

4. Significat o simbolisme

Símbol del progrés i la modernitat de la França de la segona meitat del segle XIX. Representació dels valors de la burgesia francesa de l'època i de l'esdeveniment de l'Exposició Universal de París.

5. Antecedents i influències posteriors

Inspirat en les construccions de la Revolució Industrial (amb ferro i vidre), com el Crystal Palace de Joseph Paxton i els ponts britànics. Exemple del futur de l'arquitectura basada en l'enginyeria enfront de l'historicisme arquitectònic.

6. Relacions amb obres similars

Altres obres de Gustave Eiffel són el Viaducte Garabit (1879-1884) i el Pont de Forth (1883-1890).

7. Diferències amb altres solucions coetànies

Molta diferència amb l'arquitectura historicista.

8. Context històric i cultural

A la dècada de 1880, França experimentava una transformació després de la caiguda del II Imperi de Napoleó III i la crisi de la Comuna de París. Sota la Tercera República, el país estava immers en una intensa industrialització, amb una burgesia influent i una París remodelada per les reformes urbanístiques de Haussmann, convertint-se en un centre cultural europeu destacat.

Magatzems Carson: Icona de l'Escola de Chicago

1. Classificació de l’obra

• Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott
• Autor: Louis Sullivan
• Cronologia: 1899-1901 (ampliació entre 1903 i 1904)
• Localització: Chicago (EUA)

2. Descripció de l’obra

a. Elements tècnics i estructurals

• Materials: Formigó, ferro, vidre
• Elements de suport, suportats i coberta: Està sostingut per una estructura metàl·lica que combina formigó armat (resistent al foc) amb ferro, permetent la creació d'interiors diàfans, ja que els murs de càrrega no són necessaris. A les diferents plantes hi ha pilars i columnes de formigó com a suport. La part superior es tanca amb una coberta plana.
• Sistema constructiu: Arquitectura del ferro i dels nous materials

b. Elements decoratius

Destaquen els ornaments a l'exterior amb una ornamentació naturalista de ferro i una ornamentació geomètrica més suau.

c. Espais interiors

Planta rectangular i lliure (amb columnes i pilars), en total 10 plantes on la forma segueix la funció, i amb llum abundant gràcies a les àmplies finestres.

d. Espais exteriors

Els Magatzems Carson, Pirie, Scott destaquen per la seva amplitud i funcionalitat, amb una distribució oberta i sense murs de càrrega. Les deu plantes de l'edifici estan organitzades segons la funció de cada secció, seguint el principi de "la forma segueix la funció". Les amplíssimes finestres proporcionen una abundància de llum natural a l'interior, creant un ambient acollidor. Els suports estructurals, com columnes i pilars de formigó, asseguren l'estabilitat sense obstaculitzar l'amplitud dels espais.

e. Relació amb l’entorn

L'horitzontalitat de les finestres s'adapta visualment a l'entorn urbà de Chicago, situat al districte històric i comercial, al xamfrà dels carrers Franklin i Adam (cor de la ciutat, associat tradicionalment als grans magatzems i al comerç).

3. Funció

Funcionaven com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott fins al 2007 (venda de roba, calçat, mobiliari…).

4. Significat o simbolisme

Exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, on la forma segueix la funció.

5. Antecedents i influències posteriors

Reflecteix l'essència de les innovacions constructives de l'Escola de Chicago (1875-1905) i influeix en el funcionalisme europeu (destaquen Adolf Loos i Le Corbusier).

6. Relacions amb obres similars

L’Auditorium de Chicago (1889) i el Guaranty Building (1895).

7. Diferències amb altres solucions coetànies

Destaca pel seu estil modernista, tot i que es diferencia per la seva funcionalitat.

8. Context històric i cultural

L'obra es desenvolupa a finals del segle XIX i inicis del segle XX, durant l'Escola de Chicago. Aquest període coincideix amb el cim de l'expansió industrial dels EUA i la seva emergència com a potència econòmica global. També va ser una època d'expansió territorial i colonial fora dels EUA, destacant la guerra contra Espanya de 1898 com a punt d'inflexió en el seu camí cap a la dominació global.

Casa Milà (La Pedrera): Innovació i Natura en Gaudí

1. Classificació de l’obra

• Títol: Casa Milà (coneguda popularment com La Pedrera)
• Autor: Antoni Gaudí
• Cronologia: 1906-1912
• Localització: Barcelona
• Estil: Modernista

2. Descripció de l’obra

a. Elements tècnics i estructurals

• Materials: Pedra del Garraf i de Vilafranca, maó, ceràmica i ferro.
• Elements de suport, suportats: Utilitza un mur ondulat com a suport, edifici sostingut per una estructura de ferro (utilitzant pilars, columnes i jàsseres), eliminant murs de càrrega amb arcs parabòlics i columnes inclinades.
• Sistema constructiu: Arquitectura del ferro i dels nous materials.

b. Elements decoratius

Exterior: Mateixos materials i formes en la pedra, ferro forjat, formes orgàniques en les baranes i estranyes formes en les xemeneies.

Interior: Ferro forjat, mobiliari, baranes corbes, estucs i detalls decoratius diversos.

c. Espais interiors

L'edifici té una planta lliure que permet una distribució fluïda dels espais, amb dos patis de formes irregulars que articulen les diferents plantes. S'eliminen les escales de veïns, utilitzant ascensors i escales de servei. L'interior destaca pel seu disseny innovador, amb elements com baranes corbes i cels rasos ondulants, reflectint la creativitat de Gaudí. A les golfes, s'usen 270 arcs catenaris de maó.

d. Espais exteriors

La façana és una obra escultòrica monumental que captiva l'atenció amb el seu ritme ondulat i horitzontal, evitant els angles característics de l'arquitectura barcelonina. Les finestres, portes i balcons segueixen aquest ritme ondulat, oferint una sensació de moviment constant i creant una harmonia entre l'edifici i l'entorn urbà. Les baranes de ferro forjat, amb formes orgàniques, aporten un toc artístic i distintiu a la façana, mentre que el terrat esglaonat amb xemeneies escultòriques ofereix una experiència visual des de dalt.

e. Relació amb l’entorn

Situada al Passeig de Gràcia, fusionant-se amb l'ample xamfrà i oferint amplis panorames de la ciutat.

3. Funció

Originalment residencial, amb botigues a la planta baixa, cotxes i carruatges al soterrani, habitatges i àtic…

4. Simbolisme

Va ser l'última obra civil de Gaudí. Reflex de la natura i profunditat religiosa, tot i l'eliminació de referències religioses per l'anticlericalisme de l'època (el projecte inicial havia de col·locar un gran conjunt escultòric dedicat a la Mare de Déu del Roser, però per la Setmana Tràgica de 1909 van decidir no posar-ho).

5. Antecedents i influències posteriors

Inspirada en la natura i la tradició gòtica catalana, avançant cap al moviment modern i relacionant-se amb l'arquitectura expressionista alemanya.

6. Relacions amb obres similars

Altres obres de Gaudí com el Park Güell (1900-1914) i la Casa Batlló (1904-1906).

7. Diferències amb altres solucions coetànies

Contraposició amb l'Escola de Chicago i l'arquitectura funcionalista.

8. Context històric i cultural

L'edifici va ser construït entre 1906 i 1912 a Barcelona durant el desenvolupament industrial i urbanístic del principi del segle XX a Catalunya. Tot i la prosperitat de la burgesia, hi havia tensions socials i lluites obreres, amb l'emergència del catalanisme i la crisi de la Restauració. Aquest període va presenciar l'aparició del modernisme català i les primeres avantguardes artístiques.

Pavelló Alemany: Minimalisme i Modernitat a Barcelona

1. Classificació de l’obra

• Títol: Pavelló Alemany
• Autor: Mies van der Rohe
• Cronologia: 1929
• Localització: Barcelona
• Estil: Funcionalista

2. Descripció de l’obra

a. Elements tècnics i estructurals

• Sistema constructiu: Utilització de l'arquitectura arquitravada amb materials industrials.
• Materials utilitzats: Travertí (paviment i murs, no l'espai cobert), marbre de Tinos (prop de l'escala), marbre verd dels Alps (murs interiors i exteriors de l'espai cobert), ònix daurat (mur interior), acer inoxidable (pilars), vidre (mur que limita l'edifici principal).
• Esquelet estructural: La planta del pavelló és una combinació de rectangles que s'encaixen els uns amb els altres, creant una variació d'exteriors i interiors.
• Elements de suport: 8 pilars d'acer inoxidable que tenen un paper crucial en la sostenibilitat de l'edifici, alliberant els murs de la seva funció de càrrega.
• Coberta: Plana i horitzontal sostinguda pels pilars, avançada respecte de l'estructura inferior, deixant al descobert petits patis.

b. Elements decoratius

Absència gairebé total de decoració, seguint el principi "menys és més". Combinació de materials nobles i industrials amb barreja de línies rectes, creant un ambient sofisticat sense ornamentació. El mobiliari interior es limita a la Cadira Barcelona, una catifa negra i una cortina vermella, contribuint a la sensació de modernitat i senzillesa de l'espai. Geometria perfecta de l'edifici.

c. Espais interiors i exteriors

Planta lliure sense delimitacions d'espais interiors tancats. L'accés al Pavelló és per una escala de 8 esglaons sense una entrada principal definida. Emmarcat dins de l'Exposició Internacional de Barcelona.

e. Relació amb l’entorn

Dins de l'Exposició Internacional a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. Situat apartat de l'eix principal per preservar la seva singularitat i no trencar visualment la proposta historicista i eclèctica.

3. Funció

Edifici oficial representatiu i expositiu per la representació d’Alemanya a l'exposició (1929), i sobretot per albergar la recepció oficial del rei Alfons XIII. Funció pública.

4. Simbolisme

El pavelló simbolitza els valors de la nova Alemanya, com la racionalitat, l'austeritat, la transparència, la perfecció, la llibertat, el progrés i la modernitat. Segueix el model de la Bauhaus, amb poca decoració i símbols, prioritzant la bellesa dels materials utilitzats.

5. Antecedents i influències posteriors

Segueix els principis de l'arquitectura funcionalista ("la forma segueix la funció") i l’Escola de Chicago i la Bauhaus, destacant Le Corbusier i Walter Gropius. Influència de l'arquitectura japonesa, especialment en la independència dels elements estructurals portants i els panells divisoris.

6. Relacions amb obres similars

El Seagram Building (1958) i la Casa Tugendhat de Brno (1929), República Txeca.

7. Diferències amb altres solucions coetànies

Arquitectura organicista.

8. Context històric i cultural

Construcció durant l'Exposició Internacional de l'entreguerres a Barcelona. Època de tensions polítiques i econòmiques: República de Weimar a Alemanya, Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Coincideix amb l'inici de la Gran Depressió del 29 i el pic de les Primeres Avantguardes en l'art. Desmuntat després de l'exposició i reconstruït el 1986.