Anàlisi de l'obra teatral de Salvador Espriu

1. El teatre de Salvador Espriu

Altres mites en el teatre d'Espriu: Esther i Fedra

Primera història d'Esther

Salvador Espriu va omplir aquesta obra amb paraules de variants i nivells de la llengua catalana. És una obra molt rica en vocabulari, utilitza també la parla gitana. És representada per titelles, i ens vol expressar la situació de gravetat de Catalunya després de 1939. La compara amb el poble jueu. Amb aquesta obra ens vol dir que no han de censurar cap forma d'expressió.

Primera història d'Esther segueix el text bíblic, però amb alguns matisos diferents. L'acció transcorre al jardí de Sinera i a Susa, on posen en el tro a una jueva sense que ningú ho sàpiga, i quan aquesta s'adona que volen fer fora al poble jueu, es juga la vida per la salvació del seu poble.

Una altra Fedra, si us plau

Escrita el 1977. És una obra que li va encarregar Núria Espert, la qual volia representar el personatge de Fedra. És un tema del qual ja s'havia escrit molt i per això el títol és així.

L'obra ens parla del mite de Fedra, la qual s'enamora del seu fillastre i ell no li fa cas. Espriu es distancia del conflicte tràgic de Fedra, ja que no ens escriu el final d'ella ni el d'Hipòlit.

Va utilitzar la traducció al català d'una Fedra escrita per Llorenç Villalonga.

2. L'Antígona de Salvador Espriu

Aportacions de l'autor

Aquesta obra teatral d'Espriu pot ser una ficció tràgica que enllaça amb un període recent de la història de Catalunya i Espanya, que era la Guerra Civil. La va començar a escriure una nit de març del 1939 quan encara no havia aparegut l'Antígona d'Anouilh. La seva obra va reposar en el calaix perquè estava prohibit escriure en català després de la guerra, i quan la censura ho va permetre, l'any 1955, la va donar a conèixer. El tema principal de l'obra és la inutilitat de la guerra i fer justícia contra les injustícies. Un altre tema que podem trobar és el dels sentiments d'amor i pietat.

En l'obra de Salvador Espriu el destí és marcat pels personatges, no té un destí imposat, és Antígona qui tria rebel·lar-se contra Creont. També ens fa veure que no creu gaire en els déus.

3. Estructura i progressió dramàtica

L'obra consta d'un pròleg i tres parts.

Progressió dramàtica: Comença amb un pròleg on s'explica la situació dels fets. Estan parlant les dones i Creont incita als dos germans perquè lluitin un contra l'altre, Antígona intenta parar la guerra. Arriba el primer clímax, la lluita entre Etèocles i Polinices, on moren els dos, un en mans de l'altre. Apareixen els cors, que són veus que es lamenten d'aquesta mort.

A continuació es troben a l'erm parlant els personatges de si han d'enterrar el cos de Polinices o no. Per diverses raons les dones es retiren i arriba el segon clímax, quan Antígona i l'esclau Eumolp acaben enterrant-lo. Apareixen els guardians i ells no fan res per fugir.

Hi ha un moment dil·latori on només parlen Creont i els seus consellers. Tots li donen la raó al rei menys el Lúcid Conseller. Arriba un missatger amb la rebel·lió d'Antígona i Eumolp. Comença el tercer clímax, l'enfrontament entre Creont i Antígona on es diuen moltes coses l'un de l'altre i Creont li diu que ella l'odia des de sempre. Es fa la sentència on diuen que tancaran Antígona viva en una cova. Tots els consellers aplaudeixen aquesta decisió. L'obra acaba amb el parlament del Lúcid Conseller, on ens fa una reflexió sobre els fets succeïts i vaticina el futur dels personatges.

4. Personatges

Enfrontament Creont-Antígona

Antígona: protagonista de l'obra. Sap que el que farà està prohibit, però per a ella és més important els seus sentiments i la seva estirp.

Creont: és el tiet dels germans. És superb, i només vol el poder.

Ismene: és la germana d'Antígona, Polinices i Etèocles. Fa molt de cas al que diu el seu tiet i té por de desobeir-lo.

Tirèsies: és un vident, cec i endeví de Creont. L'avisa de les desgràcies que passaran.

Eurídice: és la mainadera dels germans. És un personatge secundari. És molt pessimista.

Astimedusa: És una de les dides dels germans. És un personatge secundari i és molt positiva.

Eumolp: és un esclau geperut que no és respectat per ningú, ajuda a Antígona per dues raons: no accepta les decisions tiràniques de Creont i prefereix la mort a l'esclavatge.

Lúcid Conseller: és un conseller del rei que està en contra de tot el que aquest pensa.

Cor

Etèocles i Polinices: germans enfrontats que moren en la guerra pel poder de Tebes.

Creont vol regnar per sobre de tot i decideix no enterrar Policines per tenir content al poble de Tebes, però Antígona, es rebel·la contra ell perquè vol enterrar-lo, ja que se l'estima i li ha de donar un funeral digne. Creont creu que ella l'odia des de sempre.