Anàlisi de l'obra 'Número 1' de Jackson Pollock: Expressionisme Abstracte

Número 1: Anàlisi d'una obra clau de Jackson Pollock

1.- Fitxa Tècnica

• Títol: Número 1
• Autor: Jackson Pollock (1912-1956)
• Data: 1950
• Estil: Expressionisme Abstracte (Segones Avantguardes)
• Tema: Abstracte
• Localització: MOMA (Nova York)

2.- Context Històric

Segona meitat del segle XX. La Segona Guerra Mundial va marcar un punt d’inflexió en la història mundial, amb la divisió en blocs capitalista i comunista fins el 1989. Els EEUU van liderar el món occidental, mentre que els imperis colonials es dissolien i apareixia el Tercer Món. A nivell socioeconòmic, es va generalitzar un model de vida americà basat en la producció massiva i el consum. Artísticament, Nova York va substituir París com a capital, acollint artistes europeus que fugien de la guerra. Això va donar lloc a moviments artístics diversos, amb un mercat de l'art liderat per crítics, galeristes i mitjans de comunicació. L'obra d'art es va convertir en un article de consum, el valor del qual depenia de l'opinió d'experts.

3.- Anàlisi Formal

Descripció: L'obra presenta un entramat dens de línies sobre una superfície de 1,60x2,59 m, sense referents figuratius.

Aspectes formals:

• Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini, amb la tècnica del dripping (degoteig), iniciada el 1947. Pollock va ser el principal representant de l’Action Painting.
• Elements plàstics: El color és protagonista, utilitzat en estat pur, sense contrast. La llum prové de la pròpia peça i dels colors. Inicialment amb colors vius, després amb blanc i negre. No hi ha pinzellada tradicional, sinó pintura aplicada directament. La profunditat s'aconsegueix per superposició de capes, donant un caràcter matèric a l'obra. Destaca l'energia del traç i la violència gestual.
• Composició: Innovadora, amb la tècnica all-over-painting, que ocupa tota la superfície sense deixar espais. No hi ha un punt central de referència.

Estil: Expressionisme Abstracte

Estil pictòric nord-americà de caràcter abstracte que va aparèixer a finals dels anys 40. Es considera el primer gran estil americà a nivell universal. Els artistes d’aquest corrent es caracteritzen per:

• No tenir voluntat teòrica, prioritzant l'acte de pintar i el gest.
• Creure en la necessitat d'un canvi radical en l'art, buscant noves formes d'expressió.
• Utilitzar l'abstracció per trencar amb el passat.
• Renunciar a la composició tradicional i a l'elaboració racional.
• Tenir com a referents a Kandinsky i l'automatisme surrealista.

Els artistes més importants van ser Jackson Pollock, W. de Kooning i Arshile Gorky.

4.- Comentari i Interpretació

Biografia: Jackson Pollock va néixer als Estats Units el 1912. Va estudiar art a Los Angeles i es va traslladar a Nova York el 1930. Va col·laborar en projectes d'embelliment d'edificis entre 1935 i 1942. A partir de 1942, la seva pintura va canviar, abandonant la figuració i entenent el procés de pintar com un acte ritual. El 1953 va iniciar un canvi en la seva pintura que va generar crítiques i una crisi personal, que el va portar a l'alcoholisme i a la mort en un accident de cotxe el 1956.

Tema i significat: L'obra és abstracta, amb un conjunt dens de línies i taques. Pollock concebia l'acte de pintar com un ritual, treballant amb la tela al terra i fent regalimar la pintura. Alternava el treball material amb la reflexió, donant més importància a l'acció de pintar que a l'obra acabada. Va introduir l'atzar com a element fonamental del procés creatiu. L'obra mostra els ritmes dinàmics i els estats anímics del pintor, per a qui la pintura era una experiència vital. Els títols numèrics eren per no condicionar la mirada de l'espectador. L'obra mostra el llenguatge plàstic de Pollock: grans formats, llibertat expressiva, abstracció, importància de la gestualitat i l'atzar. La seva obra es coneix gràcies a pel·lícules i fotografies.

Funció: Estètica i experimental.

Models i Influències: Kandinsky, els muralistes mexicans, l'experiència creativa dels indis navajos, la dansa, la natura, l'automatisme surrealista de Miró i Masson. També la seva formació tradicional amb M. Àngel, El Greco, Rubens o Picasso. El seu treball és fonamental en la formació del nou art nord-americà i precedent dels happenings i Body-Art. La crítica es va mostrar dividida fins el 1950, quan va guanyar l'admiració de persones influents.

5.- Conclusió