Anàlisi de l'obra de Joan Fuster: Context, gènere i aforismes

Pregunta 3.a) És aquest fragment un aforisme?

Un aforisme és una proposició breu, completa i sovint enginyosa que expressa una idea científica, filosòfica o moral sense donar explicacions, com una reflexió. Els aforismes són una aportació de l'autor a un gènere que el fascinava. En el cas de Fuster, els aforismes es transformen en enigmes que el lector ha de desxifrar amb calma, en lloc de ser idees que cal acceptar sense pensar-hi (no hi ha pas a acceptar-les acríticament). Una de les estratègies que Fuster utilitza per aconseguir aquest efecte és un to conversacional, per animar una interacció entre ell i el lector.

Pregunta 3.b) Context històric i cultural de l'escriptura

L'obra de Joan Fuster es va escriure en un moment històric i cultural molt important, marcat pels últims anys de la dictadura de Franco i els primers anys de la democràcia a Espanya. Durant la dictadura, especialment a partir dels anys 60, el règim va començar a relaxar algunes de les seves restriccions, com la censura, però encara hi havia molta repressió, especialment pel que fa a la cultura i la llengua catalana. Tot i això, en aquests anys es van començar a publicar llibres en català i van aparèixer noves editorials, com Selecta, que van ajudar la cultura catalana a seguir viva.

Durant aquest període, l’economia de l’estat va millorar gràcies a la indústria i el turisme, i això va millorar les condicions de vida de moltes famílies. A més, més persones van començar a accedir a l'educació i a la cultura. Aquest canvi va permetre una major llibertat d’expressió, però encara hi havia molts límits. Va ser un moment de canvis socials i econòmics importants, i les persones començaven a pensar sobre la seva identitat i el futur de la cultura catalana.

Fuster va escriure durant aquests anys de canvi. Va ser un pensador que va reflexionar sobre la situació política, social i cultural del moment, i va tractar temes com la identitat catalana i els problemes polítics del país. La seva obra és una resposta a aquest context de transformació, on la societat començava a canviar i a preguntar-se sobre el futur de la llengua, la cultura i la política a Espanya.

Pregunta 3.b) Com evoluciona el gènere (l’assaig)

Des de finals dels anys 80, l'assaig ha incorporat de manera important els mitjans audiovisuals per revisar els esdeveniments més rellevants del passat col·lectiu. A més, van aparèixer moltes memòries de persones importants en la política i la societat de les últimes dècades. Tanmateix, els tipus d'assaig més populars i accessibles per al gran públic són els d'autoajuda, divulgació científica i, més recentment, els que tracten sobre la crisi del sistema capitalista.

Pel que fa a la reflexió sobre la identitat catalana i la seva cultura, han aparegut obres destacades i controvertides, com el llibre Verinosa llengua de Xavier Pericay, que va criticar la política lingüística catalana. En el camp de la crítica literària, des dels anys 70 s'han publicat molts estudis sobre les línies i tendències de la literatura catalana més recent.

Aquesta evolució de l'assaig mostra una gran diversitat de temes i enfocaments, amb una clara tendència cap a obres més immediates i de consum ràpid, tot i que es manté una reflexió crítica sobre qüestions socials i culturals importants.