Anàlisi de l'obra Guernica de Picasso: Cubisme, expressionisme i denúncia política

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

Guernica

Pablo Picasso (1937)

Estil: Cubista, expressionista. Tècnica: Oli sobre tela. Tema: Denúncia política.

Context històric i artístic:

Pablo Picasso va demostrar un talent precoç per a la pintura. Entre 1900 i 1904, va alternar la seva residència entre Barcelona i París, on va rebre influències de l'època blava. Posteriorment, el rosa va dominar les seves composicions fins que, a partir de 1907, influenciat per Cézanne i l'art primitiu, va iniciar el camí del cubisme amb Les senyoretes d'Avinyó. Ambdós estils es van fusionar en la seva obra.

Acabada la Segona Guerra Mundial, es va instal·lar a Vallauris, on va iniciar una etapa prolífica i creativa, coincidint amb un període personal positiu que reflectia l'alegria de viure. No obstant això, Picasso va mantenir el seu compromís ideològic i, afiliat al Partit Comunista Francès, va utilitzar l'art com a eina de propaganda i contra la guerra.

Descripció formal:

Sobre un escenari arquitectònic angoixant, on amb prou feines es reconeixen finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula, apareixen nou figures: sis persones i tres animals. Malgrat el caos aparent, s'estructuren ordenadament a partir d'una gran piràmide compensada per dos eixos verticals als extrems.

El vèrtex superior del triangle se situa al centre de la composició, prop del capdamunt del quinqué que sosté la dona que entra per la finestra, i baixa en diagonal cap als extrems inferiors de la tela. Dins la superfície dibuixada per la piràmide, al centre, hi ha un cavall amb una llança clavada al costat, a l'esquerra una dona seminua que fuig i, sota les potes de l'animal, un soldat esquarterat.

A l'esquerra, Picasso ordena en sentit ascendent una tràgica maternitat i un toro. Al costat de l'animal, en penombra, hi ha un ocell atrapat entre el sostre i la taula. La part dreta està ocupada per la imatge agònica d'una dona amb els braços aixecats, atrapada en un incendi.

Picasso plasma l'horror i la destrucció de la guerra amb un llenguatge entre el cubisme i l'expressionisme. La multiplicitat fraccionada de l'espai, present en la figura del cavall, el toro i la desfiguració facial, contribueix a la sensació caòtica i destructiva. Les boques esfereïdores obertes, de les quals de vegades sobresurt una llengua punxeguda, creen un clímax expressiu.

La llum és artificial i irreal, ja que els focus (finestres, quinqué i llum del sostre) no produeixen una il·luminació racional. La gamma cromàtica, reduïda a blanc, negre i gris, s'atribueix a l'impacte de les fotografies dels diaris i a la influència dels seus gravats. La no-inclusió del color naturalista augmenta l'impacte visual.

Temàtica:

El 26 d'abril de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, avions de la Legió Còndor alemanya van bombardejar Gernika, on només quedaven dones i infants. Aquesta massacre, considerada la primera gran matança de civils de l'època contemporània, va impactar Picasso, qui va pintar Guernica per denunciar l'atac.

La dona amb els braços aixecats s'interpreta com a al·legoria del dolor físic, la dona que corre com a metàfora dels perseguits i la figura que sosté el seu fill com a símbol del dolor psicològic. El soldat esquarterat simbolitza el cisma de les dues Espanyes.

El personatge amb el quinqué representa la voluntat dels supervivents de donar a conèixer la crueltat dels fets, i el llum del sostre s'associa a la falsa propaganda nacional. El cavall, representant la població espanyola, vençut pel brau (la força bruta). L'ocell es relaciona amb el colom de la pau. La simbologia oberta ha generat múltiples interpretacions.

Més enllà de recordar Gernika, Picasso va voler crear un crit contra la crueltat de la guerra.

Models i influències:

Picasso recull tota la saviesa artística acumulada. L'estructura formal recorda els frontons del temple de Zeus a Olímpia, i l'acumulació de personatges en un caos aparent remet a composicions barroques i romàntiques com La matança de Quios de Delacroix. La iconografia va inspirar Picasso en altres obres durant la Guerra Civil, reflectint el seu compromís per la pau i contra la barbàrie.

Entradas relacionadas: