Anàlisi de l'obra "El crit" d'Edvard Munch

1. Documentació general

El crit

Edvard Munch

Cronologia: 1893

Lloc: Museu Nacional d'Oslo

Dimensions: 0.91 x 0.73 m

2. Referents històrics

El positivisme del segle XIX va elaborar el mite del progrés indefinit de la societat burgesa capitalista. Amb els seus avenços, esdevindria el millor dels mons possibles. La crisi de les primeres dècades del segle XX i, sobretot, la Primera Guerra Mundial, van desfer aquesta utopia. La literatura i la filosofia (Nietzsche, Ibsen) havien obert el camí de la crítica al sistema des de perspectives revolucionàries o nihilistes.

3. Estil: Expressionisme

Moviment que dura des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Neix sobre aquesta base de protesta i de crítica. L'obra d'art ha d'expressar un sentiment o emoció, més que no pas donar a conèixer la realitat física de les coses. En contrast amb l'impressionisme, que estava lligat a les sensacions i a la visió exterior del món, l'expressionisme dona prioritat a la visió interior de l'artista. Les obres expressionistes reflecteixen l'angoixa, el terror i la misèria, plasmant allò que és més profund de l'ànima, deformant la realitat per tal de remarcar l'expressivitat. La temàtica de les seves obres és la solitud i l'angoixa de l'ésser humà en el món contemporani. Aquesta temàtica no podia ser expressada amb una tècnica realista, sinó amb colors purs i la distorsió de les línies i de les figures.

4. Descripció

En primer pla, una figura amb els ulls desorbitats i les galtes enfonsades sembla una calavera. Fet de corbes, mentre es duu les mans al cap. A l'esquerra i en segon pla es veuen dues siluetes en el pont amb barana que creua per baix el quadre. Una fila de muntanyes que envolta un fiord on hi ha diversos velers tanca l'horitzó. A dalt de tot, un cel que mostra diverses tonalitats.

5. Anàlisi formal

Elements plàstics

Tècnica: Oli i encàustic (cera fosa)

Material: Cartó

Els components plàstics estan subordinats al contingut expressiu de l'obra, no es poden separar i s'han d'analitzar conjuntament. Tenen la mateixa importància tant el dibuix (que en aquest cas s'aconsegueix amb el traçat del pinzell) com el color. Pel que fa al color, Munch ha mesclat de manera violenta i irreal blaus, vermellosos, grocs i ataronjats, sense cap tipus de transició, fet que reforça un estat d'ànim convuls, d'angoixa vital. Els contrasts cromàtics extrems fets de colors purs i les pinzellades amples i potents fetes de línies corbes expressen trets psicològics. No hi ha focus de llum que ressaltin els diversos elements, sinó que les tonalitats de la llum s'aconsegueixen amb els colors. Es tracta d'un crepuscle.

Composició

Asimètrica, oberta i profunda. L'esquema compositiu està dominat per les línies corbes (el personatge, el fiord, el cel) i unes diagonals (les baranes i les línies de terra del port), dividint l'obra en dues meitats –pont i paisatge–, i ajuda a aïllar l'individu de la resta de persones que hi ha darrere seu. Aquestes persones, juntament amb les dues embarcacions del fons, semblen els únics elements equilibrats i reals del quadre, per utilitzar la línia recta que suggereix estabilitat. La superfície del requadre totalment coberta per pinzellades estremides deixa veure el seu "horror vacui". La perspectiva lineal ens crea una sensació de tridimensionalitat. La profunditat ve donada per la diagonal i el paisatge del fons. Hi ha dos tipus de moviments: el de la figura principal, convuls, i el de les figures del fons, contingut.

Temps: Instantani, produït en aquell moment. El crit sembla enfocat a dirigir-se cap a l'eternitat.

6. Interpretació

Encàrrec: Fet per pròpia voluntat. Munch va fer tres versions: la que estem descrivint, una altra a l'aiguada i una última realitzada amb tècniques litogràfiques acolorida a mà.

Temàtica i iconografia

La temàtica figurativa és un paisatge on apareixen els terrors, les pors, l'home i l'angoixa. El gènere humà es troba en un món aparentment confiat en la raó i la ciència i envoltat d'una natura de la qual se sent exclòs. La temàtica és expressada a través del crit angoixat d'una figura solitària amb trets que ens recorden una calavera, com a preludi de la mort. El drama ve remarcat perquè no sabem de què estan fets els dos personatges del fons: ajudaran o no al protagonista? I l'ambient crepuscular que envolta l'obra. Relacionat amb la temàtica de l'obra de pintors nòrdics, com Ibsen, és com si el món fred del nord induís a sentiments d'inseguretat i temor. El model del personatge que crida ha estat identificat per l'historiador de l'art Robert amb la mòmia inca que hi ha al Musée de l'Homme de París.

Significat

"El crit" és una de les obres més significatives de l'expressionisme, i ha esdevingut la imatge emblemàtica de l'angoixa en el món contemporani; una angoixa inquietant perquè mai sabrem exactament què ha provocat aquest crit. Expressa un estat mental difícil d'entendre. Munch va escriure: "Caminava amb uns amics pel passeig –el sol es ponia–. Sobtadament el cel es va tornar vermell sang. Em vaig aturar, cansat, i em vaig recolzar en una barana. Veia sang i llengües de foc sobre el fiord negre blavós i la ciutat. Meus amics van continuar, i jo em vaig quedar quiet, tremolant d'angoixa. Vaig sentir un crit extens, infinit, de la natura".

L'obra s'ha volgut interpretar com un reflex de les pròpies frustracions interiors de l'artista, una metàfora visual de la solitud de l'home en la societat moderna, que transforma en un malson un dels llocs de passeig habituals.

Funció

Munch buscava una única cosa en pintar: expressar el seu món individual, ple d'angoixa i sofriment.