Anàlisi de l'obra "Antígona" de Salvador Espriu

PUNT 7. La figura del Lúcid Conseller

La figura del Lúcid Conseller en Antígona de Salvador Espriu representa un personatge que desafia l'autoritat i qüestiona les decisions de Creont, el monarca de Tebes. La seva postura crítica el converteix en un personatge intrigant que exerceix un paper fonamental en el desenvolupament de la trama.

El Lúcid Conseller es destaca per la seva actitud desafiadora i la seva capacitat per a confrontar Creont, expressant el seu descontentament amb les decisions del rei i qüestionant la moralitat de les seves accions.

La seva postura desafiadora i la seva visió única enriqueixen la complexitat moral i política de l'obra, oferint al lector una perspectiva alternativa sobre els esdeveniments que es desenvolupen en la trama.

En resum, la figura del Lúcid Conseller en Antígona de Salvador Espriu és un personatge crucial que desafia l'autoritat i aporta una perspectiva crítica sobre el poder establert, enriquint la trama amb la seva postura dissident i la seva visió única.

El Lúcid Conseller

És un dels consellers de Creont que no està d'acord amb ell. Apareix al final, durant la condemna d'Antígona, i critica l'actuació de Creont. El Lúcid Conseller és un alter ego d'Espriu, ja que a través d'aquest personatge critica el règim de Creont, que té les mateixes característiques que el de Franco.

PUNT 9. Significació d'Antígona

Espriu, mitjançant la caracterització d'Antígona, denuncia la problemàtica social i política que sofreix Catalunya i l'Estat espanyol i reivindica la lluita per la justícia, per damunt de lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents a les persones.

Context històric (1939)

Inicia la dictadura i es comencen a imposar lleis opressives pel bàndol franquista. Espriu vol centrar l'obra en elements com el franquisme i la imposició.

Significat dels personatges en relació amb la Guerra Civil:

• Antígona: Representa els valents afusellats que van lluitar per la seva pàtria. El fet que Antígona s'atreveixi a enterrar el seu germà té relació amb la lluita per la justícia.
• Creont: Representa la figura de Franco durant la Guerra Civil, ja que imposa la llei civil sobre la llei natural (dicta, és a dir, decideix el destí dels altres). No perdona, castiga.
• Eumolp: És la visió de la mort d'uns pocs que servirà per salvar tot un poble (edició inicial). La mort d'Eumolp significa la mort de la Guerra Civil.
• L'enfrontament de Polinices i Etèocles: Simbolitza la lluita entre germans. Un representa un bàndol i l'altre, un altre bàndol.
• Lúcid Conseller: És la visió objectiva sobre la guerra, que actua com a coneixedor del final de la història abans que s'acabi.
• Ismene: Representa l'oposició al règim franquista.
• Euriganeia: Representa el pessimisme.
• Astimedusa: Representa la societat ignorant, estàtica i passiva.

PUNT 8. Dissolució, pietat i perdó

Destí

El destí causa la gran majoria de problemes que apareixen en la trama. Els personatges estan totalment sotmesos al destí.

Des d'un principi, el destí ja decideix quin és el futur de cada personatge, sobretot d'Antígona, que acaba acceptant la mort en haver desobeït les ordres de Creont. Amb aquesta decisió d'Antígona s'entén que escull la llei divina i no la llei humana.

El poder del rei Creont també es pot veure com una causa del desenllaç de l'obra.

Pietat

Es veu reflectida sobretot en la protagonista, Antígona. Aquesta pietat la podem veure en el moment que escull enterrar Polinices tot desobeint les clares ordres del rei Creont, el qual havia dit que no es fes.

Perdó

Aquest perdó es troba quan veuen que entre el rei Creont i Antígona hi podria haver la possibilitat de perdonar-se i arribar a una pau entre tots dos.

PUNT 6. Característiques morals de Creont i Antígona

Creont

Creont representa un personatge que mostra moltes semblances amb Francisco Franco. És un personatge amb una gran ànsia de poder. Per a ell, aconseguir el màxim poder possible és el seu objectiu. Es mou totalment per interessos i actua a favor de tots aquells que el mantenen al poder, com a rei de Tebes.

Creont és un personatge molt dur, el qual no té pietat, en concret, amb els perdedors i traïdors. Aquesta maldat es veu molt clara amb el cas de Polinices.

Des d'un principi va ser Creont el causant de la mort de Polinices, ja que va fer que els dos germans s'enfrontessin.

Antígona

Representa un personatge que prefereix la racionalitat i l'amor abans que l'odi, la violència i la guerra. Antígona representa la llei natural, mentre que Creont representa la llei civil.

Antígona sempre s'havia decantat més cap a Polinices, ja que quan era petit el preferit sempre solia ser Etèocles i aquest quedava sol. En l'obra, Antígona veia que tothom es posava a favor de Creont i es tenia com a traïdor a Polinices, per això ella li fa l'enterrament.