Anàlisi de l'obra d'Antígona
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,82 KB
Acte 1: La Mort dels Germans
El descobriment d'Ismene
La part final del primer acte comença amb la mort d'Etèocles i Polinices al camp de batalla, sota la setena porta de Tebes. Ismene, sense saber qui són, presencia la lluita i corre a explicar-ho a les altres dones del palau. Antígona confirma la seva identitat, i Ismene s'horroritza.
El lament de les dones
Les altres dones expressen el seu dolor. Euriganeia recorda el triomf dels déus sobre els homes, l'oracle tràgic i la mort dels seus propis fills. Astimedusa, que va criar els joves prínceps, expressa la seva desesperació. Ismene qualifica la mort dels germans com el pitjor dels crims.
L'angoixa d'Antígona
El públic coneix els fets a través de les dones. Un detall important és l'acotació de l'autor que revela l'angoixa d'Antígona, qui ja sap qui són els guerrers perquè ha escoltat una conversa entre Etèocles i Creont. L'autor recorda al públic la informació necessària.
El paper de les dones
Les dones de Tebes esperen i pateixen al palau, assumint les conseqüències de les accions dels homes sense poder intervenir. Els problemes d'Antígona sorgiran perquè contravé la llei dels homes, opina i actua.
Acte 3: La Desobediència d'Antígona
El consell de Tirèsies i Eurídice
A la part final del tercer acte, Tirèsies recomana a Creont que rectifiqui les seves ordres, i Eurídice se suma a la petició. Creont, però, es manté ferm en la seva decisió.
La captura d'Antígona
Un missatger anuncia que Antígona, ajudada per Eumolp, ha donat sepultura a Polinices i s'ha entregat als guardes. El Lúcid Conseller comenta que Antígona hauria pogut fugir.
L'arribada d'Antígona
El missatger comenta l'actitud del poble, que acompanya Antígona davant el rei. El Lúcid Conseller avança el que succeirà: Antígona assumirà les conseqüències i Creont patirà la soledat del poder. Antígona i Eumolp apareixen, i Antígona discuteix amb Creont, acusant-lo d'haver provocat la mort dels seus germans. Creont es considera un instrument de l'oracle i retreu a Antígona la seva actitud. L'acusa de pertànyer a una família sense mesura. Antígona recorda que la seva família no ha pogut viure segons les lleis humanes, sinó segons el destí imposat pels déus.
La visió del Lúcid Conseller
Fora del palau, el públic s'assabenta dels fets a través del missatger. Antígona ha violat la llei i ha estat presa. Eumolp se sacrifica amb ella. El Lúcid Conseller ofereix una visió profunda dels fets, comentant la soledat del governant i la repulsió del poble. Justifica la rebel·lió d'Antígona, ja que la llei de Creont és injusta. Antígona menysprea el rei, desobeeix i accepta la mort com una heroïna. Eumolp, cansat de viure, també se sacrifica.