Anàlisi de "La nit estrellada" i la Casa Milà

1. Documentació general de "La nit estrellada"

Nom de l'obra:

La nit estrellada

Autor:

Vincent van Gogh

Cronologia:

1889

Context històric i cultural:

II Revolució Industrial Anglesa, inici de la II AIT, desenvolupament de l'imperialisme i a Espanya regència de Maria Cristina

Estil:

Postimpresionisme

Tècnica:

Oli

Suport:

Llenç o tela

Lloc:

MoMA

Primera aproximació:

Paisatge nocturn que es veu des de la finestra del sanatori de Saint-Rémy on va ingressar l'artista pels seus trastorns psiquiàtrics. L'artista va afegir aquells elements que més li van convenir.

2. Anàlisi formal

Elements plàstics: tipus de línia:

Aquesta és gruixuda i fosca, contorneja les formes que es noten en els edificis i les muntanyes. La pinzellada és gruixuda i serpejant. Úniques línies rectes campanar. Espiral del cel. Arbre crea profunditat.

Elements plàstics: tipus de colors:

Tons comuns a les obres de la primavera. Blaus, morats i grocs són intensos i expressius i complementaris. Els més vius són al cel. Hi ha contrast de claredat i el moviment del cel i la quietud i foscor del poble.

Elements plàstics: llum:

No hi ha una llum natural en l'obra, però la lluna, situada a l'angle dret superior sembla generar certa claredat, ajudada pels estels.

Composició:

L'obra ens mostra un cel on hi ha dues espirals i onze estrelles travessen la nit. El cel i les estrelles ocupen més de la meitat superior de l'obra. A la dreta de l'arbre es troba el poble.

Ritme:

Mostra un contrast entre el moviment i el dramatisme del cel, amb la quietud del poble.

Temps:

El paisatge va ser pintat el 1889.

Estil:

Evoluciona d'un realisme de colors terrosos a pinzellades soltes i colors lluminosos i acaba amb una pinzellada gruixuda.

3. Interpretació

Contingut i significat:

El paisatge provençal és l'utilitzat per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el suïcidi. La natura i l'agricultura, a part de significar la seva percepció d'un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada.

Funció:

L'artista pinta buscant consol i deixant aquí de costat els assumptes tradicionalment usats, els elements de la natura, són les limitades eines formals que Van Gogh explota per donar cos al seu estat d'ànim.

4. Conclusió

L'obra és una bona mostra de la darrera etapa pictòrica de Van Gogh per l'ús de la pinzellada gruixuda i abundant.

Documentació general de la Casa Milà

Nom de l'edifici:

Casa Milà o La Pedrera

Arquitecte:

Antoni Gaudí

Cronologia:

1907-1910

Context històric:

És l'època de la II Revolució Industrial Anglesa, la II AIT, el desenvolupament de l'imperialisme, i a Espanya és l'època d'Alfons XIII, el desenvolupament del moviment sindical anarquista Solidaritat Obrera, i el 1909 va tenir lloc la Setmana Tràgica.

Estil:

Modernisme

Lloc on s'ha construït:

Barcelona

Materials utilitzats:

pedra, maó, ceràmica i ferro

Tractament del mur i sistema constructiu:

materials industrials

Anàlisi formal

Elements de suport:

L'edifici se sustenta en una estructura de ferro que atorga gran llibertat a la distribució de la planta, combinada amb pedra natural i maó. La façana no actua com a mur de càrrega, sinó que és una estructura autònoma connectada al cos de l'edifici.

Elements suportats:

Les pedres de la façana són carreus de pedra natural tallada. Arcs parabòlics i columnes inclinades.

Espai exterior:

Vista des de fora sembla una muntanya de pedra on la línia recta és absent. Hi ha un predomini total de la línia corba. L'edifici es compon d'una planta baixa, cinc pisos i es troben les xemeneies que recorden peces d'un escaquer o cascs de soldats medievals.

Espai interior:

Les portes d'entrada a l'edifici donen a dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l'interior. La decoració interior segueix una línia modernista, amb estucs als sostres, panys amb motius florals. Cada pis és un habitatge al qual s'arriba directament per l'ascensor i només hi ha unes escales que eren pel servei.

Estil:

La Casa Milà és pròpiament modernista. És, també, un clar exponent de la reacció contra l'uniformisme arquitectònic imposat per la Revolució Industrial. Gaudí utilitzà la pedra amb una finalitat escultòrica, donar forma a la pròpia estructura arquitectònica.

3. Interpretació o contingut i significat

Caràcter de l'edifici:

Es tracta d'un edifici privat i de caràcter residencial.

Símbols:

La Pedrera sembla, des de lluny, que hagi estat modelada amb argila, també, la sinuositat de la façana i la seva talla granulada la fan comparable amb determinades formes geològiques. Però la Casa Milà també recull la profunda religiositat de Gaudí. Es pot llegir "Ave Gratia plena Dominus tecum" (Ave Maria, plena ets de Gràcia el Senyor és amb vos).

Encarrec:

La Casa Milà va ser encarregada el 1906 a Gaudí per la reusenca Roser Segimon de Milà i es finalitzà cap el 1910.

Funció:

La seva funció original era la d'habitatges residencials.

4. Conclusió

La Casa Milà és un compendi de les aportacions més rellevants de l'arquitectura del segle XIX i l'avanç d'algunes del segle XX. Gaudí va unir a l'aspecte funcional, la recerca de noves formes arquitectòniques que poguessin donar forma a la natura, desterrant la línia recta.