Anàlisi Musical de Diversos Gèneres i Èpoques

Casta Diva

Gènere:

Música vocal, culta, profana, dramàtica i lírica.

Context cultural:

Romanticisme. Aquesta òpera és un exemple del Bell Canto.

Anàlisi melòdic:

• Tessitura i àmbit: La nota més greu és Sol2 i la nota més aguda és Fa5, per tant, és un àmbit obert.
• És cantable perquè majorment es mou per graus conjunts, tot i que hi ha ornamentacions.
• Melodia ondulant, clara i continua.
• Inici: tètic, Final: suspensiu.
• Diatonisme tonal.

Anàlisi rítmic:

Quaternari compost 12/8.

Anàlisi tímbric:

• Veu femenina aguda (soprano) + cor (soprano - dues veus femenines, tenor i baix).
• En aquesta versió hi ha acompanyament instrumental: Orquestra formada per una secció de corda (violí, viola, violoncel, contrabaix) i de vent-fusta (fagot, flauta travessera, oboè, clarinet) i vent-metall (trompa).
• Les veus es mouen de tal manera que en la primera part es mouen per la part mitjana, mentre que a la segona part hi ha un divisi en les veus.
• Els instruments que dominen més són els instruments de corda.
• Els vents es destaquen en el punt mig de la cançó, ja que al principi i al final tenen molts compassos de silencis.

Forma:

És una ària d'estructura ternària. Intro (instrumental) / a / b / a' / coda.

Textura:

Domina la melodia acompanyada. El cor és tractat amb homofonia.

Dinàmica:

• A la partitura podem observar diferents aspectes de dinàmica com per exemple: creixendos, decreixendos cap a pianissimo, forte...
• Un aspecte de dinàmica que podem destacar és l'anomenat: “sotto voce”, amb altres paraules, una dinàmica molt suau.
• Tots els instruments introdueixen el tema amb una dinàmica suau i piano, després pianissimo.
• Poc a poc va creixent just sobre de les semicorxeres del qual el text és: “noi vol gi il bel sem”.
• Els següents compassos ja s'escolten de manera forta, per això hi ha l'indicador de fortissimo (FF).
• I, en el moment que entra el cor de veus, la intensitat anirà disminuint. La primera paraula que diu el cor és “casta diva”.

Tractament harmònic:

• Mode: La tonalitat és Fa Major, tot i que el cor fa diverses modulacions, i una frase de la primera secció està en mode menor.
• Cadències:
  • 1a part: conclusiva perfecta (V-I)
  • 2a part: També acaba amb V-I; després té un petit enllaç en què utilitza dos acords estranys a la tonalitat.
  • 3a part: conclusiva perfecta (V-I). El llarg ornament cromàtic fora de temps (a piacere), està entre dos acords de dominant.

Dansa Hongaresa

Gènere:

Es tracta d'una obra instrumental, profana i culta.

Context cultural:

Romanticisme, per a piano a 4 mans.

Anàlisi melòdic:

• L'índex d'altura és Sol2-La5, sent així una tessitura àmplia amb un àmbit obert.
• La melodia és ondulant (sobretot a la part B), fluida, i també és molt ornamentada (sobretot a la part A).
• Els graus conjunts són ornamentats, encara que s'hi troben pocs salts intervàlics.
• Els començaments de la part A són tètics, i els de la part B són acèfals.

Anàlisi rítmic:

El ritme és un binari simple, típic de la música de dansa, on predominen les figures rítmiques curtes.

Anàlisi tímbric:

• Es tracta d'una orquestra romàntica, on els violins fan la melodia principal, encara que originalment va ser escrit per a piano a 4 mans.
• Aquesta orquestra simfònica està formada per:
  • Secció de cordes (violins I, violins II, violes, violoncels i contrabaixos)
  • Vent fusta (flautí, 2 flautes travesseres, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots)
  • Vent metall (2 trompetes i 4 trompes)
  • Percussió (timbales i triangles).
• En la primera part, els violins fan la melodia i els vents l'acompanyen.
• En la segona, els clarinets i oboès s'afegeixen a la melodia.
• En la tercera, torna a ser com la primera.

Forma:

Ternària A / B / A.

Textura:

Es tracta d'una melodia acompanyada, on l'orquestra acompanya als violins, que fan la melodia acompanyada. No sempre els violins són els que porten la melodia, la melodia també es reparteix amb altres instruments i també hi ha alternança.

Dinàmica:

Ens trobem amb una obra plena de crescendos i descrescendos.

Tractament harmònic:

El mode és menor amb la tonalitat de Sol m.

Gymnopédie

Gènere:

Música instrumental, profana, culta i pura.

Context cultural:

Impressionisme. Són tres obres per a piano compostes per Erik Satie i que van ser publicades a París l'any 1888. Els tres trossos tenen una temàtica i una estructura molt semblant.

Anàlisi melòdic:

• Tessitura i àmbit: La nota més greu és La-1 i la nota més aguda és La4, per tant, és un àmbit obert.
• A la melodia, la nota més greu és un Re3 i la més aguda un La4.
• Evolució melòdica: Melodia de dibuix ondulant. Melodia clara i neta i melodia continua, ja que no té pauses.
• El començament és tètic i la melodia té inicis: acèfal (A), tètic (B) i anacrúsic (C).
• El final és conclusiu masculí.
• Diatonisme (tonal).

Anàlisi rítmic:

• ¾ ternari simple.
• La figura dominant en l'acompanyament és la blanca i la blanca amb punt, just en l'acompanyament hi ha dos pianos, en canvi, en la melodia són la blanca amb punt i la negra.

Anàlisi tímbric:

En aquesta versió només hi ha un únic instrument, el piano. Fa un ús de pedals per tal de mantenir el so d'alguna nota.

Forma:

1a secció (INTRO / A / A' / B / C) 2a secció (Intro A / A' / B / C).

Textura:

Domina la melodia acompanyada.

Dinàmica:

A la partitura podem observar alguns aspectes de dinàmica: el creixendo (de menor a major intensitat), el decreixendo (de major a menor intensitat) i també hi ha diferents pp (pianissimo) que significa molt suau. Quan ho escoltem, veiem que la dinàmica és subtil.

Tractament harmònic:

En la tonalitat domina el Re major (Si menor). La tonalitat queda desdibuixada per l'ús d'acords de 7a major (són acords quatríades, amb la 7aM).

Pressentiments

Gènere:

Instrumental, profà i culte.

Context cultural:

Expressionisme, sentiments de l'autor en l'obra.

Anàlisi melòdic:

• Tessitura: Seguint la veu de flauta és aguda.
• Índex d'alçada: Seguint la veu de flauta, la nota més aguda és un Do6 i la més greu un Do3.
• Àmbit: L'àmbit de la veu de flauta és obert, ja que en total abarca tres octaves.
• Melodia: Consta de moltes ornamentacions en forma d'alteracions i és una melodia discontinua i amb molts salts de segones, terceres i quartes. D'altra banda, també podem trobar moltes notes aguantades en totes les veus.
• Inici: Acèfal.
• Final: Suspensiu - Femení.

Anàlisi rítmic:

• Consta d'un compàs 3/8, per tant, estem parlant d'un ternari simple.
• En la melodia predominen les fuses, les corxeres i les semicorxeres.
• En l'acompanyament predominen les negres amb punt i les corxeres.
• Al llarg de tota la partitura i en totes les veus veurem que mentre unes van sonant, d'altres tenen un seguit de silencis.
• També podem veure canvis de compàs en alguna veu, on passa de 3/8 a 4/8, per tant, podem parlar d'una polirítmia.

Anàlisi tímbric:

• Orquestra on hi ha vent fusta amb flauta travessera, oboès, fagots, contrafagots, clarinets, corn anglès.
• Vent metall amb trompes, tubes, trompetes, trombons de vares.
• Corda amb violins, violes, violoncels, contrabaixos, arpa.
• Percussió amb la celesta, xilofon, timbales.
• Introducció: oboès, clarinets, fagots i violoncels.
• Primer episodi: corda i percussió amb melodia a...
• Segon episodi: tot el conjunt amb la melodia al vent metall.

Forma:

• Una introducció “Sehr rasch”, és a dir, molt ràpid.
• El començament del primer episodi el trobem en el Langsamer (on és més lent).
• En aquest episodi s'hi pot observar més canvis de moviment, però ens els mostra amb fragments molt breus.
• Finalment, el primer episodi acaba amb un ritardando i amb el Flatterzunge.
• El segon episodi comença amb un acord fff (fortissimo) creant en conjunt un clímax orquestral.
• Cada instrument o grup d'instruments té un paper diferent dins d'aquest segon episodi: la melodia és portada pels instruments de vent metall i els motius de dues notes són portats per les trompes.
• Dins d'aquest episodi hi ha una segona part, ja que en un moment donat en l'obra el temps canvia i s'afegeixen en el conjunt les trompetes amb sordines seguides d'un motiu breu de cordes.
• La coda comença amb el Langsamer, portant un motiu rítmic semblant a un rellotge.
• Ja en el final d'aquesta coda, torna a canviar el temps a Sehr rasch (molt ràpid) i finalment acaba amb el motiu de violoncels i cordes.

Dinàmica:

Consta de molts canvis de dinàmica acompanyats amb crescendos i diminuendos.

Tractament harmònic:

És una composició atonal.

Bolero

Gènere:

Instrumental, profana, culta, pura.

Context cultural:

Anàlisi melòdic:

• La melodia és continua, clara i neta, les notes es mouen per graus conjunts i és tonal.
• Tots els temes tenen inicis tètics i el final és masculí.
• L'àmbit de la introducció és obert (Do2 i Re3), mentre que els àmbits del tema A, B i el ritornello són tancats (Sol2).

Anàlisi rítmic:

Ritme ternari ¾.

Anàlisi tímbric:

• A la introducció, els instruments que s'escolten són: els violoncels i els contrabaixos, formant així un baix obstinat degut a que aquests instruments es repeteixen durant tota l'obra.
• Al tema A, s'afegeix la primera flauta, i aquesta fa un solo. També podem apreciar el ritornello.
• El ritornello apareix en tota l'obra, així que en aquest tema també surt. Aquí ens trobem amb la primera variació del tema A, deixa de sonar la primera flauta i s'afegeix la segona flauta.
• S'introdueix el clarinet, que fa un solo, i quasi al final d'aquest tema també s'afegeixen l'arpa i torna a sonar la primera flauta.
• Al tema B s'escolta la segona flauta, s'introdueix el segon clarinet en “Mi♭” i fa un solo.

Forma:

Binaria. Intro / A / B / ritornello. Tema A: en Do major, de setze compassos i d'un petit àmbit d'una novena major començant en la tònica aguda. Tema B: aquí ens trobem amb una modulació i la melodia aconsegueix ser més dolça gràcies a l'afegiment de l'arpa que té una funció d'acompanyament, per tant, aquest tema també es repeteix però amb un acompanyament diferent als altres.

Textura:

Hi predomina la melodia acompanyada.

Dinàmica:

Es fa un crescendo progressiu (de 17 minuts) durant tota l'obra.

Tractament harmònic:

El primer tema està en tonalitat de Do major, mentre que el segon en tonalitat de Do menor. El ritme és ternari (¾).

Nocturn

Gènere:

Instrumental, profà, culte.

Context cultural:

Anàlisi melòdic:

• La tessitura va de la nota més aguda: Mi6 a la nota més greu: La-1 amb un àmbit obert.
• A la melodia hi predominen els salts intervàlics, és ondulant, ornamentada i fluida.
• Començament anacrúsic i final conclusiu.
• Hi predominen ornaments de trinos i mordents.
• Té un diatonisme tonal.

Anàlisi rítmic:

• Hi ha un ritme lliure i flexible.
• Compàs quaternari compost (12/8).

Anàlisi tímbric:

Instrumentació: Piano (En el Romanticisme, el piano tenia moltes possibilitats i d'aquí les diverses dinàmiques i complexitats que té l'obra).

Forma:

Al principi segueix la forma ternària amb recapitulació, forma de BAR (com les antigues danses). En aquest cas, les repeticions són variades, ja que no té una forma fixa, sinó que combina. A / B / B / C / CODA.

Dinàmica:

Hi ha ús de dinàmiques, sobretot crescendos constantment i l'ús dels contrasts entre piano (p) i forte (f), amb melodia acompanyada (harmònica).

Entrada de la Ballarina i Vals

Gènere:

Context cultural:

En la seva etapa primitivista, la seva música resulta impactant per al públic, noves avantguardes.

Anàlisi melòdic:

• TESSITURA: aguda.
• ÍNDEX D'ALÇADA: Re3 - La5.
• ÀMBIT: Obert.
• MELODIA: generalment clara i neta, ondulant, fluida i hi predominen els graus conjunts.
• INICI: anacrúsic (entrada de la ballarina - trompeta), tètic (vals - oboè i flauta travessera - i següents motius).
• FINAL: masculí menys a l'entrada de la ballarina, que és femení.
• TRACTAMENT: diatonisme tonal i bitonalisme en el fragment de polifonia contrapuntística.

Anàlisi rítmic:

El ritme al començament de la peça (motiu de la trompeta) és binari simple (compàs 2/4), però quan entra el fagot amb la flauta travessera és ternari simple (compàs ¾). La nota predominant és la corxera, la unitat de pulsació és la negra i la unitat de compàs és al principi la blanca i a partir del segon motiu melòdic la blanca amb punt.

Anàlisi tímbric:

• Secció de vent fusta: 1 flautí, 4 flautes travesseres, 4 oboès, 2 corns anglesos, 4 clarinets, 4 fagots, 1 contrafagot.
• Secció de vent metall: 4 trompes, 2 trompetes.
• Secció de percussió: caixa clara, bombo, plats.
• Secció de cordes: Violí I, violí II, viola, violoncel i contrabaix (a quatre parts en alguns moments) i dues arpes.
• L'entrada de la ballarina comença amb la caixa clara i una trompeta.
• Al aixecar-se el moro del terra, entren el conjunt de cordes i una part de la secció de vent-fusta, i comença el vals amb els instruments de vent-fusta (flauta i arpes, i corn anglès i contrafagot).
• La següent part està introduïda per un violí, un flautí i les arpes, al final de cada frase es pronuncia una trompeta, i també toquen els plats.
• El conjunt de vent-metall encapçala l'escena en què el moro s'aixeca i punxen les orelles, i llavors el violoncel fa pizzicato, i les trompetes i una part de la secció de vent-fusta acompanyen el ball dels dos personatges.
• Al acabar, just abans que surti Petrushka, es crea un ambient de tensió amb la sonoritat dels violins i la trompeta que dura fins que comença la persecució dels personatges, encapçalada principalment pel conjunt de cordes, i més tard una trompeta i flautes travesseres.
• Quan el moro intenta trepitjar el cap de Petrushka, la música canvia de ritme i agafa un toc més dramàtic, on dominen els violins, fins que s'aixeca i torna a entrar per les portes d'on havia sortit.

Forma:

[Introducció] Les danses del moro.

1a secció: Entrada de la ballarina I Dansa de la ballarina (corneta a la mà) A A' (enllaç), Vals (la ballarina i el moro) B B' C C'.

2a secció: El moro i la ballarina punxen les orelles, enllaç (stringendo), tempo di vals: (B B')', Entrada de Petrushka, La lluita entre el moro i Petrushka, La ballarina es desmaia, El moro llança Petrushka fora, La Foscor, Cortina.

Textura:

La textura de l'entrada de la ballarina és una monodia (A). Quan comença el vals (B), la textura passa a ser contrapuntística.

Philip Glass

Gènere:

Música instrumental, profana, culta i pura.

Context cultural:

• Èmfasi en l'harmonia consonant, si bé dins d'una tonalitat funcional.
• Reiteració de frases o unitats més petites com ara figures o motius, amb subtils, graduals i infreqüents variacions (sense desenvolupament musical) al llarg d'extensos períodes de temps, possiblement limitats a la simple repetició (mode de composició).
• L'estancament, sovint en forma de brunzit, pulsacions i tons sostinguts.

Anàlisi melòdic:

• TESSITURA: aguda.
• ÍNDEX D'ALÇADA: Sol3 - Do6.
• ÀMBIT: obert.
• MELODIA: clara, neta, ondulant, fluida, hi predominen els graus conjunts.
• INICI: anacrúsic (no definit rítmicament).
• FINAL: masculí i suspensiu.
• TRACTAMENT: tonal.

Anàlisi rítmic:

Compàs de 4/4. Predomini de blanques durant tota la obra i trinos a la mitja part.

Anàlisi tímbric:

Aquest segon moviment comença amb les cordes baixes i les fustes fent un obstinat que es repetirà durant tota l'obra. Els altres instruments de l'orquestra es van afegint per capes melòdiques a aquest baix. Els instruments de l'orquestra són (en negreta els d'aquest moviment): corda (vl, vla, vlc, cb), arpa, 2 flautes, 2 oboès, 3 clarinets (2 en Sib i 1 en Mib), 2 fagots, 2 corns anglesos, 3 trompetes, 3 trombons (2 tenor i 1 baix), tuba, timbals, caixa, bombo, caixa xinesa, triangle, platets.

Textura:

Tractament harmònic:

Mode menor amb tonalitat de Do menor. Utilitza el baix obstinat (contrabaix i fagot) com a acompanyament.

Simfonia nº 5

Gènere:

Música instrumental, sinfònica, pura o abstracta.

Context cultural:

En el Romanticisme, la música adquireix la categoria de llenguatge privilegiat per sobre de totes les arts.

Anàlisi melòdic:

• Tessitura: àmbit obert.
• Melodia clara, neta, ornamentada i la fluidesa varia.
• Inici: acèfal.
• Final: masculí.
• La simfonia està orquestrada per a flautí (només en el quart moviment), dues flautes, dos oboès, dos clarinets en si♭ i do, dos fagots, contrafagot (només en el quart moviment), dues trompes en mi♭ i do, dues trompetes, 3 trombons (alt, tenor i baix, només en el quart moviment), timbals (en sol i do) i cordes.
• El primer moviment comença amb el motiu de quatre notes, un dels més coneguts en la música clàssica, que és tocat per totes les cordes. Està escrit en forma sonata, comuna en els primers moviments de les simfonies del Classicisme. Aquest motiu és la base del primer tema de l'exposició, caracteritzat per la seva força rítmica. Entre les notes que sonen no apareix la de la tonalitat del moviment.

Forma:

EXPOSICIÓ (secció o tema A) (secció B) REPETICIÓ EXPOSICIÓ DESENVOLUPAMENT RECAPITULACIÓ (secció o tema A) (secció o tema B) (trencament forma de sonata tradicional) CODA (secció codal).