Anàlisi de la Literatura Medieval i Barroca

5- Vita Christi: Única producció literària que coneixem d'Isa. És una vida de Jesucrist centrada en el naixement i la infantesa de la Mare de Déu i de Jesús. Isa no pretenia fer només una biografia de Crist, sinó produir un impacte i uns efectes emotius en la gent devota. L'obra pretenia ajudar-los a “imaginar i a tenir sempre present mentalment la humanitat de Jesucrist en cadascun dels seus gestos i dels seus actes, a fi de crear una familiaritat total amb ell”. L'obra té una particularitat molt acusada dins de la literatura medieval, perquè no es limita a contar i a imaginar la vida de Jesucrist. Reivindicació gairebé feminista de la dignitat dels dons contra els tòpics misogins. Els dons figuren com a protagonistes decisives amb la voluntat de presentar-los sempre en una vinculació directa i excepcional amb el mateix Redemptor. En el seu V.C. els dons són lloates de manera sistemàtica per Jesús i la seva humilitat i pietat. Aquesta obra podria ser considerada una rèplica permetida a l'«Espill» de Jaume R.

8- El Renaixement. Característiques: El Renaixement és el període històric des de l'últim terç del segle XV fins a la segona meitat del segle XVI. El pensament renaixentista es basa en tres pilars: l'antropocentrisme (l'home com a mesura de totes les coses), la natura (com a escenari de l'art i la cultura) i la recuperació del classicisme grecollatí. Aquest moviment intel·lectual i artístic renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí. Calia restituir, interpretar els textos clàssics, assimilar les seves idees i els valors que contenen, i imitar els nous models. En aquesta època, la impremta provoca una revolució. Facilita l'accés a la cultura a la noblesa i l'aristocràcia, i difon la literatura popular a baix cost. Augmenta el nombre d'estudiants a les universitats. Joan: Scriptor i editor, gran visió per a captar les preferències del lector. Va confeccionar i editar cançons de preu reduït pensades per a tots els públics. El més important: cançó bilingüe “Flor d’enamor”. Va referenciar una gran part del contingut. Aquesta cançó és una de les millors mostres de la poesia catalana elaborada a partir de la imitació i la recreació de cançons populars. Els seus poemes presenten novetats tant pel metre com pels temes, tractats amb una llengua directa i fluida.

9- El Barroc. Característiques: Moviment que marca el pensament, l'art i la literatura del segle XVII i que suposa l'evolució del Renaixement. L'objectiu del Barroc és fer contrast amb el Renaixement. El Barroc es desenvolupa en totes les arts, des de la literatura fins a la música, passant per la pintura, naix en un moment de crisi. La societat d'aquest segle vivia dificultats de tot tipus. La publicació sofria les conseqüències d'una inflació galopant. Els temes següents responen a la sensació de frustració i desencantament en la vida, el sentiment de mort i la fugacitat del plaer. L'objectiu del Barroc és la provocació pel contrast, per l'oposició o per la complexitat. Per això el llenguatge està replet (hiperbòlic, hiperbàtic). Podem distingir tres maneres d'expressar-se: 1- El conceptisme: aconsegueix la provocació amb l'ús de l'equívoc, el contrast, la paradoxa i el joc de paraules (Quevedo). 2- El culteranisme: pretén la provocació mitjançant la creació d'un món de bellesa absoluta i ús de metàfores (Góngora). V.G: té un caràcter artificiós i elegant, i els seus poemes són brillants, que sobresurten, incorren en l'obscenitat i la brutalitat.

10- La Il·lustració i el Neoclassicisme: La Il·lustració és un moviment intel·lectual, de pensament, la base del qual era el racionalisme i l'empirisme. El moviment il·lustrat o de les Llums, es proposa assolir una societat justa, que només seria viable a través del progrés científic. L'esperit il·lustrat va impulsar l'activitat erudita i investigadora. El Neoclassicisme és la denominació que se sol donar a la concepció estètica i artística de la Il·lustració. Naix amb la voluntat d'oposar-se als excessos i els contrastos propis de l'estètica barroca tractant d'imitir i assimilar els models grecs i llatins. El teatre culte: Lucrècia, de Joan Ramis: J.R. és l'autor més representatiu del corrent neoclàssic en la nostra literatura. La seva tragèdia, que transcorre a la Roma clàssica, és un drama que es converteix en una defensa de la llibertat i en un atac a la tirania. Inflüïda per Racine, la seva qualitat és determinada per la perfecció de l'estructura, pel ritme dels versos i per la caracterització dels personatges.

11- La literatura popular: Lligada a la transmissió oral i al sentit tradicional, que sol anar acompanyada de la música, la dansa o de l'espectacle. La literatura popular no mostra la voluntat de fer una obra d'art perdurable, sinó que dona prioritat a la comunicació immediata i a la diversió. Es tracta d'expressar informació, opinions, estats d'ànim, etc., que poden ser compartits per la col·lectivitat. Gèneres: cançons i romances, el teatre religiós (textos eclesiàstics) i clàssics. 12- El Misteri: És un espectacle teatral complet, on el text és un element més, que combina amb el cant, la música instrumental i l'escenografia. L'escenari combina un horitzó amb un altre vertí, aconseguit gràcies a l'ús d'enginys tècnics, com l'arcelí, que fan possible una intervenció celestial sorprenent en el drama amb l'ajuda de situar l'espai del cel efectivament en l'altra part de la cúpula de l'església.

18- Guimerà: Mitjan segle XIX: panorama teatral poc ambiciós i G va actuar com a revulsiu amb l'estrena de les seves primeres tragèdies. Les seves primeres obres són drames històrics en vers. Amb “Mar i Cel” va tenir molt èxit, va iniciar la seva etapa de plenitud. En la primera etapa de la seva obra, va crear ja uns constants temàtiques que aprendria posteriorment. Planteja sovint conflictes passionals que impliquen una relació de poder. Un tema recurrent de la seva obra serà també el de l'indapat, sovint a causa de l'orfandat o del mestissatge. Aquesta temàtica va trobar la millor expressió en els drames en prosa de la dècada dels 90. “Terra Baixa” s'aproxima a la realitat contemporània alhora que presenta amb força passions complexes psicològicament. Els ambients i els diàlegs tenen una gran autenticitat, però segurament la força d'aquests drames s'incarna en les vides dels protagonistes principals: són individus senzills i apassionats a qui es fa patir cruelment a causa d'un engany cínic. El període final presenta una gran diversitat, perquè G va sentir la necessitat de no perdre el favor del públic i d'adaptar-se al corrent modernista, però sense arribar a la força i qualitat de la producció anterior.

2. Joan: Cavaller de la família dels March. Mestre en teologia. Tingué dos fills amb Isabel de Vera, apareix una referència a Caldesa en tots els seus poemes. La seva obra és extensa i variada tant en vers com en prosa sobre temes religiosos i profans. Les obres amoroses són les més interessants. Parteix d'altres grecs i va afegint elements religiosos. Estil: abundant metàfores, imatges i ambientacions escèniques, ús freqüent de l'hipèrbaton. Llengua plena de neologismes, sintaxi llatinitzada amb els verbs al final i molts prefixos. Tragèdia de Caldesa: obra breu, en prosa, que inclou fragments en vers. Canta l'enganxament d'un amor a què sotmet Caldesa al seu enamorat. Aquest que ha vist l'engany expressa el seu desencantament de manera molt gran. Mostra odi i despreu cap a l'altre home, és una crítica significativa de l'amor cortès i la tradició cavalleresca.

1- Característiques de la vida: Durant el segle XV, la ciutat de València va experimentar un fort creixement demogràfic, degut a: el seu port va adquirir gran importància al Mediterrani, gran auge econòmic, València es va convertir en capital del Regne d'Aragó, efervescència cultural, grans autors i obres. La vida literària girava al voltant dels caràcters i tràgics, la de Mercè (valenciana en prosa) en aquesta, els escriptors del cercle burgès pertanyien a l'escola satírica valenciana i es destacaven per la sàtira de costums amb un estil planer i directe. Realistes. Propòsit moralitzador, tracten l'amor des del sarcasme incloent l'obscenitat.

6- Canvi: En els segles XVI, XVII i XVIII apareixen una quantitat de canvis. Hi ha un canvi en la dinastia de la corona d'Aragó, on comença a regnar la casa dels Trastàmara, que era d'origen castellà, això va ser quan comença la castellanitza. Més endavant els Reis Catòlics fan que el comerç es traslladi a l'Atlàntic i el comerç mediterrani va entrar en decadència, un greu problema. Un altre factor econòmic és que al 1609 exploten els moriscs i els envien fora per via marítima, com els moriscs eren la mà d'obra, això suposava un greu problema, com es necessitava gent per treballar venia gent de Castella i això va fer possible la castellanitza. D'altra banda, va haver-hi una revolta important, la dels germanies, una revolta dels classes baixes contra Germanada de Foix que acabà amb una gran repressió. Al segle XVIII, la guerra de successió va afectar notablement la corona d'Aragó i això acabà amb la batalla d'Almansa. A partir d'aquí s'instaura una dinastia controlada i castellanitza a la corona.