Anàlisi de la Literatura Homèrica i Hebrea

Els Poemes Homèrics

La Ilíada: La versió literària té per tema la llegenda de Troia, i es centra en la narració del setge d’aquesta ciutat per les tropes gregues. Va durar 10 anys, però Homer ens la presenta en una de les seues últimes fases. El conflicte sorgeix quan Agamèmnon obra injustament amb Aquil·les, el qual es retira irritat a la seua tenda de campanya i contempla com els seus companys reben durs colps de l’enemic. Aquil·les és l’autèntic heroi de la Ilíada.

El mite: Tot va començar amb el rapte d’Helena, reina d’Esparta i esposa de Menelau, germà d’Agamèmnon. Helena va ser seduïda per Paris, fill de Príam, que se la va endur a Troia. Els reis grecs es van unir sota Agamèmnon per recuperar-la. Odisseu va ser qui va projectar el mite, la invenció del cavall de fusta on es van amagar uns quants guerrers que, quan els troians van entrar al cavall, van obrir les portes per a la conquesta.

L’Odissea: Ocorre en 41 dies que sintetitzaven deu anys d’aventures, o sigui, les navegacions d’Ulisses, que en acabar aquesta s’embarca cap a Ítaca i és víctima d’aventures i contratemps. Durant la seva absència, pretenia casar-se amb Penèlope, la seva esposa. El relat de les seves navegacions constitueix una sèrie d’aventures meravelloses com les dels lotófags, els lestrigons, Circe i la del ciclop Polifem, en les quals l’heroi els venç amb la seva astúcia. És un poema de mariners experimentant.

Els Orígens: La Creació

1. Dia i nit
2. Cel
3. Continents, terra, mar i vegetació
4. Estrelles, sol, lluna
5. Ocells i peixos
6. Seres vius terrestres, home i dona
7. Va descansar

La Literatura Hebrea: La Bíblia

És un dels grans llibres religiosos de la humanitat (judaïsme i cristianisme). La Bíblia va exercir un paper fonamental en l’obra dels primers autors cristians (Tertul·lià, sant Jeroni o sant Agustí). En la Bíblia s’inspiren directament la rica i variada tradició medieval mística i el corpus immens de la literatura cavalleresca. Gran obra de la literatura medieval: La divina comèdia de Dante. Bíblia vol dir llibres, i es poden classificar en històrics (Gènesi, Samuel), poètics (Salms i Càntic dels Càntics), profètics (Isaïes o Jeremies) i sapiencials (Job o Eclesiàstic).

Càntic dels Càntics

Parla i compara com és el cos de la dona: Saó. Resumeix la fascinació que ha produït de sempre aquesta obra nostra de la literatura eròtica, que va ser llegida en clau al·legòrica. Els amants van deixar de ser una xica i un xic joves i van esdevenir una imatge de la relació entre Déu i el poble d’Israel.

Antic i Nou Testament

És l’experiència religiosa jueva i la cristiana. La Bíblia jueva divideix l'Antic Testament (Torà, profetes i escrits). La Bíblia cristiana (Pentateuc, llibres històrics, profetes i sapiencials). L’Antic Testament comença amb la narració de la creació del món i de la formació de l’ésser humà, el pròleg per a descriure l’origen i el destí transcendent d’Israel. Els llibres de l'Antic Testament narren fets amb detall, dramatitzant amb un estil clar i directe. Els del Nou Testament s’agrupen en tres sèries: 5 de narratius (Mateu, Marc, Lluc, Joan i els Fets dels Apòstols), 21 en forma epistolar (les 14 traduccions de Pau i les altres epístoles de Jaume) i 1 de profètic (Apocalipsi). Antic Testament: en hebreu, Nou Testament: en grec. Sant Jeroni va adoptar l’Església i es coneix amb el nom de Vulgata.

El Teatre Grec i la Tragèdia

L’origen del teatre grec es presenta com a tragèdia (dolor i patiment) i comèdia (reals i actuals). Els actors només podien ser homes (màscares).

L’Estructura de la Tragèdia Grega

• Pròleg: introducció o plantejament dels fets.
• Pàrode: cant amb el qual entra el cor a l’escena.
• Estàsims: cants del cor i episodis (diàlegs dels personatges) que es combinen.
• Èxode: on es descobreix la veritat.

Les tragèdies i els autors: excepte Els Perses d’Èsquil, totes les altres tragèdies conservades tenen arguments procedents de la mitologia.

Autors

• Èsquil: Va donar forma definitiva a la tragèdia grega amb la incorporació d’un segon actor. De la setantena d’obres que va escriure, se’n conserven 7. Les seues tragèdies es caracteritzen pel predomini del sentiment religiós i per la senzillesa de l’acció.
• Sòfocles: Li va afegir un tercer actor i va elevar de dotze a quinze el nombre de membres al cor, a través del qual el poeta manifesta la seva opinió i les seues idees sobre el que ocorria en l’obra. També va donar un desenvolupament al diàleg. Se’n conserven set tragèdies: Èdip Rei, Antígona i Èdip a Colonos. La ironia de Sòfocles és un instrument per a destacar el contrast entre les il·lusions dels homes i la realitat inexorable que tard o d’hora els destrueix.
• EURÍPIDES: Va tractar els principals problemes morals i socials que podien afectar els seus contemporanis, i va plantejar nous interrogants. Va renovar la tècnica amb la incorporació del pròleg; la mort i la violència són els elements bàsics en les seues obres. Se’n han conservat 19 peces.

La Poesia Llatina

La poesia romana comença a brillar entorn del 60 aC, amb Lucreci i Catul, i finalitza amb la mort d’Ovidi el 17 aC.

• Lucreci: Es va inspirar en l’epicureisme per a compondre el poema De la Natura (ens presenta consideracions filosòfiques i científiques sobre l’univers) i es considera una història dramàtica de la humanitat.
• Catul: Va ser el més important, caracteritzat per la seua voluntat d’assimilar al llatí la poesia dels alexandrins i per la seua preferència pels poemes curts i temes amorosos.
• Virgili: (75-19 aC): Va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia. En les Geòrgiques, va crear una mitologia de la vida rural i de la natura. Després va sorgir l’Eneida, un gran poema èpic en què va cantar la predestinació de Roma. Tornant d’un viatge, Virgili va morir i no va acabar l’obra.
• Horaci: (65-8 aC): Va néixer a Venusia, sud d’Itàlia, fill d’uns esclaus emancipats. Va poder estudiar a Roma i després a Atenes. Va ser introduït en el cercle de Mècenes, sense càrrecs polítics.
• Tòpics: Beatus ille, Aureas mediocritas (la mitjania, tan preciosa com l’or), Carpe diem.
• Ovidi: (43-17 aC): Va néixer a Sulmona. Entre les seues primeres obres hi ha les Herides (15 lletres fictícies d’enamorades mítiques i 6 més d’amants absents) i Les Metamorfosis (Priam i Tisbe).
• Konstantino Kavafis: Poeta grec, una de les figures literàries més importants del segle XX i un dels majors exponents de la renaixença (Itaca).