Anàlisi literària d'Antígona i Tirant lo Blanc

Antígona

Personatges

Per ordre d'aparició: Antígona, Ismene, Creont, Hemó, Tirèsies, Eurídice, Cor de vells tebans.

Personatges muts: guàrdies, poble.

Escenes

Pròleg

Antígona i Ismene. Antígona vol enterrar Polinices, prohibició de Creont. Ismene s'hi nega.

Pàrode

El Cor celebra la victòria tebana.

Episodi I

Creont: pàtria per damunt de tot. Guardià informa de l'enterrament de Polinices.

Estàsim I

Oda a l'home, advertència sobre les lleis divines.

Episodi II

Guardià captura Antígona. Antígona defensa les lleis divines.

Estàsim II

Oda al desastre dels Labdàcides.

Episodi III

Hèmon defensa la voluntat del poble i les lleis divines. Creont no l'escolta.

Estàsim III

Oda a l'amor, suport a Antígona.

Episodi IV

Antígona es lamenta del seu càstig.

Estàsim IV

Oda a personatges de noble ascendència amb mal final.

Episodi V

Tirèsies adverteix Creont. Creont canvia d'opinió.

Estàsim V

Oda i invocació a Dionís.

Èxode

Mort d'Hèmon i Eurídice. Creont es lamenta.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc, primera novel·la amb heroi quotidià. Fragmentarisme estructural, trencament amb la narrativa anterior. Ideals burgesos (plaer, raó, humor). Escenes quotidianes, sensualisme i erotisme. Narració en tercera persona i diàleg per a la versemblança. Crisi de la cavalleria, to col·loquial i mordaç. Final modern: Tirant mor, Hipòlit sobreviu. Missatge pessimista: tots som mortals, la vida no sempre és justa.