Anàlisi Jurídica de les Eleccions Catalanes 2024 i el Funcionament del Parlament

Anàlisi del Funcionament del Parlament de Catalunya després de les Eleccions del 12M

CAS 2 PARCIAL:

En les eleccions catalanes del 12 de maig de 2024, els partits polítics que van obtenir representació parlamentària tenen al Parlament l’assignació d’escons següent: PSC 42; JuntsxCat: 35; ERC: 20; PP: 15; Comuns: 6; CUP: 4; Aliança Catalana: 2.

Raoneu jurídicament, amb la invocació expressa dels preceptes corresponents, la resposta a les preguntes següents:

Adquisició de la Condició Plena de Parlamentaris

Com adquiriran aquests diputats la condició plena de parlamentaris? Compareu el procediment que se segueix en relació a aquesta qüestió al PC i al CD?

Per adquirir la condició plena de parlamentari, els diputats hauran de presentar la credencial emesa per la Junta Electoral; jurar o prometre l’acatament a la CE, o a la CE i l’EAC; i, finalment, presentar declaracions d’activitats i béns als efectes del control d’incompatibilitats.

Arts. 23 RPC i 20 RCD

Les diferències entre aquests dos procediments són el moment de fer la promesa o jurar. Al PC, es fa en el moment de presentar la credencial, es jura la CE i l’EAC i es fa per escrit, no és obligatòriament presencial. En canvi, al CD es fa presencial i públic en la primera sessió del Ple i només es jura la CE.

També, al PC els drets del diputat electe no es fan efectius fins que no ha accedit al ple exercici de la condició de parlamentari. En canvi, al CD els drets i prerrogatives seran efectius des del mateix moment en què el Diputat sigui proclamat electe.

Moció de Censura i Govern Minoritari

En la hipòtesi que després del debat d’investidura de President de la Generalitat es formés un Govern minoritari del PSC, podrien al cap d’uns mesos els diputats de JuntsxCat ells sols presentar una moció de censura? I els Grups d’ERC i dels Comuns conjuntament?

Sí que poden els diputats de JuntsxCat presentar una moció de censura, ja que la iniciativa ha de ser de 2 grups parlamentaris o 1/5 part dels diputats. Al PC són 135 diputats i 1/5 part són 27, per tant, sí que podria, ja que són 35 diputats.

En el cas d'ERC i Comuns conjuntament, sí que podrien, ja que la iniciativa seria de 2 grups parlamentaris.

Convocatòria de Ple per Debat de Política General

Podrien durant la legislatura els diputats de JuntsxCat forçar la convocatòria necessària i obligatòria d’un Ple per celebrar un debat específic de política general? Es podria fer el mateix amb una iniciativa conjunta dels Grups Parlamentaris de Vox i del PP?

Sí que podrien els diputats de JuntsxCat forçar la convocatòria necessària i obligatòria d’un Ple per celebrar un debat específic de política general, ja que com diu l’art. 156.2 RPC, JuntsxCat representa més d’1/4 part, ja que són 35 diputats (1/4 de 135 = 33).

No es podria fer el mateix amb una iniciativa conjunta de Vox i PP, ja que són 26 diputats (11+15=26) i, per tant, no arriben a representar 1/5 part dels diputats.

Admissibilitat d'Iniciatives i Recursos

En el supòsit plantejat en la pregunta anterior, quin òrgan del PC decideix sobre l’admissibilitat reglamentària de les iniciatives plantejades? Quins recursos es poden presentar en relació a les decisions d’aquest òrgan?

L’òrgan del Parlament que decideix sobre l’admissibilitat reglamentària de les iniciatives plantejades en la pregunta anterior és la Mesa (art. 37.3.d) RPC).

No es poden presentar recursos en relació a les decisions d’aquest òrgan segons l’art. 38.2 RPC.

Aprovació de Proposta de Resolució i Cessament de Conseller

Si es celebra el debat general específic i al final es presenta una proposta de resolucions que demana el cessament d’un conseller del Govern i que obté 35 vots a favor, 70 abstencions i 30 vots en contra, quedaria aprovada? Estaria jurídicament obligat a cessar el conseller afectat?

Sí que quedarà aprovada, ja que hi ha quòrum, ja que s’han reunit 135 diputats (art. 91 RPC) i s’aprova per majoria simple, ja que “els vots positius superen els negatius sense comptar-hi les abstencions, els vots en blanc i els nuls” (art. 92 RPC).

El Conseller afectat no està obligat a cessar, ja que és una iniciativa d’impuls polític, no és jurídica. L’impuls polític és una activitat parlamentària destinada a orientar l’acció de Govern, o a fixar la posició política de la cambra sobre una determinada qüestió.